Serres de Cazorla i Segura, final de la Bètica.

Muntanyenca i pi resistint al vent i fred del cim de La Sagra, Granada.

Martos a Jaén, final de la Vía Verde entre oliveres. 52 km, 465m pujada. A Jaén "Monumento a las Batallas", son Bailén i las Navas de Tolosa, que van passar a prop però amb 600 anys de diferència. 

Jaen, Plaza de las Batallas, Navas de Tolosa i Bailén, que només comparteixen estàtua.

Jaén és l'Ajuntament més endeutats per càpita d'Espanya. Te els comptes intervinguts pel govern central. L'alcalde socialista està en minoria des que tres regidors de Ciudadanos van marxar. Comença judici per incidents a la manifestació "A Jaén se le respeta", per la decisió del Ministerio de Defensa de posar el Centro Logístico a Córdoba i no a Jaén.

"Ideal" i "Jaen" els dos diari locals, segons algun empresari, diuen que  la PAC, Política Agraria Común, es complicada i no respecta la cultura local en temes Eco. L'administració diu que la conca del Guadalquivir es el 25% del regadiu espanyol i l'oli n'és el 60%.

Olives a punt de varejar, a la capital mundial de l'oli.

Descarta nous transvasament. Les llacunes de muntanya les he vist seques. Queixes pel respecte al drets antic i no obrir noves oportunitats més productives.

Per una pista local em saludo amb grups de "aceituneros" descansant. La pluja dels últims dies s'ha assecat i es pot fer "vereda del olivo". Lluny es veuen Sierra Nevada i Cazorla nevades.

Olivars que arriben fins a la Sierra Nevada.

La Conxita té uns dies de festa al CAP i ha vingut a recollir-me. Ens trobem a Torrequebradilla, com fa anys en un altre viatge, ens vam trobar a Irkutsk, a Sibèria. Plego la bici dins del cotxe i anem a passejar per Úbeda, escoltant a Joaquin Sabina.

Plaça de toros de Ubeda reconvertida en pista de gel de Nadal.

 Seguim al "Parque Natural de las Sierras de Cazorla, Segura y las Villas" al més gran i llarg d'Espanya. Arroyofrío te poc turisme, és novembre i fa mal temps, però al hostal coincidim amb un autocar de turistes de Sevilla, un indici de tornada a la normalitat turística.

Passarel·la al canó que porta al naixement del riu Borosa, Serra de Cazorla, Jaén.

Camí al naixement del riu Borosa, afluent del Guadalquivir. 16km i 700m de pujada. Parelles i grups locals, amb més gossos que nens. Aiguaneu a 1.300m  i una ruta preciosa, amb un camí cada cop més difícil, seguint un canal excavat a la muntanya, fins al llac que recull aigua per una central elèctrica.

Cascades a Cazorla. A  l'oest de la Bética hi ha els llocs més humits d'España.

Arroyofrío a Segura de la Sierra. 

Guadalquivir pels estrets de la Cerrada de Utrero, quasi fins al naixement. Després el pantà del Tranco i el record de Félix Rodríguez de la Fuente.

Fauna salvatge a la Sierra de Cazorla.

Cérvols per la carretera, cotos de caça, espais protegits i criaders d'animals. La caça és sector important del turisme. Caça major, són uns 640.000 animals morts a l'any, amb preus entre 3.000 € un cérvol i 1000€ un senglar, segons comunitat autònoma. La caça menor poden ser 20 milions d'animals. Perdius, conills i preus baixos per locals e iguals per nacionals i comunitaris.

Cerrada de Utrero, prop d'on neix el Guadalquivir,

Segura de la Sierra, un castell i poble que van lluitar àrabs, berbers, almohades, nazarís, castellans i que va administrar la Orden de Santiago. Només es parla dels últims i del seu Maestre, pare de Jorge Manrique. El de las "Coplas a la muerte de su padre". "Recuerde el alma dormida..." 

Ara és un poble artístic, amb concerts de música clàssica i vi calent a l'església dels Jesuïtes, que van succeir als de Santiago, com els Almohades van succeir als Berebers.

Embassament del Tranco a Cazorla. Paradís de Felix Rodríguez de la Fuente.

Segura de la Sierra-Huéscar.

Les serres sud de la Bètica, reben vents humits de l'Atlàntic. El seu oest són les regions més humides d'Espanya, i l'est són deserts. A la Sierra del Segura tenim boira, pluja i neu. Als altiplans del nord de Granada, la Hoya de Baza, sec i vent. El naixement del Segura està nevat i flueix al Mediterrani.

