 |
| Moll de Barcelona. Esperant vaixell cap Àfrica. |
El port de Barcelona potser és la infrastructura econòmica més important de Catalunya. Entre altres trajectes, es pot anar en ferri a Tanger, Nador o Alger. El ferri a Tanger triga 33 hores. El camarot familiar més econòmic costa 150€. La butaca, o plantar una tenda al passadís, menys. Les furgonetes i cotxes, molts, i les motos, bastantes, paguen. Les bicis, érem tres, entren i aparquen amb els camions però viatgen de franc.
 |
| Ferri RoRo i les bicis amb els camions. |
El ferri ve de Sête i no para fins a Tanger. La naviera, GNV, Grandi Navi Veloci, és com una companyia d’autobusos flotants, connectant el Mediterrà occidental des de la seu a Nàpols.
El passatge és bàsicament marroqui. Families que van al poble de la familia des del lloc de treball a Europa, amb el cotxe plé de regals i queviures per la ruta. Les cerveses al bar les beuen els motards germànics, molts i amb distintius dels seus clubs i agències del viatge.
 |
| Motards amb anys i diners per somiar l’antic Dakar. |
La tripulació és filipina, marroqui, eslava i com als acudits, tot organitzat per un italià. Les coses antigues funcionaven, però el software de la nostra porta va requerir 3 hores i 4 persones en 3 idiomes per arreglar-se. La comunicació és divertida. Es parla àrab, francès, italià, tagalo, anglès, castellà, alemany i tothom volia parlar en aquell idioma que menys dominava.
 |
| Marinera passejant les cobertes camí de Tanger. |
Els entreteniments durant la navegació eren abundants. Sala de pregàries per homes i per dones, bar atapeït amb totes les cultures, gèneres i edats. Espais oberts amb vistes infinites.
Nomès teniem cobertura internet quan el Mediterrà s’estrenyia i feia que el ferri s’apropés a la costa. Entre Dènia e Ibiza, veient la terra a 40 milles a babor i a estribor. També al entrar al mar de Alboran, entre els caps de Tres Forcas (Melilla) i el cap de Gata. En aquell punt veiem Sierra Nevada i els immensos camps de plàstic d’Almeria, els hivernacles de la “Huerta de Europa”.
 |
| A dalt a l’esquerra Sierra Nevada. A sota el mar de plàstic dels hivernacles. |
Mentre vèiem junts els territoris d’esquiadors i de treballadors agrícoles, ens entraven les noticies de l’enfonsament del món actual i de la incertesa sobre el que vindrà. Estem en el territori de les barreres al moviment de persones i de mercaderies mentre els capitals es mouen lliurement pel planeta com una plaga moderna.
 |
| Autopista marítima a l’estret de Gibraltar. |
A l’estret de Gibraltar tornem a tenir terra als dos cantons. És la frontera més desigual del món. La renta personal a Espanya és 7 vegades la del Marroc. Aquest ferri és un element més d’una densa i opaca xarxa que ha connectat Africa i Europa. Cartago i Roma, Moros i Cristians, Colonialisme. Marroc i Espanya son dos paísos que deuen la seva història a la seva posició geogràfica.
Estem en una autopista marina. A popa comptem 24 vaixells en la nostra direcció, i a proa igual.
 |
| Africa a un lado, a otro Europa. Allá al frente, Ceuta. |
Al capvespre atraquem al port de Tanger Med. És la gran aposta del Marroc per crèixer en el comerç a l’Àfrica Occidental i el Mediterrà. És molt gran, amb dàrsenas separades per contenidors, ferris, combustible i militars. Ja ha captat clients al port d’Algeciras i potser somia amb substituir a la base de Rota, el Guantánamo espanyol.
