19 sept. 2018

Italia del Sud, passeig pel passat i pel futur.

Amalfi, llimoners i mar Tirreno
Dos setmanes al sud d'Itàlia. Esplendor del mar. Terra de volcans, muntanyes, llimoners, sabiduría i violències antigues. Una setmana de Brindisi a Nàpols recorrent Puglia, Basilicata i Calàbria. Taló, sola i punta de la bota. Amb un breu salt i moltes mirades a Sicília. Un altra setmana en vaixell per la costa de Campània. Els golfs de Nàpols, Salerno i la costa del Cilento. Com a casa. Sembla que en un altre vida ja hi vaig viure.
Padre Pío i Madonna. Els més venerats
Un mirall al passat en que potser hi veiem un futur.
Salvini, el co-premier que domina el discurs polític assaja la via "Directíssima Facebook" al cop d'estat. Així ho diu el diari i la cultura política i alpinista dels italians ho entén. Salvini pacta amb Berlusconi, diu que als jutges que acusen al seu partit de corrupte, no els ha votat ningú i es menja al caòtic moviment 5 Stelle que és qui ha guanyat les eleccions.
Venda de peix a Spaccanapoli.
La illa de Ventotene va rebutjar admetre cap emigrant. Dos anys més tard ha de tancar l'escola pública per falta de nens.
La Madonna i el Padre Pio han guanyat a Francesco i Jesucrist, però el partit no s'ha acabat. L'art de viure fa que tot estigui obert. Itàlia mai acaba les guerres en el mateix bàndol que les comença.
Otranto. Platja al Adriàtic.
2 de Setembre. Vol a Brindisi. El Prat congestionat. Esperant pista per sortir. Quan tenim llum verda, la tripulació s'adona que supera les hores legals de vol i ens fa desembarcar. Entrepà i aigua, indemnització no acceptada per ser "força major" i 5 hores més tard sortim cap a Brindisi. La Conxita i jo lloguem un cotxe i al vespre arribem a Lecce. La joia del barroc un dissabte al vespre. Carrers i bars plens. Viatgers del nord que busquem novetats i viatgers del sud que han sobreviscut a la travessa del Mediterrani i segueixen la ruta cap a una vida millor.
Catedral a la costa amalfitana.
El Bed & Breakfast és un palauet reformat a prop de l'estació, a joc amb el barroc dominant.
Sembla que fa 4 o 5 anys es va invertir molt en transformar velles glòries en moderns B&B molt confortables i a bon preu. Tots els nostres allotjaments han sigut així. Daniela ens ha demanat una bona nota a Booking o Trip Advisor i l'hi hem donat. S'ho mereix.

Altolobello a Puglia. Trulli de gnomos a Airbnb.
3 Setembre. Lecce-Otranto-Costa a Castro-Locorotondo-Alberobello-Matera. Puglia fins al taló de la bota. A Otranto la catedral i el castell aragonès miren al mar, a la propera Albània. A la catedral s'amunteguen ossos i calaveres de morts d'un antic assalt turc. A la plaça una orquestra toca amb aplaudiment a la "Maestra", d'algun país del Est.
Locorotondo, dalt d'un turó, està en la competició dels pobles més macos d'Itàlia. El Signiore Giovanni es va morir sense família però mereixia respecte. Una orquestra toca a la plaça de l'església i uns forçuts amb pinta de guardaespatlles entren el seu fèretre a l'església buida. L'orquestra acaba la interpretació a mig compàs al desaparèixer la caixa i deixa als turistes amb ganes d'aplaudir.
Alberobello era un poble amb cases míserables, els "Trulli" que semblen fetes per gnoms. Ara és turisme de postal i quasi tots els "Trulli" estan a Airbnb.
Seguim entre turons i entrem a la Basilicata, la sola de la bota, la terra de l'alfàbrega i de les colònies de la Magna Grecia. Arribem a Matera i ens rendim al que veiem.
Matera de nit. Sasso Barisano.
4 Setembre. Matera és molt antiga. Passolini hi va rodar "El Evangelio según Mateo" quan encara era un dels llocs més pobres d'Itàlia. Mel Gibson hi va filmar la Pasión, i més recentment s'hi van fer Ben Hur i Wonderwoman. Hi ha cua per filmar, encara que amb les tècniques digitals s'hi podria fer arribar el mar. Per sort no hi poden arribar creuers.
