Bicicleta pels castells del Sió, Canal d'Urgell, Rialb, Serra Seca i Solsonès.

Sant Pere Sallavinera-Artesa de Segre. 17.8.21 94 km  826 metres pujada.

Casa de Comportes a la capçalera del Canal d'Urgell, a Ponts

L'estació de tren de Sant Pere Sallavinera és especial. Hi ha un àrea per nens buida i no te poble. El tren desapareix per un túnel després de descarregar-me. Després carreteres sense cotxes i amb ciclistes, en que competeixen pel paisatge, granges de porcs i aerogeneradors, l'Eix Transversal i la carretera N-141, que va ser Nacional i ara només és per mi. Després Calaf i Cervera, als balcons i parets de places buides pel sol, s'informa que son pobles lliures d'agressions masclistes, de la República catalana, quants van votar SI l'1 d'octubre, i que amb obediència no n'hi ha prou.

Ruta dels Castells de Sió, sortint de Cervera.

A Cervera comença la ruta dels castells del riu Sió que va ser una frontera entre moros i cristians, però com era terra pobre, els feudals només podien fer castells petits que es veuen perquè el paisatge és infinit.

Montcortés de Segarra. Fortificacions del s. XI reformades el s XVI a la vall del riu Sió.

A Agramunt ignoro les prohibicions i pedalejo al cantó del Canal d'Urgell molts quilòmetres.

El canal potser és la infraestructura més rentable que s'ha fet mai a Catalunya. Ha permès amb l'aigua del Segre, convertir grans extensions de la plana de Lleida en regadiu fèrtil.

Canal d'Urgell sortint del túnel de Montclar. 5km que van permetre el rec a la plana de Lleida.

Per fer el Canal, el problema era travessar la serra de Montclar, que separa la vall del Segre de la plana de Lleida. Al segle XIX es va construir un túnel de 5km, durant dècades al més gran d'Europa, que permet a l'aigua travessar la serra. A l'hivern, quan el canal no porta aigua sembla que és possible caminar el túnel. Després de travessar la serra per bons camins i arreglar una punxada, arribo a Artesa de Segre a una fonda que resisteix a on hi havia la parada de l'Alsina Graells. Als bars i jardins les converses son en portuguès o romanès, mentre senegalesos i marroquins passegen. Grups de locals parlen de quan fa molts anys anaven a caçar.

Artesa de Segre-Solsona. 18.8.21   104km  2186 m de pujada.

El segon dia comprovo que l'Aigua és Vida. Segueixo el Canal direcció a Ponts, amb derivacions a antigues Colònies, aqüeductes, estacions de control i per fi la presa d'aigües. Només cal seguir tots els cartells que diuen que està prohibit passar, però no hi ha més que algun altre ciclista còmplice.

Canal d'Urgell a la sortida d'Agramunt anant cap Artesa de Segre.

Aigües amunt del Segre s'encadenen els pantans de Rialb i Oliana. Rodejar Rialb és dur per la calor i pendents. El terme de Baronia de Rialb va estar tancat fins fa pocs dies pel risc d'incendis però avui és un dia en que les normes del Procicat, Meteocat i CRAE, deixen respirar i suar.

Pantà de Rialb. Rodejar-ho en bici és tot un repte solitari.

D'Oliana a Serra Seca un camí brutal puja 750m en 15 km alternant asfalt i terra. La vista de les muntanyes d'Alinyà em recorda que el meu avi en va marxar, en una mula en una època en que el camí al Segre es feia caminant per corriols. Ara cada vall ha fet camí pels cotxes dels estiuejants i esportistes.

Per la Serra Seca hi va passar una vegada el Tour de França i es recorda. 

Santa María de Gualter, a la Baronía de Rialb. L'explosió d'un polvorí a la Guerra Civil la va deixar perjudicada.

Molts kilòmetres de puja i baixa amb vistes esplèndides em porten a Solsona, al final d'etapa a casa de familiars i amics, i a emotives converses.

Solsona-Igualada.  19.8.21 84km 1147 m de pujada.

El Solsonès és un altiplà sense grans rius. L'aigua de les muntanyes va aviat al Segre, Cardener o Llobregat i deixa una terra amb petites serres i rieres que envolten camps mitjans i de difícil accés. Es terra de 1000 masies que no hi guanyaven col·laborant amb els veïns. Al segle XIX projectes col·lectius, com el ferrocarril, el Canal o les Cooperatives van enriquir les comarques del Urgell i Segrià, però van passar de llarg per una terra individualista i conservadora.

Santuari del Miracle, a Solsona. Una dependència de Montserrat amb molta història.

Va ser un feu carlista durant tot el segle i fins a la sublevació franquista. Seguint un camí de terra s'arriba a l'imponent Can Tristany d'Ardèvol. Una masia fortificada reconvertida en casa rural. D'allà van sortir dos cabdills carlins. Benet, capellà trabucaire i afusellat, i Rafael, ennoblit i vivint de rendes a França. Personatges que recorden al Coronel Aureliano Buendía i les contemporànies sublevacions de "Cien años de soledad". El paisatge però, és ben diferent del Carib. Voler anar a Ardèvol per antics camins ensenya que molts camps estan abandonats i els únics camins que queden son els de les curses de muntanya, no ciclables però que ajuden al empènyer la bici.

Can Tristany d'Ardèvol. Nissaga de cabdills carlins, ara es lloga per vacances.

Vaig pedalar fins als santuaris del Miracle i Pinós i, entre cases de colònies, camps de blat, cases rurals i granges de porcs, mentre es formava una turmenta. Pinós és el centre geogràfic de Catalunya i una Rosa dels Vents ho recorda. Les úniques persones eren estiuejants de cases rurals o clients dels restaurants dels santuaris.

Rosa dels Vents al turó de Pinós. Centre geogràfic de Catalunya sota la pluja.

La pluja s'acaba i continuo fins a Calaf e Igualada, aprofitant una part del Camí de Sant Jaume i el tren fins a Barcelona.

Un recorregut que he penjat a Wikiloc. Dur però interessant. M'ha donat un altre punt de vista a llocs que coneixia i a la anar sol, fer-ne les reflexions pel blog.