28 de febr. 2023

Pakistan de Sud a Nord. Karachi i Mohenjo-Daro.

Mar aràbic, platja Clinton, Karachi

Divendres 24 febrer. Comença el viatge a Pakistan que va suspendre el Covit. Vol a Karachi amb Pegasus, low cost turca que surt de la T2 i l'aeroport vell d'Istanbul. Karachi és una de les ciutats més gran del món. En 70 anys des de la partició entre Índia i Pakistan ha passat de 500.000 a 20 milions d'habitants. Això vol dir més de 500 immigrants diaris durant 70 anys, un record.

Pakis i Conxita caminant el mar a Karachi.

Fa pocs anys Karachi era molt violenta pels conflictes entre tribus i castes, una mena de Chicago situat al feudalisme. Ara la gran empresa és el port, que entre altres dona sortida al comerç d'Afganistan, molts anys d’exportació d’heroina i importació d'armes.

Mohamed Alí Jinah va ser el pare de la partició per separar hindús i musulmans i els anglesos ho van estimular amb la seva política de gestionar dividint. Ali Jinah era molt britànic. Fumava, bevia, era poc religiós i creia que el pas del temps superaria els conflictes de religions entre pakistanís. Per desgràcia va morir d'hora. Altres personatges van marcar la història del país. Mohammad Assad, nascut Leopold Weiss, un jueu austríac reconvertit en musulman integrista. La tràgica dinastia de presidents Butho, Zulfickar, pare, i Benazir, filla. El dictador Zia Ul Haq, que col.laborant amb la CIA va crear el terrorisme integrista modern. El popular president Imran Khan, capità de la selecció de criquet que va guanyar el campionat del món.
Pakistan. 240 milions i creixent.

Un primer dia per passejar la ciutat i la platja de Clifton sobre el Mar Arabic amb molta gent. Aconseguir una SIM telefònica en mig de la burocracia del país i canviar moneda amb una inflació que supera el 40%.
Una habitació a un hotel amb clientela de classe mitja pakistani, que potser ha vingut a veure les finals de la PSL, la competició de criquet, costa 30 €. Un sopar entre 70 cèntims i 4 euros.
Els centres comercials són objecte d'atentats en ciutats problemàtiques. Un de Karachi té una botiga de Beretta, fabricant d'armament amb secció de caçadors i secció d'armes d'assalt.
Carrer de les motos a Karachi. Eix no peatonal.

El tràfic és caòtic per mala organització però n'hi ha poc. Teletreball a Karachi vol dir cabres al carrer i una máquina de cosir a casa.
Poques dones al carrer, més amb nens o senyores grans. Totes les combinaciones de mascareta i vel.
Comprem Shalwar Kamizz per anar vestits com tothom. Les dos peces m'han costat 8€. 
Shalwar Kamizz que va costar 8€.

Diumenge al matí aprofitant el poc tràfic, cada carrer és un camp de cricket. 
Museu Nacional de Pakistan. Ben explicat amb tot el que no van robar els anglesos i el que s'ha trobat quan ja no hi eren. 
Pedres del Paleolític molt antigues, perquè les rutes de migració marxaven de l'Àfrica per la costa seguint latituds càlides fins a Austràlia, passant pel Delta del Indo.
Després les civilitzacions del Indo, de les més antigues del món i contemporànies d'Egipte i Sumèria. 
Kong Priest i ballarines. Símbols de Mohenjo-Daro

Invasors de tot arreu. A una vall fèrtil, l'atacaven els veïns de les mesetes àrides (a l'Indo com al Guadalquivir). Fins al budisme que venia de la Índia i Tibet. Per fi l'islam amb una llista impressionant de científics. Entre Grècia i el Renaixement, tota la sabiduria va venir de Xina o l'Islam.
L'estació central de Karachi està en estat lamentable, un únic tren cap al nord i en horari que no ens convé. La propera etapa a Sukkur haurà de ser en autobús. Els trens britànics han envellit I mentre els xinesos modernitzen la xarxa, la coreana Daewoo gestiona els autobusos que ara també son xinesos.
Per camions i busos tot l'any és Carnaval.

Pakistan es va crear el final de la Segona Guerra mundial, el néixer un ordre mundial nou que ara s'està esquerdant. Amb 240 milions, és el cinquè país del món en població i bona part del seu territori és desert o muntanya. 
No hi caben i molts volen emigrar. TRT, la tele internacional turca en anglès, en una època en què la lluita pel relat és fonamental, informa que 60 morts avui a les platges de Calabria, eren de Pakistan, Afganistan e Iran, i navegaven cap al somni Europeu.
Carril només per burros, Camions, tuktuk i motos.

