14 dic. 2018

Mombasa i la costa Swahili.

Ultima setmana de viatge. Vol amb Rwandair a Nairobi per no repetir 2 dies de bus via Kampala. És una ruta perillosa per la quantitat de camions que comuniquen els països del interior d'Àfrica Central i de l'Est amb el port de Mombasa. Presència militar arreu. Refugiats des dels paísos veïns, amenacen els seus paisos d'origen. Aixó afecta a les relacions entre governs. Rwanda te relacions tenses amb Uganda, Burundi i Congo.

A Kenya comencen les vacances escolars. És la festa de Graduació dels que acaben secundària i Universitat. Les famílies han vingut dels pobles a veure orgulloses als fills, que es passegen tot el dia uniformats. Nairobi està colapsada de cotxes i el lloc més tranquil és el Parc Uhuru. Atraccions pels nens i totes les varietats de fotos pels adults.

Comencen les vacances i qui pot, vol anar a la platja. Nairobi existeix perquè està a mig camí del ferrocarril antic a Mombasa. DelOceà Índic al Llac Victoria. Va ser la gran obra d'Anglaterra i va obrir la porta a 30.000 colons. Ara aquest tren només porta mercaderies. La Xina n'ha construit un de modern, amb estacions que semblen aeroports, com a la Xina. Conecta Nairobi i Mombasa. 4 trens diaris i 1500 passatgers per tren.

Tot està venut fins a final de desembre. Les alternatives son 10 hores de bus nocturn o avió. Truco a l'atenció telefònica i la noia em pregunta que perquè viatjo sol, que quina llàstima que la meva dona no ha pogut venir, responc que Kenya és molt maco. Hi ha una cancel.lació en un tren de tornada en 4 dies. Li accepto. 10$ que cal pagar amb M-Pesa, el sistema de moure diners electrònic de Safaricom, la companyia amb que he contractat telefonia mòbil. Corro a una botiga a registrarme al servei. Després a posar saldo en el nou model d'oficina bancària. Les botiguetes en que venen menjars al carrer. He trigat massa i m'ha caducat l'ordre de pagament. Truco a la meva amiga i me'n fa un altre. Transferencia M-Pesa i ja tinc bitllet per tornar.

Al vespre em truca la mateixa noia. Te una cancelació per l'anada, demà passat i en 1ª classe. També m'interessa. A Kenya les converses tenen una llarga introducció, però els finals son abruptes. Penja, m'envia una ordre de pagament, transfereixo i ja tinc bitllet.

Aprofito el dia d'espera per anar a veure la casa de Karen Blixen. L'escriptora danesa autora de "Memorias de Africa". La película va tenir 7 Oscars. Un altre obra seva ben adaptada al cine va ser "El festín de Babette".

"Out of Africa" explica la seva arribada a Kenya i la posta en marxa d'una plantació de café. La terra la prenia el govern colonial anglés als kikuyu que hi vivien i la donava en bones condicions al colons. El treball el feien els negres, a canvi de tenir un mínim terreny en que cultivar la seva subsistència. Els colons, en una primera etapa ociosos membres de l'aristocràcia rural anglesa, aviat es van embolicar en tot tipus de conflictes sentimentals. A la película, l'amant de Karen l'interpreta Robert Redfort i això va ajudar a somiar en una vida salvatge i idílica a moltes espectadores.

Poc després que Karen tornés a Dinamarca i signés els seus llibres com Isac Dinessen, va començar la revolta contra els colons. Els rebels, anomenats Mau Mau, van matar a 32 colons. La represió anglesa, va matar a 12.000 kenyates. En un cert moment van haver-hi 70.000 presos en camps de concentració. L'Anglaterra que havia guanyat la 2ª Guerra Mundial en nom de la llibertat, es convertia en opresora. 10 anys més tard Kenya es va proclamar independent amb nous liders que havent estat vinculats al Mau Mau, tutelats per Anglaterra.

L'únic transport eficaç per les dimensions de Nairobi i el caos circulatori, son les motos, les boda boda. Amb una vaig fins a WestGate, el centre comercial més luxós de Nairobi. Els llocs a on hi ha més estrangers són perillosos, és a on cal anar per robar o atemptar. Així va ser al 2013. Un comando terrorista de probablement 4 somalís, va assaltar el Mall. El caos va durar 3 dies. Van morir unes 70 persones, en part per incendis i ensorraments provocats pels terroristes i la desordenada actuació policial.