De moment TangerMed és un port desangelat. Massa gran per el poc moviment que te. Un taxi ens porta amb la bici a dalt, per 35€ fins a Tanger. 45 km fins a la marina de Malabata, una luxosa promoció immobiliaria que te dificultat per mantenir-se.
 |
| Promocions de luxe a Tanger per invertir el que calgui. |
Els hotels son tots cars i el lloguer d’apartament és complicat. El reservat per Booking no existeix ni respón al telèfon. El segon intent, ja de nit i des del carrer ens avisa que l’apartament és luxós però mal acabat. Per 35€ ens sembla bé, un noi en Porsche negre ens ve a recollir, dona les claus i cobra. Desprès ens demanen cancel.lar la reserva a Booking per no pagar la comissió.
 |
| Restaurant sirià a Tanger convertint el menjar en teatre. |
Sopar en un aparatós restaurant siri ens recorda el que encara queda del Tanger amb Zona Internacional dividida entre 9 paísos entre 1912 i 1958. Un món de tràfics foscos amb la costa espanyola a la vista.
La seguent etapa és en tren. Al Boraq, el tren d’alta velocitat, fins a Casablanca i desprès tren antic fins a Marraqueix.
 |
| Moderna estació de tren de Tanger per Al Boraq, l’AVE marroquí |
Pujar al tren amb la bici és una loteria que demana flexibilitat mental i força. Les estacions son molt grans per la poca gent. Un elefant passaria sense que el veièssin, però està prohibit que la bici trepitgi l’estació. L’has de portar plegada i sense rodar. Si somrius tot és més fàcil. Pujar-la al tren està permés. Però no hi cap. La porta és petita i per guardar-la cal treure una roda, posarla vertical i lligar el manillar amb una brida al sostre. Com això no està prohibit, perquè ningú ho ha fet, el revisor calla.
 |
| Marraqueix, el destí d’un turisme que somia exotisme. |
Marrakeix és de lluny el primer destí turístic. No és temporada alta però la plaça Jema el Fna està que peta. Els encantadors de serps, domadors de micos, tiradores de carta i maquilladores de henna segueixen però la plaça està empedrada. Els venedors de fruites i kebabs tenen els seus taulells numerats i certificats. Falta poc per ser com la Feria de Abril o el Mercat de Sant Antoni.
 |
| Champions a Jema el Fnaa. Barça guanya per golejada al camp i al carrer. |
El Barça juga amb el Dormundt i es pot veure a pocs bars. Quasi tots son locals i el Barça guanya per golejada al camp i al públic. Als tenderols del mercat i a la plaça la samarreta de Lamine Yamal guanya a les de Salah, Zidane o Mbapé.
 |
| En ruta al Alt Atlas i al desert. |
Demà començo a pedalar. La bici em portarà en lloc de portarla jo a ella. Fins a Ouirgane, al peu de l’Atlas. La Conxita hi anirà en bus i grand taxi i seguirem junts uns dies.
La carretera en direcció a l’Atlas te un carril compartit per bicis i motos. Grans cartells anuncien luxoses promocions de xalets amb gespa molt verda i muntanyes nevades. La realitat és un secarral i promocions cares a prop de Marrakeix.
 |
| Es pot sortit de Marrakeix per un carril bici, compartit amb les motos. |
Quan s’acaben els anuncis i el carril bici, apareixen les muntanyes de veritat. El Tubkal, el cim més alt del Atlas amb 4167m i els seus veíns destaquen nevats. El tràfic disminueix i desprès d’unes fortes rampes i una carretera en bon estat arribo a Asni, amb un trencall a Imlil i la ruta del Tubkal.
 |
| Terrats de Marrakeix i muntanyes a prop. Una ciutat amb mil vides. |
Fa més de 40 anys, compartint una moto de 600cc amb la Conxita, hi vam passar per fer el cim. Veniem des de Barcelona i en el camí amb aquella moto tant valenta, vam travessar Sierra Nevada, amb la moto al cim del Veleta, travessant una congesta nevada i ajustant el carburador per falta d’aire. Ara això ja no es pot fer.
 |
| Els oued que porten l’aigua de l’Atlas alimenten horts i boscos. |
A Marraqueix la Conxita ha agafat un transport públic fins a Asni. Mentre buscaba una connexió fins al nostre destí final de Ouirgane, un petit poblet amazigh ja en ambient de muntanya, ha viscut moments dignes de la interessant serie “Adolescencia”. Nens petits repetint les dos o tres paraules angleses que sabien mentre feien signes agresius, renyats pels germans grans. Nenes interessades a conversar en francès.
 |
| Guanyant alçada amb vent i vistes. |
Ouirgane i la Gîte “Le Moufflon” és un lloc agradable. El terretràmol de fa menys de dos anys, va fer vint morts. Rashid ens explica que els coneixia a tots.
