Escric des de Tuejar, al Alto Túria. Hi he arribat amb la bicicleta des de Segorbe, al Alt Palancia, per un coll de 1000 metres i un santuari que te una enorme gruta al fons de la que hi ha una ermita. L'Església s'ha rendit, la pica d'aigua beneïda està seca i es recomana hidrogel. Volia anar a Galicia i travessar Aragó, però el van tancar. Després Castilla la Vieja i ahir la Nueva. Avui la Comunitat Valenciana però ja estic a dins perquè vaig arribar ahir en tren a Sagunt. La meitat dels pocs passatgers eren migrants, sembla que a Sagunt poble parlen valencià i a Sagunt Port castellà. Crèiem que estava tot inventat en murs i fronteres.
El meu problema és que l'equipatge m'havia de fer sobreviure a una nit al pàram castellà, en el cas que l'hivern s'avancés i es tanquessin hotels per aturar als virus i salvar vides. Porto 15 kg a les alforges, amb eines i aigua. Amb una bici amb rodes de 29" es com arrancar una moto gran.
Amb tot tancat, recorreré la Comunitat i quan baixi de la muntanya, em banyaré a Benidorm.
Els 15 kg son un sobrepès que no em fa vulnerable al Covit, però em converteix en cicloturista extrem. En pujades fortes trio carreteres comarcals a camins rurals o forestals. També perquè hi ha menys gent.
Ahir de Sagunt a Segorbe, mitja ruta de camps i canals entre mandariners, l'altra part una via verda per l'antic tren miner que venia de Ojos Negros, a Teruel. Força gent. Ciclistes, tractors, caminadors i fugissers grups de treballadors sikhs i pakistanesos. Al hotel només un grup de caçadors de Madrid.
Avui de Segorbe a Tuejar, 70km i 1100m de desnivell, a on acaba l'horta i comença el secà, grans vistes i molt poca gent. De Altura a Alcubias, 25 km amb coll i sense pobles, m'han avançat en 2 hores, 3 camions, els 4 tot terreny negres dels caçadors, 5 turistes del santuari-cova i 20 ciclistes. Jo no he avançat a ningú.
El toc de queda a la CV és a mitja nit, però al poble sóc l'únic que passeja a les 10h. De dia també travesso pobles buits. Això i viure tots a la ciutat ajuda la feina dels virus.
Comparteixo l'hotel amb un grup de motards que diuen que les grans extensions buides per anar en moto no existeixen enlloc més d'Europa.
Avui la serra Calderona, demà la del Negrete fins al río Magro i Requena. La CV és un bon lloc per quedar-hi atrapat.
Visc el millor estat d'alarma que podia imaginar. Estic a una fonda a Ayora, darrer poble valencià abans de la frontera amb Castella. Està buit i el fondista m'ha dit que tinc sort perquè haurien d'estar plens de gent per reunir-se amb els seus difunts. Al camí de les Hoces del Cabriel, somriures còmplices amb altres ciclistes. A les carreteres comarcals amb els motards. A la carretera Nacional que va a Albacete, tot sol. La meva Ro es 0. Ni puc infectar a ningú, ni hi ha algú per fer-m'ho. Tampoc hi ha ningú que em pugui atropellar.
A Tuéjar es recorden les desfilades de "Moros i cristians" que ara no poden ser. Benagéber era un poble moro al Alt Túria en un paratge aïllat i maquíssim. Una democràcia hi va començar un pantà i el va acabar una dictadura. Queda el poble moro sota les aigües, el poblat dels treballadors que el van suar i les instal·lacions militars que el protegien. Fa ganes de quedar-s'hi dies pels seus boscos.
Uns quants kilòmetres i els 1000 metres de desnivell de cada dia, fins a la plana de Utiel i Requena. Es com una extensió de la Meseta. Castella i Valencia ho van intercanviar després de prendre-ho als moros i quan els Reis Catòlics, estava a Valencia i allà es va quedar. També perquè l'excel·lent vi que fan s'exportava per Valencia.
Van expulsar als moros i la feina va ser tornar a omplir-ho. Ara l'interior del país es buida i els darrers tres dies he menjat a la cafeteria d'una ucraïnesa, un armeni i un kebab. Quan un lloc es buida, altres venen. No es la primera vegada.
A Requena, que es molt maco, he sopat "tarrina de morteruelo" "mollejas de cordero con setas y ajos tiernos" i vi de Requena. Exquisit i castellà. Pujades i baixades entre vinyes que tenien fruits sobrats o renascuts després de la collita. Un plaer pel ciclista.
