Valls del Karakorum, Hunza i una tornada accidentada.

Parchis. Joc indú als pobles del nord del Pakistan.

La tornada a Rawalpindi des de la muntanya havia de durar 12 hores i van ser 24. A mitja nit el bus es va parar en un lloc de menjars. No vem seguir fins a les 7 del matí. Sembla que un camió cisterna de combustible havia tingut una avaria i bloquejava el pas en un punt difícil de la Karakorum Highway. Entre un acantilat sobre el riu Indus i una paret a la muntanya per la que podien caure totes les pedres del Karakorum. 

Mal lloc per un embús d’hores, de camions i bus a la KKH

Centenars de camions i autobusos opinaven que calia fer i soldats i policies fortament armats donaven ordres contradictòries. El camió cisterna avariat transportava fuel, se li va trencar un eix i només quedaven dues rodes. Amb un centenar de braços, conductors, passatgers i policies, varem apartar la cisterna trencada, amb l’olor del fuel carregat, i va quedar un pas estret per deixar passar lentament els vehicles que havíem estat bloquejats tota la nit. 

Camion cisterna que trenca l’eix i bloqueja la KKH tota la nit. Entre tots l’apartem i seguim.

La última part del viatge havia començat cinq dies abans. Hamid havia d'anar a Hunza i em va proposar compartir el cost de la gasolina. Hunza és un riu que ve de la frontera amb Xina i dóna nom a una vall. Hamid és ismailita, com la majoria dels que viuen en aquesta vall, i els 100 km de conversa em permeten entendre les diferències dins de l’Islam. Té tres fills i la filla més gran està a la universitat. De la seva dona em diu que té més nivell d'educació que ell i treballa de mestra a Gilgit. Ella només volia dos fills per poder donar-lis un bon nivell d'educació, però al final s’han quedat en tres.

Vall Hunza, KKH seguint el riu fins al Khunjerab Pass i la Xina.

La va conèixer estudiant a Islamabad perquè no eren gaires de Gilgit. Quan ja tenia feina de recepcionista d'hotel, li va dir que es volia casar amb ella. Va trigar a respondre i li va dir que sí, perquè el candidat de la família no li agradava. No va ser fàcil convèncer el pare, que es va desplaçar per veure si la feina era veritat. Les dos famílies van acceptar un matrimoni que no havien escollit els pares però si no haguessin sigut els dos ismailites, no haurien acceptat. Ara va a veure la mare al poble perquè quan la treuen dia casa seva comença a patir pensant en qui donarà de menjar a les seves cabres.

Balti Fort a Karimabad. Antiga seu de L’emir.

Ruta per la KKH sota les geleres immenses del Rakaposhi, el 27 cim més alt del món. Els albercoquers estan a punt de florir i arribo a Karimabad, en honor de l'actual Aga Khan, Karim. Potser l'únic poble turístic de tot el Pakistan.

El turisme és local, amb grups mixtes i poca excepció pel Ramadan, sembla un altre país.

L'imponent Balti Fort presideix el poble, quan el va abandonar l'últim emir local, se'n va fer càrrec la fundació Aga Khan amb una restauració molt ben feta.

Albercoc florit i Rakaposhi radiant.

La vall del riu Hunza i els torrents que hi porten aigua de les geleres, reguen una terra pobre perquè la pendent i els torrents no deixen base fèrtil. Els hunzakutz però, han construït terrasses amb pedres caigudes, les han omplert de terra i han plantat arbres fruiters amb aufalç per menjar els animals i abonar el camp.

Hunza. Cada pam de terra l’han guanyat i així tenen una vida més llarga.

També van construir canals per recollir l'aigua de la gelera fins a les esforçades parcel.les.

Intento arribar a la gelera seguint els canals, però quan les gorges s'estrenyen m'adono que sense guia local i sol no és prudent. Quatre hores de canal, trepar les gorges, arbres florint i el fort milenari de Altit, que cobrava peatge a les caravanes en ruta de la Xina.

Els últims Aga Khan. De cabdill a play-boy, fent una feina molt bona.

Hunza és un dels llocs del món en què la gent viu més anys. Pot ser la dieta de fruites i llegums, el fred i l'activitat. Un Shangri-la al que no es podia accedir abans de la KKH.

A la part central de la vall central es parla un idioma diferent que al nord i sud. El burushaski no s'inclou en cap família lingüística i ha sigut estudiada i descartada una relació amb el basc com a fòssils lingüístics anteriors al moviment demogràfic del segon mileni a.C.

Documents en escritura persa i xinesa al Balti Fort, Hunza.

Avui comença el mes de Ramazan, el mes del dejuni de sol a sol. És també l'aniversari d'una declaració política que va anticipar la separació del Pakistan de la Índia. Pero tot això es viu en aquesta remota vall de muntanya, de manera relaxada. Es poden trobar llocs per menjar i també nombrosos turistes de les capitals. La majoria treballen en el món de la programació, és la única oportunitat per un jove de fer una activitat ben pagada.

Mapes i guies per preparacions actuals i futures.

