Travessa ciclista de 18 dies pel Sistema Ibèric, el cor de l'Espanya buidada. 1120 km, 20490m. Com un Quixot amb bicicleta veient els canvis d'una Espanya que sembla un regne de taifes, amb fronteres interiors delimitades per generadors eòlics i vigilades per la Guardia Civil.
La ruta està en 18 tracks de Wikiloc a partir de: https://www.wikiloc.com/
 |
| Pista pel cordal de Sierra Cebollera, entre Soria i La Rioja. |
Etapa 1. Ulldecona-Morella. 70km, 1740m. Tren Barcelona a Ulldecona, amb un carnet del centre excursionista per justificar federació, un bitllet de tren fins a Martorell per dir que no surto d'una regió propera i un certificat de primera dosi de vacuna. La bici, una BTT amb rodes de 29" que pesa 18kg. 12 kg a les alforges. Total, 30 kg que m'acompanyaran per les muntanyes a on naixen els rius que alternen Atlàntic i Mediterrani.
 |
| Pantà d'Ulldecona, al límit entre Tarragona i Castelló. |
Fins al pantà d'Ulldecona ruta tranquil·la, després puja fort pels camins de la tinença de Benifassà. Carreteres locals recentment asfaltades i en bon estat. En 40 km trobo tres ciclistes, una moto, un camió i un cotxe. Un ciclista m'explica que a la frontera entre Tarragona i Castelló, a la primera etapa del confinament, va ser retornat per la policia i després no ha tingut més problemes. Molt desnivell perquè Ulldecona està quasi a nivell del mar i Morella a 1.000 metres, com la majoria dels pobles de la ruta.
 |
| Maestrat camí de Morella per la Tinença de Benifassà. |
A Morella, hostal "La Muralla" el regenta una simpàtica romanesa, l'Elena, que va arribar fa 20 anys i treballava en la neteja de l'hotel quan els propietaris es van jubilar i els fills no volien continuar el negoci. Li van proposar llogar-ho, el seu marit neteja boscos i els fills viuen a Vinaròs. Els nets parlen valencià i han perdut el romanès. Cada cop més clients venen a peu, en bicicleta o en moto. Molts ciclistes són francesos i holandesos, i arriben al setembre.
 |
| Gegants al ajuntament de Morella, amb proteccions. |
Morella tenia 7300 habitants al començar el segle passat. Al acabar la guerra 5000 i el 1990 es va estabilitzar en 2700. Tinc amics que les mares eren de Pobla de Benifassà i de Portell de Morella. Ara la població és estable i molts són emigrants. L'actual president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, va ser alcalde de Morella. A la ruta del Cid, és un dels pobles més macos d'España, del Maestrat i de vàries rutes ciclistes. El castell i la plaça de braus li donen un aire especial. El castell va ser plaça forta del general Cabrera a les guerres carlines i el va ocupar entrant per latrines volades que penjaven sobre el vuit.
Etapa 2. Morella-Cantavieja. 50km, 1180m. Travessa pobles com Cinctorres que cada any han de lluitar per mantenir l'escola oberta per falta de nens. El port de Cabrillas amb generadors eòlics i frontera amb l'Aragó. M'enganxa una turmenta i per això no hi ha control policial. Encara no se viatjar amb pluja i fred i arribo hipotèrmic a Iglesuela del Cid. No tenia les capes correctes per pluja, fred i velocitat. Al bar en que em recupero el propietari m'ensenya els bolets de la collita, colmenillas, que conserva assecats.
 |
| Cantavieja, buida de visitants. |
Primers dies sense casc perquè el vaig oblidar a Barcelona i no en podré comprar fins a Terol. També lesió del muscle sartori de la cama i la prevenció amb estiraments i canvis més curts a les pujades.
A Catalunya els restaurants han de tancar a les 5:00 de la tarda, a València a les 6:00 i a l'Aragó a les 10:00, però a Cantavieja entre setmana, tots tanquen. Només el bar de la gasolinera te formatge pernil i pa.
Ara no hi ha turistes però la casa rural a on dormo va rebre 10.000 euros per reformar-se i la Sara m'explica que a Terol no hi ha molins, però els alcaldes recolzen projectes que els hi ompliran el paisatge com a Castelló.