El seisme va ser al setembre del 2023, de magnitut 7 i ha sigut el més fort registrat al Marroc desde que hi ha registres. Oficialment van morir 2960 persones.
Les valls per les que travessarem l’Alt Atlas en quatre dies, de Marrakeix a Taroudant, van estar molt afectades. Les cases de fang amb alguns murs de pedra i bigues de fusta es van ensorrar i com el seisme va ser a les 23h11 la majoria de les persones estaven a casa.
L’ajuda va ser dificil perquè quasi totes les carreteres van quedar tallades per caiguda de pedres o enfonsament.
 |
| Molts pobles derruits mantenen barris de tendes i de contenidors. |
Ara s’està treballant per arreglar-les. Ja es pot circular i per la bici no és un problema. És una lliçó pràctica d’obres públiques d’emergència low cost.
Als pobles berebers moltes cases estan enfonsades i la reconstrucció es fa amb blocs petits de ciment. Tots els pobles mantenen el poblat de tendes d’emergència i els que van tenir més sort, petits barris fets de contenidors de les diverses ajudes internacionals.
 |
| Els contenidors de l’ajuda internacional segueixen en ús. |
Aldi, el nostre hoste a Ijoukak, va perdre 10 familiars propers. La seva casa, una senzilla casa bereber de fang, fusta i alfombres, va resistir. La Conxita hi va arribar en un minibus local i atepeït, jo lluitant amb unes ràfagues de vent de 90km/h i comprovant que el vent sempre bufa en contra del ciclista.
 |
| Tizi n’Test. El nostre pas de l’Alt Atlas a 2100m |
Vam seguir ruta fins al Tizi n’Test a 2100m d’alçada, un dels dos passos de l’Alt Atlas amb pas asfaltat. Te poc tràfic i només ens creuem amb transport local com minibuses carregats, escolar o compartit. També els camions de les obres per refer la carretera i alguns, molt pocs, ciclistes. Motards alemanys n’hi ha molts, sovint en grup amb guia, cotxe de suport i vestits com guerrers de cavalleria motoritzada. El temps millora. Menys vent, plou una mica de fang i els núvols alts deixen veure les valls mentre el camí s’enfila sense treva.
 |
| Pobles berebers enfilats a la pendent a les valls del Alt Atlas. |
Aquesta vall està fora dels circuits turístics d’agència, que van cap a les gorges del Dades o Thodra, Ouarzazate o cap al desert, a les dunes de Zagora o Merzugha. Espero que es recuperi aviat el turisme de moto, bici o caminar perquè la majoria dels modestos establiments dels pobles o carretera que pasem, vivien d’aquest turisme i s’han ensorrat o segueixen tancats.
 |
| Mesquita de Tinmel. Origen dels almohades. Uns carlistes i talibans de la seva època. |
En el cami del Tizi n’Test es creua la mesquita de Tinmel, del segle XII i destruida pel seisme. Va ser l’origen dels Almohades, un moviment fonamentalista guerrer que va dominar l’islam maghrebi, occidental, de l’època. Des del riu Ebre fins al riu Senegal.
 |
| La ruta serpenteja per guanyar o perdre alçada. |
Seguirem ruta amb un llarg descens al sud de l’Alt Atlas fins a Taroudant. La Conxita ha decidit seguir explorant aquesta ruta i tornar en uns dies volant des de Ouarzazate. Des d’allà seguiré per la vall del riu Drâa cap al desert.
In-Shallah!
