Travessa ciclista Sistema Central. De trens que moren a Soria a Jocs de Trons.

Tarda de primavera amb vista del castell d'Atienza

Començo una versió personal de cicloturisme amb una mica de muntanya. 18 dies pedalant i caminant tot sol el Sistema Central fins a Portugal i pujada al Peñalara i Almanzor, els cims més alts de Guadarrama i Gredos, les més conegudes de les serres que formen aquest sistema muntanyós que podem definir com la divisòria entre les conques del Tajo i el Duero.

Primera etapa Torralba-Atienza. 48 km recorreguts, 445 m desnivell. Torralba és el primer poble amb aigües cap al Tajo. Medinaceli, l'anterior, va cap a l'Ebre. És un  punt en que el sistema central toca al sistema ibèric. Era un poble important, cruïlla del tren Madrid-Barcelona i de la línia que venia de Tudela passant per Soria. La línia de Soria ja no funciona i a l'altre se l'ha menjat l'AVE. Ara té un sol tren el dia i només para a Torralba si hi ha algun passatger. El tren ha sortit ple de Barcelona i després de Reus, s'ha buidat. Hem quedat uns pocs ciclistes, un animat grup de mariners i muntanyenques buscant nous horitzons en bici entre converses de vies verdes i navegacions transoceàniques. A Torralba, amb 32 persones censades, el tren ha parat per mi i ja no en quedaven gaires passatgers.

Estació de Torralba, a on es creuaven els eixos NS i EO

Maca i solitària pedalada entre camps verds de cereal, parsimoniosos generadors eòlics i centenars d'edificis a on milions de porcs s'esforcen a guanyar 2 kg de pes cada 3 dies menjant 7 kg de coses que prepara l'empresa càrnica.

Aquesta economia triangular, porcs, generadors i cereals, funciona quasi sense persones i alimenta les sofisticades ciutats properes.

Ramat d'ovelles, castell i capvespre

En 50 km he arribat a Atienza, 431 habitants, però a l'edat mitja eren més de 10.000, com diu la quantitat d'esglésies, castell i muralla. S'ha adaptat molt bé a la actual societat de intangibles. L'hotel està col·lapsat per una boda, la plaça està ocupada pels vehicles d'una sèrie sobre l'Ecce Homo de Borja, i Atienza va viure una gloria efímera quan la segona etapa de Juego de Tronos, es va promocionar dient que 6 llocs al món tenien amagat un Tro de Ferro i Atienza era un d'ells. 

Castell roquero entre la broma i el record d'un Tro de Ferro.

Els pobles de la ruta estan buits, només he trobat dos nens però en sentir que parlaven en anglès he recordat que els 150 km de distància a Madrid creen aquest oasis.

Homenatge a Juan Bravo, un heroi castellà fill d'Atienza.

Atienza es cruïlla dels camins del Quixot, Santiago i El Cid. Tres viatgers de ficció als que dona vida la nostra imaginació.

Plaça de toros des del castell d'Atienza.

Segona etapa, Atienza-Cantalojas, 62 km, 1018 m desnivell. Segueixo el Camino del Cid, les restes de la mineria de la plata a Hiendalaencina i la serra de Alto Rey fins a Cantalojas, al límit de Guadalajara, Madrid i Segovia i un dels pobles més alts de la ruta.

Mural al pou de la mina de plata de Hiendalaencina.

Els ramats ara son de vaques i ovelles que pasturen lliures. Com els camins que comparteixo amb el Cid son cañadas i els gossos guarden els ramats, hi tinc una nova discussió, però fan bé la seva feina i marxo sense poder robar cap ovella. 

Cantalojas, un lloc pla de la sierra norte de Guadalajara.

Un gamo de cul blanc em desafia i fem una llarga cursa, un saltant i l'altre pedalant. Perdo jo.