 |
| A punt per pedalar el Danubi de Passau a Viena. Conxita, Josep Mª, Elena, Tomàs, Jordi i Alfons. |
La ruta ciclista del Danubi és cada cop més popular. Des de l’origen a la Selva Negra alemana, a Donaueschingen, fins al Mar Negre recorre 2840 km en un petit desnivell de 678 m travessant 9 països. És el segon riu europeu desprès del Volga. Aquests dos rius, i els països que travessa el Danubi fonamenten una unitat europea, malgrat guerres antigues i actuals que volen dividir els seus pobles.
 |
| Vam travessar el Danubi més de 10 cops. Barques, rescloses i ponts. |
La nostra ruta és curta, de Passau, a la frontera alemanya, fins a Viena. La part més popular i preparada. La fem pedalant amb uns amics viatgers, l’Elena, el Josep Mª, el Tomàs i el Jordi. Desprès la Conxita i jo seguim en transports locals fins a Bratislava i Budapest. Quatre països que diuen molt en un marc idíl·lic, d’un present i un passat convuls. Potser ara és l’ull de l’huracà.
 |
| Viena un dia de primavera. Molts jardins per aprofitar. |
Viena el dia del 80 aniversari del final de la Segona Guerra Mundial està radiant. Plena de turistes. No recorda les imatges de “El tercer hombre” la gran pel.lícula d’Orson Welles sobre la novel·la de Graham Greene. Una ciutat que l’Exèrcit Roig va ocupar a l’Exèrcit del Tercer Reich hitlerià. La ciutat estava administrada pels 4 guanyadors de la guerra i la misèria material i moral era absoluta.
 |
| Vuitanta aniversari de l’alliberament per l’Exèrcit Roig. Ara Àustria és orgullosament neutral. |
La Viena actual encapçala el ranking mundial de ciutats amb més qualitat de vida. La diferència la dona l’habitatge. El 80% de l’habitatge està d’alguna manera controlat per les administracions públiques, amb unes xifres similars a les de la sanitat o l’educació als països rics europeus. Això fa que l’habitatge no sigui un producte financer especulatiu que porti a l’exclusió dels joves de la ciutat i una desigualtat creixent.
 |
| Mercats de carrer amb menjars dels pobles que han deixat empremta al Danubi. |
La causa és una política de fer accessible la vivenda a les classes populars com a manera de prevenir els esclats revolucionaris desprès de la Primera Guerra Mundial. Aquella política va ser compartida pels règims feixistes i es va acabar amb l’onada neoliberal que va portar l'habitatge a ser un producte financer més, sense regulació de l’estat. Viena ha pogut resistir-ho, per la popularitat i èxit del seu model, i ara està en molt bona situació quan totes les ciutats intenten refer aquest desgavell.
 |
| Stephankirche. Catedral e impressionant concert d’orgue a la capital de la música. |
Viena dona per molt però hem de triar. Al Leopold Museum descobrim al pintor Egon Schiele i a la catedral de San Esteve els concerts d’orgue. Als parcs i carrers, les ganes d’aprofitar uns bons dies de primavera.
 |
| Camí sempre asfaltat i motxilles portades a destí. Un luxe de ruta. |
És diumenge a mig dia i el tren que ens porta a Passau segueix fins a Hamburg. Va ple amb gent dreta i asseguda als passadissos. El ferrocarril vertebra Europa i als europeus. Segurament recull el declivi del cotxe privat. A Passau s’ajunten els rius Danubi i Inn, amb colors diferents que es mantenen una estona. Veiem la última remuntada èpica del Barça contra el Madrid a l’únic local que l’emeten i comencem la ruta.
 |
| Esperant el barquet per canviar de ribera als meandres de Schlögen. |
La primera etapa arriba a Niederrama i la segona a Linz. Els primers 80 km semblen un decorat. Tot és al seu lloc, el paisatge esplèndid. Les poques cases sembla que només treballin per un turisme de ciclistes. El riu el naveguen carguers amb un remolcador que empeny dos enormes barcasses. També creuers fluvials que fan la ruta de Budapest a Passau per tornar al cap d’una setmana.
 |
| Un riu que va d’Oest a Est donant moltes voltes. |
Els meandres de Schlögen posen a prova el gir de vaixells tant llargs. Algunes preses combinen producció hidroelèctrica amb 6 o 7 turbines en salts d’uns 15 metres, i rescloses pels vaixells.