La ruta per la KKH fins a l'alt Hunza, em porta a Passu. El 2010 un immens desprendiment de terra i roques va bloquejar el riu i formar un gran llac. Durant cinc anys la carretera amb la Xina va estar tallada i els vehicles travessaven en barca, fins que la Xina va construir uns túnels que van restablir i protegir la circulació. 

Autopistes estretes i perilloses per vehicles especials.

El manteniment és constant perquè la KKH està rodejada de cims de 6 i 7 mil metres, és una zona sísmica i a tocar de grans geleres. Les caigudes de roques són constants. L'altre cantó de la ruta fins a Kashgar, al Xinjiang, és molt més fàcil i les pendents menors. El pas a la Xina ha estat tancat tres anys per Covit  i s'obre el proper abril. Els comerciants, aventurers i hotelers ho esperen amb ganes. De moment les reserves són de grups orientals que venen a veure la floració dels arbres. La KKH ha creat feines de transport, comerç o turisme. Només cal ser ismailita y parlar whaki, burushaski o shina, segons la vall.

Viatger buscant caravanes d’una de les rutes de la seda.

Al minibús sóm 20 persones, quatre per fila, incloent la del conductor. Les dones ismaelites seuen juntes, però si n'hi ha més, comparteixen fila amb els homes. A les converses es formen grups amb homes i dones i al despedir-se es fan un petó a la mà segons unes categories que no entenc, però no és el gènere.

Pont penjant a Passu.

Des de d'impecable hotel, caminada de sis quilòmetres fins a un pont penjant de 200 metres de llarg. Les fustes són escasses, cal caminar sobre el cable i el riu baixa fort. Les muntanyes i geleres i la solitud et fa sentir petit.

Un selfie en un pont penjant és aventura de risc.

Trobo els primers motxillers del viatge, una parella australiana i belga que van en autoestop. A Passu un paki des del seu tractor,  m'explicar en bon castellà que té mitja família a Madrid. 

Gran trekking circular per les geleres de Passu i Batura a través del Yunz Pass. Es puja pels escarpats que cauen a la gelera de Passu, el camí no té dificultat però el terra és relliscós i perillós perquè la caiguda és considerable. Cal anar amb guia i l'Armin ho coneix bé.

Trekking del Yunz Pass pujant a la gelera de Passu.

Després d'unes penjades de leopard de les neus, veiem les restes d'un Ibex de l'Himalaya, una cabra amb grans banyes. Se l'ha menjat el leopard i només queden la pell i els ossos, no fa gaire per l’olor que fan les restes.

Restes d’un ibex mort per un leopart de les neus

L'Armin s'emporta cap i banyes, pot ser per vendre-ho com trofeu. Caçar un Ibex costa 1.500$ i el leopard està prohibidíssim.

Al Yunz Pass hi ha una cabana de pedres plena de neu. L'Armin hii amaga el cap de l'ibex, està prohibit agafar-ho i la pudor el delataria. Ja tornarà a buscar-ho.

Cascada de gel final de la gelera.

La seva família té alguns yaks, ovelles i cabres. Fan servir la cabana per portar-los a pastar a l'estiu, és feina de les dones però ara ho aprofitem per preparar un te bullit en llet de yak i sal. La última moda de Hunza.

Excel.lent te bullit en llet de yak amb sal.

La vista sobre la gelera de Batura és espectacular, la cresta que hem passat fàcilment s'enfila a una sèrie de cims de 7000m i la gelera s'allarga desenes de quilòmetres.

Un ramat de Ibex pastura potser inquiet per la proximitat d'un leopard, del yeti no en sabem res.

Cabana de pastors aprofitada com teteria.

A l'hotel arriba un grup senior de 23 hongaresos molt preparats amb la història del Pakistan, cultures del Indus i Gandara. En pocs dies en vindrà un altre de Malasia a veure la floració.

Els muntanyencs, que són més apàtrides, venen a partir de maig. El turisme organitzat dels països occidentals no ve, perquè els seus governs ho desaconsellen i no ho cobreix l’assegurança. 

Ramat de ibex prop de Passu, High Hunza.

S'apropa la temporada dels trekkings. Aquest any un portejador cobrarà 1500 rupies (6€) per etapa/dia. Un guia 2000 Rp (8€). Un nan, el pa tradicional i base de l'alimentació, costa 30 rupies (12 cèntims €). A Guilgit trobo el Qayun, un autèntic "Baba" sufí de 70 anys. Durant el terratrèmol de Cachemira va fer de traductor dels soldats espanyols que ajudaven. A Gilgit és un referent per ajudar als que estan al fons del pou, incloent alguns sords que viuen al carrer.

Cementiri amb vistes a Karimabad, Hunza.

La seva espiritualitat li fa ajudar per igual persones i animals, en això no coincidim perquè un ocell o un gos pot resoldre els problemes millor que un malalt al carrer.

Quan va tornar de la vida hippy a Espanya, va acceptar casar-se amb la dona que va escollir la seva família. Van tenir quatre fills, però la parella es va trencar en no acceptar el poc rigor religiós d'ell.

Qayun, antic hippy i actual “baba” a Gilgit

Es Ramadán, els llocs de menjar estan tancats i a  l'hotel em  porten a l'habitació el menjar. Ramadan és més discret que a l'Orient Mitjà, molta gent diu que no fa el dejuni i lftar, el sopar a la posta de sol no és una festa colectiva al carrer.