Hoces del Cabriel fins a la confluència amb el Júcar a Cofrent. És un poble amb castell moro, central nuclear, grans vistes i antigues pintures que recorden la "epopeia" d'expulsar 300.000 moriscs d'España al segle XVII. La meitat vivien a Valencia, a on eren el 30% de la població i la que sabia treballar el camp. Els nobles es van quedar la seva terra i com que era una neteja ètnica es van revoltar i els van matar. Com el gueto de Varsòvia, com Gaza.
De Jarafuel a Ayora, s'hi fa una romeria recordant un miracle que els va deslliurar de la epidèmia i la gana fa molts anys. Com ara no es pot sortir en grup, molts balcons de Ayora tenen una invocació al seu Sant Angel. Altres tenen la bandera d'España amb un toro.
Sembla que la CV gestiona bé aquesta crisi. Un amic local em diu que tenen casos però pocs ingressos i poca gravetat. Les mesures del Govern valencià semblen plenes de sentit comú i coherència. Fins i tot "Las Provincias", el diari del bunker-barraqueta, ha de triar imaginats agravis catalanistes per criticar a l'esquerra que governa la comunitat i la capital.
Demà cap a Xàtiva, seu de valencians immortals com Raimon i la família Borgia. D'un temps, d'un país.
Una ciutat es un llibre que es llegeix amb els peus. Aquest temps i aquest territori es poden llegir amb una bicicleta.
 |
| Vista de Benageber, al Alt Túria |
 |
| La presa del pantà de Benageber |
 |
| Requena, monument a La Vendimia. Una causa justa. |
 |
| Portal d'una esglèsia al casc antic de Requena. Sang de Crist. |
 |
| Vinyes i més vinyes per la D.O. Utiel-Requena |
 |
| Les que no van collir han madurat i alimenten al ciclista. |
 |
| Hoces del río Cabriel. El confinament perifèric no permet travessar. |
 |
| Expulsió dels moriscs narrada. Un cartell modern ho defineix com genocidi |
 |
| Terra buida que treu energia del vent, de l'aigua i de l'àtom |
 |
| Santo Angel tutelar esperant fer-li una romeria per que ens protegeixi. |
Les darreres etapes del meu confinament perimetral valencià han sigut:
Ayora-Xàtiva, per unes serres amb més de 200 molins aerogeneradors.
Xàtiva-Alcoi, per la Serra de Mariola
Alcoi- Novelda, travessant la serra del Maigmó.
Com el meu principal GPS és la Wikipedia, m'han acompanyat valencians il·lustres i una cultura sàvia i canviant.
Amb temps esplèndid, cada dia faig uns 70 km i 1000 metres de desnivell. Començo el dia eufòric, després neguitós pels cansament acumulat, les equivocacions de ruta i la proximitat de la foscor. Al vespre, planificar l'endemà, veure com va el món i buscar menjar.
Al sortir de Ayora la Guardia Civil controlava els accessos a Castella. La meva ruta era un somni exclusiu per ciclistes i motards. 50 km fins Enguera per carenes sense cap poble i amb visió dels generadors eòlics. Gegants de 80 metres amb pales de 80 m de diàmetre que fan 1.5 Mw cadascú. Entre tots sumen 1/3 de la potencia de la veïna Central de Cofrents. Un Quixot amb bicicleta que els prengués per gegants no els hi podria fer mal.
Un llarg descens arriba a Xàtiva amb temps de veure la posta de sol des del seu imponent castell.
No hi ha turisme i al vespre soc l'únic ocupant d'una casa del barri vell. Arreu referències als Borgia. Una família local, d'origen aragonès i famosa a Roma. Els papas Alejandro VI i Calixto III, Lucrecia, César i San Francesc de Borja. Tots plegats van fer que a Roma diguessin "Oh Dio, la chiesa romana in mani dei catalani!" Mai més, però Maquiavelo, el pioner dels politòlegs, tenia com models Fernando "El Católico" i César Borgia. Dos aragonesos d'orígens il·legítims que es van obrir camí.
Quan es van crear les províncies, es volia fer la de Xàtiva i la de Orihuela, ningú parlava d'Alacant com a província, però ara serà les meves properes etapes.
Moltes antigues carreteres comarcals han quedat marginades per les autovies i estan rodejades de tarongers. Son el món dels tractors, ciclistes i peatons. Son el futur.
Surto de Valencia pel Parc Natural de la Serra de Mariola, em falten marxes per les pendents del 10% però s'ho val. Alacant diuen que és la província més muntanyosa d'Espanya, amb serres abruptes i torrents d'aigua que no sap ploure. Poca o massa.
