Alpe Adria. En bici de l’Europa central al Mediterrani per un crepúscul europeu.

Alpe Adria. Ciclisme de CentreEuropa al Adriàtic

L’ Alpe Adria és una ruta ciclista que va de Salzburg al Adriàtic travessant els Alps en 7 dies, 446 km i 2800m de pujada. La ruta és accessible, ben senyalitzada i amb l’ajuda del tunel ferroviari de l’Alt Tauern.

És més que cicloturisme. És un viatge per una part d’Europa en que van coincidir onades de nouvinguts. Llatins, Germànics i Eslaus van lluitar entre si els darrers segles. Quan a les nateges ètniques li vam dir pau, van deixar de nèixer nens, els camps es van buidar i van començar a arribar turistes, molts en bicicleta per les antigues rutes. Quan les ciutats van envellir, van arribar emigrants joves. Monfalcone, el final de la ruta, te un terç de la població d’origen bangladeshi i molts nens.

Vies ciclistes contra fronteres i murs a Europa.

La Conxita i jo vam tenir temps de parlar de tot això mentre pedalavem per uns paissatges i una ruta de les més maques d’Europa. Octubre és el final de la temporada i vam trobar pocs ciclistes. El tunel ferroviari del Tauern tancarà tot l’hivern per manteniment i la neu vindrà aviat.

Salzburg. Bisbes, músics, nazis, ciclistes, emigrants.

El viatge va començar el 13 octubre a un aeroport del Prat que feia por de tants turistes. També anavem a viatjar, però la duresa de la nostra ruta seria un filtre. Vol a Munich i tren a Salzburg amb un important descompte per edat. La lliberalització del transport ferroviari ha creat un cert caos tarifari. Qui ho coneix pot aprofitar preus molt baixos, qui viatja ocasionalment en tren, paga més que en avió.

Solidaritat amb Palestina a on costa veure el genocidi que fa el govern de Israel.

És un dia de solidaritat amb Palestina i protesta per el genocidi que comet Israel i a Salzburg trobem una manifestació amb majoria d’emigrants. Els aplaudim i una noia ens regala una bandera. 

Als carrers antics de Salzburg, moltes cases tenen una pedra al carrer que recorda que allà hi va viure un jueu austríac assassinat en un camp de concentració. A Àustria hi ha una barrera psicològica a denunciar els crims de l’actual govern israelià. Va ser el primer país en que va guanyar l’extrema dreta a unes eleccions locals i ara ha guanyat les generals. L’any 1955 els aliats ocupaven mig país i els soviètics l’altre mig. Es van retirar tots a canvi que el país fos neutral i així segueix, sense entrar a la OTAN i amb bona relació amb Rússia.

Murs del castell de Salzburg quan manava un arquebisbe.

La història de Salzburg, com la de Àustria, és complexa. El senyor local de quan les guerres de religió era un arquebisbe. Va expulsar a milers de protestants i va manar fins que Napoleò va acabar amb els estats de l’esglèsia a Europa. Després l’extens imperi habsburg, Gran Guerra, República, nazisme, segona guerra mundial i seguint.

Mapes i rutes ciclistes en temporada baixa.

Ja situats, lloguem dos bicicletes ben equipades per una setmana. 250€ per bici i setmana, amb casc, eines i alforges. Vam llogar dos bicis “gravel” però no va ser un encert. Hauria sigut millor BTT. Les gravel tenen el fre i canvis en un manillar de carretera i no és la posició majoritària a la ruta.

Primera etapa. Salzburg- Bischofshofen. 53 km +463m.

Seguim camins idílics que remunten el riu Salz. La primera meitat és un somni i la segona té moments de malson. Després de Pass Lueg, una estreta gorja del riu i obres a la autopista fan que l’antiga carretera sigui compartida alguns kilòmetres per camions i ciclistes, sense escapatòria perque el poc espai entre parets està ocupat pel riu i la via de tren. Molts camions van a travessar els Alps. El contigu Tirol te l’únic pas a cel obert, el Brenner, però totes les altres valls connecten per túnels.

L’aigua no és un problema aqui. Riu Drava.

Es parla poc anglès i amb l’alemany de la Conxita anem fent. Alguns paratges naturals, com cascades o gorges, cobren als visitants i per principi ho evitem. Entrem ja en la rutina de esmorçar molt fort, picar alguna cosa en ruta i sopar d’hora.