Amb en Qayun i el seu fill anem a la tomba d'un venerable que va portar l'Islam a aquesta terra fa 500 anys. S'ocupa de mantenir-lo i és un lloc popular per demanar favors i diluir angoixes. Tothom ho respecta, però no agrada als fonamentalistes. També és un refugi per als més desposseït.

Qayun, fill i hoste meditant a la tomba del basar de Gilgit.

Qayun no es troba bé i anem a la consulta d'un metge amic seu. Li pren la pressió, li diu que la té alta i li dóna llavors de flors per plantar al seu jardí i un grapat de dàtils. Deu ser bon metge i amic. Ens convida a sopar però ja hem quedat en anar a la seva guest-house.

Després de 10 gloriosos anys de hippisme per Europa i especialment Ibiza, Qayum, què és analfabet, toca molt bé la flauta, s'espavila amb l'artesania i va tenir moltes nòvies, va tornar al Pakistan perquè Europa ja se li posava costa amunt.

El paradís perdut de la Eivissa dels 70 reconstruït a Gilgit amb vistes al Rakaposhi.

Va tornar al coixí familiar i va acceptar la boda que li van proposar. La convivència amb alguns santons "baba" als carrers de Pindi el va orientar a un espiritualisme panteista, va comprar un terreny amb vistes, i va començar a reconstruir la nostàlgia per l'Ibiza de la seva joventut.

La casa amb quatre habitacións va funcionar con guest-house als anys bons del turisme i va fer un munt d'amics interesants.

Fotos d'una joventut bohemia que també vaig compartir, un exelent pollastre Handi amb nan i meló. Una abraçada i una difusa intenció de tornar a veure'ns.

Al parc Liquait, davant del meu hotel a Rawalpindi, hi ha un punt de distribució de l’ajut que és dona a les famílies més pobres durant el Ramadán. El “zakat”, almoina, és una dels cinq deures dels musulmans, i en aquest cas pel govern és una obligació per intentar paliar l’empobriment amb una inflació del 47%.

La política del país segueix tensa, sempre ho ha estat. Dos partits vinculats a les dos famílies que sempre governen amb el vistiplau dels militars, i amb els seus conflicte. Els Sharif, dos germans enfrontats, un l'actual president i l’altre anterior president condemnat per corrupció. Els Zardari, vidu de l´assassinada presidenta Benazir Bhutto. Tots intenten impedir que Imran Khan es pugui tornar a presentar a les eleccions, i guanyar-les. No he trobat ningú que no el recolzés. Ja el van treure quan era president en un cas que recorda al de Lula, i ara el volen jutjar al·legant que declaracions seves contra els seus rivals mereixen la llei antiterrorista.

Viatger molt petit en unes muntanyes molt grans.

Un viatge que s'acaba i com tots, no deixa indiferent. Pakistan concentra les millors muntanyes i la pitjor política. Una gent estupenda, ni un sol cas de mala relació personal.

La gent de Pakistán afronta problemes demogràfics, climàtics i geopolítics com cap altre pais, la majoria s’agafen a les certeses que els hi dona el passat però és una mil.lenària terra de pas, amb gent estupenda que només compta amb ells i els seus propers per sortir-s’en. Un viatge i unes persones que aconsello a tothom.

Nanga Parbat, Gilgit i mès sobre Pakistan.

Nanga Parbat, la setena muntanya més alta del món.

Per anar de Kalam, a l'alta vall del riu Swat fins a Chilas, a la vall del Indo i dins del departament de Gilgit Baltistan, han fet falta 5 transports, incloent taxi compartit, furgoneta colectiva i rickshaw.

Parada i fonda amb la furgo plena de gent i equipatges.

A cada lloc converses molt interessants. Els pakis és guanyaran el cel, però seguiran pobres perquè les convidades han continuat fins i tot pels 3€ d'algun transport.

Hafiz m'ha comentat que s'ocupa del programa de les Nacions Unides per ajuda alimentària als damnificats del Alt Swat a les darreres inundacions.

La magnitud de la tragèdia és evident en les destrosses al camí i construccions properes. Les entregues inclouen farina, oli de girasol, sal i llegums. Es distribueix a través d'organitzacions locals i ell ho coordina.

Va començar amb aquestes feines quan el terratrèmol de Cachemira, va seguir amb els refugiats de les guerres d'Afganistan i malauradament les inundacions es repeteixen.

Altres converses amb treballadors d'una pista que va al nord de Kalam i aprofiten que divendres no es treballa. 

Moment de la Karakorum Highway amb usuaris variats.

La majoria de converses desemboquen en la gran pregunta. Sóc musulmà? Espanya és musulmana?  La meva venjança inclou preguntar si la seva dona treballa, però tots troben natural que amb nombrosos fills, s'ocupi d'ells i de la casa.

Parada a la HHK. Forn de pa pels clients.

La última etapa, de Besham a Chilas, són 200 km i triguem 9 h. Es tracta de la Karakorum Highway (KKH), que remunta l'Indus i es dirigeix al Tibet i Xina pel pas de Khunjerab.