Alcoi n'és l'exemple, 4 torrents i les serres fan que la ciutat s'organitzi al voltant de molts ponts. Un capvespre clar amb lluna plena, convida a caminar-los.
La relació del País Valencià amb els seus intel·lectuals es complexa. Ovidi Montllor és l'alcoià més reconegut i una plaça amb les millors vistes es per ell. Raimon va estar prohibit a Xåtiva quan el PP ho manava tot a la comunitat, però ara ha donat el seu llegat a la ciutat.
Al vespre m'ha despertat un terrabastall. Un terratrèmol d'escala 3,6 que ha durat 5". M'ho prenc amb calma i segueixo dormint fins que em desperta una nova rèplica.
Al matí a Alcoi es parlava d'això i no del Covid. Ningú en recorda un des de fa 30 anys i per sort no ha fet mal. A Lorca fa pocs anys, un de més llarg i d'escala 5,1, va ensorrar 1.164 cases i matar 9 persones.
La següent etapa, fins Novelda, busca les restes d'un tren que no es va acabar. Volia anar d'Alcoi fins Agost, amb un terreny molt complicat. Es va començar als anys 30 i abandonar als 80 derrotat pels cotxes abans de nàixer.
M'equivoco i em dirigeixo cap al Parc Natural de la Font-Roja. Sembla que hi ha un sender fins a Ibi, en la meva ruta, però no esta clar que sigui ciclable. Pregunto a un grup de bombers forestals en reunió. El més decidit em diu que es pot, es difícil i esta prohibit en bici. Està dient a tots que ell ho ha fet. La jefa que presideix la reunió el renya i em diu que no es pot perquè està prohibit.
Torno a Alcoi i recupero els túnels i ponts que mai han vist un tren però ara tenen vida amb ciclistes i caminants.
Al travessar els pobles de la ruta veig els locals socials i murals de les filàes i comparses de Moros i Cristians. Són les festes que ordenen la vida associativa. Les de Moros son les més sol·licitades. En alguns pobles han hagut de convèncer a emigrants magribins per que s'integressin en les de Cristians per falta de gent.
Novelda es el meu destí de nit i està al Mig Vinalopó, el riu més llarg de la província i aliment original de la industria sabatera. Al meu hostal els clients hi van per negocis, potser encarregar sabates per a famoses marques internacionals.
Sopar ja es un problema. La Comunitat Valenciana es jove i no te majoria de jubilats. Es diferencia d'altres comunitats com Astúries i aquí la gent no vol ser confinada, però si no hi ha clients, els negocis no obren.
Demà, potser amb pluja, cap a Orihuela, a la frontera tancada amb Múrcia i després cap al Mediterrani.
 |
| Bicicleta contra molins gegants |
 |
| Xàtiva, carrers plens d'història i un castell. |
 |
| Tot l'espai es dels valents |
 |
| Herois locals, els dos papes Borgia a la catedral que va ser mezquita |
 |
| El tren d'Alcoi a Agost, en queden els ciclistes |
 |
| Ovidi. Cantant, poeta, actor, bona persona. Ens queden les cançons |
 |
| Terra de sacà esperant quan ve massa aigua. |
 |
| La pandemia és tan important que s'ha d'analitzar amb l'humor, però de moment s'ha suspés |
 |
| Aragonés, valencià, romà. Potser un bon polític del seu temps que si per cas, no va esperar al cel per viure bé. |
Etapa Novelda a Orihuela, seguint a Miguel Hernández per la ruta del Cid.
Etapa Orihuela a Alacant per la via d'un tren que funciona.
Es veu que el Cid es va tornar a barallar amb el seu rei i es va dedicar a fer de bandoler en terres mores. D'això n'han fet una ruta interessant i mal senyalitzada. Crec que el Cid volia tornar a Burgos però es va perdre i va acabar a Orihuela.
Al camí hi ha de tot. Camins agrícoles, rutes prohibides de regadiu, palmeres i universitats a Elx, un tren, un AVE, una nacional, autovia i autopista, urbanitzacions a mig fer,...poca gent.
Orihuela ja te Miguel Hernandez com fill predilecte. El franquisme el va fer morir jove i empresonat però ell ha guanyat perquè tots sabem els seus versos.
La Felisa, una amiga de Murcia em va recomanar el millor homenatge al poeta. Gracias Felisa, sin tu consejo no habría ido. Els murals de San Isidro son pintures al carrer del barri més pobre d'Orihuela. Un barri d'antigues barraques reconvertides en casetes, carrers que s'enfilen a la muntanya i dibuixen la força de la poesia de MH als seus murs.
