Del Mediterrani (Llançà) al Atlàntic (Hondarribia) en bici i en solitari.
 |
| Recorregut de la Transpirenaica a la platja de Llançà. Per animar als ciclistes i esfereir als banyistes |
20 octubre. Llançà-Albanyà. 70 km 1250 m pujada.
Sortida de la platja de Llançà amb un contundent cartell de Transpirinenca. Dures pujades i baixades per pistes en bon estat, pedres, dòlmens i menhirs. Ruta de la DO Empordà.
 |
| Platja de Llançà. Comença l'aventura de travessar el Pirineu fins al Cantàbric. |
De Gratallops a Agullana es travessa el nucli de La Jonquera. Camions, rotondes, puticlubs. Frontera.
Al bar d'Agullana es parlava francès i es deia que els de La Jonquera, ara viuen a Agullana perquè La Jonquera està ocupada per moros, negres i sud-americans. Racismes selectius a las fronteres.
En ruta un cotxe amb dos francesos sospitosos, pregunta com passar a França sense travessar la frontera. Parlo de Camprodon i coll d'Ares per no dir res de les pistes del coll de Lli. Merci, tràfics de fronteres.
Ruta pel sud del pantà de Boadella per veure la presa i l'origen de la ruta de la Muga.
 |
| Dia gris pedalant al Alt Empordà. |
Albanyà, diumenge serà la Festa del Bolet. No ha sigut mal any perquè va ploure poc però quan calia. Al bar els boletaires volen explicar les seves proeses. A la muntanya et miren malament i s'amaguen per protegir rovellons, llenegues i trompetes de la mort.
A la Fira, hi haurà 36 paredes en un poble de 60 persones, vindran centenars de cotxes, una Festa Major.
Al bar també són caçadors i quan tenen problemes amb l'escopeta, han de reportar a Mossos i Guàrdia Civil. Els civils són més fàcils perquè són de l'antiga escola i més flexibles.
Ara el turisme són caminadors, ciclistes i boletaires.
 |
| Pont de Camprodon, ciclable amb dificultat. |
21 octubre. Albanyà-Camprodon. 62.5 km 2042 m
Pista asfaltada pels Gorgs de la Muga. A l'estiu hi va tanta gent, que es limita l'accés per protecció ambiental i manca d'aparcament. Ara no hi ha ningú, però això no afecta als ciclistes.
Pujada forta i al final sense asfalt i amb pedres, duríssima. La pendent mitja dels darrers 10 quilòmetres és 6% i les puntes màximes del 17%. Potser la relació màxim a mitja és el triple de manera general.
El Coll de Riu és el punt més alt. La conca de la Muga canvia pel Fluvià. En poca estona i una curta grimpada, es puja al Bassegoda.
 |
| Pantà de Boadella al riu Muga, el primer dels molts que cal travessar. |
Trobo el primer ciclista en dos dies. Sven és un suec de 67 anys, que ve de Rostock i va al sud d'Espanya per una via que es diu European Divide.
Avui acabarà a Olot i després apunta a Teruel. El sorprenen els estranys horaris dels restaurants a França, i el preocupa que a España molts estan tancats. Li aclareixo que el problema és de dilluns a divendres, sovint la solució és el bar del poble. Tots els pobles tenen un bar obert i una església tancada.
 |
| Vall d'en Bas a l'Alta Garrotxa un paradís poc conegut. |
La vall d'en Bas és preciosa. Una pista asfaltada la travessa durant 25 km fins a Sant Pau de Segúries. Dos colls durs al final de la jornada i sense trobar a on menjar, sortejant rampes musculars i "pájaras" fins a Camprodon.
 |
| Recordatori als 10 morts quan el torb va convertir aquest lloc idíl·lic, el peu del Balandrau, en un infern. |
22 octubre. Camprodon-Planoles. 53 km, 1440 m
Pujada forta fins Tregurà de Dalt. Després pista de terra. Recordatori als morts de la tragèdia al Balandrau. També als dos ciclistes que va matar un allau en aquesta pista una primavera. El camí pedregós segueix fins a 2050 m, just sota el Balandrau.
 |
| Descens per sobre de 2.000 metres cap a Ribes de Freser. |
Molt vent, pedres i fred. 3km he de caminar empenyent la bici per no caure.
Baixada pedregosa fins a Ribes. Simplifico ruta anant a Planoles per la carretera que ara té poc tràfic. Les estacions d'esquí estan tancades i a la Cerdanya s´hi va pel túnel del Cadí.