En aquest tram la Xina construeix una presa i la carretera és converteix en un camí tortuós, que travessa rius per l'aigua, entre grans pedres caigudes, de nit i enmig d'un fenomenal i anàrquic embús de camions i autobuses.

Nombrosos check-points amb simpàtic interrogatori. M’ensenyen altres visats que sempre són xinesos. Esbronquen al conductor del col·lectiu perquè va sense matrícules per raons que no entenc.

Pista de 4x4 per la vall de Raimon, camí del Nanga Parbat.

A mitjanit arribem a Chilas i m'accepten al segon hostal, ple de turistes locals. A 50 km de Chilas una pista de terra que fa por per l'acantilat que remonta, s'endinsa per la vall de Raikot, que ve directa de la gelera de la cara nord del Nanga Parbat.

És un 8.000 que queda a l'est del riu Indus i tanca la cadena de l'Himalaya. Els cims al l'oest del riu ja són Karakorum.

És un cim difícil, mortifer i accessible. A l'estiu es pot arribar al Camp Base des de la KKH en dos dies. S'eleva 7.000m des de la carretera.

Cara nord del Nanga Parbat i gelera de Raikot.

Als anys 30 vàries expedicions alemanyes van intentar conquerir-lo amb molts morts. La seva llegenda va seguir amb la primera ascensió per part de l'austríac Hermann Buhl, tot sol durant les 40 hores finals.

L'ascensió dels germans Messner per una difícil via i la mort d'un d'ells també és part de les llegendes dels "Conqueridors de l'inútil".

El 2013 un grup d'islamistes disfrassats de policies van assaltar i matar a 10 muntanyencs de varies nacionalitats al Camp Base.

Camí del Camp Base sense poder arribar-hi per neu.

L'atemptat va ser reivindicat per un grup islamista però mai es va aclarir del tot. En les meves últimes dos nits, en aquella regió, vaig notar  nerviosisme per la seguretat. Un llibre avisa contra anar a peu o bicicleta per algunes valls properes. Els seus habitants no es beneficien del moviment turístic de la vall de Raikot i desconfien dels usos dels visitants. Per aquestes valls van fugir i amagar-se els assassins. Un punt de "Tor" o "As bestas".

Guia i client apropant-se a la gelera de Raikot.

M'hi apropo llogant un 4x4 per fer els 17km i 1600m de desnivell fins al poblat de Tato. 50€ per dos trajectes, pujada i baixada, amb el cotxe ple d'autopistes dels poblats del cami i els seus sacs de gra. Després 7km caminant fins als plans de Fairy Meadows, a una hora del Camp Base, per descobrir una barreja d'edificacions de fusta desordenades, amb vistes a la propera gelera de Raikot.

A prop del foc de la cuina és a on s’està millor.

Tot tancat i vuit, algunes amb mala conservació, però a l'estiu s'omplen. Els únics habitants som jo en una cabana i el noi que s'ocupa de fer-me de cuiner. A un altre grup de cabanes, hi ha uns nois pakistanesos que han pujat a cavall.

Una vista més màgiques de la muntanya. Per la quantitat de cabanes, de juny a setembre això estarà com el camp base de l'Everest.

Ara estic en baixa muntanya hivernal, al Himalaya a 3.300m, en una freda cabana de fusta.

Guia, cuiner, pare, fill. Ara pocs clients, però l’estiu és millor.

La nit ha sigut freda, 4° sota zero dins de la cabana, però a les 6 del matí el Nanga Parbat estava clar i esplèndid. A les 8 tot tapat de nou i al poc ha començat una lleugera nevada que ha durat tot el dia.

Amb un guia local anem fins a Beyal, 3600m i a mig camí del Camp Base. Encara hi ha moltes cabanes que donen allotjament i menjar a l'estiu, la ùltima al CB, però ara està tot desert.

Masud, que ha pujat fins 6000m i el seu fill Ibrahim.

Vaig reservar la cabana a Massud, que també ha pujat i m'ensenya fotos amb els grans de la muntanya, perquè han passat per casa seva o ha treballat a les expedicions.

Només turisme local i pocs grups, avui una parella de Karachi en viatge de noces. A la seva boda van convidar 600 persones i va costar 25.000 dòlars. El nuvi és sorprèn del protocol econòmic de les bodes a Espanya, pagant els pares i rebent els nuvis els regals directament a un compte bancari. Com tota la emergent clase mitja jove pakistani treballa en la economía digital per clients estrangers.

Arròs, llegums i nan. Cada dia perquè el basar està lluny.

A la cuina a on ens protegim del fred, tenim sempre música paki amb vídeos al telèfon. Als vídeos sempre hi ha grassonetes bailarines sense vel però amb tot el cos cobert. Això i l'interés que generen les meves fotos amb les dones kalash, és el màxim a que arriba l'erotisme local.

L'Ibrahim, el fill d'un guia, s'entretén amb les imatges del meu telèfon, les que descarreguen Tik-Tok o Instagram, i que no he mirat mai.

El llenguatge digital de música foto i vídeo és internacional i complementa a les frases angleses de dos paraules en que coincidim, navegant la confusió de sinònims i pronunciació.