Esclata una turmenta i els carrerons plens d'aigua son final dels torrents de la muntanya que segueixen fins al riu Segura. Em refugio a una de les cases que fa de bar. Ningú porta mascaretes, les tres maquines de joc hi posen la música i algú fuma.
Després en llocs en que soc l'únic visitant dels barris bons, em prenen la temperatura, em fan rentar amb gel i em demanen nom i telèfon.
Això del Covid també va de pobres i rics.
També de bons i dolents. Maria Magdalena de Novelda es bona quan ens protegeix de l'epidèmia amb una creu, una calavera, un raïm de garnatxa tintorera i un de moscatell d'Alexandria.
La "Diablesa" es dolenta quan la Cruz de labradores la derrota a "Mon, mort, dimoni i carn"
Els hotels a la CV estan oberts però costa. Estic en un hotel de luxe que és un palau renaixentista en promoció de 30€ i està buit. El govern valencià incentiva fins a 600€ el 70% del cost d'hotel i mitja pensió per promoure el turisme intern dels empadronats a la comunitat. Mínim dos nits i es repetirà cada trimestre mentre quedin diners.
Anuncien turmentes a la Comunitat i porto dos dies amb aigua. Aprofito que la línia Murcia-Alacant te parada a Orihuela i per 5€ i en 1 hora ho reconverteixo en jornada de descans.
A Alacant retrobo la vida de ciutat gran, muntanya i castell de Santa Bárbara, Esplanada i mar, difícil elecció entre arròs melós, sec o caldós.
La Comunitat Valenciana mantindrà el tancament perimetral la setmana vinent i només en puc sortir per tornar a casa. Hi ha debat per tancar la hostaleria. Seguiré pedalant cap a Valencia per rutes interessants però això s'acaba.
 |
| La Magdalena ens protegeix, i sino amb el vi haurem passat una bona estona. |
 |
| Els mercats de carrer parlen castellà amb accent marroquí. Els bars, sudamericà. |
 |
| Raïm monastrell a les hortes del Segura. |
 |
| Elx, palmerals i canalitzacions amb art. |
 |
| GR, CaminoCid,gilipollas, prohibit, confinaments. Si segueixes totes les normes no et pots moure. |
 |
| Orihuela manté l'esglèsia com edifici més alt. |
 |
| Murales de San Isidro, homenatge a Miguel Hernandez i la seva gent. |
 |
| ¿De quien son esos olivos? |
 |
| Para la libertad...Versos amb música d'en Serrat. |
 |
| Murs que parlen. |
 |
| "A Miguel Hernandez lo mataron por comunista y republicano" |
 |
| Dos enemics de la creu, diable i carn, es fusionen en "La Diablesa" |
 |
| Riu Segura a Orihuela, amb fins decorat i ànecs |
 |
| Alicant i el seu port des del castell de Santa Barbara |
Tornada a Barcelona després de 13 dies, 750 kilòmetres i 8.100 metres de desnivell en 11 etapes de bicicleta i tres viatges en tren. Rodejar les províncies de Valencia i Alacant en una Comunitat Valenciana que te les fronteres tancades amb les comunitats veïnes. No era la meva previsió ni he trobat ningú que fes alguna cosa semblant, però ara la ruta la fan les alarmes sanitàries més que el temps i l'energia.
Alacant a Calp es una etapa complicada pel model de turisme ja obsolet. Platja Sant Joan te tants blocs d'apartaments que mai es deuen omplir. Ara estan buits i en venda. Però el pitjor son les urbanitzacions que s'estenen pels acantilats. Es difícil que es puguin mantenir ni oferir manteniment, subministres o seguretat.
Benidorm es irreal però més viable. Immensos edificis per un turisme que ja no existeix perquè ha envellit, te por i s'ha empobrit. El Gran hotel Bali, amb 186m, es l'hotel més alt d'Europa i durant molts anys l'edifici més alt d'España. Ara està tancat per un virus. Un altre de 95m és dubtós que s'acabi encara que anuncia un luxe infinit.
Pujades i baixades entre acantilats i en veure que les urbanitzacions no comuniquen, cal anar per una carretera de costa amb cotxes de valencians o evasors de confinaments de cap de setmana.
La torre de Babel és el futur. Als pobles de muntanya es parla castellà, el recepcionista del hostal de Calp tecleja en rus al telèfon i em tradueix en anglès que jo al pis 2 i la bici al terrat. A València i a l'horta es parla valencià i els pocs clients de les terrasses obertes, parlen holandès o anglès. L'hostaler d'Alacant em diu que espera salvar l'hivern amb els comerciants argelins i marroquins que venen per les rebaixes.