El nostre camí és una cuidada i tranquil·la pista asfaltada seguint el riu. Sovint hem de travessar el Danubi aprofitant les preses o en petits ferris. Comença la temporada alta de la popular ruta i creuem algun centenar de ciclistes cada dia.
 |
| Cada 20 o 30 km hi ha una resclosa per fer electricitat i navegar. El riu s’eixampla a l’arribar-hi. |
Linz, la tercera nit, és també la tercera ciutat d'Àustria. A les darreres eleccions va guanyar el partit d’extrema dreta. També va guanyar al conjunt del país però no es va posar d’acord amb el segon partit, també de dretes, que havia perdut la meitat dels vots.
Ara el govern té un canceller de la dreta, en coalició amb socialistes i lliberals. La primera coalició a tres del país i una mostra de la fragilitat i incongruència del sistema actual, molt similar al que va passar desprès a Alemanya. L’únic element comú de tots els partits és el respecte a la neutralitat d’Àustria. Va ser una condició dels guanyadors de la guerra mundial, però ara permet al país prosperar i potser fer negocis en tots els conflictes europeus.
 |
| Falta poc per la temporada alta però ja som molts ciclistes. |
Les dretes tenen en l’emigració el seu tema, accelerat des de les guerres d'Ucraïna i Orient Mitjà. Als pobles petits treballen austríacs ja força grans, però a les ciutats, com Linz, es veuen majoritàriament emigrants, molt presents al carrer. Seguim atentament una partida d’escacs gegants a la plaça entre aficionats turcs de molt bon nivell.
 |
| Polígon químic i siderúrgic al sortir de Linz. L’ús econòmic del riu no és excessiu. |
La sortida de Linz la fem per un polígon industrial amb empreses al seu límit d'antiguitat. Empreses químiques i d’acer que donen un aire decadent a la ruta. El camí torna al verd esplèndid mentre el gran riu que sembla que no es mogui. Aquest camí tranquil i pacífic ens porta fins a una de les portes de la maldat i l’infern, Mauthausen.
 |
| Camp de concentració de Mauthausen. El terror en un paisatge idíl.lic. |
A la Primera Guerra Mundial a Mauthausen hi va haver un camp de concentració on es creu que hi van morir 10.000 presoners, sobre tot serbis i italians. A la Segona va ser el centre d’una xarxa de 100 subcamps. La meitat dels 190.000 presos hi van morir. Va ser un dels primers camps de concentració que l'Alemanya nazi va crear i l’últim a ser alliberat.
 |
| Cada país té un memorial als seus morts. Memòria per a què no torni a passar, però ara Gaza és un camp d’extermini. |
Mauthausen està dalt d’un turó, amb rampes del 14% que fan dura l’arribada en bici. La pedra era molt apreciada i els presos tenien que treure-la de la pedrera propera i transportar els blocs per una rampa que van anomenar l’Escala de la mort, on molts hi van morir, o es van llençar al buit per acabar de patir.
 |
| Escala de la mort. Pedrera de Matthausen. Joves llegint el passat. |
Hi van portar a 7200 espanyols dels que en van morir uns 5000. Eren republicans que França va allistar a la Legió Estrangera o companyies de treball. Al rendir-se França, Alemania els va detenir i en rebre la indicació que l’España franquista no els reconeixia com nacionals, els van portar al camp com apàtrides.
