 |
| Història recitada en àrab clàssic i té. Jam session a Damasc |
Un viatge a Síria s'ha d'explicar, era la tercera vegada que ho intentava. La primera, fa quaranta anys, amb la Conxita vam quedar a terra per overbooking de la línia aèria i vam improvisar un viatge en moto fins al sud del Marroc. La segona, també amb la Conxita, a l'ambaixada Síria de Beirut ens vam adonar que hi havia moltes persones amb més necessitat que la nostra curiositat. La tercera, ha sigut un gran viatge en un moment en que Síria encara és un destí inquietant.
 |
| Souk de Damasc dijous al vespre. |
S'ha d'anar en grup. Algunes zones del país segueixen en conflicte bèl·lic, molts controls i cal aprovació del ministeri siri prèvia al visat. L'agència "Against the compass" ho ha organitzat molt bé i un experimentat i multinacional grup de 14 viatgers, amb Leti i Bashar com a guies i Hassan com conductor, hem recorregut paisatges que han format part dels nostres somnis i malsons.
Els integrants del
grup ens trobarem a Beirut per anar en cotxe fins a Damasc. Vueling té un vol
cada dos dies, directe de Barcelona a Beirut, i això em permet arribar un dia abans.
Beirut està en una greu crisi social i econòmica. El dòlar i la lliura libanesa tenen canvi oficial fixe de 1500 lliures/$. El canvi real a les oficines del carrer és 30000 lliures/$, 20 vegades més. El taxista guanyava fa 5 anys 1000 $/mes i ara 200$.
 |
| Bany mediterrà des de la Corniche de Beirut. |
Beirut està en una greu crisi social i econòmica. El dòlar i la lliura libanesa tenen canvi oficial fixe de 1500 lliures/$. El canvi real a les oficines del carrer és 30000 lliures/$, 20 vegades més. El taxista guanyava fa 5 anys 1000 $/mes i ara 200$.
La meva habitació
te 6 lliteres i 6 nacionalitats. Turquia, Japó, Suïssa, un suec que busca
ONG i a si mateix, un iraquià que ens desperta amb els resos.
A Bagdad l'aeroport està obert però els seguidors del ayatolà Al Sadr, guanyador de les eleccions però incapaç de formar una coalició que governi, mantenen tallades les carreteres a la ciutat. El company de lliteres iraquià no pot tornar a casa. Una companya va arribar fa tres dies i ha fet un salt a Bagdad i Babilònia, a on era la única visitant i n'ha viscut els problemes.
Al Líban quasi no hi ha turisme. El port va quedar molt destruït durant la guerra civil i l'assassinat president Hariri, amb la seva empresa Solidere, va intentar fer un downtown en el model de Dubai, però està buit i sense acabar.
A prop es veuen els silos que van explotar deixant 200 morts i part del barri cristià destruït. Fa calor i la gent es banya i pesca als exclusius clubs al mar i a la més popular Corniche. Lluny es veu la nòria símbol d'un Beirut que no s'atura sense moure's.
Les cues de frontera són caòtiques i lentes,
les discretes propines que fa arribar el conductor ajuden a accelerar el
tràmit. Apareixen els primers de milers de retrats del president Bashar al-Assad, en totes les poses
imaginables però mai amb símbols religiosos. El canvi és 40.000 lliures/$ i
una targeta SIM per connexió il·limitada a internet tota la setmana costa 2 $.
A la guerra civil els insurgents van arribar a 4 km de Damasc, però mai van entrar-hi. Van ser derrotats per la intervenció de Rússia. B és traductor de francès a àrab i durant la guerra traduïa articles de la premsa internacional. Estava sorprès de la diferència entre el que deien i el que veia. M'explica que els americans ocupen els pous de petroli al nordest i es queden l'explotació per pagar a les milícies que volen controlar. Síria ha de comprar a preu car al mercat internacional el seu propi petroli.
És dijous al vespre i demà és festiu. Molta animació al carrer. A un bar al cantó de la Mesquita Omeya, un recitador explica una història antiga. Com una sessió de jazz amb té i relat en lloc de cervesa i música. El text és àrab antic i els locals n'entenen un 95%.
L'àrab és una llengua unificada en l'escriptura pel Alcorà, però en 1400 anys ha generat dialectes difícils d'entendre's. Els espais anglès, castellà o rus, tenen menys de 500 anys i encara s'entenen els diferents dialectes entre ells.
Dia d'esglésies. Ananias va batejar a Sant Pau, el perseguidor dels cristians, que eren els insurgents de la època. La seva església és catòlica grega. A Síria hi ha més de 10 denominacions cristianes diferents, quasi tantes com grups insurgents en la guerra civil.