A Calp no ho puc resistir i encara de nit vaig a pujar el Penyal d'Ifac. Una turmenta al istme em mulla i deixa el sender relliscós. Per sort hi ha cadenes i cordes als llocs pitjors. Pujo sol amb els crits de les gavines i la vista esplèndida quan s'obre un clar al cel.
Sense temps per descansar i ja migdia, ruta cap a Dènia, un altre mosaic de xalets que alternen luxe i decadència.
Potser seran aviat les restes d'una economia ja caduca, com en altre temps ho van ser les colònies tèxtils, els grans astillers o les mines esgotades.
Via Verda de La Safor des d'Oliva a Gandia. Un altre tren petit que conserva només 7 km perquè la terra a l'horta es reaprofita.
Fi d'etapa a Gandia que en un dissabte al vespre està esplèndida. Els carrers del seu barri antic son amples i amb places plenes de taules dels bars. Tothom està millor i és més feliç assegut a l'aire lliure amb els amics que tancat a casa.
El Palau Ducal, i tot Gandía, els va comprar el papa Borgia, Alexandre VI, a Ferran el Catòlic que necessitava diners per atacar al rei moro de Granada. Com era papa tenia diners i va donar el ducat al seu fill. El tercer duc es va fer jesuïta, el van fer superior, després sant i no va voler ser cardenal. Gent del seu temps.
Moltes coses no canvien, Eduardo Zaplana, un xicot espavilat, es va casar amb la filla d'un constructor de Benidorm, per ser alcalde van comprar el vot d'una trànsfuga socialista, la "Bienpagá", va portar al Papa a València , va ser ministre i com que era sincer, se li va sentir que "estava en política per forrarse". Un altre del seu temps.
Ara els pisos de Gandía costen poc per la enorme oferta de pisos buits a la platja. Una reconversió econòmica gegant de futur incert.
L'únic viu es la terra cultivada. Milers de tarongers i mandarines en el seu millor moment. Un ciclista no passa gana.
Després l'Albufera per una preciosa ruta entre dunes i pins, entre mar i llac. Es un espai que fa pocs mil·lennis anava del Xúquer al Túria, deu vegades la superfície actual. Rep l'aigua dels regadius veïns i regula el nivell amb el mar a través de tres canals i comportes. Sembla que te 21.000 hectàrees i en període de migració te 30.000 ocells. Voldria dir 1,5 ocells per Ha, que es com una illa del Eixample. Els humans vivim més apretats i així ens va.
El fi d'etapa son l'Aurora i el Javier. Han recorregut en kaiak molts cops l'Albufera i mai han trobat ningú que també ho fes..
Els meus viatges a algun racó de món sempre comencen llegint com hi van anar Kapuscinsky, Javier, Manel o Corto Maltés.
Aurora i Javier em descobreixen una esplèndida Valencia que torna a guanyar punts en la competència entre ciutats mediterrànies.
Son dos metges que comparteixen la sorpresa de l'autoflagel d'Europa en aquesta crisi social i sanitària. Conversem varies voltes al món i les seves muntanyes. De les muntanyes de la Lluna, l'Himalaia, l'Àsia Central, Pirineus, Andes i Canadà. Acabem en llibreries de vell remenant llibres dels viatgers que van obrir rutes i muntanyes i després ho van explicar.
Del torrent de la conversa retinc alguns consells pel mal de muntanya "Sube como viejo para llegar como joven". "Abandonamos porquè venia una calma con 40⁰ bajo cero. 20 en una tienda se puede, para 40 has de estar en una estación antártica".
Un viatge no s'acaba mai perquè és una vida, el nostre món sempre estarà en canvi i la propera ruta serà diferent.
 |
| Gegant de 95 metres i molt luxe a Benidorm al que ha atrapat el temps. |
 |
| Hotel més alt d'Europa derrotat pel virus més petit. |
 |
| Penyal d'Ifac, un tunel excavat a la paret permet completar l'ascensió per l'altre cara. |
 |
| Dalt del Penyal, ja falta poc. |
 |
| Un mar d'aigua i un altre de ciment. |
 |
| Sol al Penyal d'Ifac, 332 metres després de la tormenta. |
 |
| Sant Francesc de Borja, era tercer duc de Gandía i la calavera coronada d'Isabel de Portugal el va convèncer de canviar feina a tercer superior dels jesuïtes. Coses d'aquell temps. |
 |
| Mercat de pagès un agradable diumenge a Gandia. |
 |
| Albufera i barraqueta a la Gola d'en Pujol. |
 |
| Especialista mundial en medecina de muntanya guiant a la Llotja de València. |
 |
| Gola del riu Xùquer, ja ens coneixíem de Cofrents |
 |
| Gandía, riu i horts. |
