Nigèria i Camerún. Ciutats joves i volcans antics.

Un altre viatge. Nigèria i Camerun. Un mes començant a Lagos i acabant a Yaoundé. Lagos és la ciutat més gran d'Àfrica, uns 16 milions de persones, al país més gran del continent, 217 milions. Nigèria és el sisè país del món i una mica menys poblat que Pakistan, el meu destí anterior.

Makoko, immens assentament a Lagos sobre l'aigua.

Totes les contradiccions d'un país pobre i ric perquè te petroli. Agrícol, urbà i ramader. Musulmà, cristià i origen dels Deus del Vudú que van viatjar al Carib en vaixells d'esclaus. 512 idiomes que els colonitzadors anglesos van encaixar en un sol país de superfície dos vegades España. La música de Fela Kuti, els llibres del Nobel Wole Soyinka, de Chinua Achebe i de Chimamanda Ngozi.

Tot viatge comença a una llibreria i amb un munt de llibres

Camerún és Àfrica en petit. Les seves regions s'assemblen als diferents paisatges d'un continent en el que neixen la meitat dels nens d'un planeta que es fa vell. El Mount Cameroon, de 4050m, és un volcà actiu i el cim més alt de l'Àfrica Occidental. Està prop del mar i de la inquietant frontera amb Nigèria. Si el conflicte amb els separatistes angloparlants de la regió m'ho permet, intentaré pujar-hi.

Nigèria, Camerun i Guinea Equatorial comparteixen fronteres i petroli al Golf de Guinea.

Aquest viatge vaig sol, però al anar amb transports locals, tindré centenars de converses. La crisi actual es pot definir de moltes maneres, però inclou l'ensorrament del vell ordre sortit de la Segona Guerra Mundial i del procés de descolonització tutelada que va començar a l’Àfrica als anys 60.

Es retiren països que van protagonitzar la colonització, i abans l'esclavisme, com França o Anglaterra. Apareixen nous protagonistes, com Xina, Rússia, Índia, Aràbia o Turquia. Els meus vols a l'angloparlant Nigèria i al francoparlant Camerun son amb Turkish Airlines per Istanbul.

Per intentar entendre què passa, cal veure el món actual amb els ulls dels que estan a l'altre cantó del mur. El mur amb que volem protegir les nostres pors. Els joves que juguen futbol i ballen ritmes afrobeat són els que arrisquen el viatge pel mar i pel desert. Milers arribant a petites illes com El Hierro o Lampedusa

No sabré que dir quan em tornin a preguntar: “Perquè els blancs podeu venir a casa nostra i nosaltres no podem anar a casa vostra

Les fustes i canyes permeten renovar i fer noves cases flotants.

Vol amb Turkish Airlines, Barcelona-Istanbul-Lagos. A Turquia celebren el centenari de la fundació de la Turquia moderna. Després de la derrota a la Guerra Mundial, Mustafa Kemal va derrotar als francesos, italians, anglesos i grecs que havien invadit Anatòlia, va abolir el Sultanat i crear una república laica. Ara Turquia torna a tenir influència en els seus antics territoris africans.

Aquí acaba la terra ferma de Makoko i comença el poble flotant.

A l’aeroport de Lagos donen millor canvi als Euros que als Dòlars. Canvio 850.000 Naira i em donen un sac ple de bitllets que es desfan. Fa uns mesos, Nigèria va retirar de la circulació els bitllets antics, per evitar falsificacions, però els nous no estaven a punt i va ser un caos. Van tornar a autoritzar els vells, que cada cop estan pitjor.

Després cal aconseguir una targeta telefònica local per poder fer reserves de taxi segures. És complicat perquè als aeroports mai està clar qui té dret d’agafar passatgers. Per la meva reserva, la indicació que sóc un blanc amb dos motxil·les petites funciona, perquè sóc l’únic. Ja a mitja nit i esgotat arribo a l’hotel. 

Top models.pintura realista.

Nigèria és el gegant d’Àfrica, un de cada quatre africans és nigerià i Lagos és la ciutat més gran del continent. Als meus viatges faig servir Wikipedia com un GPS, per decidir a quins llocs anar, però per entendre un país cal ampliar també la mirada a les pel·lícules que el descriuen. Nollywood, el cine nigerià, és segurament després de l’indi el que més pel·lícules fa i si fem una cerca a Netflix pel tema “Nigèria” trobem moltes pel·lícules que semblen de narcos colombians o mexicans.