Als anys 30 la mortaldat infantil a Matera era del 50%. El poble és una gorja que cau al riu i la majoria vivien a les coves de la paret. En una cova hi podia viure una família amb 10 fills i el seu únic patrimoni, un burro.
Matera.
Un metge antifeixista hi va ser desterrat per Mussolini i amb la seva experiència va escriure "Cristo si é fermato a Eboli". Eboli està al nord, prop de Salerno, i es deia que més al sud tot era desgràcia.
Als anys 60 es va treure les families que vivien en coves i els van portar a pisos protegits. Ara la majoria de les coves es troben a Airbnb. Caminar per carrers verticals entre edificis senyorials i coves amb vistes al barranc, és com passejar per Toledo, Ronda i el Sacromonte junts.
Restaurants memorables i Capital Europea de la Cultura 2019. Aneu a Matera abans que sigui tard.
Conxita buscant herbes.
5 Setembre. Abans de seguir fins a l'extrem de Calàbria, conduïm per camins de terra propers. Esglésies excavades en coves i la millor vista de Matera. Terra calcari que no reté l'aigua. Només s'hi fan figues, ametlles i olives. També espàrrecs, rúcola, farigola o menta. L'alfàbrega no creix sola. La muntanya seca del Mediterrà com la coneixem.
Detalls de la vida a la Magna Grecia
Estem llegint "El asesinato de Pitágoras", un thriller situat a la colonització d'aquestes terres pels grecs. Van crear ciutats com Sibaris o Metaponto que visitem. Cada ciutat era colònia d'una de grega i mantenien les rivalitats. Això dona per històries com la que llegim i per innovacions com les de Pitàgoras o Arquímedes. Una primitiva tribu veïna ho mirava i aprenent, esperava el seu moment. Els Romans.
Temples de Paestum
L'estreta autopista que va a Sicília travessa el que queda dels Apenins i les muntanyes de l'Aspromonte. Entre túnels, ponts i asfalt lamentable apareix la vista de Sicília, amb l'Etna dominant i un altre volcà, el Stromboli a les illes Lipari, Jules Verne hi va acabar el "Viatge al centre de la terra". Finalment, Reggio Calabria i els 3 kilòmetres de l'estret de Messina.
Sicilia des del Aspromonte.
6 Setembre. Reggio Calabria, Gambarie, Aspromonte, Messina.
Reggio, com la seva veïna Messina, va ser derruïda pel terratrèmol i tsunami de l'any 1905. Els edificis reconstruïts al Lungomare reflexen la riquesa posterior, els màxims dels imperis colonials. El Bed & Breakfast és una excelent reconstrucció d'un apartament d'un edifici antic. L'ha fet un arquitecte italià que viu al mateix pis amb la seva dona xilena i un petit. Compartim esmorzar amb ell i una parella de Potenza en turisme més lent que el nostre. Els hostes de tots els B&B són italians i tenim interessants converses en el nostre dialecte barceloní del italià.
Al sud la Legha de Salvini inspira desconfiança. Ara els dolents son els emigrants però fa poc ho eren els del sud. S'ha votat més Cinque Stelle, però la culpa de tot és  d'Alemània i s'enyora la Lira.
Aspromonte calabrés
Per carreteretes vertiginoses, estretes i amb un asfalt que desapareix deixant un únic carril, entrem a la muntanya de l'Aspromonte. Era el territori dels bandolers que després de lluitar contra l'administració piamontesa que va unificar Itàlia, van seguir al marge de la llei. Als anys 90 encara es segrestava a viatgers i turistes. El terreny de la 'NDragheta, la violenta societat dels "Homes valents" en dialecte del grec que encara es parla en alguns pobles de la muntanya. Sembla que van entendre que les matances entre clans dels anys 90 no convenien perquè atreien la policia i no venia turisme. Ara els seus negocis estan al nord, que és a on hi ha diners.
Napoli. Barrio degli Spagnoli
En Giulio diu que ningú es fica amb un local perquè no sap de quina família és.