En aquesta segona estada a Nairobi, he tornat al Manyatta Backpackers. Serveis bàsics. Menjar escàs. Zona tranquila i caminable fins al Centre i al Parc Uhuru. Familia keniata amb la que m'entenc amb els importants. L'àvia i el nen petit. Els viatgers, sempre interessants. Dos periodistes sueques que ja tenen contracte previ dels reportatges que volen fer. Un motorista turc jubilat que travessa tot Àfrica. Activista digital americà que també ha treballat a Apple i colabora amb "Partners In Health" en una plataforma d'històries clíniques útil a l'Àfrica. Activista de la nova esquerra del Partit Demòcrata. Altres voluntaris i viatgers en trànsit a Masai Mara o Mombasa.

No falten motxilers a Kenya, però la crisi de les classes mitges i la por han fet caure el turisme que deixa diners. El que va als safaris dels Parcs Nacionals i als ressorts de les platges de l'Índic.

He d'anar a l'estació de tren molt d'hora i diluvia. Truco al motorista, cancelo el viatge i arreglo amb Über un taxi. En 5 minuts i en mig de la tormenta funciona perfectament. Millor preu que la moto. Über també te motos, costen la meitat que els cotxes. Cal arribar a l'estació amb temps. Imprimir el bitllet. Els equipatges s'escanegen dos vegades i es posen en fila perquè dos gossos diferents els olorin. Les operacions d'accés dels passatgers les supervisa discretament personal xinés. Les banderes kenyata i xinesa, juntes. Els xinesos substitueixen als indis en la desconfiança dels locals.

L'anada a Mombasa en 1ª classe, perquè és el que hi ha. Tots els vagons estan plens de nens que juguen i corren. Els de 1ª classe ho fan en anglés i els de 2ª en swahili. El tren travessa el Parc Tsavo, una de les joies del país. Sovint es veuen elefants però a migdia estan fent la migdiada. Acabo el llibre d'entrevista amb Paul Kagame. Algunes coses recorden Fidel Castro. Diu que mai va ser socialista però interpreta a Ho Chi Minh i al Che per Rwanda. Es va formar militarment un any a Cuba i un altre a Texas, d'on va marxar precipitadament pel fracàs d'una invasió a Rwanda.

El meu destí és Mombasa, la segona ciutat de Kenya i el principal port de l'Est d'Àfrica. Xina l'ha inclós en la nova Ruta de la Seda i ha construit un port modern. És l'accés dels seus productes a l'interior d'Àfrica i un punt de la cadena marítima cap Europa. Ja va tenir aquest paper per àrabs, portuguesos i anglesos. La tribu bantú local va incorporar paraules de tots tres al seu idioma i en va sortir el swahili, que és la llengua franca de l'est d'Àfrica. Vasco da Gama hi va arribar buscant una ruta a les Indies. Un navegant local el va ajudar a aprofitar els alisis que permeten anar 6 mesos cap a la Índia, i tornar-ne els altres sis. El sulltà d'Oman hi va introduir l'islam i el comerç d'esclaus i els anglesos el ferrocarril. La costa desde Mogadiscio, a Somàlia, fins al nord de Moçambic és considera de cultura swahili.

A Mombasa, Fort Jesus, la fortalesa portuguesa, va servir per empresonar als guerrillers del Mau Mau. La ciutat vella te tot el sabor de la cultura musulmana. És dificil trobar un local en que es serveixi alcohol. Calen partits de la Premier League. Futbol i cervesa van junts. El Club Casablanca és un local conegut i una associació islàmica el vol tancar. El meu hostel està a prop. En un dels carrers més degradats del barri en que hi ha prostitució. Al vespre unes noies que busquen clients em criden. Tenen la veu maca. Porten nikab i només es veuen els ulls. El millor restaurant de Mombasa és indi i no te alcohol. Molts indis es poden pagar un restaurant de més de 15$.

Matatu cap el nord. La ruta és segura fins Malindi. En el camí, Gede, ruines d'una ciutat swahili construida amb coral. Era musulmana i la ruina va venir per assecament dels pous d'aigua, o per invasió de somalís o etíops. La política actual te molts anys d'antiguetat.

