A mitjans dels 70 ens en parlaven dos amics que recorrien la illa venent pulseres. Feia 10 anys que l'aeroport s'havía obert a vols comercials. Primer va ser un turisme hippy, desprès familiar. Ara la globalització, el decliu de la familia tradicional i la creixent desigualtat dirigeixen aquest racó de paradís cap al turisme de luxe. No és l'últim capítol.  |
| La Mola a Formentera en un excel.lent dia de fred, pluja i vent. |
És una aventura combinar dades per viatjar en bicicleta, ferri i avió, fer la volta a les dos illes pedalant i fer-ho en els dies que la Conxita s’hi pogués apuntar.
El viatge a aquestes petites illes és un bon exemple de les contradiccions de la nostra societat. El somni i potser negocis foscos de molts italians i també el destí de molts africans. Uns en avió i els altres en pastera. Això es veu des del primer moment que trepitges la terra de les illes.
 |
| Ses Salines d’Eivissa vistes des de les muralles de la Vila. |
Calia comparar amb el viatge recent a la illa de Hierro. Formentera i Hierro són les dos illes més petites de les Balears i les Canàries. Molta gent no sabria ubicar-les però per milions de subsaharians són el destí del seu somni. La ruta canaria, llarga difícil i mortífera, acaba al Hierro. La ruta mediterrània, molt més curta i fàcil, acaba a Formentera.
 |
| Torrent de S’Alga i mar obert fins Àfrica. |
Més coses diferències aquestes illes. Eivissa és un 50% més gran que Hierro, però té 15 vegades més població permanent, que a l'estiu es triplica. Formentera encara té una densitat més gran. És molt més petita que Hierro, però té la mateixa població estable i molta més a l’estiu.
 |
| Eivissa. Port des del Dalt Vila. |
Hierro té aigua, perquè és un volcán que arriba a 1.500 metres i capta la humitat de l'Atlàntic, però Eivissa i Formentera obtenen tota l'aigua de quatre dessaladores.
Aniré en ferri i tornaré en avió. En ferri es transporta tot el material amb el que construeixen les dos illes i en avió arriben els milions de turistes.
Després de mal dormir en una butaca, arribo a Eivissa en un ferri que transportava més camions que persones i només dos ciclistes. Un italià amb qui ens desitjem bona sort i esperant trobar-nos pedalant per la illa.
 |
| Sant Antoni de Portmany. Turistes i migrants passejen entre vaixells. |
Per tornar vull enviar la bicicleta per Correus i faig temps fins que obri la oficina i confirmi que tenen capses i fan aquest servei. Dalt Vila, el poble vell de Eivissa, és molt maco. Quant la pirateria, es van fer unes imponents muralles molt ben conservades. La història de la illa és complexa. Fenicis, cartaginesos, musulmans, vàndals, catalans. Els últims son italians, magribins i subsaharians.
 |
| Rafael Alberti i Teresa Leon van anar de vacances i van viure els girs del cop d’estat. |
A la part més alta del carrer Major, trobo la casa en què va atrapar el cop d'estat del 18 de juliol a Rafael Alberti i Maria Teresa León. Se'n van sortir perquè pocs dies després el capità republicà Bayo va recuperar la illa per la República, però el cap de unes setmanes una altra intervenció italiana, en aquest cas de Mussolini, va tornar-ho als sublevats amb la corresponent repressió.
 |
| Cases senyorials a la villa vella. Àrabs, catalans, italians… |
Alberti se'n va salvar i el capità Bayo va seguir lluitant per la República fins al final. Es va exiliar a Mèxic, a on va fer de instructor de un jove Fidel Castro, que planejava una invasió a Sierra Maestra. Va morir siguent general de l'exèrcit cubà. Ell ja era mig cubà, havia nascut a Matanzas, de mare cubana i pare militar amb el general espanyol que va que reprimia els independentistes. El destí de les illes és sempre difícil i està en mans de moltes coses que no es poden anticipar.
 |
| Crisi habitacional, migració creixent i turisme descontrolat al paradís. |
El Diario de ibiza en primera pàgina, informa del desallotjament de pàrquings ilegals de furgonetes que serveixen a molts treballadors i residents a la illa com única alternativa habitacional. Informa també de l'arribada de dos pateres ahir, la negativa del Consell a fer un centre de menors emigrants no tutelats a Formentera i del rebuig a la distribució dels emigrants que arriben entre diferents comunitats.
Es fa públic un anunci de lloguer d’un sofa per dormir a 500€ mensuals. L’anunci inclou que a la mateixa sala hi ha un altre sofa en que ja dorm algú.
 |
| Eivissa també te els seus barris rics i barris pobres. |
L'únic punt d'acord entre els partits, és una reforma de la constitució espanyola, la quarta que es fa sense que s'hagi tramitat mai a les Corts. En aquest cas la reforma és per donar un senador a Formentera, addicional al que ja te Eivissa.
El redactat de la constitució deia Ibiza-Formentera, com un únic senador. Es substituirà el guió per una coma i amb això cada illa en podrà tenir un. La reforma no aclareix per què serveix el Senat ni els senadors, però aquest seria probablement un problema més complex.
 |
| Deu anys fent cami amb la mateixa bici. El temps passa per tots dos. |
La primera etapa va de la Vila de Eivissa fins a Sant Antoni, amb camins que s'han de fer a peu empenyent la bici, deliciosos camins de bosc amb el mar a prop. Als trams asfaltats es veu que els vehicles que circulen són de transport, de manteniment de la construcció o llogats per turistes.