Ara a l'Aspromonte hi ha la Ruta dei Banditi, per als caminadors, i una estació d'esquí a Gambarie, a 1350 metres i neu algunes setmanes a l'hivern, amb vistes a Sicília. Grans boscos, pobles monumentals i deserts, camins i carreteres tant malmesos que voldries trobar un bandoler per preguntar si t'has perdut.
Guerrer de Riace
Els habitants més famosos de Reggio són els guerrers de Riace. Dos colossos de bronze d'època grega que va trobar un submarinista prop de la platja. L'incògnita sobre la seva procedència reforça la llegenda i l'interès del museu. Els visitants passen per un curiós procés de desmineralització previ, per no contaminar el metall de les estàtues.
El ferry a Messina triga mitja hora i n'hi ha molts. Als voltants del port passegen grups d'africans preparant la propera etapa de l'estrany viatge a que l'envellida Europa obliga per accedir a necessaris treballs de baix cost.
Messina, la segona ciutat de Sicília va ser derruïda pel terratrèmol. Entre les dos ciutats van morir entre 100 i 200.000 persones. La major catàstrofe natural de que es té constància a Europa. L'epicentre va ser al mig de l'estret i això fa dubtar sobre la construcció d'un pont penjant que connecti Sicília a la península.
Vesubi i bahía de Napoli.
7 Setembre.  Reggio, Maratea, Napoli.
Carretera per la costa entre cales i cims de més de 1000 metres. Final d'estiu, poc turisme, tot local. Maratea és un aperitiu de les properes valls amb inaccessibles i antics ports de mar reconvertits en centres nàutics. Autopista que sobrevola Salerno i arriba a Napoli. Ja sense cotxe, B&B al Barrio dei Spagnoli. Edificis senyorials amb patis nobles del segle XVIII, territori de la Camorra en els llibres de Saviano i ara ocupat per un turisme jove i internacional. Motos en totes direccions, fins a tres passatgers i alguns conductors de 12 anys. Aparcaments excavats a la roca de la muntanya.
Ens trobem amb en Chema i sopem amb uns cosins de l'Ana que han anat a veure la filla. Fuga de cervells joves entre Itàlia i España.
Antics habitants de Ercolano.
8 Setembre.
Napoli, Ercolano, Vesubio, Madonna de la pistola.
Explosió del Vesubi l'any 79. Ercolano i Pompeia, foto fixa de la vida i la mort. Accés al Vesubi limitat a autobusos més grans que la carretera. Circumvesubiano i Metro, dos exemples dels dèficits d'inversió. No son la causa del dèficit d'Itàlia.
Hercules. Semideu vitalici. Ercolano.
2400 pensions vitalícies per senadors i diputats. Projecte per limitar les dels diputats. Son 1200 i les pensions anuals són 1900 M€. Vol dir que la pensió mitja vitalícia és de 13k€/mes. 700 ex diputats han recurrit als tribunals.
Madonna con la pistola
Grafitti de Banski. Madonna con la pistola. Emmarcada i protegida per la pizzeria veïna que així atrau clients. Banski ho va pintar durant els anys de plom que descrivia Saviano i que ara semblen llunyans.
Darrer matí a Napoli. Spaccanapoli, el carrer que talla la ciutat, botigues de pell, plaça Plebiscito presidida per 6 reis notables. Germànic, Franc, Aragonés, Habsburg, Borbó i Napoleónic.
Tren fins a Castellmare di Stabbia per trobar la resta del grup i el vaixell que hem llogat.
A Castellmare hi ha una estació de tren sense trens, i una línia de trens sense estació. És la nostra.
Tripulació del Kyrenia.
9 a 14 Setembre.
Castellammare di Stabia-Amalfi-Ogliastri-Cap Palinuro-Agropoli-Salerno-Castellammare.
Sis dies navegant al sud de Napoli en un vaixell llogat, un veler de 41 peus. Eulàlia, Conxita, Jordi, Chema i jo. En Jordi és un expert, amb 30 travesses al Mediterrani nord i tots els seus mars i costes. Coneix molt bé com organitzar una expedició i aquest tipus de turisme és molt popular al nord d'Europa, amb l'enyorança dels mars càlids.