A Malindi, els italians van substituir als altres blancs. Tots els keniates em parlen en italià. Es veu que hi ha 3000 italians residents a Malindi però no els veig. Inclús hi ha un cònsul que parla swahili. Flavio Briatore ha substituit a Vasco de Gama. Hi te un resort de luxe que es diu "Billionaire" al que va convidar al seu amic Silvio Berlusconi. Es va dir que era un refugi de la mafia i fa uns anys hi va haver detencions importants per tràfic de drogues internacional. Diuen que ara totes les propietats estan en venda. Algunes senyores blanques acompanyades de nois negres. Senyors blancs amb noies negres molt més joves.

Malindi es considera segur però fa tres setmanes una noia italiana que treballava per una ONG en un poble interior va ser sequestrada. Diuen que eren somalis. Bandits o de Al Shabab. Altres casos s'han arreglat pagant. La ruta a Lamu no es segura. És la joia de la costa però travessa una zona despoblada i el camp de Dadaab està a 450 km. És el segon camp de refugiats més gran del mon, amb la meitat dels 440000 refugiats somalis que va tenir. Residents italians diuen que Malindi és molt més segur que Italia però brut. Diuen que no cal tenir gossos ni alarmes, com creuen que cal a Italia. Al meu hostal estem algunes hores sense electricitat ni aigua, perquè un motor la treu del pou.

El Marine National Parc està a uns centenars de metres de la costa. Barrera de coral. Hi vaig en barca a fer snorkel un parell d'hores. Tenen pocs clients. El barquer em diu que quasi cap d'internacional. Nacionals només Indis i kikuyus que són els més rics. Per fer submarinisme cal anar endins, fins a la pared en que acaba la barrera del coral.

En un museu local hi ha un celacanto que van pescar fa anys. És un peix fòsil vivent. Va ser una sorpresa perquè es creia que s'havien extingit feia 65 milions d'anys. Abans del Rift. Sembla que a l'Índic, a 150 metres de fondària i a llocs amb coves per protegirse dels taurons han sobreviscut. Un altre casa antiga te exposicions de fotos. Mogadiscio i la destrucció de la guerra. La nostàlgia italiana d'una ciutat que van fer seva. Bany de cultura italiana amb pizza i vi a una Osteria. La propietària és italiana.

Mombasa és una illa que te un pont al nord i un a l'oest. Al sud hi ha l'entrada al port i el tràfic de grans carguers no ho permet. L'unió amb el continent, a Likoni, es fa amb ferrys. N'hi ha quatre però ara només en funcionen dos. La distància és 500 metres i no paren. Cada 15 minuts. Només paguen vehicles. Peatons i bicis, de franc. El Departament d'Estat USA desaconsella fer-lo servir, però l'alternativa son 25 km per terra. Al 1994 es va enfonsar a 40 metres del port i van morir 272 dels 400 passatgers.

Tren de tornada a Nairobi en 2ª classe. També plé de nens. Comparteixo 6 hores de jocs amb una mare i les seves 3 filles petites. L'edat mitja de Kenya és 19 anys. La d'Uganda és 16, la d'España 43. Vol dir que la meitat del país te menys d'aquesta edat. El tren xinès i el tren anglès estan conectats i em porta des de la nova Terminus, a 15 km del centre, a l'antiga, al centre.

Arribo a Nairobi per tercera vegada i és el Dia de l'Independència. El Parc Uhuru torna a estar plé de vida i de nens. Les noies musulmanes s'ho monten millor. És més fàcil portar un vel que fer-se els pentinats impossibles de la moda africana actual.

Arboretum, el jardí dels arbres és el meu lloc a Nairobi. Extens i tranquil. Quasi buit a pesar de que cal pagar 50 cèntims. Potser hi ha poca gent perquè s'ha de pagar amb m-Pesa. Per sort encara tinc saldo al meu compte. Després Museu de Nairobi d'Art africà. La colecció d'un antic polític amb bon gust. L'art actual ja és més de dones.

Al 1998 hi va haver dos atemptats contra les ambaixades USA a Nairobi i a Dar es Salam. A Nairobi van morir 213 persones, de les que 12 eren americanes. La resta keniates que estaven al carrer, matatus o edificis propers. A Dar van morir 11 persones. Els atemptats es van fer amb camionetes carregades de bombones de gas i explosius, en una manera que recorda el que es volia fer a Barcelona. L'organitzador era un encara poc conegut Bin Laden. El memorial del lloc de l'explosió és un discret parc i emotiu museu amb cites de pensadors africans i escrits de tot el món. S'han de pagar 2$.

