![]() |
Conxita en moto el 1986 per un sud del Marroc menys preparat. |
L’any 1986, la Conxita i jo vam venir al sud del Marroc en una moto Yamaha de 600cc. Teniem bitllet i visats per anar a Irak i Siria. Però una cosa que es deia “overbooking” ens va deixar a terra. Amb els anys, aquells paísos autoritaris, moderns i laics, que van ser origen dels primers califats, van ser destruits pels paísos occidentals, en nom dels grans pricipis de sempre.
![]() |
Dalt del Tubkal al 86. Amb vestits de moto perquè no en teniem un altre. |
Sense avió, vem agafar la moto, travessar Sierra Nevada i l’Estret de Gibraltar fins a l’Atlas. Vestits de motoristes, no teniem altra roba, vem pujar al Tubkal, amb 4167m el cim més alt del nord d’Àfrica, i vem arribar al desert. Ara en lloc de moto ho fem en bici i els camins estan asfaltats. Marroc progressa, la Conxita i jo ens mantenim.
![]() |
Desprès de Zagora el Oued Drâa gira a l’oest, a l’Atlàntic. Al sud comença el desert. |
Zagora era una ciutat important per les caravanes del Sáhara i ara ho és pel turisme que vol fer un tast de desert. Està al mig de l’extens palmeral del riu Drâa i a prop de la frontera amb Argèlia, que te molt més desert. El conflicte del Polisario i el Sahara Occidental manté la frontera tancada. Marroc és un aliat i peó dels Estats Units, sense aquest suport segurament no s’hauria consolidat el règim actual, i el preu és l’absorció de l’antic Sahara Español.
![]() |
Deixant l’asfalt desprès de Zagora per començar el desert fins a Oum Jhrane. |
Els grans deserts estan a Argèlia, un dels pocs paísos musulmans amb govern laïc que occident no ha aconseguit substituir per una monarquia o teocràcia. Marroc nomès te dos grans extensions de dunes que atrauen al turisme. Erg Chigaga, al sud de Zagora, i Erg Chebi, prop de Merzuga, 200 km a l’est. Alguns poblets i pistes ho conecten. És un territori per motos, quads i vehicles preparats. No tant per ciclistes que procuren no perdre el nord.
![]() |
Dunes a Merzuga i turistes en camell. |
La calor s’apropa als 30º, la ruta és plana, l’asfalt bó i la carretera buida. 50 km desprès de Zagora m’endinso per un camí pel desert cap a OumJhrane, la propera etapa.
Deu kilometres tot sol. Molts traçats que es superposen i desapareixen en la sorra o pedres. La direcció a l’est és clara, però el fort sol fa dificil consultar la ruta al mobil. Cal buscar una ombra i treure’s les olleres fosques.
![]() |
Pista enfilant Oum Jhrane i Ramlia. A la dreta desert i frontera d’Argèlia. |
Negitós busco una caravana de camells que vinguin de de Tombuctú per orientar-me, però només veig una fila de quads venint d’una direcció que entenc que és la que he de seguir.
A OumJhrane nomès hi ha un lloc per dormir. A dos kilometres del poble, un recinte tancat per un mur de fang que te algunes habitacions, serveis, aigua d’un pou proper, electricitat del sol i cobertura telefònica. Per sopar amanida i tajine de verdura i pollastre. Un banquet.
![]() |
Hamid, converses d’una extensa familia bereber. |
Coneixo en Hamid i les properes 20 hores donaran per moltes converses. En Hamid te 40 anys, 5 fills i 4 germans. Els pares viuen al camp i cultiven alguns dàtils i verdures que reguen amb l’aigua del pou de 50 metres de fondària. Els fills els hi han adaptat una bomba amb electricitat solar i així poden seguir vivint a la seva època, de la que no volen sortir.
El Yusef, el germà gran, viu a Bilbao des del 2006, quan era més facil emigrar. Te una botiga de queviures, una parella espanyola i fa curses de cross. Parlem per Whatsapp i m’explica que xapurreja l’euskera, li agraden els germans Williams, de l’Athleti, i no va a correr la Behovia perquè Guipuzkoa queda lejos.
![]() |
Una ombra és un tresor que s’ha d’aprofitar. |
Com ja te DNI espanyol, cada any per la festa del corder, ve a OumJhrane amb el cotxe carregat de coses. Els panells, inversor i bateria solars s’han comprat entre Bilbao i Zagora, però s’han fabricat a Xina.