Segura de la Sierra. Horitzons, guerres i mil llegendes.

Arribem a la Ermita de las Santas, prop de Puebla de Don Fadrique i al peu del cim de La Sagra, solitari i imponent. Amb 2.383m és el cim més alt d'España fora dels massissos més coneguts.

La Sagra, 2383m, fora del Pirineu, Sierra Nevada, Cantàbric o Gredos, el cim més alt i aïllat de la península.

1.100m de pujada per sender ben traçat. El vent és de 30 km/h a la base i l'aigua està gelada. A 200m del cim, uns 70 km/h i una sensació tèrmica potser de -10º. El vent augmenta per l'aïllament del cim, hi ha gel i falten dos hores per la nit. Cal ser prudent i deixar-ho per la propera.

Retirada amb somriure. Per fred, vent, gel i hora.

Huéscar, Caravaca, Penyal d'Ifach y tornada.

La tradició de les casas-cueva excavades en argila les ha convertit en equipaments turístics molt preparats.

Posta de sol a les serres del nord de Granada.

Tornada amb etapa a Caravaca de la Cruz. Castell àrab reconvertit en Santuari i una de les cinc ciutats santes del cristianisme. Son les que tenen dret a "jubileo", com una mena d'amnistia, l'any en què el sant del patró coincideix en diumenge. Espanya, potència turística, guanya per golejada. Ho són Santiago de Compostela Santo Toribio de Liébana, Caravaca de la Cruz,  també Roma y Jerusalén.

Caravaca de la Cruz, una de les 5 ciutats santes del cristianisme. Amb dret a "jubileo" que ho amnistía tot els anys de diumenge patronal. Les altres són Santiago, Liébana, Roma i Jerusalen. España 3 - Resto del mundo 2.

Sembla que un rei moro va dir a un capellà pres que fes una missa, i com no tenia creu, uns àngels n'hi van portar una feta amb fusta de l'original.

La Bética es prolonga en les muntanyes d'Alacant i l'últim cim és el Penyal d'Ifac. Després és submergeix al mar y retorna a la Serra de Tramuntana de Mallorca. Pugem al Penyal d'Ifac a la caiguda del sol aprofitant un túnel que evita la paret  sobre l'istme de Calp i amb ajuda de cadenes i cordes s'accedeix al cim.

Conxita dalt del Penyal d'Ifac, un final de la cordillera Bética.

Una gran ruta, 1.100 km i 19.000 metres de pujada en 3 setmanes combinant bicicleta i muntanyes, amb la companyia de la Conxita els darrers 4 dies.

Resident del regne de les roques i el mar. Penyal d'Ifac.

Cabo de Gata, Alpujarras, Sierra Nevada, Campo de Gibraltar, serraníes de Ronda, Málaga, Cazorla i Segura. Cims com Mulhacén, Veleta, La Sagra i el Penyal d'Ifac. Naixement de rius com Guadalquivir, Borosa o Segura. Una terra molt especial, a cavall del Atlàntic i el Mediterrani, de Europa i África, de canvis humans, del turisme i l'agricultura. La cordillera Bética es un destí imprescindible.

Serranía de Ronda i oliveres

Ronda, un lloc imprescindible.

Jimena de la Frontera a Ronda, 60 km i  1613m de pujada.

Jimena es la transició entre Campo de Gibraltar i Serranía de Ronda. També la transició entre el regne nazarí i els cristians. Ara la Casa de la Memoria de La Sauceda, es una excel·lent explicació de la repressió franquista al Campo de Gibraltar. L'episodi més recent d'una història violenta.

Casa de la Memoria a Jimena de la Frontera. Historia de la repressió franquista per controlar el Camp de Gibraltar.

Al memorial va ajudar un empresari amb avi i besavi entra els assassinats, tornat de l'exili a España ric.

Enrique m'explica la recerca de les restes de cinc familiars afusellats. Em parlen de l'enfrontament entra Podemos i l'Ajuntament de Izquierda Unida. Al llibre de la Casa de la Memoria, el meu antecessor agraeix i critica la falta de perspectiva de gènere. Las diferents visions dins l'esquerra venen de lluny.

Gaucín, pobles blancs a la Serranía entre Cádiz i Málaga.

La carretera que s'enfila per la Serranía fins a Ronda va ser en part feta per presos del franquisme. És la ruta que recorrien els viatgers romàntics del segle XIX, des de Gibraltar fins a Granada, per descobrir l'exotisme d'Espanya. Tenien por de ser assaltats pels bandolers i a la vegada volien ser-ho per explicar-ho després. Un viatge literari que ara és ciclista.