Ultim dia a Nairobi i tornada a Barcelona. Fa 10 hores que plou. La temporada petita de pluges s'ha d'acabar però no avui. Dia perfecte per llegir els llibres comprats durant el viatge. Noves idees. He estat a l'Africa del Nord, Sud, Est i Oest. Com als mapes del segle XIX queda un buit a l'Àfrica Central. Tot és pot fer i tot és un repte.

Aquest viatge a l'Àfrica de l'Est ha sigut inoblidable. D'aqui venim els humans i aqui tenim un mirall de la nostra capacitat de conviure i resoldre el futur. Dels 11 camps de refugiats més grans que tenen les Nacions Unides, 7 estan en aquesta regió. Per conflictes encara vius. Com els que van fer que els nostres avis emigressin a viure noves vides.

 

5 dic. 2018

Rwanda, mil colines i un futur.

Són més de mil colines. Ningú les ha comptat en un dels paísos més petits i macos de l'Àfrica. Sobre el futur, ho intenten i ho fan bé. Fa 24 anys es va posar en marxa la tercera campanya per exterminar una part de la població. Als tutsis i als hutus moderats. Després de 100 dies i centenars de milers d'assasinats, l'exèrcit dels tutsis exiliats a Uganda, fugits de les anteriors matances, va guanyar la guerra i aturar el malsón. L'exèrcit fugitiu i les milicies genocides van continuar al veí Congo.

Les tribus tenen llengues i costums diferents. No era el cas dels hutus i tutsis. Els dos grups parlaven kinyaruanda i compartien religió i costums. Segurament eren dos castes de la mateixa tribu. Els tutsis, els rics, un 15%, i els hutus, el pobres, el 84%. La resta, els twa, a sota. Eren els primitius habitants d'aquesta terra. Caçadors i recolectors del bosc.

Al segle XIX, una seudociencia perversa, va dir que pobles camites. Superiors i venint del Nil, vivien envoltats de tribus bantús. Inferiors. També parlaven d'aris i semites. Podem creure que aquesta teoría d'acadèmics europeus en una Europa obsesionada per les races, era millor que les anteriors. Abans deien que els negres no eren humans perquè no tenien ànima i podien ser esclavitzats. Com els animals.

Al repartiment d'Àfrica, Alemania es va quedar Rwanda. En perdre la Primera Guerra Mundial, s'ho va quedar Bèlgica. Aquesta teoria de races li va anar molt bé per organitzar la colònia recolzant-se en una minoria per sobre de la majoria. Com que hutus i tutsis eren iguals, van definir que tots els que tenien més de 10 vaques eren tutsis, i els altres hutus. Rics i pobres. Ho van registrar a les cartes d'identitat i van tancar l'accés dels hutus a les escoles i a l'administració.

Amb l'independència l'esglèsia va voler reparar la marginació de la majoria i França ho va aprofitar per ser el nou poder. Van continuar les identitats assassines i van degenerar en matances de tutsis. De la darrera, el terrible genocidi tutsi i la derrota dels radicals hutus fa 24 anys. L'edad mitja dels africans és 19.5 anys. La majoria dels ruandesos d'ara no havien nascut i la seva preocupació és el futur.

Les paraules hutu i tutsi només es fan servir per parlar de coses antigues. La memòria històrica es important per a no repetir els errors. L'objectiu és que tots es defineixin com ruandesos. Desfer el que va fer la colònia i que no va corregir l'independència. El govern, els hereus dels que van guanyar fa 24 anys, han creat un país millor. Molt millor.

La meitat del Parlament són dones. Després de Bolivia, el país que més en té. No es veu pobresa al carrer, encara que els nens segueixin amb la cantarella de "Muzungu jauariu, gimimonei". Els mototaxis et fan posar casc i a Kigali, la capital, hi ha semàfors i passos de peatons. Presència militar, amb moltes dones soldat i policia, recorda la fragilitat de tots els avenços i els conflictes de la regió. La continuitat del president Kagame i les seves victòries per més del 90% del vot, indiquen que el futur no està garantit. No és l'únic. La mitja d'edat dels presidents africans és 63 anys, la més alta del món. Els seus ciutadans amb 19.5 anys són els més joves.

