Valls de Chitral, Kalash i Swat. El remot NordOest de Pakistan.

Família kalash. Shaira i tribu a la seva Guest-house.

El terç superior del Pakistan té cinc cims de +8.000m i més de 100 de +7000m. Té també les geleres més llargues del món fora dels pols, 7 geleres de més de 40 km.

Tot això amb un 1% de la població del Pakistan, que s'ha quadruplicat en pocs anys en unes valls que eren antics dominis o regnes amb llengües i religions diverses.

Tiri h Mir, 7700m, vist del carrer de Chitral, 1500m

Com és un lloc únic, la seva oportunitat era el turisme, però molts establiments van començar a tancar portes i acumular pols amb els atemptats del 11 de setembre.

La segona part del viatge comença amb dotze hores d'autobús fins a Chitral. És una vall al cor de l'Hindu Kush que desemboca a l'Afganistan. Una anomalia de les divisions colonials angleses que fan difícil la vida als nous països. La vall de Chitral connecta amb la resta del Pakistan pel pas de Liwari a 3.100m, impracticable mig any per la neu i passar per l'Afganistan no era una opció. Fa 10 anys es va inaugurar un túnel, planejat fa 40 i construït per una empresa coreana.

 

Túnel de Liwari per connectar a 2600m la vall de Chitral al Pakistan tot l’any.

Amb 10 km a 2600m permet connectar tot l'any.

Els hotels de carretera són grans sales obertes, habilitades als pàrquings dels autobusos, amb matalassos i teles penjades fent de parets.

Check Point per entrar a la regió muntanyosa. He d'explicar el meu viatge a soldats amb samarreta i pijama. Fa poc aquesta ruta nocturna estava prohibida a estrangers pel perill de la frontera afgana, soc l'únic, no saben que fer i al final em deixen seguir.

 

Despreniment preventiu a la pirata de la vall Kalash. Tots ajudem.

Ja a Chitral m'he de registrar a la policia i sembla que no he de portar escolta armada ni per anar a la vall dels Kalash.

Al final del carrer es veu el TirichMir, el cim més alt del HinduKush. La seva ascensió per part d'un pioner equip manresà va obrir als 70 el muntanyisme català als màxims objectius.

 

Poble Kalash, Brun, Bumburet. La vall es dirigeix a l’Afganistan.

L'hotel correcte i precari com tots costa 12€ la nit. Farooq, el seu propietari és un ismaïlita amb qui tinc llargues converses.

A uns enfrontaments sectaris de l'any 1982, entre moltes destruccions, els hi van cremar l'hotel que era de fusta. Respon a la pregunta de si va haver-hi morts dient que quatre d'ells i tres de nosaltres. Els ismaïlites, una branca del xiisme, viuen al nord de la vall, els sunites al sud i a Chitral hi ha de tot.

 

Mesquita i fort de Chitral.

Moltes armes al carrer, molta tranquilitat, però tensió latent.

En Farook m'ensenya un espai dedicat a la memòria del seu pare amb inscrits i objectes seus. Va ser coordinador de la comunitat ismaelita en aquestes muntanyes. És va moure per Cachemira, Afganistan i Tadjiquistan i va conèixer a l'Aga Khan a Mumbai.

 

Entrenament de polo a Chitral.

Dels seus tres fills, el primer ja té la nacionalitat britànica després d'un matrimoni de conveniència amb una polonesa. El segon té visat d'estudis a Itàlia i està pendent de beca. La filla s'ho pensa en mig de la por de la mare.

El primer ministre britànic és d'origen indi. El probable successor a la presidència d'Escòcia i del Scotish Nationalist Party és d'origen pakistanès. El Taoiseach, primer ministre d’Irlanda, és d’origen indi. Però molts emigrants de la regió segueixen morint al Mediterrani.

Policia turística d’una zona “Red. No ho”. Com podem ajudar-te?