Etapa 3. Cantavieja-Alcalá de la Selva. 56km, 1340m. Plena de rècords, es passa pel poble més alt d'Espanya, Valdelinares, i pel punt més alt de la travessia, 1970 m, a 50 metres del Peñarroya, la muntanya més alta de Teruel. Hi ha una estació d'esqui i el poble te 250 residents, suficient per l'escola. En temporada tot canvia, hi ha 5000 segones residències i algun cap d'any han arribat a 30.000 persones. Ara soc l'únic client de l'únic hotel.
 |
| Plaça Major i Ajuntament a Cantavieja. |
La ruta des de Fortanete es preciosa i dura, asfaltada fa 4 anys, només es veuen granges per criar porcs i prohibicions de collir bolets.
Aramon és una empresa semipública aragonesa i líder en el turisme d'esquí a Espanya té el 20% de la superfície esquiable en cinc estacions. Tres al Pirineu, Cerler, Panticosa, Formigal i dos a Teruel, Javalambre y Valdelinares, encara amb una mica de neu. Es la única estació a la que s'entra per dalt. Ara fa fred, però Juan m'explica que l'avi havia vist neu cada mes de l'any. Ara cal neu artificial perquè cada cop hi ha mes mesos sense neu. L'esqui va començar als anys 70 però la Vega ja era un atractiu turístic orientat als valencians, ara buit pel confinament.
Etapa 4. Alcalá de la Selva-Teruel. 50km, 610m. Etapa curta i passada per aigua fins a Teruel una ciutat marcada per l'art mudèjar i el record de la Guerra Civil.
Es la capital més petita d'Espanya, 37.000 habitants, Soria en té 40.000. M'ho explica la mestressa de l'hotel Mozzaram mentre m'ensenya les grutes que connecten l'hotel amb la propera església i que van servir de refugis durant els bombardejos.
Els cristians que van conquistar la ciutat als moros, no sabien fer res, els únics artesans i arquitectes eren els moros que es van quedar i l'art mossàrab es encara la joia de la ciutat.
La batalla de Teruel va ser de les més dures de la Guerra Civil. Per alleugerar la pressió sobre Madrid, l'exèrcit republicà va atacar i breument va recuperar la única capital. Amb un hivern glacial, les morts pels dos bàndols van ser enormes. Els camins propers tenen nombrosos restos de la batalla.
Teruel es petita però te una excel·lent botiga ciclista a on puc comprar un casc, reduint una infracció.
Etapa 5. Teruel-Albarracín. 53km, 810m. La ruta continua a l'oest i m'endinso a la Serra d'Albarracin. El dia és bo i deixo l'asfalt per camins del riu Guadalaviar, el nom del Túria a Teruel, i pel bosc de Rodeno una muntanya protegida de pins i destí internacional d'escalada boulder.
 |
| Túnel romà del primer transvasament de conques fluvials a Gea. |
A Gea de Albarracín entro a les restes del aqüeducte romà que portava aigua del Guadalaviar al Jiloca, a Cella, per 24 km excavats en roca, possiblement el primer transvasament de conques portant l'aigua del Túria a l'Ebre.
Amb Albarracín ja he pedalat 3 dels pobles més macos d'Espanya. Albarracín amb mèrit a guanyar. Construït aprofitant un espai molt abrupte i estratègic en les fronteres entre Castella i Aragó, àrabs i cristians. Avui és Sant Jordi i també dia del Aragó. Està ple de turisme local i feia temps que no es veia. Un túnel travessa la roca sobre la que està construït el poble i la Guàrdia Civil hi controla l'accés a la veïna comunitat de Castella la Manxa. He de fer una volta pels costeruts camins per evitar el control.
 |
| Albarracín amb turistes per Sant Jordi, patró d'Aragó. |
Aquestes serres sempre han sigut lloc de gent que s'ha refugiat a la muntanya, però ara sóc l'únic clandestí. Només he trobat algunes bicicletes de carretera i sense equipatge i quasi cap cotxe d'ús no agrícola.
Etapa 6. Albarracín-Cañete. 89km, 1500m. Respiro tranquil al no trobar control policial al senyal que indica Castella la Manxa. Fa 10 km que no trobo una ànima i trigaré més de 10 km a trobar-ne alguna.