DAWN, l'influent diari en anglès del país, anuncia en primera pàgina una promoció de pisos de luxe que qualifiquen per la vigent amnistia fiscal. El bitllet de 100$ es canvia a 259 Rupies. El de 20 $ a 220. Els bitllets grans s’amaguen millor. Problemes globals que reforcen encara més la desigualtat.

Els tractors també es decoren.

Bus de Karachi a Sukkur, 400km. Els ravals de Karachi s'estenen fins a tenir 20 milions de persones. S'han fet dos línies de bus per travessar la ciutat per carrils exclusius emmurallats. Però els sense sostre i les barraques veïnes han fet forats per accedir. Ahir un nen que creuava va causar un accident.
El problema d'aquestes megalòpolis és el clavegueram i residus. S'acumulen als solars i desaigüen pels carrers. El límit d'una ciutat és la digestió de la seva porqueria. Als pobles serveix per abonar camps.
La carretera de sud a nord, la columna vertebral del país junt amb el riu Indus, són dos cintes asfaltades que dificulten accidents en direccions contràries. Però no impedeixen la coexistència de burros, motos, tractors, busos i molts camions.
Camions aparcats en un concurs de decoració.

Els camions semblen de Carnestoltes de tant decorats. No tenen imatges com a la Índia, perquè l'islam no ho promou, però ho compensen amb colors i motius. Un caos funcional.
Sukkur, una ciutat al cantó del riu és el lloc més proper que tenim per visitar les ruines de Mohenho Daro. L'hotel és xinès i som els primers que hi van per turisme.
Sembla que ens afecta un toque de queda que no permet sortir a partir de les 5 de la tarda sense escolta armada. Pot ser és només per xinesos que treballen, però no ho aclarim. Ho normalitzem pensant que hi ha 400 ciutats USA amb diferents graus de toc de queda nocturn per joves.

Una ciutat molt antiga feta amb rajoles.

Les ruïnes de Mohenjo Daro estan a 100 km de Sukur i en  Bakhtir ens recull amb el seu taxi. Anem al cantó oest del riu i la majoria de la ruta és fora de la gran carretera.
A Sukur hi ha una gran presó i un gran embassament. Això garanteix abundància de policies i d'aigua.
Escolta policial amb tres persones i relleus.

La part regada amb l'ajuda dels canals és enorme, molt més gran que la vall del Nil. Ajuda que el Monsó i les geleres de l'Himalaya aporten molta aigua i aquests fenòmens no hi són al Nil.
Mohenjo Daro jugar a la Champions de l'arqueologia, és contemporània de les piràmides egípcies i dels zigurats sumeris, però ara no hi ha turisme. 
Els visitants de la setmana a ruïnes úniques.

Avui hem sigut els únics, 5 mil anys història per nosaltres sols. Ahir un grup d'estudiants pakistanesos i la setmana passada un investigador alemany.
Jocs d’argila amb més de 4000 anys.

Por i altres causes. Al 2013 pakis terroristes van assassinar 11 muntanyencs al camp base del Nanga Parbat. Al 1997 terroristes egipcis van assassinar 62 turistes a un temple de Luxor.
Només erem dos, però hem tingut escolta armada tota la ruta fins les runes. A cada poble relleu d’un vehicle destartalat amb tres policies, fins a sis relleus!
Conxita i un dels nostres escoltes.

Algunes esperes i molts "Salam Aleikum" han fet lent i entretingut el viatge.
Pakistan ha viscut molts anys de subvencions d’aliats com USA o Aràbia Saudita per exèrcit i policia i això crea adicció. És el risc per paisos que reben molts diners per militaritzar les seves fronteres o per fer la guerra amb un veí. Al final manen els que reben aquests diners, els gasten malament i no hi ha per les coses necessàries.
Estopa al centre de MD tal com surt als bitllets de 20 rp..

Aquesta part de la vall de l'Indus és el feu de la família Bhutto, una saga local similar als Kennedy. Benazir va aprofitar per fer-hi escoles i edificis públics que ara porten el seu nom.
Molta gent a la vall però molt poques dones i alguna amb burka. Els únics edificis de construcció moderna són gasolineres, mesquites i torres de telefonia mòbil.
Primeres burca en zona rural propera al Beluchistan.

Mohenjo Daro l'any 2500 aC potser tenía 30.000 habitants. Els transports i regadius potser funcionaven com ara. Les comunicacions han millorat, les dones segurament no. 
La policia de Sukkur ha trucat a l'hotel per confirmar quan marxem, tenen ganes de descansar sense haver de "protegir-nos".
No hi ha lliteres lliures al tren a Lahore i surt a mitja nit. Repetirem viatge en bus deixant el Sindh rural pel dinàmic Punjab.

Campaña per protegir MD de l’erosió per pluja al desenterrar.