Alberg a Planoles amb 10 famílies i molts nens petits. Els sopars i esmorzars són un guirigai entretingut.
 |
| Parada per recuperar forces al peu del Balandrau. |
23.10 Planoles-Bagà. 60 km 1240m
Pujada molt dreta per l'antiga carretera per Tosses fins a la collada. La pendent arriba a 10%. No hi ha gasolineres entre Ribas i Puigcerdà, 50 km, però en aquesta antiga carretera, hi ha algun bar obert a les estacions de tren. Ajuda perquè plou, fa vent i fred. La tardor ha arribat.
 |
| Castellar de n'Hug, avui toca l'alta vall del Llobregat |
Al pàrquing de l'estació de La Molina decideixo canviar de vall pel coll de la Creueta. És 200m més baix que el Coll de Pal i no em sedueix pujar entre pistes d'esquí tancades amb mal temps.
Castellar de n'Hug està ple de visitants. Els últims pobles de les valls tenen totes les cases reformades encara que no s'hi visqui. Tregurà, Castellar, Bagà. Els pisos barats i habitats estan al poble anterior amb menys vistes.
 |
| Tapa de rovellons en un dia de tardor per seguir pedalant. |
Uns caçadors carreguen senglars morts a un camió frigorífic per inspecció sanitària.
A les Fonts del Llobregat i a la museística fàbrica de ciment Asland, quasi no hi ha ningú. Amb el mal temps els visitants se'n tornen.
 |
| Bagà des del castell dels Pinòs, final de la quarta etapa transpirinenca. |
Bagà és el final d'etapa i el començament de moltes rutes de trail. Té un barri antic molt ben conservat i carrers buits per la pluja i el final del cap de setmana.
He dormit als albergs d'Albanyà i Planoles i a Bagà estic a Cal Batista, l'únic hostal obert. El cambrer és de prop de La Seu i parlem de la hostaleria comarcal.
 |
| La nit, la pluja i el final del cap de setmana, fan més màgics els carrers antics de Bagà. |
Dilluns 24 octubre. Bagà- Seu d'Urgell. 76 km, 2000m desnivell.
Sortida de Bagà per la pista que remunta al riu Bastareny. Pendent sostinguda que puja fins als colls de Bena, Balma i Collell. Deixo els camins que van al santuari del Gresolet i al refugi Estasen. La paret nord del Pedraforca, grandiosa, està coberta per núvols. El descens final a la vall de Cerneres ja és un difícil recorregut BTT que porta a les restes del poblat destruït per l'exercit el 1944, després d'una lluita amb els maquis.
 |
| Ruïnes a la vall de Cerneres, entre Josa de Cadí i el final de Bastareny. Un record d'un temps passat. |
Arribo a la carretera Gósol-Tuixén i a Josa del Cadí. Un record al passat càtar i el Camí dels Bons Homes.
Després de Tuixén noves pujades per asfalt seguides d'un vertiginós descens a La Seu. Entre Gósol i la Seu, uns 40 km i cap bar obert. Cases restaurades a pobles buits.
 |
| Cara nord del Pedraforca, des de la pista de Bastareny un dia núvol. |
És una regió d'origen de la meva família. Fa tres generacions, 12 nens, mortaldat infantil, poques epidèmies i migració per camins de mules. Ara la regió és un lloc d'oci pels caps de setmana.
Va ser també l'escenari que descriu l'Amadeu Gallart, cosí de La Seu i ex alcalde, el seu llibre "Per Deu, per la Pàtria i el Rei. La vida d'un carlista pirinenc". Entra Berga, Solsona i la Seu, en un món difícil de reconèixer. Un excel·lent treball de reflexió històrica que a vegades sembla un western amb bisbes.
He pedalat les capçaleres de vall de les terres en que passen els fets i només he trobat boletaires i motards.
El món de càtars, carlistes i maquis, sembla que ha desaparegut, perquè a les valls quasi no queda ningú.
 |
| Començant ruta des de l'hotel Andria a la Seu d'Urgell. |
Al vespre, sopar i dormir el millor hotel de la Seu, l'Andria. Família i converses d'un món que ha passat dels viatjants de comerç als moters internacionals com millors clients de la hostaleria.
 |
| Per les pistes d'esquí de fons de Sant Joan de L'Erm, la pendent ideal. |
Dimarts 25 octubre. Seu d'Urgell-Llavorsí. 68 km, 1474 metres.