Més pintura realista al museu d’art Nike.

Divendres 27 octubre. 

El cònsol de Camerun no em vol imprimir el visat ja pagat i aprovat. Diu que la regió fronterera és perillosa, que no es pot travessar per terra o mar i que cal anar a Duala, en avió.

Sospito que tenen espatllada la Impresora per fer els visats, insisteixo que no puc volar a Duala perquè em validi el visat. Explico que estic en grups de Facebook de gent que passa per aquella frontera en camion, cotxe, moto o bici i no ho poden fer en avió.

Museu Nike. Poques bicis a Lagos però comencen.

Segons l’activitat de Boko Haram, dels separatistes angloparlants o dels pirates de la costa, el viatger tria la seva ruta. El cònsol se sent amenaçat quan dic que ho explicaré els xats de viatgers i truca al seu col·lega el cònsol de Camerun a Calabar. Li diu que cap problema, que quan arribi a Calabar demani per ell. Si me’n surto ho explicaré al grup de viatgers per Àfrica Occidental, els comentaris d’altres viatgers m’han ajudat sovint.

Felicitats en el teu aniversari, estimat dirigent.

A Nigèria es llegeix poc però es parlen moltes llengües. The Punch, el diari de més tirada, té anuncis pàgina completa felicitant l’aniversari d’alguns polítics. Els paga l’empresa que treballa amb ell. 

El desordre i la qualitat son un punt fort per l’exhibició d’art africà a Nike.

Nike és un esplèndid museu d’artistes locals, prop d’una Platja que es va tornant inquietant amb la tarda.

Platja a Lagos, Golf de Guinea.

Uber o Bolt són una alternativa practica i segura per anar i venir de llocs difícils. El conductor em parla dels pocs blancs que ha portat però per ell els blancs són indis, xinesos o russos. Dec ser el seu primer passatger comunitari.

Un caos flotant que funciona malgrat la pobresa i residus.

Dissabte, 28 octubre.

No sóc l’únic blanc a l’hotel, un holandès amb la seva jove dóna nigeriana fa consultories de centres comercials, les properes a l’Uzbekistan i Tailàndia.

Makoko és el “slum”, la barriada pobre més gran de Lagos i potser de tot Àfrica. Mitg milió de persones, de les que 200.000 viuen en cabanes de fusta sobre l’aigua.

Va començar fa 150 anys amb migrants pescadors de la frontera de Benin i no para de créixer. Les condicions de vida són molt precàries però algunes organitzacions intenten fer possible educació i sanitat.

Desmond Shemede amb un “Yabu” de visita. Quan aneu a Makoko, localitzen-lo per Facebook o Instagram.

Vaig coneixer Desmon Shemede, un líder comunitari de Makoko, pel excel·lent blog "Los viajes de Ali”, d’una amiga amb qui vaig compartir un memorable viatge al Txad.

Quan aneu a Lagos, per Facebook podeu contactar amb el Desmon. Conèixer Makoko no deixa indiferent. A les cabanes sobre l’aigua, les piragües i palanganes flotants, hi ha tots els nens que desapareixen de la nostra societat rica.

Makoko des de l’escola que anima en Desmond.

Tots em criden “Yabu” que vol dir blanc i amb grans somriures xoquen les mans. A una mesquita a terra ferma encarrego per Bolt un taxi per anar per un preu mínim fins a Kalakuta. És el museu, antic local de concert i tomba de Fela Kuti, un músic i activista dels anys 80 i 90. Se’l considera el creador de l’afrobeat, amb fusió de ritmes d’Àfrica occidental, Jazz i Funky, que ja eren ritmes que van portar els esclaus d’Àfrica.

Fela Kuti, músic i activista.

Diumenge 29 octubre. Marxo de Lagos cap Abeokuta.

Lagos es un exemple de la urbanització i desigualtat de la societat moderna. Com ho son Kinshasa, Nairobi, Cairo o Johannesburg a l’Àfrica. Ciutats a les que malgrat els seus molts problemes, continuen migrant milers de persones cada dia.

Animals domèstics i urbans.

Abeokuta es la capital del món Yoruba, ho seguiré explicant.