Pujant la Serranía de Ronda.

Les vistes són impressionants, és una alternativa infinitament millor que travessar la Costa del Sol i alguns europeus interessants ho han preferit com a residència.

Puente Nuevo sobre el Tajo de Ronda.

La Serranía de Ronda inclou tres Parcs Naturals. Alcornocales, Sierra de Grazalema i Sierra de las Nieves. La ciutat de Ronda és com un somni amb vistes increïbles al que ja torna el turisme.

Vistes infinites des de Ronda.

Ronda-Antequera, 96 km 1.393 m de pujada.

El camí de Ronda a Antequera es també una carretera de muntanya i com a punt destacat el pas del riu Guadalhorce al Desfiladero de los Gaitanes.

Es un referent internacional d'escalada. Al Chorro les parets tenen 250 m verticals i molt estretes.

Desfilader de los Gaitanes. Un tren, una presa i un Caminito.

El 1850 Màlaga era la gran ciutat espanyola pendent de connectar amb tren. La barrera era el desfilader i es va resoldre amb una sèrie de túnels i ponts, i amb una passarel·la de servei penjada sobre el buit. Ara és el Caminito del Rey, un dels grans atractius turístics de Màlaga.

Caminito del Rey a la Garganta del Chorro.

Cal reservar en Caminito per internet però la pàgina web operada per la Diputació no funciona bé, diu que no hi ha places però en tenen les agències que venen serveis addicionals com autobús o lloc de dormir. Quedarà pendent per un altre viatge.

El tren segueix en servei i a prop un gran túnel d'AVE. També s'inclou una presa hidràulica reversible.

Camí d'Antequera, esperant que no es posi el sol.

Antequera és una ciutat clau que connecta la Andalucia de la costa amb l'interior. La seva conquesta pels castellans i l'emigració de la població musulmana va anticipar la caiguda del regne de Granada.

La ruta entra de ple en terra d'oliveres.

Diáspores. Musulmans expulsats d'Antequera i després de Granada.

Antequera-Lucena, 91km, 632m de pujada.

Després de la duresa de les etapes i camins al Cabo de Gata i Sierra Nevada, ara vaig més per carreteres locals i camins.

Després de Ronda, no hi ha turisme ni segones residències. Molt moviment de vehicles agrícoles. El cultiu de l'olivera està en expansió. Noves plantacions, arbres vells arrancats, substituïts per setos i arbres petits plantats entre fileres d'antics.

El cultiu de l'olivera està en expansió, amb emparrat i regadiu.

A Puente Genil es va construir una via fins a Jaén. El Tren del Aceite transportava oli per exportació fins al transports per camions.

El vell i el nou. Vehicles de la Via Verde del Aceite.

Ara és una llarga agradable I ben arreglada via verda. Molt popular amb bon temps, ara som pocs. Les darreres pluges han deixat molt fang. Em bloqueja cadena, pedals i canvis i he de netejar-ho amb compte mentre cau la nit, pedalar sense canviar ni frenar una quants quilòmetres fins una gasolinera per netejar-ho abans de que es trenqui res.

Via Verde del Aceite. 120km de Puente Genil a Jaen.

Per sopar des de fa dies, ara sense turisme, cal buscar un bar que tingui assortit de tapes i raciones suficient.

Lucena-Martos, 77km i 809m de pujada.

Lucena es la segona ciutat de la província de Córdoba.  Del segle IX al XII era una ciutat jueva. Els almohades, una mena de talibans que venien del Magreb per reformar l'Islam, els van expulsar per no convertir-se.

La ruta de la Bética és un continu puja i baixa.

Als que van tornar després de la derrota dels almohades, els van expulsar els cristians al segle XV. Ara tot turista és desitjat i la retolació dels carrers està en hebreu, àrab i castellà.

La Via Verda te més de 100km i està molt bé.  En la lògica de les administracions espanyoles, a Còrdova es diu Via Subbética i a Jaén, Via del Aceite, i els trams més descuidats són els fronterers entre províncies.

Oliveres fins a on arriba la vista a Jaén, la capital del oli del mon.

Algunes estacions tenen exposicions temàtiques. Especialment interessant la de Alcaudete, mostra 34 varietats d'oliveres de les 390  que hi ha a España dins de les 1700 de tot el món. Una petita part concentra la majoria de la producció i a Espanya 4 varietats ocupen el 60% de la superfície. A Jaén, la varietat picual representa el 97% de la superfície.

Jardi botànic d'oliveres. A Jaén regna la varietat picual.