Sortida de la Seu cap a Castellbò i la vall que va a Sant Joan de l'Erm. És una pista d'entrenament dels molts ciclistes professionals que viuen a Andorra. També algun boletaire i la preparació de desenes de gossos huskys per l'hivern. Pedalar fins a les runes de Sant Joan Vell pels camins què són les pistes d'esquí nòrdic és un plaer. Tenen la pendent justa.
Terres de càtars, trobadors, carlins i maquis, amb gent que es guanyava la vida fent de pagès, ramader, llenyataire o contrabandista. Ara tots són morts i de dilluns a divendres hi ha més fantasmes que persones, fins al cap de setmana en què els vius tornen a guanyar.
 |
| La tardor és un festival de colors perquè cada arbre va a la seva bola. |
Llavorsí és el final d'etapa. I arribo justet amb una roda que perd aire. La meva manxa amb adaptador de rosca no va bé amb les càmeres de vàlvula fina. Treuen l'obús de la vàlvula per posar líquid sellant. Al desenroscar la manxa també surt la vàlvula. Un taller de Sort ven material ciclista i em porta a Llavorsí una manxa tradicional per resoldre el desastre.
La família que porta l'hotel és del Punjab i observa divertida l'aventura. L'hotel tanca la propera setmana. La manca d'hotels després de Tots Sants i el canvi d'horari d'hivern faran més complexa la segona part de la travessa.
 |
| Ruta d'alta muntanya entre Llavorsi i Espui, a l'ombra del Montsec |
Dimecres 26 oct. Llavorsi-Espui. 59km, 1780m
Gran etapa, potser l'etapa reina perquè s'arriba a la cota més alta, el Coll de la Portella 2259 m.
Quasi no es trepitja asfalt, mitja ruta és espai d'alta muntanya amb vistes grandioses. Els 900m de descens des del Coll de Triador a Espui són de vèrtic.
Tot sol, en més de 6 hores de pedalar, només he vist un vehicle dels forestals i un helicòpter que s'ha entretingut a observar-me.
 |
| Coll de Triador, camins cap a Llessuí, Espot, Llavorsí i la Vall Fosca. |
El final d'etapa es Espui, a la vall de Capdella. Del Noguera Pallaresa al riu Flamisell, passant per la capçalera del Pamano, un riu que parla.
Espui és el poble més petit en que dormiré a la travessa i he tingut sort que la fonda Casa Sastre encara està oberta. Tenen uns altres clients i donaran sopar.
 |
| Coll de Triador, nus de camins a la muntanya i ara etapa gran dels Pedals de Foc. |
A l'estiu hi ha més moviment, perquè la ruta ciclista "Pedals de Foc" hi passa. Part del recorregut d'avui i demà de la Transpi és compartit amb la Pedals, però en sentit contrari.
La Vall Fosca viu de moltes vaques, alguns ciclistes i caminadors, i el moviment per la central elèctrica que aprofita l'Estany Gento.
 |
| Coll de la Portella el punt més alt de tota la Transpirenaica |
Dijous 27 octubre. Espui- Pont de Suert. 52 km, 1300 m.
La Fonda d'Espui ha obert perquè una família de quatre avis hondurenya-alemanya hi va. Els hi va agradar tant el Museu d'Art de Catalunya, que ara exploren el Pirineu. La setmana vinent tanquen bar i cuina però no habitacions.
 |
| Tram no ciclable entre Pont de Suert i Capdella. Ruta dels Pedals de Foc |
M'expliquen que una persona de Sort ha desaparegut amb el seu cotxe i el busquen, deu ser la causa que un helicòpter m'empaites ahir.
A Torre de Capdella trobo en Manuel, jove ciclista amb moltes preguntes i algunes respostes. També li van preguntar a la muntanya per la persona desapareguda.
Seguim junts una etapa fàcil i maca, amb els 2 km més durs de la Transpi, bici a coll.
 |
| El Pirineu de Lleida te les cotes més altes i alguns trams molt tècnics. |
Amb ritmes diferents arribem a Pont de Suert i sopem amb en Miquel i la Rosa al restaurant Espiadimonis, excel·lent i d'un parent de la família de la Seu. Grans converses sobre la terra, la seva gent, els embotits i els licors.
La ruta segueix per l'Aragó, per l'imponent Pirineu de Huesca.
 |
| Seu d'Urgell a vista d'ocell venint de l'altre cantó del Cadí. |
Divendres 28 octubre. Pont de Suert- Campo. 57 km, 1395 m desnivell.