Llop de mar.
Llogar un veler una setmana pot costar entre 60 i 100€ per persona i dia, segons tamany del vaixell i nombre de persones. Cal algú prou expert i disposició de treballar i bon rotllo. El cost és similar al de llogar un cotxe i dormir en un Bed & Breakfast. La principal diferència és l'esperit aventurer i l'exigència esportiva.
Al timó en els mars que va navegar Ulysses.
A l'amarrar en un port o una cala es pot tenir com veí vaixells que es lloguen per 10000€ al dia, però això és un altre història. Es veu també l'evolució de l'estètica nàutica, des de còpies dels vells clippers que competien per ser els primers a portar les espècies als mercats, fins a dissenys que semblen fets pel laboratori d'armes de James Bond.
Tomba del bussejador a Paestum.
Paestum, alguns dels temples grecs millor conservats. Compartits amb onades de turistes en autobús. Acostumats a la soledat de les cales a on ancorem, compartides amb escaladors que obren vies als penya-segats. Restaurants de peix als ports, 5 €/hectogram a la carta en italià, 6€ a la carta en anglès. El nostre italià de Barcelona ens dona dret al millor preu. Les bones avaluacions a Trip Advisor són més apreciades que les propines. Transports compartits amb altres navegants. Grups de diàspora de russos, letons i lituans. Antics companys de col·legi que queden per navegar junts. No hi ha lloc per tots. Les senyores i els equipatges poden anar en el transport. Els homes anem a peu.
Kyrenia a Castellamare.
Amarrats en petits ports, modernes marines o ancorant en solitàries cales. Cuinant al vaixell o sopant al port.
Vesubio des de Napoli.
15 Setembre.
Darrer dia a Napoli, sense vaixell ni vehicle. Ciutat sorprenent. Capella SanSevero. Temple masó disfressat d'església. Estudis anatòmics i estàtues perfectes. Llibres del gran Mestre, príncep Raimondo di Sangro, inclosos a l'Index de llibres prohibits. I.lustració barroca del XVIII que, a la manera napolitana, anticipava els canvis de la modernitat.
Evolució política.
El "Corriere de la Sera" té un dominical malalt de moda i amb una imatge de la dona poc acceptable a España. Comprensiu amb el govern. Pintades al carrer demanen amb falç i forquilla, menjar-se als rics. Cada vista en que surt el mar es bona per fotos de bodes. Especialment el Castell de l'Ovo.
Cristo vellato a Sansevero
Tornem amb la sensació de no haver marxat mai de casa.

13 jun. 2018

Sudan. Sancions als Faraons negres.

Iftar con unos amigos. Descalzo, con la mano derecha y en el suelo.
Sudan és la última etapa d'aquest viatge. La més africana, islàmica i pobre. Una capital, Khartoum, que creix sense control i un interior que viu en altres èpoques. Convidat al Iftar al carrer de Karima, un poble polsegós i antic. El nen, l'únic que parla una mica anglés, em pregunta en nom de tots, perquè no reso amb ells, si els que resen van al cel i els que no resen a l'infern.
En You Tube hay videos sobre como atarse correctamente el keffiyeh
A la capital, un policia camuflat em dona dos patades i se'n va en moto amb el mòbil que m'ha pres i les fotos que comprometen la seguretat del país. Sudan te més piràmides que Egipte i en una sermana només m'he creuat amb un turista. A Khartoum, descobreixo una activa comunitat de professionals del desenvolupament que gestionen els recursos de coses que abans feien les administracions colonials.
Antes de segregarse de Sudán del Sur, era el país más grande de África
Sudan te molts conflictes, però l'origen és comú. La terra fèrtil disminueix pel canvi del clima i la població augmenta perquè morim tard. Això es més clar als paísos africans propers al desert, però els conflictes interns ho van empitjorar. Sudan és, amb Arabia Saudita, segurament el país amb legislació islàmica més estricte del món. Els únics en que l'alcohol està prohibit sense excepció. Els seus errors d'elecció en conflictes internacionals, l'han portat sovint a ser un estat paria i a patir sancions econòmiques que viuen els més pobres. Les cues a les gasolineres o als bancs son permanents.