Això és veu com un perill per la concentració del temps de les feines i la vulnerabilitat a plagues. Al diari "Córdoba" d'avui el líder patronal es queixava de la política agrària de la Unió Europea perquè requereix mols papers i te uns condicionants ecològics aliens a la seva cultura local.

Cap a Baeza. Caminante no hay camino, se hace camino al pedalear.

Jaén, final de la Via Verda, capital mundial de l'oli i ciutat sense atractiu turístic, no he trobat hotel. N'hi ha pocs oberts i és mala època. Em quedo a Martos a pocs quilòmetres de Jaén i demà continuaré ruta a trobar-me amb la Conxita en terres d'oli i poetes. Entre Baeza, a on va viure i escriure Antonio Machado, i Úbeda on va néixer Joaquín Sabina.

De Granada al Camp de Gibraltar.

Oliveres camí de la Sierra de Alhama.

Etapa Granada a Venta de Zafarraya per la Vega del Genil. 78km i 1118m pujada. Camins rurals i ciclistes. Al final del regadiu, entre Malahá i Venta de Huelma, comença el secà i algun polígon. Després pujades, embals de Los Bermejales, serres de Tejeda i Alhama. España es maca però s'exagera, quatre pins i una bona vista fan per un cartell de Parc Natural.

Vega del Genil, al fons Granada i la Sierra Nevada.

Alhama de Granada té un balneari, en àrab vol dir "El bany" i per això n'hi ha tantes. Te un centre monumental i vistes sobre el riu interessants, però no hi vaig perquè he tingut la primera punxada del viatge i perdo mitja hora. 

El sol surt a les vuit i es pon a les sis però amb esmorzar fort i sortir, tinc set hores de pedalar, amb imprevistos, sempre arribo de nit.

Ventas de Zafarraya. Dos subastes diaries de llegums, 1000 censats i 3000 emigrants.

l'Hostal es diu "Aquí me paro" i està al límit entre Granada y Màlaga. Zafarraya és un pla amb molt cultiu d'horta. M'expliquen que a la llotja es fan dues sebastes, al matí unes llegums i a la tarda unes altres. Que els hivernacles ja vindran i estan fent pous de 600 m de fondària. Només ho pot pagar una comunitat de veïns i les empreses venen de Múrcia o de Málaga. Ara és molt car pel cost de l'energia.

Alta tecnologia, patents i emigrants en l'amor entre una coliflor i una col.

Cada cada any es fan varies collites encadenant productes de temporades diferents. Hi han mil persones censades i 3.000 emigrants treballant-hi. 

20% són subsaharians que tenen bona relació amb la resta de veïns. Algunes dificultats són amb joves marroquins que beuen i diuen que venen per tràfics i no per treballar. Hi ha de tot, també moltes famílies  arrelades. La majoria dels nens de l'escola són de famílies emigrants.

Noves rutes per vells camins. GR, Camino mozárabe, Eurovelo, Ruta de los almorávides...

Al poble van passar moltes coses. El 1884 un terratrèmol el va destruir. Hi va arribar un tren que mai es va acabar. Volia connectar Málaga i Granada però calia cremallera perquè està a 1.000 metres d'alçada i a través de l'espectacular Boquete, un pas entre roques, es veu el mar.

Des de 1000m d'alçada, pas de Granada a Málaga i vista del mar.

La següent etapa és Alhaurín el Grande. 97km i 1712m de pujada. La primera part del camí és un GR que aprofita l'antiga via del tren. Després es van encadenant pistes i carreteres locals per rodejar Màlaga per les serres que l'envolten sense passar per la ciutat. Això fa que en zones molt rurals s'hagi de creuar autovies i linies d'AVE.

Poca gent en la ruta de Ventas de Zafarraya a Alhaurín el Grande.

Ríogordo, Cabanabermeja, Cártama. La majoria del temps per camins de terra i encadenant recorreguts de la Transndalus, Camino Mozárabe, Romería a la Ermita de las Tres Cruces, Camí dels almoràvits i dels almohades. Dia record de desnivell amb un vent que fa caure i no deixa anar a més de 15 km/h.

A Alhaurin el Grande només he trobat un hotel resort. High Class, Low Cost, serveix per recuperar un dia dur. 

Ermita de las Tres Cruces, romería dels pobles de la serra de Málaga.

La següent etapa és la Línea de la Concepción. 109km i 1170m pujada. Seguint la Costa del Sol a partir de Marbella. Primer cal travessar la Sierra de las Nieves, Reserva de la Biosfera. Penso que això ajuda a vendre més cares les urbanitzacions veïnes.