Al vespre treu dos cerveses, la primera al Marroc. Em parla de la seva feina ajudant al LandRover Santana Trophy, que cobra 4000€ a cada participant. La industria de l’exotisme esportiu de gama alta va començar amb el Paris-Dakar i segueix. Marathon des Sables, Desert Titan…
![]() |
Motos carretera pesades a l’asfalt. Lleugeres al desert. Un altre viatge. |
Els participants en aquestes proves es mouen en una bombolla. També els grups motoritzats. No tenen contacte amb la gent del país. És com viure una pel.lícula.
Les demandes de : “Stilo, dirham, bombon, messieur” i les actituts suplicants o agresives queden en mans dels que no viatgen amb barreres, com ciclistes o transport públic.
Hamid m’explica que el seu fill gran, de 17 anys ja està a Bilbao. El periple per Istanbul, Balcans i França fins al Pais Basc li va costar 5000€. Ara està internat en un Centre i en dos anys tindrà papers. InShallah!. Estudia mecànica i castellà. Sembla que al Pais Basc això es gestiona bé i tenir un tiet que avali ajuda.
A OumJhrane hi ha més cases que persones. Tots els que han emigrat, a Itàlia o Espanya, envien els estalvis perquè els que s’han quedat facin la casa. Altres treballen a la veína mina de coure. Al temps dels romans, el mineral amb coure estava a la superfície. Ara la mina és un niu de pous i galeries que treballen a tres torns.
![]() |
Les ovelles i cabres d’en Hafiz van a dormir al seu riad. |
En Hafiz és pastor nòmada. Acampa prop del alberg i al vespre encercla les 43 cabres i ovelles, les deixa amb un gos ferotge i ve a beure te amb nosaltres. És del Madrid i xapurreja anglès. Sembla que el francès està en recessió entre els nois joves.
![]() |
Etapa de 70 km amb l’ajud de la pick-up d’en Hamid. Una bona decissió. |
En Hamid no s’ha d’esforçar per fer-me veure que els 70km de pista fins a Ramlia en bici son molt. Les pluges de l’hiver van desfer les pistes al oued i als chott, els plans salins enfangats. Ha hagut de rescatar motoristes caiguts en la sorra o perduts, que han tingut la sort de trobar un nòmada que ha avisat. No és el primer que m’ho diu i ja vaig tocat. Em proposa anar amb el seu Toyota fins a Ramlia, 70 km, per 150€. Em surt car al anar sol, però accepto. Hamid no callarà i seguiré aprenent coses.
Ens despedim amb una forta abraçada. Fins a OumJhrane o Bilbao. Segueixo 20 km per pistes del desert amb cada vegada més sorra. Les muntanyes properes son la frontera, amb un punt de vigilància cada quatre kilòmetres, però amb marge per tràfics il.legals locals.
![]() |
Pou d’aigua antic al nivell més baix d’un chott del desert. |
Al desert no hi ha camins. Hi ha direccions l, potser, la marca que va deixar un viatger anterior. L’espai canvia. El vent mou dunes. El chott és dur i ciclable, o fangòs i no travessable. El oued desprès d’una riuada és un altre cosa. Això obliga a fer un slalom entre aparents marques de passatges anteriors. Un track que va servir a un viatger anterior, ara no és útil.
Una moto adequada pot superar això, pero per una bici amb cobertes de gruix mitg i totes les alforges a la roda trassera seria un infern.
Al marxar un grup català motorista que fa circulars des de Marzuga, quedo sol amb una familia alemana. Pugem la gran duna de sorra contigua sols i diuen que a Merzuga patien pels nens i la quantitat de Quads i 4x4 que s’exhibien a les dunes.
![]() |
Dunes de Merzuga i marques de Quad. |
Mustafá porta el Riad. L’aigua le treuen de dos pous a 80m de fondària, però aviat la canalitzaran des d’una presa a Errachidia. Amb els panells solars i bateria s’ha acabat el problema. Aqui no hi ha cobertura telefònica i han contractat una connexió satelital per donar WiFi als clients. És regular però costa 30€/mes. Starlink, la de Elon Musk, és més ràpida però costa 100€/mes
![]() |
Camí de Ouzina. La serra al fons és la frontera argelina. |
El seu pare és ramader i no vol canviar. Te 40 camells i no els ven ni sacrifica perquè els estima. Al punt més baix d’un chott salí trobo un pou antic del que no veig el fons. Mustafá em confirma que amb el ramat porten una barra i un disc, per fer una politja, corda i bossa. El camell estira la corda i aixi treuen aigua. Milers d’anys desprès d’aquesta antiga sabiduria, intentaran bombejar amb motors solars.