En el plato no queda nada
Es un país de persones estupendes. Faraons negres. Avergonyit de no saber àrab per parlar amb ells. El que més sento és "Wellcome" per part dels vells i "Ni Hao" per part dels nens, el seu futur. Jo sempre he d'agrair alguna cosa. "Shukran"
Ferry Aswan a Wadi Halfa
Vaig arribar al Sudan com s'ha de fer, remuntant el Nil. Hi ha un ferry setmanal que uneix Aswan, a Egipte, amb Wadi Halfa. Va molt més ple en direcció al Sudan perquè transporta de tot. Un gran magatzem flotant. Motos, tricicles, mobles, neveres, rentadores. La carretera que uneix els dos paísos a partir d'Abu Simbel no te transport públic i sovint està tancada. El conflicte és el triangle d'Haleib. La frontera entre els dos paísos es va fer amb una recta en un mapa i parteix muntanyes i tribus pel mig. Els colonitzadors van deixar trampes amagades als mapes per fer dificil la vida dels nous paísos.
Cuidadosa carga de mercancía.
Soc l'únic estranger al ferry i a les poques hores tots els altres passatgers ja m'han donat la mà. La meitat s'han fet una foto amb mi i els altres esperen el moment. 24 hores de travessia entretingudes. Hores de coberta mirant estrelles, sol i desert. Camarot al que cada cop hi dorm més gent. Sopar al acabar el dejuni. A les 6 del matí, al despertarme, vista grandiosa del temple d'Abu Simbel. Les aigues del llac Naser per les que naveguem cobririen el temple. Es va desmontar i reconstruir més amunt.
Abu Simbel desde el ferry
A Wadi Halfa cal registrar-se a la policia i pagar una nova tassa. No tinc lliures sudaneses i les sancions fan que el país estigui desconectat del sitema financer internacional. Caixers, targetes, pagaments per Internet no son posibles. Un policia em fa un canvi de mercat negre molt millor que l'oficial i puc regularitzar la meva situació al país acumulant nous papers. Confirmo que no porto cameres fotogràfiques voladores. Els drons són una preocupació des de que els USA els utilitzen per atacar enemics sense arriscar als seus soldats. Els errors son víctimes colaterals.
Después de la comida, el rezo.
Targeta telefònica. Un més de conexió i dades per 4€. Pensió Kalipatra, un clàssic entre els que fan la ruta Cairo a Cape Town, per 5€. Convidat a compartir l'Iftar al carrer. No és car viatjar al Sudan. A la pensió, com a l'antic Egipte, les cucaratxes son sagrades. Si les mates, les formigues venen a menjar les restes. Si hi convius, elles es mengen a les formigues.
Wadi Halfa. Un pueblo en el desierto que vive al ritmo del ferry semanal.
Wadi Halfa és un poble en lluita amb la sorra del desert. La vida gira al voltant del ferry setmanal. Els transports per seguir viatge depenen de la seva arribada. Marxen quan s'omplen i els que hem vingut en ferry omplim autobusos i camions de dos dies. La propera etapa es Dongola. Un altre poble sobre la sorra del desert, a tocar de la terra fertilitzada pel Nil.
El progrés es veu en el correcte asfalt de les carreteres i la bona cobertura de telefonia mobil. A ritme del Ramadan. Quan tothom dormiteja amb el dejuni la comunicació es bona. Quan tothom es conecta i té forces per parlar i xatejar, la velocitat cau.
Mi habitación. Suite cara con aire acondicionado
A la lokanda Lord tinc l'habitació 8 i pago 3€ per l'habitació més cara. A molt pobles son els únics allotjaments. Un pati central obert amb matalassos o llits de cordes. Rodejat per lavabos comuns i alguns quartos individuals que poden tenir ventilador, aire acondicionat o dutxa, encara que les parets siguin de cartró. Quan n'hi ha, em donen aquestes suits reials. Els que dormen als pati comú paguen en cèntims.