Va ser el camp al que van internar i assassinar més espanyols. La resta eren russos, polonesos, jueus, alemanys comunistes… Ho recorden els memorials de cada país. També es recorden els noms de les desenes de milers de persones assassinades i el funcionament quotidià del camp. La seva mort i la seva vida.
 |
| Pancarta en castellà en que els presos donaven la benvinguda als alliberadors. |
El camp va ser alliberat per l’exèrcit americà quan ja havien fugit el soldats de les SS. Quan van entrar, els saludava una pancarta en castellà que deia “Los españoles antifascistas saludan a las fuerzas libertadoras” amb les banderes anglesa, soviètica i nord-americana, amb un subtitulat en rus i anglès. Les fotos que el captiu Francesc Boix va aconseguir amagar van ser clau als judicis de Nuremberg.
 |
| Memorial dels republicans espanyols. Corona oficial i corona de l’Amical Mauthausen. |
Dos dies abans, Felipe VI Borbón hi va anar per depositar una corona als actes del 80 aniversari de la derrota nazi. Era el primer acte de reconeixement de memòria històrica envers els milers de republicans morts. L’Amical Mauthausen, associació de familiars dels presos i morts ho va trobar una falta de respecte d’una monarquia oportunista. En marxar nosaltres del camp vam veure que les corones i banderes de les associacions espanyoles quedaven al damunt.
 |
| 350 kilòmetres compartits seguint el Danubi. |
A Gaza també s’assassina cada dia a tantes persones com morien diariament a Mathausen. Els motius també són una neteja ètnica, un genocidi, a persones indefenses en un camp de concentració. Que diran els països que no s’hi oposen? El mateix que van dir els que no s’oposaven al règim que va crear Mauthausen?
La resta de camí, sortits del pou de maldat, torna a l’harmonia i la pau fins a Ardagger. Un poblet que demanava reflexionar, descansar, tastar els vins austríacs i preparar la segona meitat de la ruta. Els molts ciclistes amb que ens creuem també s’acosten als 70 anys i moltes bicis son elèctriques. No han començat les vacances escolars però falta poc per la temporada alta.
 |
| Rescloses per creuers de riu i per combois de dos barcasses i remolcador. |
Fins a Melk, 55 kilòmetres amb dos creuaments del Danubi per preses i rescloses i algun meandre molt tancat. Els combois de barcassa i remolcador poden tenir més de 100 metres i en algun meandre han de fer maniobra, amb navegació lateral del remolcador i espera dels vaixells contraris.
 |
| Monestir benedictí de Melk amb la seva admirable biblioteca. |
A mitja ruta ens atrapa una tempesta i cau la temperatura. Sota un pont ajustem el material i la roba i seguim fins a Melk. L’abadia benedictina de Melk va ser un referent en l’aparició d’una identitat austríaca a l’edat mitjana. Desprès, superada ja per Viena, va ser el referent religiós de l’imperi. Ara rep centenars de visitants des de Viena i dels creuers fluvials del Danubi. Al vespre quedem els visitants en bicicleta, que amb una manera més pausada de viatjar, som més peregrins que turistes.
 |
| Wachau, la vall on es fan els millors vins d’Àustria. |
La cinquena jornada pedalant ens porta per la vall de Wachau. Poblets i vinyes que es reguen amb l’aigua del riu i fan un vi afruitat, de poc cos i agradable. Excavant una línia de tren, a Willendorf van trobar una de les estàtues femenines més antigues. La Venus de Willendorf té 24000 anys, és obesa, extrema pits i sexe, no té cara i porta collarets d’una manera que es repeteix en troballes des de Rússia fins a França. Aquesta ruta prehistòrica podria ser un símbol per sortir del desgavell actual. Una Europa “ de l’Atlàntic als Urals”. El Danubi és el riu que travessa Europa d’Oest a Est, a una latitud que permetia la vida humana durant els períodes glacials. Una autopista per la que van entrar les cultures a Europa i potser també l’art i l’imaginari de la Venus.
 |
| Venus de Willendorf. Art i símbol repetits fa més de 20000 anys per tot el Danubi. |
També va ser la frontera dels molts conflictes que van marcar el que ara anomenem Europa. Romans i germànics, Papa i Emperador, catòlics i protestants, Imperi i nacions. La vall del Danubi és l’Europa Central i la seva història.