La Mesquita Omeya és el gran monument de Damasc, del segle VIII, és la primera que va construir la nova religió en el seu ràpid creixement. Homes i dones estan en la mateixa gran sala amb mínima separació. Un edifici annex té la tomba de Saladí, el califa d'origen kurd que va derrotar als creuats. També la del gran imam de Damasc, kurd i assassinat en un dels grans atemptats de l'última guerra.
La propera mesquita de Seyedeh, venerada pels xiïtes, molts iraquís, està plena. Un peregrí em comenta que va estar fa poc a Barcelona pel Mobile World Congress. L'acompanya la seva germana, amb la abaia negra del pelegrinatge, m'explica que està estudiant disseny i moda a Florència, a on viu des de fa quatre anys.
Al 2010, abans de la guerra, Síria tenia 23 milions d'habitants, més tres de refugiats palestins. Cada any rebia 8 milions de turistes. Ara en venen molt pocs, uns pocs milers, però tots esperen que tornin els bons temps. "Welcome" i "Thank You" són els agraïments que sentim més.
Malula és un poble al que encara es parla arameu, una antiga llengua semítica que parlaven els imperis de la regió abans de la substitució per l’àrab. Era la llengua que parlava Jesucrist.
L'església dels Sants Sergi i Bacchus, cristiana siríaca, va ser assaltada per Al Nusra, la variant local de Al Qaeda. Una monja ens dona la benvinguda amb un got de vi dolç. La tradició de Bacchus, el déu romà del vi, segueix en la sang del fill de Déu convertida en vi.
Al monestir grec ortodox de Mar Tekla, un altre monja, vestida com les peregrines xiïtes, ens explica el seu segrest i ens dona aigua beneïda d'una font. Al Nusra provocava una explosió en un check-point i al desplaçar-s'hi els limitats recursos de l'exèrcit, un altre grup ocupava el poble.
Mar Musa és un monestir en terreny desert i muntanyós. Els llocs en que els déus s'apareixen als seus profetes. De culte siríac i renovat per un monjo italià, hi conviuen monjos de vàries denominacions. Ho explica un novici amb gorra de Superman, un SúperMonk.
Ens dirigim a Aleppo. Era la ciutat més gran de Síria, va ser ocupada pels insurgents en un 70% però el seu lloc més emblemàtic, l'antiquíssima fortalesa de la Citadelle, va resistir tota la guerra aprovisionada per helicòpter.
Passem a 20 quilòmetres de Idlib. L'acord amb què Rússia i Turquia van parar la guerra, incloïa refugiar-hi als insurgents que no s’entreguessin. Està a tocar de la frontera turca i Turquia ho fa servir com negociació en la qüestió kurda. Mentre promou una universitat pròpia per assimilar-ho a la contigua regió d’Antiochia que li va ser regalada per França el 1938 quan administrava Síria per intentar que Turquia no entrés a la Segona Guerra Mundial amb Alemania
Al nordest estava ISIS, l'Estat Islàmic que va entrar des de Irak. Al oest Al-Nusra que va venir de Trípoli, al Líban. Al sud el Free Syrian Army, des de les fronteres d’Israel i Jordània. USA ocupa els pous de petroli del nordest i els kurds a Rojava, al nord, tenen un grau d'autonomia molt gran. La continuïtat de Síria com país va estar molt en perill.
L m'explica que la mili era obligatòria però molt joves en veure morir amics seus van marxar. La informació era un element de la guerra. Va veure a Al Jazeera, la televisió catarí, la notícia d'una multitudinària manifestació a prop de casa seva, s'hi va apropar i no hi havia res.
Un altre conversa amb M, de pare alauita i mare sunita, el 2009 va evitar la mili pagant 5000 $ que el van salvar de participar a la guerra civil. A les guerres hi van els pobres, però cada cop les decideixen més els voluntaris militants i els professionals.
 |
| Proteccions als carrers de Beirut. A Síria hi són per accessos a les ciutats, no als carrers. |
A Bagdad l'aeroport està obert però els seguidors del ayatolà Al Sadr, guanyador de les eleccions però incapaç de formar una coalició que governi, mantenen tallades les carreteres a la ciutat. El company de lliteres iraquià no pot tornar a casa. Una companya va arribar fa tres dies i ha fet un salt a Bagdad i Babilònia, a on era la única visitant i n'ha viscut els problemes.
 |
| Noria de Beirut. Girar sense moure's de lloc. |
Al Líban quasi no hi ha turisme. El port va quedar molt destruït durant la guerra civil i l'assassinat president Hariri, amb la seva empresa Solidere, va intentar fer un downtown en el model de Dubai, però està buit i sense acabar.
 |
| Silos explotats al port de Beirut. Més preguntes que respostes. |
A prop es veuen els silos que van explotar deixant 200 morts i part del barri cristià destruït. Fa calor i la gent es banya i pesca als exclusius clubs al mar i a la més popular Corniche. Lluny es veu la nòria símbol d'un Beirut que no s'atura sense moure's.