Vaig entrar a Rwanda des del sud d'Uganda. A Ruhija, l'entrada als goril.les, vaig deixar algun llibre en anglés a una entusiasta cooperativa de dones que ha creat una biblioteca pels nens. Després a Kisovo, la darrera ciutat Ugandesa, vaig viure l'esperit de la frontera. A pocs kilòmetres del Congo i de Rwanda, el mercat setmanal tenia compradors i venedors dels tres paísos. En parades construides amb lones reciclades de camps de refugiats.

Dino per 60 cèntims al mercat, i sopo per 10$ al hotel colonial a on s'allotjava Diane Fossey. Coincideixo amb un grup de belgues vells i rics. Venen de veure goril.les, però crec que no han vist més negres que els cambrers i conductors. Potser haurien de pagar 600$ per conviure-hi una hora.

Les motos a Uganda són Boxer, xineses, i es condueix per l'esquerra. A Rwanda són TVS, indies, i es condueix per la dreta. Els dos paísos tenen molta simpatía als USA. És normal. Els visita un President negre, venen liders religiosos evangelistes i esportistes que també són negres. D'Europa tot són muzungus. Tant els que parlen i conviuen amb ells, com els que només es deixen veure per la finestra d'un cotxe turístic.

Musanze és el meu primer poble ruandés. Darrera dels volcans. Els Virunga són 8 volcans alineats que fan una cadena de frontera entre Rwanda, Congo i Uganda. Els dos últims, al Congo, estan actius, molt. A partir dels 2500 metres, és parc nacional i és el món dels goril.les. Rwanda rep turisme molt ric i no dona gaires opcions al viatger independent. Ja porto prou muntanya i em decideixo per explorar les cotes baixes.

El refredament d'antics rius de lava ha creat unes grutes força especials. Dos llacs bessons que han omplert el terreny irregular donen unes vistes espectaculars. Vaig en moto fins a la meca del turisme car. El Virunga Lodge. 900$ per nit i persona. Pots escollir vistes als volcans o als llacs. Els turistes més rics hi van en helicòpter. Si volen veure goril.les deuen pagar perquè els portin al lodge. És temporada baixa i no te cap client. Un suc de tomàquet d'arbre em costa 5$ i m'hi estic estona xerrant amb el personal, entre el millor mirador i la sala de mapes dels exploradors pioners.

Al vespre, a veure els partits de la Champions al local col.lectiu. 3 partits en 3 pantalles per 30 cèntims. La majoria criden quan marca el ManU. Jo miro al Barça. Rwanda es promociona amb publicitat a la samarreta de l'Arsenal. Sopars viatgers amb l'holandesa Manuk i l'alemany Dirk. Ells comparteixen Pakistan. Amb ella comparteixo Sudan i Tadjikistan.

Encara no he pogut parlar francés. Després del genocidi va augmentar la desconfiança entre el nou govern i França. A l'escola van canviar del francés al anglés. Explico que a mi també em va passar. I també em van canviar de castellà a català. Com de kinyaruanda a swahili.

Als bancs l'informació està en kinyaruanda i anglés, amb alguna opció a francés. Però Rwanda, un país petit, és lider a la regió. Paul Kagame és l'actiu president de torn de la Unió Africana. L'antiga ministre d'Assumptes Exteriors ha sigut escollida la seva Presidenta pels 88 paísos de la Francophonie. No hi veu problema. Diu que Rwanda està entre el món anglòfon i el francòfon. També entre el Centreafricà, amb el kinyaruanda, i el d'Africa de l'Est, amb el swahili.

Ruta cap a Gisenyi i el llac Kivu. Una visió del paradís. Un altre de les millors vistes del món. I de tots els seus perills. Gisenyi i Goma, la capital de l'Est del Congo son una mateixa ciutat. Els carrers estan tallats per murs de pedres volcàniques que fan de frontera. Un soldat per carrer. Hi ha dos passos. La Grande Barrière, és moderna, la va pagar Warren Buffet i la fan servir camions. Quasi no hi ha moviment.

La Petite Barrière és un formigeix de gent. Poden passar sense permisos però sense quedarse a dormir. El permís per fer-ho costa 15$. Tota la mercaderia es passa al cap, si es pot 2 o 3 vegades. Direcció a Goma, patates, peix i carn. Aprofitant el constant tràfic d'avions, la mercaderia segueix cap a Kinsasha. MONUSCO, Mission ONU Stabilisation Congo, te més de 20.000 persones al Congo, majoritariament a l'Est. En direcció a Gisenyi, Rwanda, electrònica, roba de segona mà perquè n'està prohibida la importació a Rwanda, i tela de lona de camps de refugiats. 20.000 persones viuen d'aquest comerç.

