18 de maig 2013

La vida als Backwaters de Kerala, Cochin i la vida del viatger.




Els Backwaters s'extenen al llarg de molt kilòmetres. Pots entrar-hi desde diferentes ciutats, i al interior hi ha pobles quasi neolítics.
Vaig quedarme a Alappuzha, una ciutat petita. Te 280.000 habitants, però molt dispersos. Les ciutats de més de 1 milió, que son moltes, al final agobien.
Com que és temporada baixa, a Alappuzha estic en una preciosa casa, amb 7 habitacions, per 10€.


En un radi de 200 metres tinc un temple hindú, una mesquita i una esglèsia cristiana siria. Les he visitat les tres i en la cristiana siria he aprofitat per assistir una estona a una ceremònia, amb pocs fidels i majoria de dones. Recorda molt als ritus ortodoxes i sospito que son pocs però mal avinguts, perque m'ha semblat que hi n'hi ha més propers a un enteniment amb Roma i altres no. Ha preguntat a on està ara el Primat de l'esglèsia, si a la antiga Antioquia o a Damasc, però m'han dit que a Alemania. Suposo que és més segur. Tot això m'ho ha explicat un feligrés, que diu que fa d'actor fent papers de Gandhi, el pare de la pàtria, i la veritat és que era igual.


Per visitar els Backwater, vaig agafar l'opció més deportiva, barata i al meu entendre, interessant.
Es pot visitar en grans House Boats que son com habitacions d'hotel de 5 estrelles flotants i no baixa de 200€ la nit.


En el meu cas, vaig anar amb un guia local en canoa de fusta, remant els dos durant 4 hores, i amb esmorçar i dinar preparat per la seva dona a la caseta en que viuen literlment al mig del aigua.


La casa era menys que modesta, de les pobres de la zona, però cridava l'atenció els retrats penjats. Ganesh, Krishna i Parvati junt amb el Sagrat Cor de Jesús, la Verge Mari i els Sant Sopar. També un guru del hinduisme, que era el seu favorit i la foto d'un polític ja mort. Com que tenen tele pero no compta de correu electrònic, imprimiré totes les fotos que els hi vaig fer i els hi enviaré. M'ho han demanat per seguir decorant la casa i donar referències a nous clients.


Les dos nenes encantadores i molt tímides, la mare una gran cuinera.


Ell és diu Santhosh, però fins que no ho va escriure, li vaig dir totes les variants de la mateixa fonètica.
Una certa divergència en com llatinitzar els noms també pasa en la familia catalano-keralí més coneguda. Ramuni Paniker, un químic de Kerala va venir a Barcelona a començaments del segle pasat, i tres dels seus descendents han tingut un impacte en la societat catalana.
Salvador Paniker, polític de la transició, editor i escritor. Raimon Panikkar, inicialment capellà del Opus Dei que després es va canviar com a referent espiritual i multireligiós desde Rupit. Agustín Pániker especialista en el fenòmen religiós en la cultura i director de la editorial Kairós.


Comentaris després de caminar molts carrers de la India. Els únics comercços vistosos son les joieries. El preu de l'or és noticia de primera plana dels diaris, i es compra i ven a molts llocs. Sembla quasi un substitut del diner, apart de l'ús que s'en fa per moda.
En els escasos centres comercials de ciutats mitjanes, les botigues amb més metres i decoració son les joieries i les de casaments.
Tot té dos preus, AC, non AC. Vol dir amb o sense aire acondicionat. Les habitacions dels hotels, els taxis, els bars.
El cricket és omnipresent a la tele, sembla que sempre estiguin jugant-hi. Han creat una competició, la IPL, Indian Premier League, que segueix els criteris mediàtics del esport als USA e Inglaterra, i és molt atractiva. Inclús té escàndols de partits arreglats per ocupar les pàgines d'altres seccions de les noticies.