 |
| Central nuclear de Zwentendorf, amb plaques solars per electricitat i greenwashing. |
El Danubi fins a Tulln sorprèn per la utilització del riu. A les ciutats moltes indústries. Desenes de kilòmetres sense edificacions privades recents. Potser la gestió pública del territori, com a la ciutat, ho ha permès. Preses elèctriques amb rescloses cada poques desenes de kilòmetres. Atenció a un turisme ciclista que respecta l’entorn. Una central nuclear, Zwentendorf, de l’any 1972, que s’adapta als temps fent greenwashing amb alguns panells fotovoltaics a la teulada i indicant el kWxh solars produïts, un decimal amb respecte a la producció nuclear de la central.
 |
| Festa música i cervesa a Tulln, la última etapa. |
De Tulln a Viena ens queden 38 km i els fem d’hora per aprofitar les últimes visites. A Viena deixem les bicicletes a l’hotel on les recollirà l’empresa a qui les hem llogat. Com cada dia, recuperem els equipatges que ens transporten d’hotel en hotel. Ens afanyem a veure l’últim mercat, l’últim museu i com és el dia de l’orgull friki, la Cripta dels Caputxins, amb els sarcòfags dels emperadors Habsburg i familiars.
 |
| Sarcòfags de la família Habsburg que hauria envejat la família Monster. |
Acabem al Prater, el venerable parc d’atraccions i el ritual turístic de la sobreexplotada nòria on Orson Welles justificava a Joseph Cotten els seus crims dient que els Mèdici a Florència, amb la seva maldat, van produir el Renaixement. Mentre Suïssa, amb la seva democràcia, només va fer el rellotge de cucut.
 |
| Prater Turm, girant molt ràpid a 117 metres i veient tot Viena. |
Diumenge al matí ens despedim amb abraçades. Hem substituit una tradició de navegació per mars d’Europa, per una pedalada pel seu riu més emblemàtic. Com els vells rockers, seguim.
 |
| Conxita i Danubi en algun lloc d’Europa Central. |
Amb la Conxita no deixem el Danubi. Agafem un ferri que en una hora i quart ens porta a Bratislava, capital d'Eslovàquia. Idioma eslau, tradició catòlica, Euro, NATO però govern que es vol entendre amb Rússia. Es va separar amistosament de Bohèmia i Moràvia, protestants, amb qui formava el que va ser Txecoslovàquia. Però els conflictes els tenia amb Hongria, riu avall. L’eslovac, una llengua eslava, era la dels pobres, mentre l’alemany austríac i l’hongarès eren les de les elits, però ara ja no.
 |
| Com explicaven els diaris la destrucció de Txecoslovàquia poc abans de la Guerra Mundial. Com expliquen ara Gaza? |
Bratislava va ser seu imperial mentre els turcs ocupaven Budapest, i també capital d’un govern titella dels nazis desprès que Europa acceptés que Hitler desfés Txecoslovaquia a la reunió de Munich i avancés cap a la Guerra Mundial. Eslovàquia va tenir un capellà president que va perseguir als jueus i que va ser executat al ser derrotats els seus protectors. El castell de Bratislava és probablement el museu més gran del món que explica més poques coses i les explica de manera més desordenada. Les vistes compensen i el desordre i els buits narratius ajuden a no entrar en detalls.
 |
| Bratislava i el Danubi des del castell. Una agradable ciutat. De l’alemany a l’eslau i l’hongarès ens poques hores. |
Els plats locals exquisits. Ingredients de país pobre fets amb imaginació i a bon preu. El vi correcte, però la cervesa potser la millor del món. Quan es van separar de Txèquia deurien compartir les receptes.
El tren ve de Praga i per Bratislava va a Budapest. Ple, antic i eficaç. Les antigues rutes de l’època soviètica segueixen funcionant molt bé. De Vladisvostok a Erevan o San Petersburg. No s’han tancat per invertir en AVEs que han donat beneficis especulatius i buidat territoris.
 |
| Budapest. Parlament a Pest vist des del Palau Nacional, a Buda. |
La ruta segueix la conca i les ciutats del Danubi. Un riu que uneix d’oest a est cultures molt diverses. Els altres grans rius europeus van de sud a nord per un territori de pobles homogenis. Loira, Rhin, Elba, Oder, Vistula. També els que van cap el sud. Roina, Po, Don, Volga. El Danubi en el seu trajecte horitzontal és diferent, crea l’Europa Central, uneix pobles molt diversos i potser té menys tràfic econòmic pels conflictes que ha viscut.