La ruta cicloturista va per antics camins rural asfaltats fa poc i per pistes en molt bon estat. Al anar sol, fer mal temps, ser l'únic ciclista a la muntanya i portar 12 kg d'equipatge en dos alforges descarto la veïna ruta BTT.
 |
| Torca, llac de muntanya a Cañada del Hoyo, serranía de Cuenca |
Cañete és la meva primera parada a Cuenca, un poble rodejat per muralles. Amb una població de 700 persones mai havia tingut estat tant buit. Quan els omeies van construir la muralla en la seva lluita amb els berbers que ja hi eren. Quan els cristians van lluitar amb els moros, els carlins amb els lliberals o les diferents guerrilles contra francesos o franquistes. Quan es va fer la carretera molts van emigrar a les capitals i ara no s'hi pot anar de cap de setmana. El bar del meu hotel és l'únic lloc viu abans del toc de queda i amb morteruelo i sopa de almendras tinc un primer contacte amb la cuina local.
 |
| Pisto, zarajos (tripa de corder), morteruelo o ajoarriero. Cuenca |
Etapa 7. Cañete-Cuenca. 90 km, 860m. Cuenca es cruïlla de molts camins. Camino del Cid, Camino de la Lana, Tren antic de Aranjuez a Utiel i ara un AVE. Ara hi ha més camins que viatgers.
Cuenca es molt maca i no surt a les llistes perquè té més de 10.000 habitants, però és un dels pobles més atractius d'Espanya. Va perdre molta població al caure la indústria de la llana i ara s'ha revaloritzat pel turisme. Fa temps que la població es estable, l'AVE ajuda. Tots els pobles de la província estan despoblats i amb cartells de venda i en canvi a la capital no se'n veuen.
El transvasament de l'aigua de la conca del Tajo a la conca del Segura, ha sigut una de les grans obres hidràuliques posteriors a romans i àrabs. En quatre trams diferents, porta l'aigua del Tajo al nord de Cuenca a través de tota la província fins a la província d'Albacete i al riu Mundo, què és un afluent del Segura. És una obra que es va dissenyar en temps de la República, començar a construir durant la dictadura i s'ha acabat en democràcia. La polèmica és el cabal que s'utilitza. Ha creat una activitat econòmica puntera a Múrcia i Almeria, amb treballadors musulmans que venen en patera i tècniques importades. Com als anys de l'España musulmana.
 |
| Cuenca entrant per la Hoz del Huecar i las casas colgantes |
Els primers dies vaig aprendre a tractar amb l'aigua i el fred. Avui el fang. M'he desviat per una ruta btt després d'una nit de molta aigua i el terra estava totalment enfangat. He hagut de parar per netejar el blog de fang que bloquejava canvis i roda.
Etapa 8. Cuenca-Tragacete. 73 km, 1150m. La ruta segueix la serranía de Cuenca. Al sud de la província queda la plana de La Mancha. Una estàtua a Cuenca recorda Don Quijote i em sento prop del personatge que a cavall, en lloc de bicicleta, recorria una Espanya que només podia interpretar l'humor.
 |
| Viatgers per una España en crisi que s'interpreta amb humor |
Comparteixo ruta fins la Ciudad Encantada amb un cérvol que creua la ruta i un ciclista local amb qui compartim informacions. Dilluns de pandèmia i pluja em fan l'únic al recorregut encantat. Entre panells que expliquen dos visions de les coses. Uns parlen de dracs, amants i herois. Altres d'erosió, fongs i diaclasses.
 |
| Solitari visitant de la Ciudad Encantada amb casc per si les pedres. |
El turisme s'ha congelat i a la muntanya deixa un paisatge desolat, però tornarà perquè aquesta muntanya és un lloc especial. Tragacete està entre el naixement del riu Xúquer i el del Cuervo. Un desemboca a València i l'altre a Lisboa. Estic a la divisòria d'aigües entre Mediterrani i Atlàntic.
 |
| Naixement del Río Cuervo. Al Atlàntic, l'anterior, Júcar, al Mediterrani. |
Etapa 9. Tragacete-Beteta. 51 km, 940 m. Beteta és la meva última etapa a Cuenca. Quan els romans era important pel mineral de ferro, a l'edat mitja per la llana i la transhumància i ara per l'aigua mineral, Solan de Cabras està a prop, i pels mimbres per fer cistells. Ara el turisme no hi és, però al bar tenen ajoarriero millor que la brandada de bacallà i morteruelo, com els millors patés. A la gasolinera venen menjar i el combustible ciclista es Alajú, una pasta de mel, ametlles i nous entre dos hòsties, excel·lent per les llargues pedalades.