El sistema dels lavabos, amb una aixeta per aigua en lloc del paper de water, és millor que el nostre. Acabes amb la sensació de que el paper és antihigiènic. En canvi menjar amb les mans no és millor que fer servir els coberts o els palillos. Almenys aquest és el meu veredicte després de tants dies.
Sorprén la similitut entre totes les ciutats indies. A part del que queda dels petits reductes antics, quasi totes les ciutats semblen iguals. La majoria tenen més de 200.000 habitants, i moltes més de 1 milió i costa saver en quina estás.


Kochi, l'antiga Cochin, és una ciutat repartida entre diferents illes. Al que ara és Fort Kochi, s'hi van instalar i barallar les tres potencies que succesivament van dominar la ruta de les espècies. Portugal, Holanda i Anglaterra. Hi ha una de les més antigues sinagogas d'Orient, encara en funcionament, però sense quasi fidels i l'esglèsia en que va ser enterrat Vasco de Gama, el navegant portugués que va obrir la ruta creuant el Cap de Bona Esperança.


Va morir a Kochi i ara està enterrat al Monastir dels Jerónimos de Lisboa.
Hi ha també unes complexes xarxes xines de pesca que encara es fan servir.


A Kerala tenen algunes danses rituals de lluita i formes d'expressió artística molt espectaculars. Una d'elles és el Khatakali, en que els artistes representen escenes de les grans èpiques hindús, amb un codi de comunicació basat en expressions facials, signes amb les mans, dansa i un vestuari i maquillatge impressionant.


Hi ha música de tambors i cant, però no parlen. És com explicar una història sense paraules. Per entendre-ho, com una obra del Tricicle representant Els Pastorets sense paraules.
Hi ha sessions limitats a una hora i explicades per a turistes i és pot veure la intense sessió de maquillatge.


El maquillador era sord, i vam poder entendrens de manera molt bàsica, i ensenyantli alguns del videos que vaig filmar a les escoles de sords de la FUndació Vicente Ferrer.



15 de maig 2013

Kerala. Globalitzacions, comunistes, cristians siris i desenvolupament social.

Despedida de Sri Lanka. Al tren tant dona un billet de segona com de tercera, sempre vas dret. Una parella holandesa que torna després de tres setmanes. Una noruega que segueix sola una setmana per Sri Lanka i després es trobarà amb un novio punjabí al nord de la India.


Les últimes fotos del únic barri modern de Colombo. Avui no es pot sopar en una paradeta al cantó del mar, perquè hi ha una desfilada militar i hi tenen aparcat vehicles i artilleria. Espero que no sigui una invasió del enemic desde el Mar Aràbic, o un cop d'Estat.
Sopar al antic hospital holandés, a on entre cerveses trobo als primers espanyols desde Mumbai i Anantapur.
Un canari, pilot d'avió, la seva noia, veneçolana i una amiga de Barcelona de visita. Viuen a Male, la capital de les Maldives, a una hora de vol.
Ell treballava a Ryanair i n'estava tip. Va enviar el curriculum a Internet i dos anys després el van trucar de la companyia de Maldives. Fa vols entre Male i la India. Les Maldives tenen un turisme exclusiu i molt car. Resorts de centenars de dolars la nit. Els turistes del sur d'Europa han desaparegut i ho sustitueixen rusos i poc a poc xinesos. Volen obrir lineas directes a ciutats xineses i combinar vols amb el turisme sanitari de la India.
La globalització fa que el conjunt millori, però els països que no es saben adaptar, com España, hi perden perquè esperen que torni el passat gloriós.



Al meu alberg musulmà de Colombo, també converses globals. El marino de Sri Lanka que en un viatge va estar a Malaga. El de Bangladesh que no se que fa a Colombo però una vegada va estar a París treballant d'alguna cosa.