10€ per nit a la gèlida però entranyable cabana i 20€ per menjar dos dies amb incontables tes amb llet i sal, sucre o sol, a escollir. El menú és chapati de blat, dhal de llegum sofregida i arròs. Els pakis són carnívors per diferenciar-se dels hindús vegetarians, però lluny de tot bazar, s'imposa la monotonia.

Arribant de nou al KKH.

Després d'una matinada clara i una visió imponent del Nanga Parbat, baixada de dos hores per trobar el Jeep. Descens vertiginós per una pista destrossada en que recollim a sis habitants dels poblets en ruta. Els jeeps llogats pels visitants, són el transport públic de la vall.

Amb tanta gent i tanta pedra trenquem un amortiguador que el conductor treu i seguim sense. 

Amortiguador trencat per sobrecarga, mala pista i molts anys.

A la KKH aprofito la baixada d'un passatger d'un minibús que va a Gilgit per fer els 60 km que falten.

La ruta segueix el KKH remuntant la vall del riu Gilgit des de la seva unió amb l'Indus, que ve de Skardu, Baltistan, Cachemira, Ladakh, Tibet i el seu naixement al cim Kailash, que es a on viu el déu Shiva.

Des de Skardu comença el trekking que remunta la gelera de Baltoro fins a Concòrdia, cruïlla de geleres i residència dels Déus. Accés als remots K2, Gasherbrum i Broad Peak, un trekking pendent.

Per fi Gilgit, una ciutat basar que comercia amb la propera Xina i totes les valls veïnes. Una etapa de la Ruta de la Seda disputada per les grans potències. Ja ho era en els temps en que les potències eren l'Islam abasí, el Tibet i els turcomans d'Àsia Central.

Pakistani ch de bus CGTai amb vistes sobre el riu Gilgit.

Gilgit es fa simpàtica, té un gran espai dedicat a esports en que es creuen múltiples partits de criquet i futbol. En van aprenent.

Nois i noies no es barregen però hi ha molts grups de noies passejant. Al cantó del riu hi ha un camí amb llocs de menjar i un pont penjat que prolonga el bazar.

Camp poliesportiu amb esports en totes direccions.

A 7 km hi ha un gran Buda excavat a la paret de roca. Una llarga caminada entre camps i poblets amb grups de nenes que presumeixen de vocabulari anglès, i senyores, algunes, que responen als Salam Aleikum.

Buda esculpit a la roca a prop de Gilgit. Un passat budista que no agradava als talibans.

El gran tema és el paper secundari de la dona.

El nord del Pakistan forma part del món d'Àsia Central. Tan a prop com l'any 1900, el naixement del meu avi, les valls als dos cantons de les muntanyes vivien en una època molt primitiva. Els colls entre valls eren de 4.000m i les activitats rendibles eren assaltar caravanes i capturar esclaus.

Els imperis enfrontats, Rússia i Anglaterra, van orientar la construcció de nacions modernes a on no n'hi havia, de manera diferent.

Els soviètics consolidada la revolució, van agrupar tribus segons criteris lingüístics i van imposar la igualtat de la dona i l'educació. Al Badastan, la zona més remota del ex-soviètic Tadjikistan, en un altre viatge, vaig compartir vehicle públic moltes hores al llarg de la frontera amb Afganistan amb tres noies. Una d'elles era advocada i opositava a fiscal.

Pont penjat a Gilgit prolongant el basar.

Els anglesos van enfrontar als emirs i khans de les valls, i van apostar pels que podien controlar millor. Un era l'Aga Khan reconegut com a cap espiritual pels ismaïlites. Va ordenar el 1904 que les dones no es quedessin a casa i que les nenes anessin al col·legi.

Els USA han rellevat als anglesos, però amb efectes catastròfics per les dones. Van apostar per l'islamisme més primitiu per lluitar contra la URSS,i comptant amb Aràbia Saudí com associat. D'això ha sortit Al Qaeda, Daesh i també l'objectiu talibà de prohibir l'educació de les nenes i el paper públic de les dones.

Dos canyes de sucre fan un dolç i boníssim suc.

Mentre escric noto un petit terratrèmol que tenia l'epicentre a l'Hindu Kush i recorda que aquesta és una terra en formació. La placa índia és fica sota la placa asiática i fa que aquestes muntanyes segueixin creixent, mentre la terra tremola. Alguns són molt mortífers, com els recents de Nepal i Cachemira.

Dinar al bazar. Sovint discutia perquè no em volien cobrar. 1€ per dinar.

L'Abdul parla un castellà perfecte, fa molts anys va anar a Barcelona amb un client americà que va tenir com a chofer. S'hi va quedar i després va viure els anys 70 a Ibiza. Amb artesania hippy va sobreviure a Barcelona, va tornar a Gilgit i es va fer una casa com GuestHouse i taller. 

Hi viuen els seus tres fills i filles i en èpoques més fluïdes, algun estranger buscant el K2 o a si mateix.

Un senyor de 70 anys amb una gran humanitat. Si aneu a Gilgit us el recomano. Abdul Qayum. +92-3465466101

Vall que desemboca en el riu Gilgit. Cada vall és un posible treking.

Valls de Chitral, Kalash i Swat. El remot NordOest de Pakistan.