![]() |
Retrobant l’asfalt camí de Merzuga desprès de 150 km de pista. |
Direcció a Merzuga trobo l’asfalt a 6 km. Desprès successivament: l’ombra d’algun arbre, la senyal telefònica, alguna casa, les muntanyes de sorra del Erg Chebbi i desprès de 60km, com un oasi de pel.lícula, Merzuga.
El turisme de Setmana Santa ja ha marxat i a l’estiu, per la calor, no vindrà ningú, però encara som molts visitants. L’Erg Chebbi, una successió de muntanyes de sorra, s’extèn 22 km de nort a sud i 5d’est a oest, arribant a 150 m d’alçada. Totes les que veig tenen algun grup motoritzat o en camells buscant la millor foto de la posta de sol.
![]() |
Palmeral prop de Merzuga. |
A peu, dins del palmeral, es veu el miracle de cultivar en aquest clima. La poca aigua es recull i canalitza i l’ombra de la palmera protegeix les llegums i cebes que creixen. Demà ruta fins a Errachidia seguint la vall del Oued Ziz i procurant entrar al palmeral que viu d’unes aigues que pocs kilòmetres avall, moren a les sorres del desert.
![]() |
Pares valents en camell amb nens de 6,3 i 1 any |
La parella sueco-marroqui del quarto vei al meu al Riad on dormo, han sortint en camell. La Veronica porta al més petit, de 10 mesos. En Youseff al nen de 3 anys i la nena de 6 va sola. Tots amb turbant i parlant àrab, perque viuen a Goteborg, però tenen uns avis a Oujda, a la frontera amb Algèria. La Veronica i en Youseff parlen castellà perquè es van coneixer a Torrevieja. Ell era socorrista i ella motxilera. Ara aprofitant els 400 dies de baixa parental sueca, visiten el sud amb el cotxe que van comprar al Marroc i guarden a casa dels avis.
![]() |
Van preferir un passeig en camell a la bici. |
Els nens no m'han volgut canviar el camell per la bici. Parlen àrab amb el pare i suec amb la mare i guarderia, així que em despedeixo dient-lis: “Hejdå (heido) i بسلامه (bislama). Ens tornarem a veure, a Goteborg, Oujda o Barcelona.
![]() |
El palmeral aprofita el que queda d’aigua al Oued. Dàtils, llegums i verdures. |
La ruta fins a Erfoud és una recta de desrt pedregòs sense límit. Quan es deixen de veure les dunes de sorra, comencen les petites cabanes que anuncien que tenen tot tipus de fòsils i minerals. En sentit contrari hi ha un fluxe constant de vehícles turístics que des de Marrakeix volen viure l’experiència de sentir-se al desert a Merzuga.
![]() |
Palmeral del Oued Ziiz entre Erfoud i Errachidia. |
La última etapa pedalant son 75 kilòmetres remuntant al Oued Ziiz, que ve de l’Atlas i mort al Sahara. La ruta està asfaltada amb algunes obres i en algun moment escapo per endinsar-me al palmeral. Es fa un aprofitament antic i cuidadòs de la poca aigua. Les palmeres donen uns dels millors dàtils de Marroc i a sota es cultiven llegums i verdures. Als espais menys regats i sense la protecció de la palmera, hi creixen cereals.
![]() |
Oued Ziiz i pobles berebers. |
Al millor mirador sobre la vall s’hi aturen tots els vehícles turístics. Em converteixo en part de l’espectacle. Recent sortits de l’aire acondicionat, turistes de varies nacionalitats em pregunten per la ruta, la logística, la supervivència i es fan fotos amb un sonat que va en bici.
![]() |
Barberia a Errachidia desprès de 20 dies sense afeitar. |
Errachidia, el meu final ciclista de la ruta, és una ciutat en la que no hi ha turistes perquè la única cosa a veure és el Marroc. A l’estació confirmo el meu trajecte de bus i pago un suplement de 3€ per la bici. Busco una barberia, n’hi ha moltes, perquè la mandra i protegir-me del sol, han fet que no m’afeiti en 20 dies. Dos nois simpàtics, professionals, amb francès precari i amb cua de clients. 20 minuts de feina, 3€ i surto irreconeixible.
![]() |
Al Marroc es pot anar arreu en transports locals. Destins des de Errachidia dificils a Internet. |
Al Marroc hi ha moltes companyies d’autobuses locals i dos que cobreixen el pais. Supratours és de la companyia ferroviària i no va als llocs que ariiba el tren. El meu destí és Nador, a 15km de Melilla, final d’una linea de tren i port amb un ferri quinzenal a Barcelona.