Dijous 1 setembre. Beirut-Damasc. La carretera a Damasc són 120 km en bon estat. Surt del mar, puja a 1.300 metres, complicats controls fronterers, i baixa el oasis de Damasc. Una de les ciutats més antigues del món amb més de 4000 anys de vida.
 |
| Interior de la gran Mezquita Omeya de Damasc. |
 |
| Ciclista i repartidor de llet a Damasc. |
A la guerra civil els insurgents van arribar a 4 km de Damasc, però mai van entrar-hi. Van ser derrotats per la intervenció de Rússia. B és traductor de francès a àrab i durant la guerra traduïa articles de la premsa internacional. Estava sorprès de la diferència entre el que deien i el que veia. M'explica que els americans ocupen els pous de petroli al nordest i es queden l'explotació per pagar a les milícies que volen controlar. Síria ha de comprar a preu car al mercat internacional el seu propi petroli.
 |
| Temple de Júpiter davant la Gran Mezquita. Ruina del temps, no de la guerra. |
És dijous al vespre i demà és festiu. Molta animació al carrer. A un bar al cantó de la Mesquita Omeya, un recitador explica una història antiga. Com una sessió de jazz amb té i relat en lloc de cervesa i música. El text és àrab antic i els locals n'entenen un 95%.
 |
| Calígrafia com art major en el món àrab. |
L'àrab és una llengua unificada en l'escriptura pel Alcorà, però en 1400 anys ha generat dialectes difícils d'entendre's. Els espais anglès, castellà o rus, tenen menys de 500 anys i encara s'entenen els diferents dialectes entre ells.
 |
| Petició i anell de boda pública al restaurant armeni. |
2 setembre. Damasc. La seva gent i els seus cultes
 |
| Mesquita xiïta de Seyedeh. Conversa, pregària, repòs i mirar el mòbil. |
Dia d'esglésies. Ananias va batejar a Sant Pau, el perseguidor dels cristians, que eren els insurgents de la època. La seva església és catòlica grega. A Síria hi ha més de 10 denominacions cristianes diferents, quasi tantes com grups insurgents en la guerra civil.
 |
| Pati exterior de la Gran Mesquita Omeya, segle VIII |
La Mesquita Omeya és el gran monument de Damasc, del segle VIII, és la primera que va construir la nova religió en el seu ràpid creixement. Homes i dones estan en la mateixa gran sala amb mínima separació. Un edifici annex té la tomba de Saladí, el califa d'origen kurd que va derrotar als creuats. També la del gran imam de Damasc, kurd i assassinat en un dels grans atemptats de l'última guerra.
 |
| Uniforme de peregrins xiïtes cap a la mesquita de Seyedeh |
La propera mesquita de Seyedeh, venerada pels xiïtes, molts iraquís, està plena. Un peregrí em comenta que va estar fa poc a Barcelona pel Mobile World Congress. L'acompanya la seva germana, amb la abaia negra del pelegrinatge, m'explica que està estudiant disseny i moda a Florència, a on viu des de fa quatre anys.
 |
| Imatge d'Ali en un control prop de mesquita. |
Al 2010, abans de la guerra, Síria tenia 23 milions d'habitants, més tres de refugiats palestins. Cada any rebia 8 milions de turistes. Ara en venen molt pocs, uns pocs milers, però tots esperen que tornin els bons temps. "Welcome" i "Thank You" són els agraïments que sentim més.
3 setembre. Damasc
a Aleppo, per Maalula i Mar Musa.
 |
| Santa Tekla a Maalula ja lliure dels islamistes. |
Malula és un poble al que encara es parla arameu, una antiga llengua semítica que parlaven els imperis de la regió abans de la substitució per l’àrab. Era la llengua que parlava Jesucrist.
 |
| Antic hotel dels visitants a Maalula destruït pels combats. |
L'església dels Sants Sergi i Bacchus, cristiana siríaca, va ser assaltada per Al Nusra, la variant local de Al Qaeda. Una monja ens dona la benvinguda amb un got de vi dolç. La tradició de Bacchus, el déu romà del vi, segueix en la sang del fill de Déu convertida en vi.
 |
| Santa Tekla, font d'aigua santa i monja supervivent. |
Al monestir grec ortodox de Mar Tekla, un altre monja, vestida com les peregrines xiïtes, ens explica el seu segrest i ens dona aigua beneïda d'una font. Al Nusra provocava una explosió en un check-point i al desplaçar-s'hi els limitats recursos de l'exèrcit, un altre grup ocupava el poble.