Família kalash. Shaira i tribu a la seva Guest-house.

El terç superior del Pakistan té cinc cims de +8.000m i més de 100 de +7000m. Té també les geleres més llargues del món fora dels pols, 7 geleres de més de 40 km.

Tot això amb un 1% de la població del Pakistan, que s'ha quadruplicat en pocs anys en unes valls que eren antics dominis o regnes amb llengües i religions diverses.

Tiri h Mir, 7700m, vist del carrer de Chitral, 1500m

Com és un lloc únic, la seva oportunitat era el turisme, però molts establiments van començar a tancar portes i acumular pols amb els atemptats del 11 de setembre.

La segona part del viatge comença amb dotze hores d'autobús fins a Chitral. És una vall al cor de l'Hindu Kush que desemboca a l'Afganistan. Una anomalia de les divisions colonials angleses que fan difícil la vida als nous països. La vall de Chitral connecta amb la resta del Pakistan pel pas de Liwari a 3.100m, impracticable mig any per la neu i passar per l'Afganistan no era una opció. Fa 10 anys es va inaugurar un túnel, planejat fa 40 i construït per una empresa coreana.

 

Túnel de Liwari per connectar a 2600m la vall de Chitral al Pakistan tot l’any.

Amb 10 km a 2600m permet connectar tot l'any.

Els hotels de carretera són grans sales obertes, habilitades als pàrquings dels autobusos, amb matalassos i teles penjades fent de parets.

Check Point per entrar a la regió muntanyosa. He d'explicar el meu viatge a soldats amb samarreta i pijama. Fa poc aquesta ruta nocturna estava prohibida a estrangers pel perill de la frontera afgana, soc l'únic, no saben que fer i al final em deixen seguir.

 

Despreniment preventiu a la pirata de la vall Kalash. Tots ajudem.

Ja a Chitral m'he de registrar a la policia i sembla que no he de portar escolta armada ni per anar a la vall dels Kalash.

Al final del carrer es veu el TirichMir, el cim més alt del HinduKush. La seva ascensió per part d'un pioner equip manresà va obrir als 70 el muntanyisme català als màxims objectius.

 

Poble Kalash, Brun, Bumburet. La vall es dirigeix a l’Afganistan.

L'hotel correcte i precari com tots costa 12€ la nit. Farooq, el seu propietari és un ismaïlita amb qui tinc llargues converses.

A uns enfrontaments sectaris de l'any 1982, entre moltes destruccions, els hi van cremar l'hotel que era de fusta. Respon a la pregunta de si va haver-hi morts dient que quatre d'ells i tres de nosaltres. Els ismaïlites, una branca del xiisme, viuen al nord de la vall, els sunites al sud i a Chitral hi ha de tot.

 

Mesquita i fort de Chitral.

Moltes armes al carrer, molta tranquilitat, però tensió latent.

En Farook m'ensenya un espai dedicat a la memòria del seu pare amb inscrits i objectes seus. Va ser coordinador de la comunitat ismaelita en aquestes muntanyes. És va moure per Cachemira, Afganistan i Tadjiquistan i va conèixer a l'Aga Khan a Mumbai.

 

Entrenament de polo a Chitral.

Dels seus tres fills, el primer ja té la nacionalitat britànica després d'un matrimoni de conveniència amb una polonesa. El segon té visat d'estudis a Itàlia i està pendent de beca. La filla s'ho pensa en mig de la por de la mare.

El primer ministre britànic és d'origen indi. El probable successor a la presidència d'Escòcia i del Scotish Nationalist Party és d'origen pakistanès. El Taoiseach, primer ministre d’Irlanda, és d’origen indi. Però molts emigrants de la regió segueixen morint al Mediterrani.

Policia turística d’una zona “Red. No ho”. Com podem ajudar-te?

Coneixo nous amics, la Policia Turística, que s'alegra que hi sigui perquè els justifico. Sóc l'únic turista estranger i ells són 32. Són els únics uniformats sense armes però tenen motos molt xules per protegir-me i ajudar-me.

Els hi explico de nou el meu viatge i l'encantadora què és la gent. M'escolten com una peli de Lollywood, per Lahore, perquè les de Bollywood estan prohibides. Treuen pastes i em conviden a sopar amb ells, però la nit passada viatjant em lliura.

Per no fer el mateix discurs a cada un dels 240 milions de paquis, cada cop que arribi a un poble convocarè a tothom per fer-ho com conferència. Els assistents ens farem un selfie junts i ens donarem la mà.

Família Kalash en acció per esforçar i començar el dia.

Arribo a casa de la Shaigun i la Shaila, em fa passar a la sala a on està tota la família, es cuina i es dorm. Hi ha cinc dones, totes vestides amb la roba que les  kalasha porten per treballar al camp, cuinar o ballar. L'àvia, les quatre filles i un net. La Mastana, la tercera germana, estudia arqueologia a Islamabad. Parlem de Harappa i Gandhara, les antigues cultures de l'Indus, i li pregunto pels orígens dels kalash.

Nens i nenes Kalash jugant a Brun, vall de Bumburet.

