18 de febr. 2024

Pedalant per Sobrarbe, Somontano i Sierra de Guara.

 Ruta ciclista. Sobrarbe, Somontano, Canons i Serra de Guara. Amb nits a Alquézar i Aínsa.

Pirineu del Vignemale al Posets. Després del collado del Serrablo i entrant a la Sierra de Guara.

Tres dies de febrer seguint una de les sugerències de les "101 Rutas imprescindibles de España en Bicicleta" del llibre de Sergio Fernández Tolosa.

Ruta descrita al excel.lent llibre "101 Rutas Imprescindibles. España en bicicleta"

En total 200km, 3600m desnivell i alguna caminada. Pluja, sol, poc fred, excel·lents vistes de tot el Pirineu. Molt asfalt per carreteretes per les que només passava algun tractor, caçadors, ciclistes i motards.
Canal del Cinca portant aigua del pantà de Graus a Barbastro.

El primer dia, 65 km i 950m, tot sol, deixant el cotxe a Salinas de Hoz fins a Alquézar, seguint el camí de servei del canal del Cinca i camins entre ceps dels vins de Somontano i ametllers en flor. A la fabulosa Alquézar, sopar i nit al Refugi Escuela. Som els únics hostes. Alquézar i el Vero són el paradís del barranquisme però no és temporada. En Miquel arriba per sopar i seguirem plegats les altres dos etapes.
Alquézar. Un poble imprescindible amb un agradable i econòmic refugi alberg.

Al segon dia, passejada de 1h30 per les passarel·les del Río Vero. Plou, estem sols i està emboirat. Ambient de muntanya.
Després la ruta en bici porta a alguns miradors de vertigen sobre els canons del Vero. Ganes de tornar-hi per fer algun recorregut o descens del riu.

Miquel a las Pasarelas del Río Vero.

La pluja i boira no deixen veure la vista de tot el Pirineu però demà sembla que el temps serà bó.
Aínsa te ambient de cap de setmana. Aprofitem un taller per fer petites reparacions a la bici, el casc antic de la vila per una cervesa i el restaurant de l'hotel Sánchez per un gran sopar.

Paratge del Río Vero i el seu canó. Paradís dels barranquistes.

El tercer dia fa bon temps. Un agradable camí seguint el riu Ara, una forta pujada al coll del Serrablo, ben indicat i de 2ª Categoría. Després una festa de vistes. Tot el Pirineu des del Vignemale fins al Posets i el Turbón.
Barranc del Vero des de la ruta ciclista.

Els petits pobles, amb molt pocs habitants permanent, però amb cases ben arreglades com segona residència dels habitants que van marxar a la ciutat.
"Chamineras", elements típics del Sobrarbe per assegurar que les bruixes no aprofiten les xemeneies per entrar a les cases. Ben pensat.

Conserven esglésies antigues i restes precristianes, com els Esconjuraderos, temples petits per fer conjurs demanant pluges o evitant plagues. També les "chamineras", espantabruixes per evitar que puguin entrar a casa com ho fa Papa Noel.
Quan es feia fosc, vam arribar a Salinas de Hoz, quatre cases, per recuperar el cotxe.
Salinas de Hoz. Punt de partida dels 200 km de ruta.

Vam trobar una parella de la Guardia Civil. Una veïna havia trucat perquè un ciclista havia aparcat al carrer feia dies i no havia tornat. Potser s'hi va fixar perquè em vaig despullar per posar-me el culotte.
La GC de Barbastro hi va anar dos vegades en els 3 dies, van mirar per la matricula el propietari del cotxe i era la Conxita. Van preguntar a hotel propers, però la Conxita havia anat a Utrecht a veure a la nostra filla i a l'ambaixada del Congo a Paris a recollir els visats per un proper viatge
Gran Hermano a la muntanya de Huesca i Politica Internacional.

Plaza Mayor de Boltaña, després de seguir el rio Ara des de Aínsa i a punt de pujar al Serrablo.

A la parella de GC els hi vam explicar la ruta i després de comprovar el DNI, ens van felicitar.
Una ruta molt recomanable i tranquil·la. Entre caçadors malcarats amb escopetes i Guardia Civils simpàtics amb pistola.
Canvi climàtic. Un dia d'hivern, Miquel pedalant per sobre dels 1000m al Sobrarbe.

Vistes de tot el Pirineu amb neu a partir dels 2000m fins al cim del Monte Perdido.