 |
| Muntanyes i deserts a Maalula i Mar Musa. |
Mar Musa és un monestir en terreny desert i muntanyós. Els llocs en que els déus s'apareixen als seus profetes. De culte siríac i renovat per un monjo italià, hi conviuen monjos de vàries denominacions. Ho explica un novici amb gorra de Superman, un SúperMonk.
 |
| Mar Musa. Monestir ecumènic en ritus siríac, revifat per monjo italià i pintures antigues. |
Ens dirigim a Aleppo. Era la ciutat més gran de Síria, va ser ocupada pels insurgents en un 70% però el seu lloc més emblemàtic, l'antiquíssima fortalesa de la Citadelle, va resistir tota la guerra aprovisionada per helicòpter.
 |
| Mar Musa. Com el romànic pirenenc amb alguns segles més. |
Passem a 20 quilòmetres de Idlib. L'acord amb què Rússia i Turquia van parar la guerra, incloïa refugiar-hi als insurgents que no s’entreguessin. Està a tocar de la frontera turca i Turquia ho fa servir com negociació en la qüestió kurda. Mentre promou una universitat pròpia per assimilar-ho a la contigua regió d’Antiochia que li va ser regalada per França el 1938 quan administrava Síria per intentar que Turquia no entrés a la Segona Guerra Mundial amb Alemania
 |
| Bashar omnipresent, supervisant les obres. |
Al nordest estava ISIS, l'Estat Islàmic que va entrar des de Irak. Al oest Al-Nusra que va venir de Trípoli, al Líban. Al sud el Free Syrian Army, des de les fronteres d’Israel i Jordània. USA ocupa els pous de petroli del nordest i els kurds a Rojava, al nord, tenen un grau d'autonomia molt gran. La continuïtat de Síria com país va estar molt en perill.
 |
| Aleppo. Massa a prop de Turquia per evitar la destrucció. |
L m'explica que la mili era obligatòria però molt joves en veure morir amics seus van marxar. La informació era un element de la guerra. Va veure a Al Jazeera, la televisió catarí, la notícia d'una multitudinària manifestació a prop de casa seva, s'hi va apropar i no hi havia res.
 |
| Aleppo antic. Massa pedres que han de tornar al seu lloc. |
Un altre conversa amb M, de pare alauita i mare sunita, el 2009 va evitar la mili pagant 5000 $ que el van salvar de participar a la guerra civil. A les guerres hi van els pobres, però cada cop les decideixen més els voluntaris militants i els professionals.
4 setembre. Aleppo
La majoria de les destruccions d’Aleppo estan a la ciutat vella. Aleppo està a prop de Turquia i els grups insurgents anaven canviant de nom i s'enfrontaven entre ells. Per Turquia arribaven els diners i armes occidentals i això generava baralles per quedar-s'ho.
El mil·lenari souk, destí de rutes de la seda, va quedar molt destruït, però també hi ha imatges positives. Una fàbrica de sabó treballa gestionada per la mateixa família des del segle XIII en un edifici impressionant de la època mameluca. Fan uns sabons aromàtics que tenen fama a tot el món.
L'hotel Barón és una resta d’època passada. Del Orient Express que anava de Istanbul a Bagdad amb diversos ramals. La gerent ens ho explica com si ho hagués viscut. Van ser clients Lawrence d'Arabia, Agata Christie i Gagarin entre altres. Aleppo s’hi va instal·lar una nombrosa comunitat armènia després del genocidi, ens explica que el seu pare li va aconsellat anar a Jerusalem però mai va voler marxar. L'hotel va tancar el començar la crisi però el va mantenir obert de franc per tots els refugiats que marxaven a Turquia.
Des de la terrassa de l'hotel, el rei Faisal va proclamar la independència àrab de Turquia en acabar la primera guerra mundial, però després anglesos i francesos, Sykes i Picot, es van repartir les antigues possessions turques i van plantar les llavors dels conflictes recents.
Els companys del viatge no han vist la pel·lícula de Lawrence, que descriu bé la època. A, el meu company d'habitació en el viatge, pregunta si al meu passaport tinc també el visat de l'Imperi Romà i si estava també al Titanic quan es va enfonsar.
Conversant amb unes noies locals, ens expliquen la seva il·lusió en una beca d'estudi a una universitat anglesa, però Anglaterra ha tancat les beques a tots els joves siris i l'únic país europeu que les manté és Hongria. Intento moderar el seu entusiasme amb Europa per la dificultat i mal tracte que reben els joves en l'envellida societat europea.