Tornada a la India. Com que encara no hi ha ferry entre els dos països, vol a Thirunantapuram, capital del estat de Kerala.
Kerala es especial per moltes coses. El idioma que es parla es el Malayalam.
El primer que crida l'atenció és que el nom del idioma es llegeix igual del dret i del revés.
El taxista que em porta a l'estació d'autobusos per anar a Alappuzha, parla 5 idiomes. Entre ells l'àrab i aixó li va permetre treballar a Irak i Kuwait i estalviar. A Irak s'ocupava del gimnàs d'una base militar.
M'explica també l'alternança entre Comunistes i Congrés en el govern de Kerala.



Crida l'atenció la quantitat de banderes vermelles amb la falç i el martell. Deu ser l'únic lloc del mon en que s'exibeixen massivament i amb orgull.
Kerala té la superficie de Catalunya i quatre vegades i mitja la seva població. La terra és fèrtil i la situació, una franja entre mar i muntanya al sudoest de la India, li ha permés comerciar amb tothom.
Te uns index de desenvolupament europeus i molt millors que el conjunt de la India. L'esperança de vida és 10 anys més alta que la mitja de la India i l'alfabetització és quasi total. Aquesta experiència mèdica i els baixos costos fan que el turisme mèdic internacional creixi molt i es vegin anuncis d'hospitals especialitzats en temes cardíacs, dentals, cirugía o vista.


Al any 57 hi havia misèria i mort per gana. Per primer cop al món, excepte San Marino, el Partit Comunista va guanyar democràticament les eleccions a Kerala.
Es pot pensar que això era perque hi ha un 30% de musulmans i un 20% de catòlics siris, i que les dos religions son igualitaries i no discriminen per castes. També que Kerala te unes tradicions matrilineals en que la dona és la que controla els bens de la família.
Però els que votaven Comunista eren majoritàriament hindús, i el seu dirigent era un Bahmà.
Total, que van fer una reforma agrària, prioritzar el gasto social i altres reformes. El primer enemic que és van guanyar va ser en Mao, que deia que amb aquestes reformes no deixaven desenvolupar la consciència de classe del poble. Era millor deixar que es morissin de gana.
Van muntar un altre Partit Comunista maoísta. Tot això ho explica molt bé l'escritora keralí Arundhati Roy en el seu llibre "El Déu de les petites coses", i ajuda a entendre el que veus pel carrer i les converses amb els keralís.


Encara és veuen antics retrats de Marx, Lenin i Engels, però ara els que estan de moda son el Che Guevara i l'Hugo Chávez.
El que es cert, es que aquestes reformes i l'alternança en el poder entre el laïc i centrista Partit del Congrés i els comunistes ha seguit i ha beneficiat molt a la societat keralí. Es parla del model Kerala de desenvolupament com la oportunitat de la India. Ara és el Congrés qui està al govern del estat.


La principal atracció turística de Kerala son les Backwaters. Es una extensió de 900 km de canals i llacs que estan entre el mar i les primeres muntanyes. Hi ha poblets que tant sols és comuniquen per barca, l'economia gira al voltant de la pesca i els cultius. Especialment la palmera de Palmira, que diuen qué és com el tocino, perquè s'en aprofita tot.


Una entrada als Backwaters és desde Alappuzha, que els que no han estat mai a Venecia diuen qué és la Venecia de la India. Rés que veure, però te encant. Et pots passejar amb bicicletes sense frens i tenir converses amb viatgers que venen del Nepal o que van al Vietnam.
Els cristians son majoritàriament d'obediència al Patriarca d'Antioquia, el que s'anomena cristians siris.


Hi son desde el segle IV. Quan al segle XVI van venir els portuguesos, que eren d'una altra branca del cristianisme, els van perseguir. Després van venir els holandesos, que eren protestants, i els van perseguir a tots dos. Després els anglesos, que tenien un altre variant del cristianisme. Els hindús, amb els seus milers de déus, trobaven normal les diferències, però no deurien entendre perque calia aniquilar als altres.