Coneixo nous amics, la Policia Turística, que s'alegra que hi sigui perquè els justifico. Sóc l'únic turista estranger i ells són 32. Són els únics uniformats sense armes però tenen motos molt xules per protegir-me i ajudar-me.

Els hi explico de nou el meu viatge i l'encantadora què és la gent. M'escolten com una peli de Lollywood, per Lahore, perquè les de Bollywood estan prohibides. Treuen pastes i em conviden a sopar amb ells, però la nit passada viatjant em lliura.

Per no fer el mateix discurs a cada un dels 240 milions de paquis, cada cop que arribi a un poble convocarè a tothom per fer-ho com conferència. Els assistents ens farem un selfie junts i ens donarem la mà.

Família Kalash en acció per esforçar i començar el dia.

Arribo a casa de la Shaigun i la Shaila, em fa passar a la sala a on està tota la família, es cuina i es dorm. Hi ha cinc dones, totes vestides amb la roba que les  kalasha porten per treballar al camp, cuinar o ballar. L'àvia, les quatre filles i un net. La Mastana, la tercera germana, estudia arqueologia a Islamabad. Parlem de Harappa i Gandhara, les antigues cultures de l'Indus, i li pregunto pels orígens dels kalash.

Nens i nenes Kalash jugant a Brun, vall de Bumburet.

Les valls dels Kalash són del més fascinant i misteriós d'aquestes muntanyes. Tenen una llengua indoaria, unes faccions caucàsiques i unes costums i religions politeistes molt diferents dels veïns. L'origen és desconegut. Descartada la hipòtesi dels soldats d'Alejandro Magno, el més probable és que siguin el que queda d'una població indoària que vivia al sud de les grans cordilleres des d'Afganistan a Cachemira.

 

Despreniment controlat a la pista per prevenir un descontrolat.

S'hi arriba per una gorja estreta i una pista en estat deplorable amb constant caiguda de pedres. Arribar a les tres valls Kalash sembla Shangri-la. A 2000m la vall s'obre, deixa espai a una plana i les cases s'enfilen per la pendent per no desaprofitar terra de cultiu.

Molt vé d'ajudes internacionals. Una petita central hidràulica que genera electricitat. La BHU, Basic Health Unit, d'Itàlia. El Museu, biblioteca i una escola, de Grècia, que potser manté la relació que va començar Alexandre.

 

Sense vel però sempre amb un vestit de colors. Kalash

A les valls kalash la tele la veu qui te parabòlica, no hi ha internet i només una de les tres companyies telefòniques.

El camí del riu arribaria al coll que separa de l'Afganistan. Per allà van entrar els talibans fa pocs anys i l'any passat van matar a alguns pastors kalash de l'últim poble. Ha calgut escolta armada pels visitants fins fa molt poc.

 

Espai sagrat de les ceremònies Kalash. Un politeísme de la natura.

La seva cultura inclou tres festivals a l'any i és l'època en que tenen turisme. Amb la il.lusió dels anys en què Pakistan era un destí que no feia por i amb l'ajuda d'entitats com la Fundació Agha Khan, moltes cases es van reconvertir en guest-house, però ara n'hi ha massa pel poc turisme que tenen.

Sopo amb la família en un món que recorda la meva infància. Molts cuinant i menjant, canvis de tele entre cricket i Bollywood, mentre l'avia va cosint, converses creuades i el petit Kefrin que va de la hiperactivitat a la son.

Shaira, la germana gran, es la Ladie's Counselor i representa les demandes de les dones dels poblats a l'administració de Chitral.

 

Jasmine torna a les classe a Chitral i adapta la vestidura.

M'explica que els kalash són uns 4.000 i que el proselitisme musulmà ha fet que 12 noies dels pobles s'hagin convertit a l’Islam.

Una visita mèdica al centre de salut costa 10 rupies, l'equivalent a cinc cèntims d'euro, però les medicines són cares.