En Miquel s'apunta a l'etapa i amb en Manuel entrem a l'Aragó i l'etapa central de la Transpi.
Seran els únics dos dies en que no vaig sol.
Pista asfaltada a Bonansa i aviat camí dret i pedregós fins al Collado de Espés, 1566m i separació entre las valls del Ribagorça i Esera.
Excel·lents vistes sobre el Turbón i sobre els massissos de Posets i Cotiella. La neu està lluny i n'hi ha poca.
En Miquel aprofita per collir un munt de rovellons als marges del camí. Esplèndides vistes des del pedregós camí que porta a Seira fins que es fa fosc. Per seguretat, posem les llums després d'algunes caigudes.
 |
| Entre Pont de Suert i Campo, a l'ombra del Turbón. |
La carretera Campo-Seira està tallada durant un mes per fer millores. Crèiem que només ho estava al Congosto de Ventamillo, amunt de Seira. Això fa que la vall de Benasc estigui pràcticament aïllada del turisme perquè les vies alternatives són llargues.
Hem trucat a la DGT i hem fet dir el noi del call-center que no hi veu problemes per les bicis, sense que estigués gaire segur de a que és referia. Ens hem buscat una coartada.
 |
| Vora Pont de Suert, a punt d'entrar a l'Aragó. |
Ens la juguem per recórrer els 12 km tancats fins a Campo i tenim sort de no trobar cap autoritat, només sorpresos grups nocturns de treballadors que ens pregunten d'on sortim.
No ho crèiem possible, però ja de nit, a les 21h, demanem una cervesa a un bar de Campo. La Rosa ve a recollir al Miquel i s'afegeix al sopar, contenta de no haver protagonitzat un rescat nocturna de tres ciclistes per estretes carreteres de muntanya.
 |
| Miquel, ciclista i boletaire. |
Dissabte 29 octubre. Campo-Escalona. 46km, 1410m.
Pujada per asfalt fins a Sen i Viu, després pista forestal fins als colls de Gulliver i Colladita. Batuda de caça al coll, sortosament per on no passem. Un grup d'alumnes d'una escola artística de Graus estan pintant el Cotiella.
En Manuel i jo ens separem. Ell no te pressa, si veu un lloc maco s'hi vol quedar. Si a la botiga veu una carn que li agrada, la compra i la vol cuinar com dinar en ruta.
 |
| Manuel el coll de Gulliver, a prop del Cotiella, d'una batuda de caça i d'uns pintors entusiastes. |
Sembla que a mi em falti temps. Tinc horaris a complir i avui seguiré fins Escalona. Em deixa un sac de dormir, no hi ha hotels, buscaré un lloc per vivaquejar i començaré d'hora les pujades a Nerin, Serra de las Cutas i Ordesa. El sac li deixaré a algun hotel de Torla.
La carretera a Nerín pel Cañón de Añisclo està tallada per un desprendiment que sembla ciclable. Si tinc sort i passo tindré tota la ruta per mi.
 |
| El forat a la ruta és ciclable. |
Diumenge 30 octubre. Escalona-Torla. 53 km. 2.940m de pujada, potser un error de GPS, més probable 2200m
La ruta Escalona a Nerín passa pel Cañón de Añisclo. La van fer als anys 40 presos republicans per poder construir una central hidroelèctrica. La central no és va construir mai i el projecte va ressuscitar als anys 80. La pressió dels moviments ambientalistes va aturar-ho i es va incloure el canó al Parc Nacional d'Ordesa per garantir protecció futura.
 |
| Carretera de risc, amb fred, caigudes de pedra, forat i molt maca. |
Fa unes setmanes es va enfonsar un tros de carretera i ara està tallada al tràfic. La carretera és molt precària i de sentit únic, dos cotxes no passen. Cauen pedres i es desaconsella el pas de ciclistes, motos i cavalls, com si tots els cotxes fossin blindats.