També hi ha el tràfic de minerals. Coltan i altres. Rwanda en regula la producció en forma de cooperatives, petites i grans empreses. Una gran part deu venir del Congo. Caminant els primers kilòmetres del suggerent "Nile Congo trail" en veus anuncis. Estas al centre del món. Si pixes a la dreta va cap el Congo i l'Atlàntic. Si ho fas a l'esquerra, cap el Nil i el Mediterrà.

El coltan i altres minerals, necessaris per a l'electrònica dels telèfons mòbils i les bateries dels cotxes elèctrics, s'extrauen de maneres artesanals dificils de controlar. Intermediaris ho compren. A través de majoristes ho venen als compradors de les grans empreses mineres. És un sistema de capes o subcontractacions que fa dificil atribuir responsabilitats. Era pitjor el sistema colonial quan l'objectiu era el cautxú dels arbres del riu Congo. Les injustícies actuals són avenços sobre injusticies anteriors.

A l'altre cantó de la frontera, a l'est del Congo, hi ha diferents grups guerrillers, un volcà actiu, el Nyaragongo, el darrer dels Virungas, que ha destruit amb el seu riu de lava part de Goma dos cops en els darrers 50 anys. No gaire lluny, a Beni, al peu del Ruwenzori, hi ha activa la fins ara, segona epidèmia més mortífera d'Ebola, i a la frontera es donen consells de com actuar.

És pitjor el secret del llac Kivu. Un llac molt profond, sense corrents internes i amb fonts de CO2 volcàniques al seu fons. Les bactèries del llac converteixen el CO2 en metà que per la presió de l'aigua es manté disolt i no surt a la superficie. Quan arribi a la saturació i algun fenòmen trenqui l'equilibri, un terratrèmol, tormenta o volcà, el gas sortirà a la superficie i matarà per asfixia tota la vida de les riberes.

Això també passa a dos llacs del Camerún i el fenòmen ha matat alguns milers de persones en els darrers decenis. El Kivu és molt més gran i es creu que pot passar cada 1000 anys. De moment es monitoritza la concentració de gas i dos torres n'extreuen per fer electricitat i alimentar la única indústria local. Una fabrica de cervesa.

El hostel és un enorme edifici construit per algun alt administrador de la colònia belga, amb un immens i cuidat jardí digne de Versalles. Surto en banyador per anar a nedar al llac amb els nens. Les tertúlies entre els viatgers són impagables.

La parella japonesa que en 3 anys ha fet 90.000 km amb una furgo Mazda de 600cc mentre ell comercialitza els seus dissenys gràfics per internet. La parella nordamericana que manté una ONG que educa als nens Twa de la regió. La geòloga que després de 6 mesos a l'universitat de Madagascar, va a treballar a l'estació arqueològica dels Leakey al Turkana. L'indi que busca integrarse a algun projecte d'energies renovables. La noia que ve del Kilimandjaro i va cap Uganda. Converses i amistats intenses i efímeres.

Amb en Dirk lloguem una barca. Frontera amb Congo, plataforma extracció de metà, pesca, distribució de cervesa pel llac, aigües termals i massatge als peus. Un univers de vida al paradís. La barca fa aigua per falta de manteniment. La solució és un martell, un punxó i posar cordill entre les fustes per para la via d'aigua. A Uganda fa pocs dies una barca llogada per fer festes el cap de setmana es va enfonçar davant del port. Desenes de morts. Errors per l'excés d'alcohol i manca de manteniment. Els propietaris van morir. El príncep de Buganda es va salvar.

Kibuye, al centre de la riba est del Kibu. Encara més maco. Al Home Saint Jean, que depén del bisbat catòlic tenen habitacions a molt bon preu amb vistes del llac. Cap de setmana i nous amics. Parella francesa, un altre metge, que viu a Guadeloupe. Venen del Kenya i van al Kilimandjaro. Parlem del paper de França al drama de Rwanda.

El llac es veu encara més maco des del kaiak amb que el navego. Després, el Museum of the Environment. Rwanda ha prohibit les bosses de plàstic i presenta les herbes medicinals tradicionals. A l'église de Saint Pierre, després d'ajudar al capellà a engegar el seu cotxe, vaig veure el memorial al genocidi. Cranis i ossos des dels que ens parlen els morts. Al museu en Peter diu per primera vegada les paraules prohibides. Els morts de la seva familia, els que ho neguen o redueixen a que tots es van matar entre si.