Després de que Sant Pau estructurés el cristianisme al llarg dels seus viatges pel Mediterrani Oriental, l'esglèsia es va organitzar al voltant de quatre bisbes. Alexandria, Antioquía, Constantinopla i Roma. En ordre alfabètic. De seguida es van barallar i cadascú volia ser el primer. L'heretgia amb la que Roma va excloure als de Antioquía es deia el Nestorianisme i no tinc ni idea de quin error defensava. Però aquí segueixen i com els Parsis o els Jueus són una de les minoríes que han promogut comerç i cultura en les costes indies.

14 de maig 2013

Galle, plantacions, elefants, holandesos, 2001 Odisea del espai, i 4 anys de pau.




Foto del Pic d'Adam. Cal imaginar-ho com el camí a Sant Jeroni, fet per milers de persones. Per venerar una pedra dalt del cim que s'assembla al nas de Sant Jordi... o al de Messi.
Després de pujar i esmorçar, a quarts de 10 comencem la ruta cap al Parc Nacional de Uda Walawe.
Les primeres hores, la ruta va entre plantacions de te i antigues plantacions de cautxu. Els nuvols i la pluja comencen a aclarir i permet veure un paissatge de película, en que sovint creuem l'antic tren que servia per treure els productes de les plantacions.


En la segona part del camí, fora de la muntanya, la ruta millora, però la coincidencia en la mateixa carretera d'animals, camions, tuctucs, autobusos i vianants, cada un amb la seva velocitat predilecta, fa la conducció molt perillosa.
Es nota que Sri Lanka és més ric que la India, perquè els tuctuc tenen motor de quatre temps, arranque elèctric i marxa endarrera.


El Parc Nacional de Uda Walawe té uns quaranta anys e inclou una part de bosc primari, és a dir que mai ha sigut tallat, i una part d'antigues zones de cultiu que ara són tant sols per els animals. Hi ha molts elefants, perquè el terreny és ideal per ells i no tenen depredadors.


L'elefant del sur d'Asia és més petit que l'africà. Les femelles no tenen banyes, i tant sols un 6% dels mascles en tenen. Això és potser per la tria genètica feta durant anys de caçar als que donaven més marfil.
Altres animals son leopards, cocodrils, búfals, mangostes i molts tipus d'ocells.
Al capvestre, elefants i búfals comparteixen bany, però quan s'apropa un cocodril, els elefants grans el fan fora a crits.



Ja de nit, arribada a Galle. Despedida d'en Janita, el conductor, amb una forta abraçada. Ens hem explicat la vida amb més hores que paraules angleses. Es un bon tipus, i un bon conductor.
Galle és un lloc molt especial. Va ser el port en que els portuguesos es van instal.lar en les seves guerres amb els reis locals de Kandy. Com que el sur de Sri Lanka és un pas clau en la ruta de les espècies, els portuguesos ho van fortificar, però els holandesos els van fer fora cap al 1.600.


Encara ho van fortificar més i Galle Fort, la part antiga dins de les muralles, te tot l'aire colonial holandés. En aquesta caseta tant maca, tenia una habitació per 16€.


Els holandesos dominen a l'aigua en les seves construccions. Galle tenia un sistema de clavagueres que utilitzava les marees. Durant el tsunami del 2.004, els danys a la ciutat nova van ser molt grans, mentre que Galle Fort, protegida per muralles de 10 metres i un espai buit entre cases i muralles, va resistir sense problemes.


Segurament aquest no era el primer tsunami i és tota una lliçó als especulador que reformen lleis de costes per permetre construir a tocar de mar.
Els anglesos van fer fora als holandesos a final del segle XVIII i s'hi van quedar fins a l'independència, al 1.948.



Altres s'hi van quedar fins més tard. Hi ha un curiós museu, d'arqueologia submarina, fet per les campanyes d'uns submarinistes pioners, que als 60's treien el que quedaba dels vaixells que desde el segle V a.c. fins ara portaven espècies cap Europa o comerciaven entre la Xina, la India o Arabia.
Un d'aquells submarinistes era un tipus especial. Arthur C. Clarke. Era capaç de viure en el segle dels vaixells enfonsats, en les turbulències de la descolonització i naixement del nou païs, i escriure "2001, Odisea del Espai", en que saltem dels homínits que aprenen a matarse a cop de bastó, fins al inolvidable robot HAL, que es rebela durant el seu viatge a les llunes del planeta Júpiter contra els humans que l'han construit. I tot al só de "Así habló Zaratustra", el Deu del foc al que veneren els Parsis que van fer gran Mumbai.