La Costa del Sol és territori hostil al ciclista. El cantó del mar, les tempestes s'han emportat els precaris passejos. Els carrers no connecten perquè formen part de d'urbanitzacions tancades. No s'han construït pons per superar les rieres que en dies de molta pluja, com avui, porten aigua.

Camins de mozárabes, almohades, ferrocarrils i ara ciclistes.

Hi ha 3 carreteres. L'antiga Nacional, ara anomenada Via de Servicio, l'autovia A7 i l'autopista de pagament AP7. Quan la nacional no hi és, perquè s'ha construït, es pot circular per l'autovia perquè no hi ha més alternativa. L'autopista de pagament arriba fins a Sotogrande, on hi ha resorts exclusius, i renuncia a Algeciras o Cádiz.

Un dels pocs trams de passeig marítim en condicions a la Costa del Sol.

És dissabte plou molt i uns kilometres pedalejo per l'autovia, que no és autovia perquè no hi ha via de servei, però sí autopista de pagament. 

M'atura la Guàrdia Civil, explico que vull sortir-ne quan tingui una alternativa, diuen que he de portar armilla groga reflexant i em volen multar, dic que en compraré a la propera gasolinera i ho donen per bo. Tot és estrany.

Visió de La Línea i Gibraltar en un dia de pluja.

La Línea de la Concepción, el meu destí, és especial. Sota l'ombra de Gibraltar i els seus negocis de finances internacionals opaques, del Marroc i els tràfic de persones i drogues, i una gran quantitat de funcionaris de seguretat.

Malgrat això, és una de les ciutats amb atur més alt d'Espanya, però aquest dissabte al vespre hi ha una gran animació dels joves als bars del centre.

Carretera entre murs i al fons piquets i policies.

El sector del metall està en vaga des de fa cinc dies a tota la província. La causa es el desacord en el conveni a les empreses auxiliars, però en el fons hi ha una insatisfacció per la precarització. A Cádiz el turisme te un pes  meitat que a les altres províncies andaluses i la indústria el doble, però el sector industrial fa temps que està en decliu.

És diumenge al matí i a l'accés a la refineria hi ha un piquet. L'empresa de seguretat està a l'altre acera quan arriba un vehicle de la Guardia Civil. Passo amb la bici i no m'hi puc quedar però semblen relaxats. A Cádiz tot ha sigut tot més violent.

Gibraltar amb coves, canons i murs per protegir-se.

Vaig a Gibraltar i em demanen dos cops el DNI i cap el Certificat de Vacunació. L'aeroport creua el camí d'entrada i cal esperar un aterratge. Fa dos setmanes es va treure l'obligació de quarantena i a Main Street estan obrint els bars i pubs oferint fish & chips i xurros. El carrer és un seguit de cases angleses tradicionals amb discrets cartells que anuncien advocats i financers.

Semàfor vermell pels peatons. Verd per Ryanair.

La quantitat d'empreses registrades a Gibraltar és un secret però s'estima que són 30.000, per blanqueig o per evasió. Són tantes com habitants registrats.

La superfície de Gibraltar és 6,8 km2  i va ser una cessió del candidat Borbó a Anglaterra, per ser acceptat.

Penyal de Gibraltar, industries i platges de la bahia d'Algecires.

A l'altre cantó de la bahía de Cádiz, a Rota, hi ha la base militar que Franco va cedir als Estats Units l'any 53, exactament pel mateix motiu. La seva superfície és 24 km2.

En tornar de Gibraltar, pedalada tranquil·la per la bahía d'Algeciras, seguint la ruta EuroVelo8 i entrant al Parc Natural de los Alcornocales fins a Jimena de la Frontera. 45km i 342m de pujada.

Eurovelo 8. De Cádiz a Turquia, de San Roque a Estepona.

Un reconegut i agradable poble  blanc, enfilat dalt d'un turó amb castell per protegir una frontera perpetua, primer entre grups musulmans i després entre el regne de Granada i Castella. A l'ajuntament s'exposa el nom dels 74 veïns que van ser assassinats després de la sublevació franquista i això només és possible perquè IU ha guanyat varies eleccions municipals i hi ha un centre de memòria històrica reconegut en tot Andalusia.

Jimena de la Frontera al vespre i des del castell.

Al bar parlem del suro, una industria local i se'm accepta com expert pel que he aprés a Palafrugell i per les pedalades a la Sierra de Málaga i les seves alzines sureres.

Seguiré ruta per les serres bètiques interiors. La propera etapa serà Ronda, ja m'he acomiadat del mar.

Cadiz pedalant es tranquil. Navegant és complicat, amb la presència de España, Marroc, USA i UK.