L'escola de la germana petita a Chitral costa 5 €/mes, perquè és privada!. Comenta la baixa qualitat de la pública. però el hostel, dormir i manutenció costa 25 €. La primària de la ONG grega és de franc perquè també donen llibres i uniforme.

El poble Kalash creix en la pendent per mantenir cultius.

A l'esmorzar em sorprèn veure la germana petita amb vestit islàmic, m'explica que aprofitarà el meu taxi compartit per tornar a Chitral al cole i s’adapta als usos del destí.

Fem junts una ruta en que progressivament augmenten les distàncies entre home i dona, mentre canviem de vehicles i fem una parada per treure pedres de la pista, provocades pels treballs per prevenir caigudes més grans.

Recomano molt anar a casa d'aquesta encantadora familia de dones d'una de les cultures més misterioses.

Grand View Guest House

Kalash Valley, Broon, Bumburate, Chitral

Whatsap de Shaira, 0343-1365757

 

Polo a Chitral. Entrenant per la màxima rivalitat amb Gilgit.

A Chitral de nou al hotel Dreamland i a la conversa amb en Farook. El recomano a qui vagi a Chitral. Es pot localitzar per la seva pàgina Facebook.

Passejant arribo a un partit de polo. La màxima rivalitat és el partit entre Chitral i Gilgit, a un camp habilitat al pas de Shandur, a 4000m. Tenia que ser la meva ruta a Gilgit, però està tancat per neu. Tant de bó que totes les rivalitats les canalitzés l'esport. In-sha-Allah.  

Marihuana en la ruta de Chitral a Swat. L'alcohol no està permés.

10 hores i 4 vehicles, sentint musica pop pastún, que te aires de Beirut, per anar de Chitral a Mingora, capital de la vall de Swat. Ajuda que la policia pakistani és molt servicial per resoldre els embolics que ella mateixa crea.

A tres llocs de la vall de Chitral vaig tenir bona relació amb la policia turística. Tenien registrada la meva entrada però no la sortida del districte muntanyós, i no sé com però van contactar amb un passatger del vehicle en que jo anava a Swat.

Nous amics de la policia de Swat que em controlaran per Whatsapp.

Em va trucar un poli de la nova vall i ens vam connectar per WhatsApp. Si això substitueix a un escolta armat que t'acompanyi, és una bona solució.

En arribar al Check-Point en que estava el meu nou contacte WhatsApp, em van fer deixar el transport per prendre un te. Quan enfosquia, van parar un vehicle i li van dir que em portés el meu destí.

Tot això és conseqüència de les dos guerres de Swat. El 2007, un gran grup de talibans van ocupar la vall i la reacció de l'exèrcit primer perdent, després pactant, i per fi contraatacant, va fer fugir a la població.

Escola de nenes de GreenTop. Malalta guanya. Talibans perden.

Una d'elles era Malala Yousafzai, una nena que va explicar la seva experiència com escolar amb els talibans prohibint l'educació femenina. Van intentar matar-la i es va convertir amb el seu exemple i actitud, en un referent internacional i en el segon Premi Nobel paquistanès.

El primer havia sigut Abdus Salam, un dels pares de la teoria d'unificació de les forces atòmiques i promotor de la bomba pakistaní.

Stepa i restes budistes a la vall de Swat. Museu de Mingora.

La vall del riu Swat, encara està a la llista de llocs desaconsellats per viatjar pels governs occidentals. Per això l’únic turisme estranger que he creuat ha sigut un grup de Rússia amb guia mexicà, que feien un salt d’un dia des de Islamabad.

La llarga guerra d'Afganistan, 2001-2021, que va començar com una represàlia pels atacs terroristes del 11S contra un país que no hi havia estat implicat, i va acabar amb la victòria dels talibans i la retirada dels USA i aliats, va tenir moltes fases i quasi totes van afectar al Pakistan.