Fa molt fred, no hi ha ningú per controlar i les explicacions són confuses, així que em fico a la carretera del Cañón. Tota per mi. El socavón a la ruta és ciclable sense problema i no em cau cap pedra encara que em protegeix el casc ciclista. Un privilegi.
 |
| Tots els cotxes tenen blindatge pel desprendiment de pedres? |
Al final hi ha una barrera i un munt de cotxes que fan passejades alternatives. La noia del Parc Nacional m'esbronca dient que m'he colat i estava prohibit. Al final ens fem amics, la informo del socavón i em diu que està previst començar la reparació abans de l'hivern.
 |
| Els drons estan prohibits a la vall d'Ordesa, però la senda dels miradors dóna les mateixes vistes. |
A partir de Nerin una pista en bones condiciones, s'enfila 1000m de desnivell. Segueix tota la vall d'Ordesa per dalt, al límit del Parc Nacional. Els drons estan prohibits però no calen, perquè es te vista d'ocell de vall i cims. Monte Perdido, Cilindro de Marboré, Brecha de Rolando, Circo de Soaso, cascada Cola de Caballo. Un munt de cims de 3000m a tocar.
 |
| Pedalant per sobre d'Ordesa, com les àligues. |
Inquieta la manca de neu, quasi tots els cims pelats i la gelera del Perdut una ombra del que era.
És el primer dia amb força ciclistes, quasi tots instal·lats a Nerin, pujant a l'esplèndida Ruta de los Miradores, I tornant a l'hotel. La meitat de les bicis són elèctriques i totes lliures de pes.
Dos punxades en la ruta em convencen de canviar a tubeless quan torni.
 |
| Torla. Darrera Ordesa, a sota un parking amb 1000 cotxes. |
El descens a Torla son 1.000m de ziga-zagues vertiginoses per terreny pedregós. Cansat i amb poca llum caic alguna vegada. El Pirineu central totes les etapes acaben amb baixades així.
A Torla he tingut sort de reservar una habitació per cancel·lació. Ara toca reparar la bici, les ferides, narrar al viatge i dormir. Una gran etapa.
 |
| Camí de Aragüés i Aisa per la vall de Estarrún. |
Dilluns 31 d'octubre. Torla- Jaca. 67 km, 926 m.
No es pot accedir en cotxe a Ordesa, cal aparcar a Torla i agafar un bus fins al començament de la vall.
Aquest pont, Torla està a petar. Potser hi ha 1000 cotxes aparcats, amb molts visitants dormint en autocaravanes. Altres llocs estan vuits, sembla que el turisme segueixi, com la ramaderia, un model intensiu.
He tingut sort de trobar una habitació d'hotel. Venia d'un vivac i una etapa molt dura i estava disposat a pagar car. Sembla que la cancel·lació que vaig afanyar-me a reservar per internet, estava molt sol·licitada.
De dormir en un prat a Escalona, a una habitació de luxe a Torla. Vivac i VISA.
Com plovia vaig canviar la ruta BTT per una de cicloturista.
Port de Cotefablo per passar del Sobrarbe al Alto Gállego. Biescas, Iglesias del Serrablo, riu Gállego i vall de Tena.
 |
| San Juan de Busa. Al deu cristià, amb decoracions musulmanes i ritus ancestrals. |
Entre les esglésies destaca San Juan de Busa, anterior a l'any 1000 i amb elements decoratius àrabs. La descripció de la seva romeria indica costums encara més antigues. "El dia 24, antes de salir el sol y tras sanchuanarse, las gentes recogían el ramo medicinal."
 |
| Mila, Javier i Alfons aprofitant un dia esplèndid de tardor a Jaca. |
A Sabiñánigo, tots els bars estan tancats perquè plou. A l'únic obert demano falafel, pregunto si la tele parla en urdú o punjabi i agafo la cervesa de la nevera, perquè el menjar "haram" es pot vendre però no tocar.
18 km de pluja més tard, estic a Jaca, a casa de Mila i Javier, a punt per una passejada per l'animat centre antic de la ciutat, un bon sopar i una llarga conversa.
 |
| Bisaurín, 2670m. Cap cim més alt fins al mar. |
Dimecres 1 novembre. Jaca-Aragües del Puerto. 41 km, 800m.
A cada travessa intento un dia de descans ciclista pujant un cim a peu. El Bisaurin, de 2670 m, és el més alt del Pirineu que queda fins al mar i es pot pujar des del Refugi de Lizara, accessible en bici. Està a poc més d'una hora de Aragüés del Puerto, etapa de la Transpi. Cèlia i Jordi uns altres bons amics, hi tenen una casa i me l'ofereixen.
Tranquil·la jornada cicloturista que comença comprant paté i formatge al nucli vell de Jaca, prop de l'Albergue de Peregrinos del Camino, i segueix per les valls de Lubierre, Estarrún i Osia. Per pobles macos com Aisa o Jasa. Amb vista a cims imponents, com l'Aspe, encara que ja deixem enrere els 3.000m del Pirineu central.