Recapitulant una història anterior, per als lectors asidus d'aquest blog. Quan el dimoni Rawana va raptar a Sita, la dona del Deu Rama, la va portar a Sri Lanka, a un temple a on tenia un "lingam" que havia robat al Tibet. Els frares portuguesos, per acabar amb el paganisme, van tirar tot el que hi havia en el suposat temple al mar. Una expedició amb Arthur C. Clarke el va trobar i treure de l'aigua.
Això no ho iguala ni l'Indiana Jones.


Aquests dies, és el quart aniversari del final de la guerra entre els Tigres Tamils i l'exèrcit de Sri Lanka, cingalés. Avui el New York Times, te en portada un excel.lent article sobre la guerra civil i la "pau". Sitúa gran part de la responsabilitat de la misèria actual dels Tamils en el fanàtic lider dels Tigres. Un pioner durant 20 anys dels atemptats suicides massius a civils i en la liquidació de la disidència dins de la propia societat tamil. L'assasinat de Rajiv Gandhi, president de la India i els intents d'assasinar a la presidenta de Sri Lanka li van treure tot suport internacional, a pesar de l'extensa diàspora Tamil per Asia. La seva inflexibilitat va donar arguments als extremistes cingalesos. Al utilitzar els "Tigres" en la seva retirada a decenes de milers de civils com escuts humans, els bombardejos van causar milers de víctimes.


Ara es pot viatjar al nord. Una parella holandesa amb la que he compartit cerveses a la pensió, venen d'allà. Eren els únics turistes. Comenten la gran presència militar, però van poder anar a tot arreu. La gent molt simpàtica i oberta.
Desde Tamil Nadu, al sudest de la India vaig intentar anar-hi en barco, però encara no es pot.


No he sentit parlar malament dels Tamils a cap cingalés. Es culpa al grup militant, i no a tot el grup social. Esperem que això sigui una bona senyal cara al futur.


En canvi la separació entre budistes i musulmans és clara. En algunes converses, m'ho han dit explícitament. Un punt de conflicte actual és la etiqueta de producte "Halal" en el menjar. Per no renunciar al 10% del mercat musulmà i a les exportacions a Orient Mitjà, les empreses que volen posar la marca en el seu etiquetat, han d'utilitzar els serveis d'una entitat especialitzada i donar un percentatge per entitats socials islàmiques.
Sembla que l'ús paral.lel de les certificacions industrial, és corrent en moltes cultures...
Avui ha plogut força. Sembla que al començament del monsó es junta un petit cicló que ve del Golf de Bengala. Avui aniré en tren a Colombo per tornar a la India.

12 de maig 2013

Una muntanya amb una petjada d'Adan, Buda, Shiva o Sant Tomas.





A Sri Lanka saben vendre als turistes millor que a la India. A l'estació de Colombo, a peu dret i amb unes llibretes manuscrites de bones referències de clients anteriors, m'oferien el que volgués. Finalment, i a meitat de preu el segon dia, vaig contractar un conductor per la part de muntanya. Els autobusos locals, divertits, lents i suicides no em permetien fer el que volia en tants pocs dies.


Vaig sortir de Kandy amb en Janita, cap a Dalhouse, al peu del Adam's Peak, de 2.243m i la muntanya més emblemàtica de la illa.
Aquest és el nom anglés de la muntanya. Té més noms en cada llengua i en cada religió, com també te moltes explicacions per a la suposada gran petjada que hi ha al cim. La versió més acceptada és que es d'Adan quan va tocar la terra expulsat del Paradís, però altres diuen que és de Buda, Shiva o Sant Tomàs que és el suposat primer cristianitzador de l'illa.