 |
| Buda i Pest, dos ciutats unides per molts ponts i un riu. |
Budapest impressiona. Una gran capital d’un país petit. És la unió de dos ciutats, Buda i Pest, separades pel Danubi i unides per molts i magnífics ponts. Abans de ser derrotats per l’Exèrcit Roig, els nazis van destruir tots els ponts. L’alliberament de Budapest va ser una de les batalles urbanes més destructives i mortíferes, comparable a les de Varsòvia o Berlin.
 |
| Budapest amb molts tramvies, com a Viena però més antics. |
L’idioma hongarès no comparteix família lingüística amb cap altre idioma europeu. També són llengües aïllades l’euskera o el finès. Això reforça l’aïllament de la seva cultura i la dificultat de mestissatge. Els darrers segles ha format part dels imperis turc, austríac i soviètic i ha mantingut la seva identitat. La llengua hongaresa era viscuda com secundària, amb risc de desaparèixer en front de l’alemany o les llengües eslaves que feien servir les elits. Viktor Orban, amb quatre victòries electorals seguides, recorda el paper que va tenir Fraga a la política gallega.
 |
| Quatre votacions al 1989 per sortir del règim comunista. Google Translate ajuda a entendre-ho. |
Sobreviure ha sigut sempre el primer objectiu, però les millors èpoques per al país han sigut les que tenien una integració negociada amb els poderosos veïns. Les últimes dècades del segle XIX l’Imperi Austrohongarès es va definir com monarquia binacional i Budapest va tenir un creixement fenomenal. A l’època soviètica, desprès de la derrota de la revolució de 1956, el govern de Kadar va flexibilitzar l’economia i la societat sense confrontar amb Rússia, i Hongria va tenir el creixement i la qualitat de vida més alts del Pacte de Varsòvia.
 |
Nou referèndum demanat. Ara la dependència no desitjada és d'Alemanya.
|
Sempre intentant no ser absorbida pels gegants veïns, Rússia i Alemanya. Visitar el Museu i la Galeria Nacionals ensenya un relat d’identitat nacional i d’equilibri i defensa en front dels grans veïns. Ara l’objectiu és marcar distància amb una Unió Europea que s’associa a Alemanya. Una percepció de xoc amb cultures germàniques, eslaves i llatines en que la cultura magiar es vol mantenir.
 |
| Banys termals Gellért. Luxe clàssic a la piscina i decorat de moltes pel·lícules. |
Moltes coses per veure. El metro més antic d’Europa, els banys termals Gellért de luxe, ponts com el de les Cadenes. Palau Reial amb el Museu del Castell i la Galería Nacional. La colina Gellért amb la Ciutadella i els Banys termals. El Danubi i l’illa Margarita. Esglésies, cafès i restaurants. Molta vida als carrers i turisme de tot el món.
 |
| Szentendre i els seus artistes, a pocs kilòmetres navegant de Budapest |
De nou al Danubi, en ferri fins a Szentendre, a menys de dos hores de navegació, a on el riu fa un gir cap al sud que mantindrà fins a Sèrbia. Un poblet molt agradable que va acollir a ortodoxes fugitius dels turcs i artistes fugint de la gran ciutat. Ara alterna exposicions de pintura moderna. Art religiós serbi, intemporal com tota la ortodòxia. Figures de massapà, a on es veu que Hongria venera a Puskas i ignora a Kubala. I moltes altres coses. Hongria és un país petit, pla i variat, que mereix ser visitat en bicicleta.
 |
| Puskas, heroi nacional reproduït en massapà, en front de l’injustament oblidat Kubala. |
El viatge s’acaba i tornem a Barcelona amb ganes de seguir ruta pel Danubi fins al Mar Negre i pujar pels països del Centre i Est d’Europa, fins al Mar Bàltic. Alternant bicicleta i transports locals. Llegint quan no hi ha amb qui parlar. Tot viatge és interior i exterior i aquestes són les seves eines.
 |
| El centre d’Europa és la vall del Danubi. Invitació a viatjar a propers països. |