Les valls dels Kalash són del més fascinant i misteriós d'aquestes muntanyes. Tenen una llengua indoaria, unes faccions caucàsiques i unes costums i religions politeistes molt diferents dels veïns. L'origen és desconegut. Descartada la hipòtesi dels soldats d'Alejandro Magno, el més probable és que siguin el que queda d'una població indoària que vivia al sud de les grans cordilleres des d'Afganistan a Cachemira.

 

Despreniment controlat a la pista per prevenir un descontrolat.

S'hi arriba per una gorja estreta i una pista en estat deplorable amb constant caiguda de pedres. Arribar a les tres valls Kalash sembla Shangri-la. A 2000m la vall s'obre, deixa espai a una plana i les cases s'enfilen per la pendent per no desaprofitar terra de cultiu.

Molt vé d'ajudes internacionals. Una petita central hidràulica que genera electricitat. La BHU, Basic Health Unit, d'Itàlia. El Museu, biblioteca i una escola, de Grècia, que potser manté la relació que va començar Alexandre.

 

Sense vel però sempre amb un vestit de colors. Kalash

A les valls kalash la tele la veu qui te parabòlica, no hi ha internet i només una de les tres companyies telefòniques.

El camí del riu arribaria al coll que separa de l'Afganistan. Per allà van entrar els talibans fa pocs anys i l'any passat van matar a alguns pastors kalash de l'últim poble. Ha calgut escolta armada pels visitants fins fa molt poc.

 

Espai sagrat de les ceremònies Kalash. Un politeísme de la natura.

La seva cultura inclou tres festivals a l'any i és l'època en que tenen turisme. Amb la il.lusió dels anys en què Pakistan era un destí que no feia por i amb l'ajuda d'entitats com la Fundació Agha Khan, moltes cases es van reconvertir en guest-house, però ara n'hi ha massa pel poc turisme que tenen.

Sopo amb la família en un món que recorda la meva infància. Molts cuinant i menjant, canvis de tele entre cricket i Bollywood, mentre l'avia va cosint, converses creuades i el petit Kefrin que va de la hiperactivitat a la son.

Shaira, la germana gran, es la Ladie's Counselor i representa les demandes de les dones dels poblats a l'administració de Chitral.

 

Jasmine torna a les classe a Chitral i adapta la vestidura.

M'explica que els kalash són uns 4.000 i que el proselitisme musulmà ha fet que 12 noies dels pobles s'hagin convertit a l’Islam.

Una visita mèdica al centre de salut costa 10 rupies, l'equivalent a cinc cèntims d'euro, però les medicines són cares.

L'escola de la germana petita a Chitral costa 5 €/mes, perquè és privada!. Comenta la baixa qualitat de la pública. però el hostel, dormir i manutenció costa 25 €. La primària de la ONG grega és de franc perquè també donen llibres i uniforme.

El poble Kalash creix en la pendent per mantenir cultius.

A l'esmorzar em sorprèn veure la germana petita amb vestit islàmic, m'explica que aprofitarà el meu taxi compartit per tornar a Chitral al cole i s’adapta als usos del destí.

Fem junts una ruta en que progressivament augmenten les distàncies entre home i dona, mentre canviem de vehicles i fem una parada per treure pedres de la pista, provocades pels treballs per prevenir caigudes més grans.

Recomano molt anar a casa d'aquesta encantadora familia de dones d'una de les cultures més misterioses.

Grand View Guest House

Kalash Valley, Broon, Bumburate, Chitral

Whatsap de Shaira, 0343-1365757

 

Polo a Chitral. Entrenant per la màxima rivalitat amb Gilgit.

A Chitral de nou al hotel Dreamland i a la conversa amb en Farook. El recomano a qui vagi a Chitral. Es pot localitzar per la seva pàgina Facebook.

Passejant arribo a un partit de polo. La màxima rivalitat és el partit entre Chitral i Gilgit, a un camp habilitat al pas de Shandur, a 4000m. Tenia que ser la meva ruta a Gilgit, però està tancat per neu. Tant de bó que totes les rivalitats les canalitzés l'esport. In-sha-Allah.  

Marihuana en la ruta de Chitral a Swat. L'alcohol no està permés.

10 hores i 4 vehicles, sentint musica pop pastún, que te aires de Beirut, per anar de Chitral a Mingora, capital de la vall de Swat. Ajuda que la policia pakistani és molt servicial per resoldre els embolics que ella mateixa crea.

A tres llocs de la vall de Chitral vaig tenir bona relació amb la policia turística. Tenien registrada la meva entrada però no la sortida del districte muntanyós, i no sé com però van contactar amb un passatger del vehicle en que jo anava a Swat.

Nous amics de la policia de Swat que em controlaran per Whatsapp.

Em va trucar un poli de la nova vall i ens vam connectar per WhatsApp. Si això substitueix a un escolta armat que t'acompanyi, és una bona solució.

En arribar al Check-Point en que estava el meu nou contacte WhatsApp, em van fer deixar el transport per prendre un te. Quan enfosquia, van parar un vehicle i li van dir que em portés el meu destí.

Tot això és conseqüència de les dos guerres de Swat. El 2007, un gran grup de talibans van ocupar la vall i la reacció de l'exèrcit primer perdent, després pactant, i per fi contraatacant, va fer fugir a la població.