La ruta és perdedora però variada. Es rodeja l'aeroport, es travessen restes fenícies i es passa per salines del segle passat. I moltes, moltes cales precioses amb vistes als illots que hi han camí de Formentera i un mar que et crida.
Sant Antoni és un exemple del caòtic model turístic a Espanya. Molta construcció amb espai públic a mitg fer. En tot cas l’espai és del turista i de l'emigrant que es creuen confiadament passejant al capvespre.
 |
| Costa sud de Formentera. Limit pel turiste. Destí per l’emigrant. |
Segon dia ruta molt BTT fins a Cala Salina i Santa Agueda. Desprès seguiré en cicloturisme per carreteres petites i camins fins a Sant Joan i Santa Eulària. Baixar a cada cala i tornar a pujar te un limit. Vistes deu cales, les següents semblen iguals. La sort és que fora de temporada hi ha molt poca gent, però els avisos i espai d’aparcament fan por.
Als camins entre camps, en ruta de Sant Joan de Labritja a Santa Eulària des Riu, i desprès a Santa Gertrudis de Fruitera, es veu la reconversió de moltes cases tradicional an xalets de vacances, de manera força digna, conservant l’estil tradicional i a uns preus molt alts.
 |
| Muralles d’Eivissa. Per protegir de pirates variats. |
Hi ha preocupació. Els macro Clubs anuncien el començament de la temporada a finals d’abril, amb els més prestigiosos DJ’s. La temporada era de setmana santa a octubre, però ja és de juny a setembre. Els visitants venen menys dies, el turisme familiar desapareix. Els preus desorbitats en tenen la culpa i l’efecte de les guerres sobre els vols i transports no ajudarà.
A Santa Eulària m’he trobat amb la Conxita, que aprofita per fer alguna caminada de costa. Des del port d’Eivissa agafarem un ferri a Formentera, ella llogarà una bicicleta i anirem a Sant Ferran des Roques, des d’on farem la travessa de Formentera.
 |
| Primavera als camins de Formentera. Avui toca pluja. |
Ens ha aconsellat la Cuca, un amiga de sempre que va viure la època hippy de la illa, va treballar-hi de mestre i ara es prepara amb la Creu Roja per ajudar a l’onada migratòria que ve de Àfrica. Alger està a la mateixa distància que Barcelona i cada dia arriben noves pasteres. Ahir dos a Formentera i dos a Cabrera.
 |
| Bicicleta mecànica i ciclista tot terreny a la platja de Mitjorn de Formentera. |
El dia s’ha aixecat fred, amb vent i lleugera pluja fins la tarda. Estarem sols quasi tot el dia. Els autobusos que porten a turistes que venen des de Eivissa a passar el dia, no hi son. Pedalem a la Mola, arribem al far i donem mil voltes per camins enfangats entre camps amb fruiters, alguna casa antiga esperant comprador, i cases molt arreglades en l’estil “eivissenc”. Una gran ruta que el mal temps destaca. Enfredolits i amb els dits insensibles trobem l’únic restaurant. Una màgica sopa de peix ens ressucita.
 |
| Al mal temps, bona cara. Especialment al paradís de Formentera. |
Tornem al nivell del mar a la platja de Migjorn. És a la que arriben les pasteres que no rescata Salvament Marítim abans. Tots els locals d’estiu estan tancats i les onades s’apropen al cami ciclable. Ara és tot per nosaltres.
Darrera nit a Formentera, és dilluns i per telèfon i mail arriben compromisos de les mil causes pendents a Barcelona. Un recordatori de que el viatge entra als seus últims dies.
Avui 14 d’abril, compleixo 70 anys. És casualitat, però els aniversaris els celebro estant de viatge amb la Conxita. Fa dos anys al Congo i l’any passat pedalant l’Atlas marroquí. Quan en vaig cumplir 60, la familia em va regalar una bicicleta. Segueixo amb ella encara que ja es antiga. En aquests deu anys hem fet junts més de 10.000 km i un desnivell que potser seria el de tots els cims de més de 8.000 metres. Envelleix millor la meva bicicleta que jo.
 |
| Platja de Mitjorn amb mar moguda i dia fred. |
Eivissa és una illa estranya. Els camins de bicicleta de muntanya a les cales o de cicloturisme per camins interiors son tranquils. Encara seria millor rodejar la illa en kaiak. Però tot conviu amb un restaurant que presumeix de ser el més car del món, 1600€ el menu. També la temporada de “openings” en que macrodiscoteques inicien concerts amb els DJs mé famosos. La temporada comença el darrer cap de setmana d’abril, esperen 30.000 assistents i es preveuen vols especials de diferents llocs d’Europa.
 |
| Per la platja, camí de Sant Ferran de les roques. |
L’últim dia és mogut. Pedalada a Formentera en direcció al Cap de Berberia, San Francesc, la capital turística de la illa, Estany Pudent, unes salines amb gran varetat d’ocells. Ferri a Eivissa i vistes del magnífic roc de Es Vedrà. Facturar la bici a Barcelona a l’oficina de Correos, i la última passejada amb posta de sol i sopar.
 |
| Far de la Mola a Formentera, a la vora d’un penyassegat de 120 metres. |
Acaba un viatge per un racó del Mediterrà com molts altres. Gaza i l’Empordà. Eivissa i Alger. Potser aquest mar i aquests paissatges van ser l’origen de la cultura. Potser ens en sortirem.