Sudan ha tingut conflictes amb si mateig molts anys. La independència va reactivar conflictes ancestrals. La lluita per la escassa terra, els conflictes entre pastors i agricultors, i les migracions per efectes del clima fa milenis que duren. Les lluites pel tràfic d'esclaus s'han substituit per la lluita per l'explotació i transport del petroli. Al Oest, Darfur. Al Sud, la guerra civil, la independència del Sudan del Sud, i la recent guerra civil al nou país. A l'Est un conflicte antic amb les tribus Beja.
Hay más pirámides en Sudán que en Egipto
Els paísos moderns acaben integrats en un nou tipus d'imperi que de manera interessada dona una estabilitat financera, cultural o diplomàtica. França o Anglaterra han jugat aquesta carta amb les seves antigues colònies. El problema del Sudan és que està fora dels nous blocs i tot es molt fràgil. Els antics sistemes de resolució de conflictes han desaparegut i els nous no són suficients.
Això no afecta la zona per la que viatjo. L'antiga Nubia, la regió del Nil al nord de Khartoum és la més estable del país i també te els principals atractius arqueològics. El Nil en aquesta regió fa una S gegant i la ruta estalvia kilòmetres travessant els deserts de Nubia i Bayuda.
Las cortinas protegen del sol. El discurso protege de la modernidad.
Els transports es protegeixen del desert amb grans cortines fosques i decoracions que recorden la cort del Sultà. També es protegeixen del món modern. En lloc de pop Sudanés, la radio dona discursos religiosos. Una de cada deu paraules és Allah.
A cada poble hi ha una linea de tren que va deixar de funcionar fa anys. Havia de ser la columna vertebral de l'Imperi Britànic a l'Africa. El Nil amb nens que juguen i adults que s'ensabonen. Sovint cal tornar a la policia a registrarse de nou. No és problema perquè no hi ha res més per fer, i a vegades et conviden a l'Iftar o parlem de futbol.
Nilo. El río de la vida.
Karima. Mig camí de Khartoum. Djebel Barkal, muntanya sagrada amb vistes fantàstiques. Al peu, temple de Amun, les incursions dels faraons del Imperi Mitjà. Restes del 1500aC. Temple dels reis de la dinastia nubia de Kush. Segle VIII aC. Els Faraons Negres que van envair Egipte i van crear la XXV Dinastia. 20 piràmides molt ben conservades, del segle III aC, reis de Napata que després van migrar a Meroe.
Djebel Barkal montaña sagrada. Dificil de subir y con vistas de premio.
A dalt del Djebel trobo l'únic turista en una setmana. De New York i amb cotxe i xòfer llogats. Tampoc va mirar si coincidia amb Ramadan. La conversa em retarda i al passar per cases d'uns pagesos em conviden al Iftar. Perquè no reso si els que no resen van al infern? Jo espero que si no reso però soc bó, aniré al meu paradís d'Aiguablava.
Muchas pirámides y ningún visitante.
Temperatura entre 45 i 25 graus. Humitat 8%. Al vespre s'està bé. De dia a l'ombra s'aguanta. Al Kurru i Nuri. Més monuments prop de Karima. En bus, taxi compartit o privat i Boksi. Piràmides en lluita amb el desert i tombes excavades en que s'han conservat les pintures. Tot sol i dificultat per trobar al poblat a qui tingui les claus. La única facilitat és el pont fet pels xinesos. Estalvia una barcaça seguint una corda fixa per travessar el Nil.
La fiesta sigue toda la noche.
L'Iftar convidat pels policies. No ens entenem i em passa al telèfon la seva dona. És professora d'anglés i sap força d'España. Perquè les dones al Sudan no estan al carrer a l'Iftar? A Egipte, Jordània i Palestina es celebra en familia o parelles. Em diu que és la costum i no és important. Que les dones queden entre elles.
Per esmorçar i dinar, compro al carrer. Mango, tomàquet, plàtans, falafel. Ho menjo d'amagat. Consells d'un Ramadan saludable. Llevarse abans de que surti el sol per fer el Sukot, l'esmorçar previ i beure molta aigua. Dejú total fins la posta de sol, i no atipar-se de fregits. La majoria menjen molt al vespre, van a dormir tard i no matinen per esmorçar.
La vida está entre el río y el desierto.
'
Travessa del desert de Bayuda fins Atbara. El Nil rep l'últim afluent, l'Atbara, i forma la Cinquena catarata. Són ràpids que impedien la navegació amb aigues baixes, però no eren visibles amb molta aigua.