Segona etapa. Birschofshofen- Bad Gastein. 52 km +573m.

Etapa dura fins a l’estació termal de Bad Gastein. Durant la època imperial, tothom qui era important en diners, política i cultura anava a curar-se mals, reals o imaginaris, entre cascades gegants. Ara els grans hotels d’època tenen turisme asiàtic, ciclistes i esperen als esquiadors. Els treballadors son magrebins o balcànics i es parla poc anglès.

La vall del riu Salz es va fent dreta cap als Alps.

Per arribar-hi ha calgut pedalar algunes rampes fortes i tunels compartits amb carril protegit per les bicis. En general seguim rutes ciclables ben senyalitzades com “Radweg Ciclovia Alpe Adria” o R1, les rutes ciclistes numerades que travessen Austria.

Catarata a l’estació de Bad Gastein

Tercera etapa. Bad Gastein- Spittal an der Drau. 59 km +269 m

Deixem els sumptuosos i antics hotels de Bad Gastein en forta pujada per les cascades del riu Gastein fins a Bockstein, l’entrada del tunel del Hohe Tauern. Estem a 1200 m i en 11 min travessarem els cims de 2600 m ja molt nevats. Hi ha un tren cada hora i els vehicles hi pugen ràpid per una rampa. Les bicis a un compartiment especial i els humans als de passatgers. 10 € per bici i ciclista. 20 € per cotxe.

Tunel amb carril ciclista i de cotxes.

A l’altre cantó, a Malinitz, comencem un vertiginós descens amb boira i fred fins a la vall del riu Drava. És un riu de 700 km que neix a prop de Bolzano, al Tirol italià i desemboca al Danubi a la frontera de Sèrbia, Croàcia i Hungria. Un riu amb geografia e història.

Travessant el Salz, el Drava, el Gastein o l’Isonzo.

Seguim travessant Carintia, l’estat federal austríac que es va avançar en les victòries electorals de l’extrema dreta, fins a Spittal, una agradable i petita ciutat amb tres excel.lents botigues de bicicletes.

Anem bé i decidim que farem les properes 3 etapes en 2 dies per poder arribar a l’Adriàtic i seguir visites d’amics i fills per el centre d’Europa.

Quarta etapa. Spittal an der Drau- Arnoldstein. 60 km 300 m.

A la Gästhaus de Spittal, un cambrer croata ens serveix una pizza. A un racó de Carintia l’eslovè és segona llengua. A la pizzeria un cambrer és calabrès i parla un castellà que va aprendre amb colombians a Berlin. El veí Tirol austríac ha constituit una Eurorregió amb el Süd Tyrol italià. Són coses que funcionen d’aquesta envellida i asustada Europa. Un territori cosit per xarxes ciclistes i Erasmus.

Mitja ruta pujant, mitja baixant.

Passem de llarg Villach, el camí és molt agradable i ara remuntem, amb poca pendent, un riu molt caudalós fins Arnoldstein. Els Kärnische Alps, la cadena que travessarem demà és ciclable i baixa, segueix parts de l’antiga via de tren. La influència i la parla italiana es noten. 

Arnoldstein- Venzone. 77 km 509 m

Dia de pluja a l’antic ferrocarril a Tarvisio.

Quinze kilòmetres de pujada fins a Tarvisio, la frontera actual dalt d’un accesible coll. S’hi arriba per un camí de bosc en que la preocupació és no xafar cap salamandra de tantes que n’hi ha. La Meteorologia Italiana ha difós dos alarmes, per pluja i per tormenta. Hem sortit preparats pel que serà un gran dia de pluja. A Pontebbe veiem l’antiga frontera que les derrotes d’Àustria a les guerres mundials van desplaçar. S’anuncia un “Parc temàtic de la Gran Guerra” i tots els cartells estan en italià, alemany i eslové.

Sortint entre murs a Venzone.

L’any 1976 una serie de terratrèmols van destruir el Friul, la regió que travessem. El de maig del 1976 va destruir el Friul. El de setembre del 1976 va destruir als friulans. 40.000 supervivents van ser traslladats d’urgència als pobles de la platja per sobreviure a l’hivern.