El souk va recuperant la seva activitat i utilitza lones reciclades dels camps de refugiats. La vida a una ciutat com Aleppo no es va aturar del tot durant la guerra i ara es recupera, però necessiten que torni el turisme i es retirin les sancions.
Hama és una ciutat musulmana i conservadora. Va quedar poc afectada per la guerra per la memòria dels morts a l'aixecament i repressió de la revolta dels Germans Musulmans el 1983.
Els Germans Musulmans, com els islamistes actuals, veuen en l'Islam l'element d'unió. Amb més del 30% de població laica, cristiana o xiïta, això portaria a un suïcidi civil. El panarabisme que veu en l'origen àrab, amb la llengua com element d'unió, és el que podria unificar una societat tan heterogènia. Així és van crear les nacions des que la Revolució Francesa va substituir súbdits per ciutadans. Del centenar llarg de nacions que van sorgir de les guerres mundials i la descolonització, només dos es van definir per la religió, Pakistan e Israel.
 |
| Entrada a la Citadelle de Aleppo, lloc d'un setge medieval. |
La majoria de les destruccions d’Aleppo estan a la ciutat vella. Aleppo està a prop de Turquia i els grups insurgents anaven canviant de nom i s'enfrontaven entre ells. Per Turquia arribaven els diners i armes occidentals i això generava baralles per quedar-s'ho.
 |
| Aleppo des de la Citadelle. Més destrucció al barri vell i carreteres. |
El mil·lenari souk, destí de rutes de la seda, va quedar molt destruït, però també hi ha imatges positives. Una fàbrica de sabó treballa gestionada per la mateixa família des del segle XIII en un edifici impressionant de la època mameluca. Fan uns sabons aromàtics que tenen fama a tot el món.
 |
| Vida nova i música antiga que torna al souk de Aleppo. |
L'hotel Barón és una resta d’època passada. Del Orient Express que anava de Istanbul a Bagdad amb diversos ramals. La gerent ens ho explica com si ho hagués viscut. Van ser clients Lawrence d'Arabia, Agata Christie i Gagarin entre altres. Aleppo s’hi va instal·lar una nombrosa comunitat armènia després del genocidi, ens explica que el seu pare li va aconsellat anar a Jerusalem però mai va voler marxar. L'hotel va tancar el començar la crisi però el va mantenir obert de franc per tots els refugiats que marxaven a Turquia.
 |
| Factura del Hotel Baron a Lawrence. Nota de despeses d'un James Bond antic. |
Des de la terrassa de l'hotel, el rei Faisal va proclamar la independència àrab de Turquia en acabar la primera guerra mundial, però després anglesos i francesos, Sykes i Picot, es van repartir les antigues possessions turques i van plantar les llavors dels conflictes recents.
 |
| Faisal proclama la independència àrab de Túrquia des del Hotel Baron. |
Els companys del viatge no han vist la pel·lícula de Lawrence, que descriu bé la època. A, el meu company d'habitació en el viatge, pregunta si al meu passaport tinc també el visat de l'Imperi Romà i si estava també al Titanic quan es va enfonsar.
 |
| Fabricació artesana i antiga dels sabons d'Aleppo. |
Conversant amb unes noies locals, ens expliquen la seva il·lusió en una beca d'estudi a una universitat anglesa, però Anglaterra ha tancat les beques a tots els joves siris i l'únic país europeu que les manté és Hongria. Intento moderar el seu entusiasme amb Europa per la dificultat i mal tracte que reben els joves en l'envellida societat europea.
 |
| Souk d'Aleppo que obre aprofitant lones de camps de refugiats. |
El souk va recuperant la seva activitat i utilitza lones reciclades dels camps de refugiats. La vida a una ciutat com Aleppo no es va aturar del tot durant la guerra i ara es recupera, però necessiten que torni el turisme i es retirin les sancions.
5 setembre. Aleppo,
Hama, Krak des Chevaliers.
La carretera de Aleppo, prop de Idlib, té destrucció per tot arreu. Es pot distingir el destruït per dispars, bombes o per aviació. Turquia negocia tornar Idlib sí s'acaben les bones relacions amb els kurds. Salah-ed-Din, el gran Saladino, era kurd, ajuntava la negociació amb l’excel·lència militar. Pels àrabs és l'heroi que va recuperar Jerusalem als creuats i va aprofitar les seves contradiccions.