Parada i fonda en la ruta de Mingora a Kalam, Swat

Després de la seva derrota el 2001, els talibans amb ajuda d'altres grups fonamentalistes, van començar una guerra de guerrilles que implicava atacs als aprovisionaments que rebien els USA i aliats per la frontera del Khyber.

Els talibans havien sigut creats pel Pakistan per posar ordre al país veí, en front del caos de senyors de la guerra que va seguir la retirada soviètica, però aviat van sortir uns talibans pakistanesos en conflicte amb el govern.

El 2007 aquests grups van extendre la guerrilla de frontera per ocupar districtes veïns. Swat va ser el més rellevant i com això el posava a 90 quilòmetres de la capital Islamabad, van forçar una reacció de l'exèrcit.

Treking de Kalam a Beshai. Mitja muntanya d’Hindu Kush i Karakorum.

El moment polític aquells anys era dramàtic, amb l'assassinat de l'ex primera ministre Benazir Buhtto, i amb el que es va presentar com acció sorpresa per capturar i matar Osama bin Laden, a Abbotabad, a on hi ha l'academia militar de l'exèrcit pakistaní.

Ara Swat intenta recuperar-se i refer les destrosses de la guerra i les inundacions del últim montsó. La pista d'accés a Kalam, a la capçalera de la vall, està molt malament i molts edificis han quedat a mig fer. 

Però l'entorn s'ho mereix, s'ha comparat amb els paisatges suïssos i és un destí molt popular per al turisme interior.

Amin i Alfons a 3100m en ple trekking.

Trekking al poblat de GreenTop i a la cresta que acaba als prats de Bishai. 14 km i 1100m de desnivell fins arribar a 3100m. Hem anat fins al punt de la cresta en què la quantitat de neu i la pendent aconsellaven tornar. La vista era esplèndida sobre els cims de més de 5.000 m i les geleres que rodejaven la vall.

Amin ha sigut el meu guia, hem estat sis hores i el preu ha sigut 20 €. Coincidiem en quatre paraules d'anglès a les que donàvem significats diferents, però ens hem entès. En els breus moments de cobertura telefònica, rebia missatges del policia encarregat del meu benestar preguntant que a on estava i que feia.

Amin fent la neteja prèvia a l’oració en plena muntanya.

A l'hora de resar hem parat en un rierol amb pedra plana que permetia a l’Amin fer tot el ritus. La seva preocupació era quan jo resava i si era cristià. He procurat no aclarir-ho però ho hem liquidat amb què el meu profeta era Isa i el seu Mohamed.

Oració d’Amin. QIbla, la direcció a la Meca, te vistes divines.

Baixant de la muntanya al poblet de GreenTop, fins al que arriba en 4x4 el turisme local, destaquen dos edificis. Són la mesquita i l'escola de nenes. Malala guanya i talibans perden. El llibre de mates de 5è grau, surten dibuixos de nenes i nens explicant la lliçó. És un repte, el llibre està en anglès però en tot el dia no he trobat ningú que el parli.

Llibre de Matemàtiques de KPK amb imatges protagonistes de nenes.

Son vacances escolars i l’hotel s’omplien de grups de noies pakis. Cap posibilitat de poder sopar.

Al restaurant del poble només hi ha una taula ocupada i em conviden a seure amb ells. Son tres enginyers civils que treballen en projectes de manteniment de ponts i carreteres a la vall del Swat, finançats per les Nacions Unides. M’expliquen que el Pakistan és víctima d’un canvi climàtic que han provocat els països rics. La fusió ràpida de les geleres i la magnitud dels montsons per l’escalfament del mar es causa de les destruccions en carreteres de muntanya. Son crítics amb la política del país. Veuen a Imran Khan com l’únic polític que podria ajudar a desfer el nus en que es troben, te el recolzament dels joves, però la oposició dels militars i el lawfare en la seva contra ho fan difícil. Em conviden al sopar en un altre mostra de generositat en un país musulmà.

Alta vall de Swat a final d’hivern. Cal tornar en primavera.