Portugal, retorn i balanç

Etapa 13. Villamiel - Sabugal. 56 km, 874 m desnivell.

Camí a Portugal i aigua pel viatger

De la província de Cáceres a la de Salamanca travessant una altra vegada la Sierra de Gata i el Sistema Central. Des de Navafria vull passar a Aldeia do Bispo però no és fàcil. No trobo indicadors fins un camí rural, pintat a mà i en lloc d'un bar té una abeurador per ovelles. A la carretera no hi ha indicacions fins les senyals d'entrada a Portugal. Contrasta amb el control de fa poques setmanes amb la prohibició de traslladar-se entre comunitats.

A la frontera no hi ha ningú

El camí fins a Sabugal segueix la base de la Serra de Malcata, continuació de la serra de Gata. Una zona protegida amb molts generadors eòlics i algunes restes dels últims  incendis. Puja i baixa fins a Sabugal, un poble gran i antic amb tots els serveis. Forma part del que era la Beira Alta, té un castell medieval, amb torre d'homenatge pentagonal, i el riu Côa que té una zona d'esbarjo molt agradable.

Portugal és líder en generació eòlica

Espanya i Portugal són dos veïns que viuen d'esquena, per la prevenció que té Portugal a un veí tan gran i que ha vist sempre com abusador. 

Riu Côa al seu pas per Sabugal

La gent en canvi està molt propera, és difícil a Portugal practicar el meu portinyol perquè molta de la gent que trobo parla un castellà molt correcte. En canvi als restaurants, informacions culturals o turístiques, tot està escrit en portuguès, amb complement al francès o al anglès però mai al castellà.

Sabugal i el seu castell pentagonal

La següent etapa serà fins Monfortinho, rodejant la Serra da Malcata i tornant a Espanya per la província de Càceres.

Etapa 14. Sabugal - Termas de Monfortinho. 84 km, 987 m desnivell.

Electricitat de l'aigua i del vent a la Serra da Malcata

La ruta rodeja la reserva natural, els desnivells no són tan alts com a les etapes anteriors i continua un puja i baixa entre generadors eòlics i pantans.

Primavera i muntanyes portugueses

Segueixo carreteres secundàries i sense tràfic dels districtes de Guarda i Castelo-Branco, marcades per la proximitat de la muntanya i d'Espanya.

Monsanto, el poble més portuguès de Portugal

Monsanto és una de les joies de Portugal. Un niu d'àligues amb castell i muralles de quan era una defensa enfront del veí de l'est. Monsanto va ser escollit fa anys com el poble més portuguès de Portugal i és un tema del que encara estan orgullosos. Les vistes són espectaculars i un premi a la dura pujada fins als empedrats camins de la ciutat vella i el castell.

Canons de Monsanto vigilant a l'enemic de l'est

L'etapa acaba a les Termes de Monfortinho, a pocs quilòmetres de la frontera amb Cáceres. Turisme termal encara buit. Només hi ha dos hotels oberts, i al meu sóc l'únic client. Les termes només donen els serveis amb reserva per internet i tots esperen que a principi de juliol el món torni a ser com abans.

Termes de Monfortinho, esperant que els clients tornin amb la nova normalitat

Etapa 15. Termas de Monfortinho - Plasencia. 99 km i 804 m desnivell.

L'última etapa és de tornada, cap a l'est i fins a Plasencia. El motiu és que no hi ha trens que travessin de Portugal a Espanya. L'únic és un tren el dia que va d'Oporto a Vigo, tots els altres han estat anul·lats per part d'Espanya que ha dedicat tots els seus recursos a l'AVE. Això m'obliga a anar amb la bicicleta fins a Plasencia, què és una ciutat molt interessant, i allà agafar el tren per començar la tornada a través de Madrid fins a Barcelona.

Coria. Descans a la vora del riu Alagón

La frontera entre els dos països és pobre i sense grans pobles. Em despisto i i no tinc més remei que anar pel que va ser una carretera nacional en la que circulen escassos i grans camions cap a Portugal.

Coria és la ciutat al mig de l'etapa. Quan els cristians van arribar-hi, ja estava al mapa, amb construccions fetes per romans, emirs i califes, hi van fer una catedral i va continuar important gràcies a la riquesa de la vall del riu Alagón.

Alagón des de la vella Coria

Les carreteres nacionals saltaven els pobles i això les feia avorrides.  Passat Coria, torno a carreteres petites, de poble en poble i estupendes. Com més petita l'administració responsable, millor. Les provincials millor que les autonòmiques, però les meves preferides son les de la Confederación Hidrográfica del Tajo.

Dehesas i lluny les muntanyes del sistema Central

A mida que passa el dia, la previsió de tempesta es concreta, apareixen els primers llamps i trons, cau poca pluja però el vent augmenta i m'obliga a forçar la màquina per arribar a Plasencia abans que caigui el xàfec.

Qui paga i qui mana

Plasencia es un bon final de viatge. La segona ciutat de la segona província més gran d'España. Te de tot, fins i tot dos catedrals, una vella i una nova, però les dos molt antigues. Ara atreu població, molta immigrant, després de segles d'emigrar per una vida millor. Matant indis i construint imperis, o buscant feina a Madrid, Barcelona o Alemania.

Plasencia. Catedrals vella i nova. Més catedrals que feligresos

Ha sigut una bona ruta. 

13 dies pedalant i 2 pujant muntanyes, 1030 kilòmetres, 17803 metres desnivell.

Sistema Central, que vol dir les serres de Alto Rey, Ayllón, Guadarrama, Paramera, Gredos, Béjar, Francia, Hurdes, Gata i Malcata. Molts colls i dos grans cims. Almanzor, de 2591m i Peñalara de 2428m.

7 províncies espanyoles i 2 portugueses.

1 roda punxada, 2 caigudes, 1 tall de digestió, algunes rampes i moltíssims grans moments. Gran país i grans persones que es poden llegir pedalant.

Plasencia divendres al vespre. Els joves prenen posicions a la Plaza Mayor