Vías que desaparecen.
Atbara és la cruïlla de camins a Khartoum, Egipte i Mar Roig. Va ser el nús ferroviari. Els anglesos van iniciar el tren per portar-hi tropes i derrotar al Mahdi. El tren als 70 era l'enveja d'Africa i transportava 2 milions de persones. Ara està parat i les sancions l'han rematat. Les màquines es desmunten per aprofitar peces per repararcions. Ara les úniques que funcionen son noves màquines xineses.
Locomotoras chinas en antiguas estaciones.
Em conviden a l'Iftar al barri dels antics treballadors del tren. Potser la vella cultura sindical. Hi ha alguna dona i no resen després del sopar. És divendres i les TVs donen telepredicadors islàmics i directes de les noves protestes a Gaza.
Tercera catarata. Con poca agua no se puede navegar.
Estació de bus d'Atbara. Excessiva i poc útil. Els anglesos feien la infrastructura, com el tren, i el procediment de funcionament. Les actuals infrastructures, xineses, es gestionen amb els procediments antics. Fins a les piràmids de Meroe, l'atractiu turístic més visible del Sudan. Encara que les piràmides son recents. No estan més ben conservades per culta del metge, militar i lladre, Giuseppe Ferlini. Va derruir a canonades algunes capçaleres per anar més ràpid en buscar tresors.
Ferlini. Militar, médico y ladrón. A cañonazos llegaba antes al tesoro de las piramides de Meroe.
Les piràmids estan a 20mn de desert de la carretera. En acabar he de tornar en autoestop. Sol a plom i 45 graus. Mitja hora que es fa llarga fins que para un camion i em porta a Shendi. No tenia altre opció. Ultim Iftar en un poble del Nil abans d'arribar a Khartoum.
Transporte privado entre pirámides.
La capital són dos ciutats, Khartoum i Omdurman, separades pel Nil a la confluència del Nil Blanc, que ve del Llac Victòria, a Uganda, i del Nil Blau, que ve d'Etiopia. Les vores dels rius es cultiven i no s'hi viu per les crescudes. La resta s'exten sense parar per un desert de sorra i pols.
Media hora de autoestop a 45º hasta que un camión bondadoso paró.
Al final del segle XIX, el Mahdi, un nacionalista religiós, es va sublevar contra el govern egipci i anglés. La seva ideologia era l'islamisme més radical. El general anglés Gordon no va voler abandonar als funcionaris sudanesos i retirarse amb anglesos i egipcis. Els reforços van arribar tard i eren pocs. Gordon ja havia mort. Al Mahdi li va doldre la mort de Gordon. Creia que l'hauria convertit al Islam. Els seus descendents han estat sempre presents en la política sudanesa. Pocs anys més tard i en tren, van tornar els anglesos. Tenien armes de destrucció massiva. Ametralledores contra llances.
Khartoum y Omdurman, dos ciudades y un río.
Estic al Hotel Acropole. Tres generacions de grecs que van venir després de la Primera Guerra Mundial. Converses amb el propietari que enyora la monarquia a Grecia i valora el paper de Sofia a España. La seguent generació ha tornat a Europa.
He viscut 1 setmana amb hora canviada. Els sistemes operatius de Apple i Android no han recollit que aquest any Sudan no ha canviat l'hora a l'estiu. No ha sigut un problema perquè als pobles l'activitat la marquen el sol i l'iman. Els transports surten quan estan plens, sense horari.
Cooperación internacional y amigos.
Teresa, cap d'estació d'una gran ONG, m'introdueix en el seu món a Khartoum. Aqui no hi ha viatgers, hi ha cooperants professionals. Sudan és un país molt depenent de l'ajuda internacional que supleix inexistències de l'estat. La relació es complexa pero inevitable. Es nota en els permisos per visats i en la selecció de les persones.
Mi hotel en Khartoum. Recuerdos de la presencia griega.
La vida del cooperant està molt limitada per els requisits de les organitzacions. Per minimitzar riscos no es poden fer servir segons quins transports ni viatjar en maneres que exposin massa. Tenen també obligació de promoure valors de les societats occidentals, encara mal entesos en els països de treball. Com polítiques de gènere, auditoria i transparència o treball en equip.