La carretera de Aleppo, prop de Idlib, té destrucció per tot arreu. Es pot distingir el destruït per dispars, bombes o per aviació. Turquia negocia tornar Idlib sí s'acaben les bones relacions amb els kurds. Salah-ed-Din, el gran Saladino, era kurd, ajuntava la negociació amb l’excel·lència militar. Pels àrabs és l'heroi que va recuperar Jerusalem als creuats i va aprofitar les seves contradiccions.
 |
| Posta de sol a Aleppo. |
Hama és una ciutat musulmana i conservadora. Va quedar poc afectada per la guerra per la memòria dels morts a l'aixecament i repressió de la revolta dels Germans Musulmans el 1983.
 |
| Sínies de Hama, per elevar l'aigua del riu Orontes a canals de rec. |
Els Germans Musulmans, com els islamistes actuals, veuen en l'Islam l'element d'unió. Amb més del 30% de població laica, cristiana o xiïta, això portaria a un suïcidi civil. El panarabisme que veu en l'origen àrab, amb la llengua com element d'unió, és el que podria unificar una societat tan heterogènia. Així és van crear les nacions des que la Revolució Francesa va substituir súbdits per ciutadans. Del centenar llarg de nacions que van sorgir de les guerres mundials i la descolonització, només dos es van definir per la religió, Pakistan e Israel.
Hama te sínies
gegants i molt antigues que treuen aigua del riu Orontes cap als canals de reg.
És la tècnica del regadiu que els àrabs van portar a la Península Ibèrica.
Krak des Chevaliers és la fortalesa més ben conservada de la època creuada. Krak ve de "kurds" i "Chevaliers" refereix els creuats. Ho va posar França durant el mandat 1920-45 i després va declarar el castell monument nacional francès. Amb les sancions ja no hi ha missions arqueològiques o beques europees, només Hongria ho manté i també participa en la reforma del Krak.
La guerra segueix de manera reduïda i llegim dels bombardejos de Israel en els aeroports siris. Dormim a Machtayé, poble cristià proper el castell amb alcohol a tots els bars. El contraban per la propera frontera libanesa s'alia amb el misteri i litúrgia del cristianisme.
La carretera a Palmyra creua una estepa desèrtica a mig camí de l’Èufrates. A un control carreguem un oficial que ens acompanyarà en la ruta i amistosament l'anomenem general. Es fa uns selfies amb tots nosaltres i entenem que ja estem fitxats.
A Palmyra ens creuem amb camions i vehicles armats russos amb Z. El castell que domina les ruïnes l'utilitzen com punt d'informació i residència i l'únic hotel en bon estat és utilitzat pels milicians de Hizbollah.
Palmyra estava en un oasi central a les rutes comercials, entre el Mediterrani i el rius de Mesopotàmia. Controlava el comerç i rivalitzava amb Petra. Els seus habitants eren àrabs i arameus, va ser absorbida per Roma i la seva reina, Zenobia, es va revoltar, va ser derrotada i constitueix un dels mites femenins.
Khaled Assa'ad era director del museu i va ser assassinat pel EI. Al seu llibre hi ha fotos i descripcions de Palmyra. L'amfiteatre a on va ser assassinat, el teatre dels macabres muntatges del Estat Islàmic, ha quedat com abans de la restauració dels anys 90. La història i les ruïnes monumentals han tornat uns anys enrere i caldrà una nova restauració, però les ruïnes es recuperaran. De moment ja s'hi ha compromès el museu de l'Hermitage.
Els soldats russos celebren una festa amb música que se sent per totes les runes i alguns ens expliquen què fan la mili però que han signat com a voluntaris per uns quants anys més.
 |
| Krak des Chevaliers, castell ayubí i creuat en la ruta del mar a l'interior. |
Krak des Chevaliers és la fortalesa més ben conservada de la època creuada. Krak ve de "kurds" i "Chevaliers" refereix els creuats. Ho va posar França durant el mandat 1920-45 i després va declarar el castell monument nacional francès. Amb les sancions ja no hi ha missions arqueològiques o beques europees, només Hongria ho manté i també participa en la reforma del Krak.
 |
| Del Krak al Mediterrani. Fins Tartus, ciutat de Sant Pau i base naval russa. |
La guerra segueix de manera reduïda i llegim dels bombardejos de Israel en els aeroports siris. Dormim a Machtayé, poble cristià proper el castell amb alcohol a tots els bars. El contraban per la propera frontera libanesa s'alia amb el misteri i litúrgia del cristianisme.
Dimarts 6 setembre.