La linea gran d’autobus amb informació a Internet que porta fins Nador, és CTM. He de fer transbord a Meknes i passar tot el dia, de 8h30 a 23h30 en buses i estacions, però la descoberta del país en transport públic és molt complementària a fer-ho en bici. Dos lineas locals van a Nador directe, una de nit i l’altre de matinada, però la seva informació no estava a internet. Avui bici, demà bus i passat demà ferri fins a Barcelona.
![]() |
Fàcil e impecable. Calen brides per fixar a les barres. |
El bus de Errachidia a Meknes fa un recorregut espectacular. Travessa la part oriental del Alt Atlas per dos colls de 2000m. Ho fa pujant la vall del Oued Ziiz per unes gorges que no arriben a la verticalitat de les properes de Thodra i Dadés. Desprès travessa el Mitg Atlas pel parc nacional de Ifrane. Un paratge més, amb roures, alzines i els micos de Berberia. És un destí de turisme local molt atractiu.
![]() |
Dunes de Merzuga des de la terrassa del riad. |
El bus de Meknés a Nador és també molt fàcil. Puntualitat i la bici pot anar a la bodega d’equipatges dreta sense plegar. La fixo amb un parell de brides a l’estructura del vehicle. Els passatgers tots locals. Totes les converses en àrab, l’amazigh ja no hi és. Molts entenen francès, però nomès una minoria el parla bé.
![]() |
Nador. Ciutat en que es pot llegir els conflictes de la època. |
Passades les 11 de la nit als carrers de Nador encara hi ha vida. Melilla està a 12 km i el castellà està present a rètols i converses. Als cafes encara hi ha vida, tot homes. La vida dels vells, els de la meva edat, era mesquita i café, però amb els partits de futbol els cafes també atrauen a joves.
![]() |
Ferri GNV de Nador a Barcelona i Sête. |
El ferri a Sète amb parada a Barcelona surt de Beni Ansar, 12 km en direcció a Melilla. En bici és un moment i quatre ensenyades de passaport. És un port inquietant. Compartit entre Nador i Melilla, entre Marroc i España. 70% de la superficie és de Melilla i 30% de Nador. La doble valla de frontera entra a l’aigua al cantó del moll dels ferries.
![]() |
Sis bicis en un vaixell tant gran. Cinc gravels a Sête, una BTT a Barcelona. |
Molts cotxes de marroquins que treballen a Europa, motos d’europeus d’aventura al Marroc, sis bicis cap a Sête i una cap a Barcelona. El ferri és italià, la tripulació filipina i eslava, el meu company de camarot es diu Mohammed i és de Oujda, a la frontera amb Algèria.
Nador te potencial mediterrani per Marroc. La carretera és bona, el port creix, Adelte, la empresa a on treballa en Guille, ha instal.lat unes pasareles d’accès de passatgers. Te vols directes a Barcelona i ferries a Almeria.
![]() |
Erfoud. Amb la caiguda del sol el carrer cobra vida. |
Tot en un marc de por a la emigració i militarització de fronteres. Malgrat que hi ha 20 milions d’africans vivint fora, la majoria a Europa. El triple que fa 30 anys i més emigrants que els que han marxat de India o Xina, amb poblacions similars a Àfrica. A Nador s’inverteix a la vegada en comunicació i en barreres, perquè la demografia deixa clar que una Europa sense nens i una Àfrica sense prous feines, es necessiten.
![]() |
Conaixement antic per aprofitar l’aigua al palmeral. |
La ruta travessarà el Mediterrani des del Cap de Tres Forcas al de Gata, pel mar de Alboran, i seguirà la costa fins a Barcelona. Un bon final d’un gran viatge.
Un viatge compartit en part amb la Conxita. Combinant bici i transport públic, dos maneres de viatjar al nivell de la gent i el país, sense barreres. Ferri, tren, bus, microbus, taxi compartit, bici, caminar. Vint jornades, onze pedalades integrament. 820km pedalats per territoris molt diferents.
![]() |
Eines d’orientacio prèvies al GPS i que no abandonen. |
Barcelona, Tanger, Casablanca, Marrakeix, Ouirgane, Ijoukak, Taroudant, Taliouine, Taznakht, Ouarzazate, Agdz, Zagora, Oum Jhrane, Ouzina, Merzuga, Erfoud, Errachidia, Nador, Barcelona. Moltes etapes a recordar per preparar noves rutes. In ShaAllah!