La muntanya de Cuenca i Guadalajara no tenia tradició turística, és una zona maca però les grans ciutats escollien altres destins. Amb el turisme internacional, les autoritats autonòmiques van canalitzar diners europeus i ajudes però no han arribat prou clients. Tot molt buit. A Beteta, José havia construït 8 habitacions i restaurant a la seva casa. Es va divorciar i la tenia tancada des del 2011, ara vol tornar-hi amb la nova companya estrangera. Mentre dedica el temps a collir mimbres per vendre als majoristes.
 |
| Hoz del Alto Tajo ningú més. |
Etapa 10. Beteta-Molina de Argón. 75 km, 1550 m. L'Alto Tajo te una pista de 29km seguint el riu entre estrets i penyals. Una meravella en la que en un dia de pluja i turmenta, només m'he trobat amb una guineu. Els següents 30 km remuntant el rio Gallo fins a Molina de Aragón són un altre meravellosa i solitària lliçó de geologia i pluja.
 |
| Alto Tajo, ciclable però no navegable. |
Etapa 11. Molina de Aragón-Nuévalos. 79 km, 1400 m. La geografia condiciona la història i quan les millores de comunicació han fet la geografia poc rellevant, la història segueix marcant la nostra vida. Els rius Piedra i Mesa són els únics de Guadalajara que desemboquen a l'Ebre. Les "hoces" dels dos rius tenen una geologia i uns monestirs molt interessants.
 |
| Monestir de Jaraba a la Hoz del Mesa. Guadalajara a Zaragoza. |
Molts pastors són marroquins i fa anys que estan instal·lats amb les seves famílies i fills, altres tenen parelles ucraïneses, també hi ha famílies romaneses que gestionen bars. A les capitals provincials viuen molts que han marxat del poble tant petit que no tenia farmàcia ni oficina de banc. Ara també hi ha retornats de les capitals fugint de l'epidèmia.
El camí rural asfaltat travessa una frontera de comunitats autònomes i tots els vehicles que s'hi mouen tenen un propòsit. Hi ha furgonetes que van a vendre als pobles que no tenen botigues, també transports escolars que porten els pocs nens per aprofitar els centres rurals escolars agrupats, hi ha misterioses furgonetes amb finestres tapades que probablement porten treballadors temporers il·legals. Als rius hi ha hortes i fruiters i al secà, blat, civada i girasol. Algun ciclista despistat i algun cotxe de la Guàrdia Civil que es passeja sense saber què buscar. També maquinària arreglant els camins rurals asfaltats que es van fer per portar-hi molins de vent.
Les rendes dels molins han pagat parcs infantils per nens que no hi son. La UE paga la política agrària i tots els cartells que volen il·lustrar al turista que no ve.
El sistema ibèric és la columna vertebral d'Espanya. Separa la vessant mediterrània de l'atlàntica i el regne d'Aragó del de Castella. Ara les separacions son per CCAA fetes sobre taifes antigues.
Etapa 12. Nuévalos-Illueca. 71 km, 920 m. L'etapa d'avui, baixa la vall del riu Piedra fins a la unió amb el Jalón, travessa Calatayud i puja fins Illueca. La incidència del Covid és més forta a totes les comunitats de la vall de l'Ebre. La quantitat de treballadors precaris al treball agrícola i l'industria de transformació ho faciliten. La ruta travessa les infraestructures que han intentat canviar la geografia espanyola. L'AVE, l'antic i de via única, tren Madrid-Saragossa-Barcelona, la carretera nacional, l'autopista i coses noves com els GR i el camino del Cid.
 |
| ACalatayud i la vall del Jalón, encreuament amb rutes modernes. |
De Illueca era el papa Luna, que va ser-ho durant el cisma d'Occident quan hi van haver tres papas simultàniament. Va agafar el nom de Benedicto XIII, no va acceptar ser deposat i amb la tossuderia va donar lloc a la frase "mantenerse en sus trece".