No se toca nada hasta que canta el muecín.
Els professionals de la cooperació acumulen formació i experiència. En conversa amb la Teresa i la Luisa, suïssa, surten anèctotes de Palestina, Afganistan, Irak, Geòrgia, Nicaragua, Pakistan, Colombia. Tots els llocs calents del món. En alguns, l'obligació de viure en llocs aquartelats limita l'accés a la realitat del país, però sovint es troba la manera de viure els millors aspectes de la vida en situacions dificils. Són la cara positiva de les societats occidentals en el nou domini dels països rics sobre els pobres.
Nilos Blanco y Azul, y un puente no fotografiable.
La presió dels governs occidentals sobre el govern del Sudan és forta. Hi ha un ordre de captura del Tribunal Internacional sobre el President del Sudan pel Darfur. Les sancions econòmiques impedeixen l'ús de targetes de crèdit, caixers o pagaments per Internet. Després dels atemptats a les embaixades americanes de Nairobi i Dar es Salam, el govern americà va bombardejar una fàbrica de Khartoum perquè deia que s'hi havien fet els explosius. Era una fabrica de productes veterinaris i el govern americà discretament va compensar al propietari.
Haboob, el viento del desierto.
El govern del Sudan tenia mala reputació des que va acollir a Carlos, el Chacal, i a Osama bin Laden. Podien disfrutar de la qualitat de vida de Khartoum. Quan no hi ha Ramadan, ni Haboob, les tempestes de sorra del desert, ni la temperatura puja de 45 graus.
Puente estratégico camino a Omdurman.
Això reforça la seguretat a la capital. Especialment a on hi ha edificis del govern. També es defineix com estratègic el pont que conecta Omdurman i Khartoum. En tot el viatge he agafat un nivell moderat de riscos i no en soc conscient en fotografiar alguns edificis i la presa d'aiguas del riu molt abans del pont. Potser algun vigilant ho veu, avisa i apareix un motorista escridassant-me en àrab. M'aparto d'ell però a la tercera vegada em dona unes patades a la cama. No vull baralla però quan me'n adono, ja m'ha robat el mobil amb que vaig fer les fotos. Un carterista professional.
Mercado de lass especias.
No es el primer cas. La Guia Bradt que faig servir, explica situacions similars i la Teresa em diu el mateix d'unes cooperants fa pocs dies. Em quedo amb el dubte de si es un agent secret que ha fet la feina, o un lladre que te un sistema. O les dos coses. A Google hi ha dotzenes de fotos del pont. Seria pitjor que un agent secret informés que no ha pogut recuperar el mòbil amb informació sensible i que el te un estranger de Catalonia. Jo sempre em presento com Barcelona, Spain, Messi, però cada cop més gent respon: Ah, Catalonia! Em trobarien i seria pitjor.
Souk de Omdurman, el mayor del país.
Després del robatori vaig anar a la policia del pont i com que ningú parlava anglés, ni jo àrab, vaig explicar en Llengua de signes que un tio que deia que era policia m'havia robat el mobil quan jo anava cap Omdurman. El policia em va entendre. Va parar al primer motociclista que anava al pont i li va dir que em portés a Omdurman.
Tumba del Mahdi. Un islamista del siglo XIX.
Així vaig arribar a la tomba del Mahdi, a la casa del seu successor, el Khalifa i al mercat d'Omdurman, el més gran de tot el país. El Museu d'Història de Sudan te coses bones i dolentes. Les exposicions i els panells explicatius son excel.lents. L'averia del aire acondicionat o ventiladors el transforma en la sauna més cultural d'Africa.
Durante el Querido Ramadan sólo se puede beber por la noche.
Demà tornada via Istanbul. La capital que va donar cobertura imperial alguns segles a la convulsa regió en que he viatjat. De Beirut a Khartoum. Com em recorda el meu germà, la meva tornada coincideix amb el final del Ramadan i el començament del Mundial de Futbol. Dos èpoques en que només viatgen els que no se'n han enterat.
Hora punta en Atbara, la antigua capital.