A la novel·la "Miguel Strogoff, el missatger del Zar", Julio Verne fa que aquest personatge travessi Sibèria amb moltes aventures, per donar un missatge al Gran Duc, que està assetjat pels dolents a Irkutsk. Dons bé, la Conxita arriba a l'aeroport d'Irkutsk, després d'un viatge menys aventurat. La notícia que porta és la de la dimissió del Rei d'España.
Seguirem junts el viatge. Dos setmanes fins a Moscú, amb parades a Krasnoiarsk, Tobolsk, Ekaterimburg, Perm, Nizhny Novgorod i Moscú.
El seu primer dia hem anat un altre cop al llac Baikal. Listvyanka és un port pescador i turístic, quasi al lloc a on el riu Angara desaigua el llac. Al Baikal es pot fer submarinisme. Sembla ser que és molt especial perquè la visibilitat arriba a 40 metres. Com que és molt fred, s'ha de fer amb traje d'immersió sec i això requereix d'unes pràctiques prèvies que ho fan molt car. Encara que he portat la llicència bàsica, ho descarto.
Per tornar a Irkutsk anem en vaixell pel riu Angara. És un riu enorme que desemboca en el riu Ienesei, que trobarem a Krasnoiarsk.
Poca broma amb els rius russos. La longitud del Iesenei, el seu afluent Angara, el tram del llac Baikal fins al delta del riu Selenga, el més llarg dels que desemboquen al llac, i els més de 900 km del Selenga fins a Mongòlia, dóna el riu més llarg del món. Si en la longitud del Nil es compten, el llac Victòria i la distància fins a les fonts del Nil, no entenc perquè no es segueix el mateix criteri en el Ienesei i Baikal. Potser perquè les fonts del Nil les va descobrir un anglés, Burton, i nosaltres llegim la història escrita en el món anglosaxó. Pregunta avançada de Trivial, tema obert i pendent d'investigar.
Un altre riu que dóna per molt és el Lena, també un dels més llargs del món. Neix prop del Baikal, a les seves muntanyes occidentals, i desemboca a l'Oceà Àrtic en un laberíntic delta. El jove Vladimir Ilich, després de que el seu germà gran fos executat pel zar, per participar en moviments estudiantils contra l'autocràcia, també va entrar en política. Va ser detingut i enviat pres a Sibèria. En tornar va agafar el seu nom de revolucionari a partir del riu Lena. Lenin.
Ultimes visites a Irkutsk, ciutat molt agradable en una primavera en que els dies a 6º i pluja, s'alternen amb els dies a 20º i sol. En una de les esglésies ortodoxes, amb iconostasi de cinc pisos d'icones, trobo una pintura en que un grup de soldats del Exèrcit Roig, durant la Guerra Civil, afusellen a tota la família del emperador Nicolau II, extingint la dinastia Romanov, a no ser que la llegenda de la princesa Anastasia fos veritat. Poc després, al tren, rebem la noticia de l'abdicació del Rei Juan Carlos.
L'església està a la cruïlla entre els carrers Lenin i el carrer Dzerzinski, fundador del que després va ser el KGB. Això dona idea del eclecticisme ideològic en que es viu avui a Russia.
Al tren, en ruta cap a Krasnoiarsk, seguim tenint una invasió de nens al nostre departament. Com que els nens no paguen en classe Kupe, si ocupen la llitera dels pares, a totes les families els hi surt a compte viatjar en 2ª classe. També compartim l'espai amb en Thomas , un noi suïs, programador i instal·lador de solucions d'energia geotèrmica a Suïssa. Ha viatjar sol quasi un any, i el 1 de juliol torna a treballar. Com tots els estrangers que he trobat, ve de Beijing. Sóc l'únic que ve de Vladivostok.
Publicado con Blogsy
Des del meu viatge a Moscou y San Petersburg, he arribat a la conclusió que la veritat del cristianisme està pintada als icons. Son d'alló més reals que la vida mateixa!!!
ResponElimina