Etapa 13. Illueca-Vozmediano, 80 km, 1360 m. Un altre pas de frontera entre comunitats, d'Aragó a Castilla León per un cami que ni ho anuncia. Pujada molt forta des de la vall del Aranda fins al cordal del Sistema Ibèric amb la sorpresa d'una zona plena d'escaladors aprofitant el festiu.
La pujada era llarga i continuada. Amb Spotify m'ha acompanyat Serrat amb "Pueblo blanco", el poble aragonès de la seva mare, i els poemes de Antonio Machado, lligat a Soria. Una delícia que ha fet més fàcil la llarga pujada.
Beratón, el primer poble de Castilla Leon, 1400 m sobre el nivell del mar i molt fred. És un poble que té diners per les rendes eòliques i les ha invertit bé. L'edifici més especial del poble serveix per hostatjar Ajuntament, CAP i Bar.
Després ruta llarga passant per Ólvega poble vinculat a Campofrío, Emiliano Revilla i el segrest per ETA, que el va retenir a un poble aragonès proper. Després els monuments de Ágreda i Vozmediano, 45 habitants. Demà serà el dia de pujar al Moncayo, la muntanya més alta del Sistema Ibèric.
Etapa 14. Pujada al Moncayo. 20 km i 1400 m a peu.
 |
| Moncayo amb neu recent, amb 2315m cim del Sistèma Ibéric. |
El Moncayo és la muntanya més alta del Sistema Ibèric i un dels cims emblemàtics d'Espanya. L'Ascensió més normal i directa és des del santuari al cantó aragonès, però la guàrdia civil talla la carretera pel confinament de comunitats. Una ocasió per pujar des de Vozmediano. Tres hores i mitja travessant una magnífica fageda, remuntant un torrent i finalment una pedrera al que va ser gelera, fins el cim a 2315m. Fàcil encara que el dia és dolent, ha nevat a la nit, fa fred i la visibilitat és dolenta.
 |
| Moncayo per una ruta llarga, perquè la GC tancava l'accés a la curta. |
El riu Quilmes desemboca al Ebre pero neix el poble amb un cabal molt alt que porta l'aigua de l'altre cantó del Moncayo. S'utilitza per una piscifactoria, canals de regadiu i generació d'electricitat. D'ací la dita "Moncayo ladrón, robas agua en Castilla i se la das a Aragón".
Demà seguiré etapa pel nord de Sòria cap a la Sierra Cebollera, perquè entrar a La Rioja per les valls del riu Alhama i Cidacos em portaria a ciutats que estan tancades i controls policials. Cada comunitat té un sistema mètric diferent, La Rioja fa servir un sistema de semàfors que dóna mala nota a la comarca que seria el meu destí.
Els pagesos al bar tenen ganes de xerrar i m'expliquen la seva economia. A la granja el porc passa de 14 a 105 kg en 4 mesos. Paguen 14€ per porc. Mascles capats i femelles barrejats. Els seus creixen en cors de 14 porcs en 2 naus de 1500. L'empresa catalana Valls porta el garrí, s'emporta el porc, envia el pinso i antibiòtic i cada setmana passa un veterinari. Els purins van al camp a fermentar i algun dia caldrà depurar-los... Te sort de tenir un pou i no pagar aigua. No hi ha ningú a la granja i amb passar-hi un cop al dia es suficient. Cal netejar i si un porc està malalt ell li dona medicament. Valls ven el port en canal i despres despiece... Ara Campofrio, que començar la industria i després es va vendre a una multinacional, no mata porcs, fa pizzas i altres coses.
 |
| L'Espanya buidada reacciona des d'edificis d'un gloriós passat. |
A Sòria hi ha cereals i porcs, no fan falta temporers. A La Rioja hi ha fruiters i calen molts temporers. La frontera entre les dos regions son generadors eòlics. Els nous tindran 260m i seran els edificis més alts d'España.
Etapa 15. Vozmediano-Yanguas. 70 km, 1060 m. Pel desolat nord de Soria. Yanguas és un maco, frontera i camí cap a Arnedo que està en confinament perimetral. Trobo una parella de GC però com em quedo al poble no em diuen res.