El camí és una meravella, que ens porta per carreteres cada cop pitjors i més estretes, de 600 a 1.300 metres.
Al guanyar alçada, els boscos canvien en plantacions de té. La planta del té és un arbre petit, semblant a la vinya, que cal podar cada pocs anys, i del que dones amb sacs a l'esquena en tallen les fulles adequades per a fer la infusió.


Les plantacions son terrenys en pendent, amb camins entre les plantes, i que tenen un antic edifici de dos plantes en que es feia el secat i embalatge. Molts dels treballadors son encara "Tamils de les plantacions", molt pobres i d'un estatus inferior als Tamils del nord, propietaris de la seva terra i en alguns períodes reis de la illa. Els de les plantacions van venir com a mà d'obra barata al començar a plantarse té. El sou depén de la quantitat de té que es recolecta, però és d'uns 2€ al dia.


Com que ara quasi no hi ha turisme internacional, totes les converses son amb locals. La profunditar de la conversa està limitada pel nivell d'anglés, i quasi sempre inclou, en els dos sentits.
D'on ets i a on vas?
Viatges sol?, De que treballes?, i la teva dona i els teus fills?.
Sempre responc, i després faig la mateixa pregunta, que rep una resposta detallada e interessant.
L'esport dona per poc, a part de la constant felicitació perquè Sri Lanka va guanyar el mundial de Cricket del 1996. Si hi ha nens tot és més fàcil.



En Janita és el meu xòfer i parla un anglés que permet anar més lluny en la conversa.
Està casat i te una filla de 2 anys. Viu a casa del sogre pero el pare els hi ha regalat un terreny a on es vol fer una casa.
El Suzuki Maruti en que viatgem costa 16.000€, que es el mateig que creu que li costarà ferse la casa. De tres habitacions amb un bany.


Es molt optimista, perquè com a conductor guanya menys de 200€ al mes, i encara que jo li dongui una bona propina no serà suficient. Abans treballava a Unilever com a repartidor i guanyava una mica més com a fixe, però li agrada més el turisme per tractar amb gent diferent cada vegada i no tenir un jefe estricte ni productivitat.
La cadena comença amb un espabilat buscant clients a l'estació de Colombo, un mòvil i quatre xòfers, amb els cotxes que lloga algú a Kandy. Telèfons de llocs per dormir a on vulguis, un cap a cent per hora i una llibreta plena de referencies positives.


A Dalhouse estic en un hotelet còmode amb altre families de Sri Lanka. Com que és cap de setmana, aquesta nit, entre 2 i 3h. crec que serem molts pujant la muntanya per un camí plé d'escales.
Una antiga planta de procés de te, preparada per pelegrins, te el premi de lloc més destartalat i barato. Es dorm a terra i pot sortir per menys de 1€. Es convenient banyarse ritualment al riu abans.


A les 3 del matí començo a caminar. 1000 metres de desnivell i 7 kilometre amb moltes escales. Han seguit arribant autobusos tota la nit i la desfilada de pelegrins muntanya amunt no s'atura. Hi ha gent de totes les edats i criden l'atenció les senyores molt grans i els pares amb els bebes a coll. Sorprén que ni ha molts que ja baixen. Son els que han pujat a mitja nit.


L'únic problema és que plou. Es el que toca, perque ara comença el montsó del suroest, però dura tota la pujada i baixada, fins a quarts de nou.
A dalt del cim hi ha un temple amb una cua esgarrifosa, que comença molt avall. La pluja augmenta i fa vent. A més cal treure les sabates. Fent un acte de fe, em crec que la extranya forma de la roca és el peu de Buda i jo dono per fet. De foto al cim, ni parlarne, seria exposar el iPad a condicions límit i al morem potser faig caure algú.


Aquest diumenge, la majoria dels 22 milions de Srilankesos i els 40 turistes de temporada baixa, han decidit anar tots al Adam' Peak.