Molt desprès es va fer una autopista i via de tren noves. La via de tren antiga es va arreglar per bicicletes i ara potser és l’etapa més maca de la ruta, malgrat la pluja continua.

Venzone, ciudad enmurallada.

Dormim a Venzone, una ciutat amurallada. El seu Duomo va caure amb els terratremols i és va reconstruir numerant les 9000 pedres originals. En Renato viu a una enorme casa antiga del centre. Ha dividit espais fent 3 apartaments, ens explica moltes coses de la regió, mentre bevem una ampolla de prosecco, i ens diu que el 90% dels seus clients son ciclistes fent la Ciclovia o rutes cap Eslovènia.

Protegida per tot un dia de pluja i tempesta.

Als petits poblets no hi ha hotels, les cases que es lloguen estan molt be, millor de preu i amb excel.lent conversa amb el propietari.

Venzone-Udine 55 km 217 m

Tota la part de ruta italiana és a la regió autònoma de Friul Venezia Giulia. La superficie de tota la regió és com la província de Girona i la seva població una mica més gran degut a Trieste. Les rutes ciclables FVG travessen la provincia.

Plaça del centre de Udine.

Udine és la segona ciutat més gran i final de l’etapa més senzilla de la travessa. És dissabte i el centre històric està molt animat. El barri de l’estació també i concentra gran part dels emigrants. Itàlia és més barata que Àustria i més teatral. Un capuccino costa 2€ en lloc de 4€. A l’hotel cal registrar els documents de tots dos, al carrer hi ha tanquetes de l’exèrcit actius en la operació “Strade sicure”.

En sortir del restaurant és obligatori portar la factura. Si el client no la porta, pot ser multat per frau fiscal. Son dos paísos en que manen la dreta coaligada amb l’extrema dreta, però cadascú ho expressa diferent.

Udine- Monfalcone. 79 km 100m.

Una ruta pel passat, present i futur d’Europa en pocs kilòmetres. Una etapa final plana, llarga i amb incidents, pel delta del riu Isonzo.

Palmanova és una ciutat amurallada amb turisme de diumenge. De Bangla Desh i d’Itàlia.

Basilica i mosais de l’Aquila.

En la ruta a Aquileia, un altre ciutat romana, el palafang de la meva bici em gasta una mala jugada. Una pedra entre neumàtic i palafang el desplaça i bloqueja la roda davantera. Surto volant amb un aterratge espectacular. Tres noies em salven. Dos són ciclistes amb eines i traça per desmuntar el maleït palafang, l’altre és la Conxita que intenta posarme en condicions.

Adolorit, seguim fins Aquileia, antiga ciutat romana que va tenir un paper capital en les lluites amb els pobles veíns, les internes de Roma i les divisions entre cristians. Ara queda una impresionant basílica amb un mosaic que cobreix tot el terra. 

Contacte amb l’Adriàtic i final de ruta a Monfalcone.

Amb la caiguda del sol arribem a Monfalcone, aeroport de la veína Trieste i principals astillers mundials de la industria dels creuers.

La gran demanda de mà d’obra ha fet que un terç de la població sigui de Bangla Desh. Un reportatge recent de “La Directa” ho descriu molt be. De la resta, els que voten, ho fan majoritariament per partits antiimmigració, encara que no queda clar en aquest cas qui treballaria. L’alcaldesa, ara eurodiputada, prohibeix la construcció d’una mesquita i jugar al cricket, esport nacional al Hindustan.

Plaça de Monfalcone plena de vida amb la comunitat bangladeshi.

És un exemple del suicidi d’Europa, però no es nota a l’agradable i majestuosa Piazza de la Reppubblica, plena de families bangladeshis. Moltes mares amb diferents tipus de vels, demostrant que el seu país també és molt divers.

Tren local per tornar a Udine que desfà en 40 mn el que hem pedalat en 6 hores i nit a Udine per desfer demà en 2 trens, 5 hores i 80€ la ruta de 6 dies de pedals.

Paisos, paisatges, camins. Vist des de la bicicleta.

Tornades les bicis llogades, seguirem ruta en tren per veure als amics Barbara i Jordi, i als fills Alicia i Splinter. Alemania i Holanda comparteixen moltes de les coses inquietants que hem vist des de les bicicletes i ofereixen també una qualitat de vida inigualada. De moment ja pensem en noves rutes seguint els grans rius europeus.