A la fonda comparteixo sopar amb un grup de portuguesos llenyataires al bosc per una empresa de Burgos, fent pellets i taulons de fusta. Els pocs hostals oberts entre setmana viuen dels treballadors.
 |
| Dinosaures que van passejar per Santa Cruz de Yanguas, Soria. |
Etapa 16. Yanguas-Rasillo de Cameros. 62 km, 1260 m. Pujo per pistes habilitades pel transport dels generadors eòlics fins a la Sierra Cebollera, després pistes de vaques pel cordal fins un altre camí. Confonc la direcció i arribo al cim del antic port de Piqueras. No hi va ningú des que va obrir el túnel que connecta Soria amb La Rioja. Al descens travesso un control de GC avorrits, esperant que passi algú. Els mateixos guàrdia civils m'avancen a la carretera que ve del túnel i uns quilòmetres més avall fan un control per mi. Sorpresos de veure un ciclista que ve de Soria no accepten que estic federat al no competir, però com ja estic a La Rioja només poden fer un parte a algun delegat governatiu riojano. Com venjança, em posen multa per no circular amb la bici per l'arcén i m'aconsellen que esperi, que aviat es podrà anar a tot arreu.
 |
| Rasillo de Cameros. "Olmo hendido por el rayo y en su mitad podrido, con las lluvias de abril y el sol de mayo, algunas hojas verdes le han salido" |
El resultat de les eleccions a Madrid consolida un nacionalisme central. Espanya és ara un regne de taifes noves consolidades sobre geografia e historia antigues. La GC guarda les noves fronteres interiors delimitades per generadors eòlics. Un projecte d'Espanya es dilueix al fer-se imprescindible Europa.
El turisme es la única activitat que ha fixat població al territori, però amb limitacions.
Etapa 17. Rasillo de Cameros-Ezcaray. 72 km, 1170 m. El recorregut entre Nieva de Cameros i Anguiano és un GR molt deteriorat per falta d'ús, fang i caiguda de fulles i branques. Més d'una hora empenyent la bicicleta costa amunt i travessant un parell de rierols. Al baixar, un prat amb centenars d'ovelles, és la regió originària de la merina. Quatre gossos pastors se'm planten al davant i he de negociar una alternativa donant-lis la cara. Camí de Berceo punxo una roda i veig una esquerda a coberta i càmera. No he revisat el material al marxar perquè una càmera de recanvi està punxada i l'altre és de 26". No tinc més remei que arreglar-ho amb dos parxes.
 |
| Sense camí entre les serres de Cameros i Demanda. |
A Sant Domingo de la Calzada trobo l'únic ciclista amb alforges de tota la travessa. Un noi alemany que va sortir de Stuttgart i va a Santiago de Compostela. Sorprès perquè esperava molta gent al Camino Francès i el fa sol, en couchsurfingi i sense problemes amb la policia.
Etapa 18. Ezcaray-Miranda de Ebro i retorn a Barcelona. 51 km, 200 m. De Ezcaray fins a Miranda de Ebro, el paisatge es esplèndid després de les pluges d'abril i el sol dels primers dies de maig. Les muntanyes de la Demanda tenen una punta de neu i el cereal deixa pas al raïm. Aprofito la via verda del riu Oja por on va passar el tren d'Haro a Ezcaray.
 |
| Festival de colors de primavera, de la neu de la Demanda al Ebro. |
El tren de Miranda de Ebro a Barcelona transborda a Saragossa a un AVE. Cal desmuntar la bicicleta i embalar-la i no tinc els materials. El bus tampoc és fàcil, he de fer canvi a Vitòria. He pagat suplement per la bicicleta però els dos conductors posen totes les pegues. Als països pobres, una furgo plena té lloc per una bicicleta i després per una cabra. Als països rics l'autobús està buit però no hi ha lloc per la bici.
A Vitòria el bus ve de Madrid i va a Irun, està ple i la meitat del passatge són subsaharians. A Vitòria el bus ve de Santander i va cap a Barcelona, està quasi buit, alguns marroquins que m'han ajudat a carregar la bici baixen a Lleida i arribem a Barcelona tres passatgers.
 |
| Final de festa per la Via Verda del antic tren Haro-Ezcaray. |
.