Kigali, la primera ciutat gran en 20 dies. Aceres, papereres, parades de bus, tràfic ordenat. No sembla una capital africana. Vaig al memorial als 10 soldats belgues que custodiaven a la primera ministra i van ser assassinats el primer dia. En Céléstin hi treballa i te un francés impecable. És del Congo i l'ha contractat l'ambaixada belga, que gestiona el memorial. El seu pare era cuiner d'un coló belga del café, enllà de Goma. El nord del Kivu és insegur per alguns grups fugits d'Uganda que s'hi financien. També el seu país d'acollida s'aprofita dels minerals del Congo. En parlem i li dic que hi aniré. Em diu que qualsevol regal de Nadal serà benvingut i li puc enviar a l'ambaixada.

La segona tormenta del dia m'agafa al bar de la piscina del Hotel Mille Colines. És l'hotel en que van passar els fets de la película Hotel Rwanda. En l'ambient ociós i luxós dels muzungus i ruandesos amb sobrepés costa imaginar un drama tant proper.

Memorial del Genocidi. Un dels sis que hi ha a Rwanda. El que dona l'explicació del que va passar. L'ideologia en que es rocolzava, la preparació, el drama, la retirada internacional, la reacció del Rwanda Patriotic Front, la justicia, la guerra al Congo, la nova Rwanda. Construcció d'una identitat no fonamentada en raza o tribu sinò en país. També la memòria històrica i la versió oficial al servei d'aquest objectiu.

Tormenta en un barri perifèric i refugi en una casa d'apostes. Els microcrèdits a les dones són millors. Els homes gasten més bebent o apostant.

Nous memorials del genocidi lluny de Kigali. Ntarama i Nyamata. Esglèsies que no van ser respectades. Capellans europeus que van marxar, monges condemnades per colaborar amb els assassins, monja italiana assassinada per denunciar a la radio el genocidi en marxa. Ossos, roba dels morts, senyals de bales i de sang. Respecte i emoció. Deixo per escrit la meva admiració a aquest poble que sap mirar al futur. Recordo l'excel.lent llibre "Petit Pays", premi Gouncourt de Lycéens, del jove franco-burundés Gaël Fayé. És el primer llibre d'aquest autor, músic conegut que viu a Kigali. El recomano molt.

Nova tormenta i refugi a un menjador de l'estació de buses. Millor i molt més barat que al Mille Colines. Després cap a l'antic Palau Presidencial, reconvertit en Museu d'Art Modern. Artistes ruandesos, molt bons, de la meva edat. Van viure el genocidi i el seu to és optimista. Art al servei de l'objectiu de crear una nova identitat colectiva i esborrar les divisions.

L'antic Palau està al cantó de l'aeroport. L'atemptat que va fer caure l'avió presidencial i va donar la partida a les matances mai s'ha aclarit. L'avió va caure al pati del Palau i encara en queden restes.

La llibreria Ikirezi és la millor del país. Molta novela africana i molt assaig sobre Rwanda, Congo i Àfrica. Quasi tot en anglès i francés. Els autors que ja conec però amb tota la seva obra. Trio 5 llibres i al final me'n quedo 3, incloent una entrevista a Paul Kagame feta pel director de Jeune Afrique, la revista de referència en temes africans.

El mercat de Kimironko és el més gran de Kigali. Com cada migdia, una tromba d'aigua paralitza el tràfic i les mototaxis busquen refugi. En un trajecte curt hem hagut de parar dos vegades. El mercat està plé de gent que no en surtirà fins que pari de ploure. Passadissos estrets i plens de màquines de cosir, sacs de patates en moviment que el converteixen amb el racó de Kigali amb apariencia més africana. Productes de Rwanda, Uganda, Tanzània i Congo. Segueix plovent i al primer lloc de menjars espero amb un plat de casava, mandioca, carn i te especiat. Exquisit i per 1€.

S'acaba el temps a Rwanda. Un país aïllat, petit i sempre per sobre dels 1000 metres. L'últim genocidi i en un conflicte intern. Ara és el país africà que més es desenvolupa i potser el primer que aconseguirà ser una societat post tribal. Molta sort! Segueixo el viatge tornant a Kenya. Nairobi i la costa swahili del Índic.