Recapitulació del viatge des del país Tamil

Escric des de Madurai, capital espiritual de Tamil Nadu, estat amb 63 milions de persones i una de les personalitats més diferenciades de la India. Cal pensar que el Tamil és un dels 4 idiomes oficials de Singapur, junt amb el anglés, xinés i malai. Tota la cultura hindú present a Angkor Wat i a Bali és d'origen Tamil.


Amb el 40% del viatge ja fet, es pot fer un primer resum de dades que poden ajudar a futurs viatgers.
Comentaré sensacions sobre menjar, dormir, transports i entrades.
El menjar és complexe i molt barat. Si t'adaptes al menjar indi, perfecte.


Aquest ha sigut el meu esmorçar d'avui en arribar del tren al hotel.
Puré de llegums, pasta d'arroç, boles de verdures fregides i una mica de dolç barrejant fruits secs trinxats i sucre. Salsa picant per posar a voluntat i café. L'esmorçar és abundant per els indis. A les ciutats grans i als hotels cars tens la opció d'un esmorçar occidental amb torrades i mantega.



Per dinar avui dos tiffin, que son com tapas de fregit. En un cas de patata i verdures i en l'altre de ceba. El preu total 15 cèntims d'euro. L'aigua mineral i un suc de magrana posterior, més cars.


El restaurant i el meu company de "taula" al.lucinant amb la tablet. No li vaig deixar tocar la pantalla.


Per sopar, al restaurant que està a la terrassa del millor hotel del barri. Grans vistes, aire fresc i pantalla gegant per veure el cricket. Pollastre al curry amb arroç, chapata i un lassi que es un yogur gelat amb plàtan. Tot plegat 5€. La primera cervesa en 4 dies, 4€. Perqué els restaurants vegetarians, que son tots els de carrer i baix cost, no tenen alcohol.
Hi ha hostals baratos, però no estan accesibles per TripAdvisor, Booking o HostelWorld. La informació de la LonelyPlanet estàn bé. Pots trobar llocs a 10€, però cal telefonar per reservar o jugarsela. Tots els que pots reservar per Internet estàn cap els 20€, Com el que estic avui. Des del terrat és veuen les torres del temple i moltes antenes de comunicació.
Al solar buit del cantó, en lloc de jugar-hi al cricket, hi ha un altre temple.


Les nits a 30º i la refrigeració és per ventilador. L'aire acondicionat incrementa els preus en un 50%. Taxi, tren o hotel. Al reservar-ho cal aclarir AC or non AC.
Tots els hotels tenen WiFi, normalment desde la recepció. Els InternetCafe no tenen WiFi i si vols fer alguna cosa que necessiti micròfon, l'has de portar tu i probar un a un els ordinadors disponibles a veure si algún ho soporta. Ho he hagut de patir per unes probes de Xinés de la UOC que necessitaven micro.



L'entrada a la majoria de monuments costa 1 o 2 €, però quasi sempre has d'anar descalç. Avui al inmens temple de Sri Meenakshi més d'una hora, incloent troços de carrer. Els mitjons, les armes o les tablets, prohibits.


El millor transport per ciutat és el rickshaw, també anomenat tuktuk. Basicament una moto sense motor d'arranque. Arrenca amb una palanca. Per anar endarrera has de baixar i empenyer, però son els amos del carrer.
Si el preu és massa baix, cal desconfiar perque et fan parar en algunes botigues i et diuen "favor per favor", entra i surt sense comprar res. Si t'enrolles bé, la segona negociació al preu és en quantes botigues acceptes que pari. Fins que et canses i dius que "no shops" i canvies de tuktuk.
Les aceres no existeixen perque el paviment es una cursa d'obstacles. El que està bé, està ocupat per motos o per artesans i botiguers que han ocupat un lloc buit. Cal caminar al cantó dels vehicles, que majorment son motos, autobusos o tuktuks.