Palmyra-Homs-Damasc.
 |
| Palmyra, Eufrates, Iraq, Damasc. Els antics viatgers no tenien cartells. |
La carretera a Palmyra creua una estepa desèrtica a mig camí de l’Èufrates. A un control carreguem un oficial que ens acompanyarà en la ruta i amistosament l'anomenem general. Es fa uns selfies amb tots nosaltres i entenem que ja estem fitxats.
 |
| Palmyra. Kamaz, els sòlids camions rusos amb una Z. |
A Palmyra ens creuem amb camions i vehicles armats russos amb Z. El castell que domina les ruïnes l'utilitzen com punt d'informació i residència i l'únic hotel en bon estat és utilitzat pels milicians de Hizbollah.
 |
| Amfiteatre de Palmyra. Escenari dels horrors del ISIS. |
Palmyra estava en un oasi central a les rutes comercials, entre el Mediterrani i el rius de Mesopotàmia. Controlava el comerç i rivalitzava amb Petra. Els seus habitants eren àrabs i arameus, va ser absorbida per Roma i la seva reina, Zenobia, es va revoltar, va ser derrotada i constitueix un dels mites femenins.
 |
| Temple de Baal a Palmyra. Objecte del fanatisme de ISIS. |
Khaled Assa'ad era director del museu i va ser assassinat pel EI. Al seu llibre hi ha fotos i descripcions de Palmyra. L'amfiteatre a on va ser assassinat, el teatre dels macabres muntatges del Estat Islàmic, ha quedat com abans de la restauració dels anys 90. La història i les ruïnes monumentals han tornat uns anys enrere i caldrà una nova restauració, però les ruïnes es recuperaran. De moment ja s'hi ha compromès el museu de l'Hermitage.
 |
| Columnata de Palmyra. ISIS va destruir el Tetrapylon. |
Els soldats russos celebren una festa amb música que se sent per totes les runes i alguns ens expliquen què fan la mili però que han signat com a voluntaris per uns quants anys més.
El museu
impressiona, els militants islamistes van robar tot el que podien transportar per
vendre-ho. El mateix que va passar al Museu de Bagdad quan hi van entrar soldats americans.
Al tornar veiem uns 100 camions cisterna esperant per entrar a Homs. Venen de recollir petroli a l'extrem nord-est del país i potser el porten a la refineria de Latakia, a la costa. Per les sancions Síria no pot comprar al mercat internacional. Estats Units ocupa els seus pous de petroli i han de comprar a preu de mercat internacional el seu propi petroli a traves dels kurds del nord de Síria.
Homs va ser molt castigada, és la cruïlla cap Aleppo, Damasc, el mar i l'Èufrates. No va estar mai totalment ocupada però la destrucció és enorme.
A l'església ortodoxa siríaca del Cinturó de la Verge, ens expliquen relíquies i coincidim amb un grup de turistes lituans. És el tercer grup que veiem en sis dies. Tots esperen que en vinguin més.
L'últim dels nombrosos check-points travessats no l'opera l'exèrcit de Síria, és el punt d'entrada al territori del Free Syrian Army, un grup rebel que des de la pau imposada per Rússia i Turquia està millorant les relacions amb el govern de Damasc. Són els únics que tenen uniformes nous amb armilles antibales i un punt de control amb recursos. Els de l'exercit de Síria són precaris i amb materials antics.
L'amfiteatre romà de Bosra està perfectament conservat perquè el rodeja una muralla que protegia la ciutat. Hi van actuar Fairuz, la diva libanesa, i Julio Iglesias entre altres. La resta del poble són cases molt antigues construïdes amb pedres de basíliques del primer cristianisme.
 |
| Museu. Van robar el que es podria revendre. |
Al tornar veiem uns 100 camions cisterna esperant per entrar a Homs. Venen de recollir petroli a l'extrem nord-est del país i potser el porten a la refineria de Latakia, a la costa. Per les sancions Síria no pot comprar al mercat internacional. Estats Units ocupa els seus pous de petroli i han de comprar a preu de mercat internacional el seu propi petroli a traves dels kurds del nord de Síria.
 |
| Botiga a Homs. Imatges de Màrtir, President i Verge María. |
Homs va ser molt castigada, és la cruïlla cap Aleppo, Damasc, el mar i l'Èufrates. No va estar mai totalment ocupada però la destrucció és enorme.
 |
| Destrucció i nova vida als carrers de Homs. |
A l'església ortodoxa siríaca del Cinturó de la Verge, ens expliquen relíquies i coincidim amb un grup de turistes lituans. És el tercer grup que veiem en sis dies. Tots esperen que en vinguin més.
7 setembre. Bosra i
Damasc.
Bosra està 200 km al sud de Damasc, prop del Golan ocupat per Israel y de la frontera Jordana. Travessem el que queda de les vies de l'antic tren.