Escola de nenes de GreenTop. Malalta guanya. Talibans perden.

Una d'elles era Malala Yousafzai, una nena que va explicar la seva experiència com escolar amb els talibans prohibint l'educació femenina. Van intentar matar-la i es va convertir amb el seu exemple i actitud, en un referent internacional i en el segon Premi Nobel paquistanès.

El primer havia sigut Abdus Salam, un dels pares de la teoria d'unificació de les forces atòmiques i promotor de la bomba pakistaní.

Stepa i restes budistes a la vall de Swat. Museu de Mingora.

La vall del riu Swat, encara està a la llista de llocs desaconsellats per viatjar pels governs occidentals. Per això l’únic turisme estranger que he creuat ha sigut un grup de Rússia amb guia mexicà, que feien un salt d’un dia des de Islamabad.

La llarga guerra d'Afganistan, 2001-2021, que va començar com una represàlia pels atacs terroristes del 11S contra un país que no hi havia estat implicat, i va acabar amb la victòria dels talibans i la retirada dels USA i aliats, va tenir moltes fases i quasi totes van afectar al Pakistan.

Parada i fonda en la ruta de Mingora a Kalam, Swat

Després de la seva derrota el 2001, els talibans amb ajuda d'altres grups fonamentalistes, van començar una guerra de guerrilles que implicava atacs als aprovisionaments que rebien els USA i aliats per la frontera del Khyber.

Els talibans havien sigut creats pel Pakistan per posar ordre al país veí, en front del caos de senyors de la guerra que va seguir la retirada soviètica, però aviat van sortir uns talibans pakistanesos en conflicte amb el govern.

El 2007 aquests grups van extendre la guerrilla de frontera per ocupar districtes veïns. Swat va ser el més rellevant i com això el posava a 90 quilòmetres de la capital Islamabad, van forçar una reacció de l'exèrcit.

Treking de Kalam a Beshai. Mitja muntanya d’Hindu Kush i Karakorum.

El moment polític aquells anys era dramàtic, amb l'assassinat de l'ex primera ministre Benazir Buhtto, i amb el que es va presentar com acció sorpresa per capturar i matar Osama bin Laden, a Abbotabad, a on hi ha l'academia militar de l'exèrcit pakistaní.

Ara Swat intenta recuperar-se i refer les destrosses de la guerra i les inundacions del últim montsó. La pista d'accés a Kalam, a la capçalera de la vall, està molt malament i molts edificis han quedat a mig fer. 

Però l'entorn s'ho mereix, s'ha comparat amb els paisatges suïssos i és un destí molt popular per al turisme interior.

Amin i Alfons a 3100m en ple trekking.

Trekking al poblat de GreenTop i a la cresta que acaba als prats de Bishai. 14 km i 1100m de desnivell fins arribar a 3100m. Hem anat fins al punt de la cresta en què la quantitat de neu i la pendent aconsellaven tornar. La vista era esplèndida sobre els cims de més de 5.000 m i les geleres que rodejaven la vall.

Amin ha sigut el meu guia, hem estat sis hores i el preu ha sigut 20 €. Coincidiem en quatre paraules d'anglès a les que donàvem significats diferents, però ens hem entès. En els breus moments de cobertura telefònica, rebia missatges del policia encarregat del meu benestar preguntant que a on estava i que feia.

Amin fent la neteja prèvia a l’oració en plena muntanya.

A l'hora de resar hem parat en un rierol amb pedra plana que permetia a l’Amin fer tot el ritus. La seva preocupació era quan jo resava i si era cristià. He procurat no aclarir-ho però ho hem liquidat amb què el meu profeta era Isa i el seu Mohamed.

Oració d’Amin. QIbla, la direcció a la Meca, te vistes divines.

Baixant de la muntanya al poblet de GreenTop, fins al que arriba en 4x4 el turisme local, destaquen dos edificis. Són la mesquita i l'escola de nenes. Malala guanya i talibans perden. El llibre de mates de 5è grau, surten dibuixos de nenes i nens explicant la lliçó. És un repte, el llibre està en anglès però en tot el dia no he trobat ningú que el parli.

Llibre de Matemàtiques de KPK amb imatges protagonistes de nenes.

Son vacances escolars i l’hotel s’omplien de grups de noies pakis. Cap posibilitat de poder sopar.

Al restaurant del poble només hi ha una taula ocupada i em conviden a seure amb ells. Son tres enginyers civils que treballen en projectes de manteniment de ponts i carreteres a la vall del Swat, finançats per les Nacions Unides. M’expliquen que el Pakistan és víctima d’un canvi climàtic que han provocat els països rics. La fusió ràpida de les geleres i la magnitud dels montsons per l’escalfament del mar es causa de les destruccions en carreteres de muntanya. Son crítics amb la política del país. Veuen a Imran Khan com l’únic polític que podria ajudar a desfer el nus en que es troben, te el recolzament dels joves, però la oposició dels militars i el lawfare en la seva contra ho fan difícil. Em conviden al sopar en un altre mostra de generositat en un país musulmà.

Alta vall de Swat a final d’hivern. Cal tornar en primavera.