Bosra està 200 km al sud de Damasc, prop del Golan ocupat per Israel y de la frontera Jordana. Travessem el que queda de les vies de l'antic tren.
 |
| Amfiteatre romà de Bosra. Sonoritat òptima. |
L'últim dels nombrosos check-points travessats no l'opera l'exèrcit de Síria, és el punt d'entrada al territori del Free Syrian Army, un grup rebel que des de la pau imposada per Rússia i Turquia està millorant les relacions amb el govern de Damasc. Són els únics que tenen uniformes nous amb armilles antibales i un punt de control amb recursos. Els de l'exercit de Síria són precaris i amb materials antics.
 |
| Guies de Bosra i Damasc i bandera del Free Syrian Army |
L'amfiteatre romà de Bosra està perfectament conservat perquè el rodeja una muralla que protegia la ciutat. Hi van actuar Fairuz, la diva libanesa, i Julio Iglesias entre altres. La resta del poble són cases molt antigues construïdes amb pedres de basíliques del primer cristianisme.
A la basílica
caravanserrall, als anys 600 va arribar una caravana ara amb el nen Mohammed. El
bisbe comerciant, ja va dir que aquell nen tenia futur i seria el missatger de Deu.
Bosra era la ciutat capital del nord del regne nabateu de Petra. Isis, l'Estat Islàmic, va venir per l'estepa que porta el desert iraquià i al poble es va organitzar la defensa. M'ho explica Ahmed, amo de la fonda i guia de les ruïnes, va coix per tres ferides de bala. Els del ISIS eren majoria estrangers i es feien explotar quan els detenien.
Ahir va tenir 50 clients d'un grup malai que havien vingut des de Jordània. La regió és un territori controlat per una milícia, el FSA, que accepta turistes clients des dels cantons siri i jordà, encara que les fronteres estiguin oficialment tancades.
 |
| Ciutat vella de Bosra. Pedres antigues reutilitzades |
Bosra era la ciutat capital del nord del regne nabateu de Petra. Isis, l'Estat Islàmic, va venir per l'estepa que porta el desert iraquià i al poble es va organitzar la defensa. M'ho explica Ahmed, amo de la fonda i guia de les ruïnes, va coix per tres ferides de bala. Els del ISIS eren majoria estrangers i es feien explotar quan els detenien.
 |
| Caravanserai en que el bisbe va predir al nen Mohammed com Missatger de Déu. |
Ahir va tenir 50 clients d'un grup malai que havien vingut des de Jordània. La regió és un territori controlat per una milícia, el FSA, que accepta turistes clients des dels cantons siri i jordà, encara que les fronteres estiguin oficialment tancades.
Tot va començar a la
veïna Daraa per unes pintades dins de la primavera àrab. La repressió va
engegar una revolta i anys després allò era una guerra civil estimulada per les
potències occidentals i els règims musulmans islamistes i petrolers. Fins que
va intervenir Rússia i amb un acord amb Turquia i després de milions de morts, ferits i desplaçats, van aturar-ho.
Tornem a Damasc que per la tarda està maca, amb molta gent al souk, la pregària de la mesquita omeia i el passeig per la ciutadella. El grup es fragmenta amb uns que es fan tatuatges de record, algun amb mapa de Síria, i qui confessa que el motiu del viatge està inspirat en paisatges d'un videojoc.
 |
| Animació de tarda al souk de Damasc. |
Tornem a Damasc que per la tarda està maca, amb molta gent al souk, la pregària de la mesquita omeia i el passeig per la ciutadella. El grup es fragmenta amb uns que es fan tatuatges de record, algun amb mapa de Síria, i qui confessa que el motiu del viatge està inspirat en paisatges d'un videojoc.
8 setembre. Damasc,
Beirut i Barcelona.
El museu de Damasc només té oberta una de les quatre sales, la clàssica que arriba fins a Bizanci, les altres aviat. Entre les botigues d'artesania buides i les de menjar plenes, trobo la d'un artesà palestí que fa reproduccions d’alfabets antics. És la meva.
Tornant a Beirut vivim el contrast de cues duaneres ineficaces, caos circulatori als carrerons de Beirut i luxe al DutyFree de l'aeroport, què recorda el paper que va tenir Beirut per les elits d'Orient Mitjà, fins que va ser substituït per Dubai. De Beirut a Barcelona el mateix mar, bressol de la cultura i del dolor.
 |
| Bashar omnipresent però mai amb motius religiosos. |
El museu de Damasc només té oberta una de les quatre sales, la clàssica que arriba fins a Bizanci, les altres aviat. Entre les botigues d'artesania buides i les de menjar plenes, trobo la d'un artesà palestí que fa reproduccions d’alfabets antics. És la meva.
 |
| Imatges de molts Damascs, estudiants al bus. |
Tornant a Beirut vivim el contrast de cues duaneres ineficaces, caos circulatori als carrerons de Beirut i luxe al DutyFree de l'aeroport, què recorda el paper que va tenir Beirut per les elits d'Orient Mitjà, fins que va ser substituït per Dubai. De Beirut a Barcelona el mateix mar, bressol de la cultura i del dolor.