Començo a sentir l'olor del Cantàbric.
 |
| Refugi de Lizara i vall de Aragües des del GR-11 |
Dimecres 2 novembre. Pedalar al refugi de Lizara i ascensió circular al pic del Bisaurin.El Bisaurín, amb 2670 m, és el pic més alt del Pirineu fins al mar Cantàbric. És un gran cim, que requereix una grimpada fàcil especialment per la via del coll de Secús, la que he utilitzat pel descens. Sis hores en total, vent i molt fred el cim, i una vista total dels cims del Pirineu Occidental del Balaitús al midi d'Ossau.
A les travesses ciclistes que he fet de tots els sistemes muntanyosos, he reservat sempre un dia de repòs ciclista per descobrir algun cim destacat. Així he pujat al Mulhacén, Almanzor, Peña Lara, Horcados Rojos de Picos de Europa, Moncayo, Ifac i també Urbión i La Sagra.
Ara el Bisaurin destaca en aquesta llista. Forma part del Parque Natural de los Valles Occidentales, que agrupa les zones alpines de les últimes valls de l'Aragó, com Hecho, Ansó i Aragües.
 |
| Midi d'Ossau i Balaitus vistos des del Bisaurín. |
El refugi de Lizara és esplèndid, un autèntic hotel. Hi pasen al GR-11, Transpirenaica a peu pel cantó espanyol i la senda Camille, una popular i imaginativa ruta que junta refugis de la regió, entre França i Espanya, amb l'excusa de l'ossa Camillle.
Alguns pobles de la vall hi passa la Transpi de BTT, la meva, o el Camino de Santiago. Xarxes de rutes amb un relat que donen vida al turisme.
A la baixada del cim em trobo amb un ramat de 15 sarrios que em miren amb desconfiança i fugen.
 |
| Baixada del Bisaurin per el coll de Secús, en la confluència amb el GR-11 |
Passada l'explosió de turisme del pont, quedem només dos persones al refugi. Francisco de 62 anys, té ganes de xerrar i mentre sopem m'explica que s'està una setmana en aquest cul-de-sac aïllat de vall pirinenca, per entrenar-se després d'una operació important i tornar a curses de muntanya. La cosa és posa interessant quan em parla de la seva feina, que presenta com consultor en seguretat, i repassa totes les crisi polítiques i guerres dels darrers 20 anys. No parlo gaire però capta que segueixo amb interés la seva xerrada. No li confirmo, però he estat a quasi tots els llocs que descriu i coneixo les crisis. Bòsnia, Siria e Irak, alguns Stans i com que parla rus, coneguts a Ucraïna i Rússia amb anècdotes sucoses. Penso que és un militar retirat que havia estat a molts llocs confidencials i està content de trobar algú que l'escolta amb interès. Imagino alguna operació especial aquest vespre trencant la tranquil·litat de la vall.
 |
| Isaba, un altre idilic poble aragonès a la capçalera de la vall de Roncal. |
3 novembre. Lizarra- Isaba. 70km, 960m.
Plou molt el refugi de Lizara i la previsió és d'aigua i baixada de temperatures. Un altre dia cicloturista.
Temps d'acomiadar-me de la Maria eficient guardesa del refugi amb qui compartim aficions ciclistes, i del Francisco, ara ja amb roba militar.
Més tard, ja a Barcelona, vaig descobrir que el meu amic Francisco, al que deia que era un xaval perquè tenia 4 anys menys que jo, era un tinent general retirat que havia tingut les màximes responsabilitats en destins internacionals. També havia fet els tres pols, Nord, Sud i Everest. Ens vam abraçar en un dia fred i plujós i ens vam despedir per córrer i pedalar en direccions contràries.
La ruta va per Aragüés, Hecho i Ansó, pobles que controlen valls que s'endinsen fins al cordal del Pirineu i la frontera. Entre poble i poble, a la Transpi sempre hi ha un coll amb forta pujada,
 |
| Anso, un dels pobles més macos d'Espanya i origen de la Corona d'Aragó. |
Ansó és l'últim poble de l'Aragó i part del selecte grup de "Los pueblos más bonitos de España". Va arbitrar un conflicte entre les veïnes valls del Roncal, a Navarra, i Baretous al Béarn francès, pel qual els segons paguen encara cada any tres vaques als primers, per poder pasturar als seus camps. L'acord és vigent des del 1375 i es considera el tractat de pau més antic d'Europa.
Al coll que dona accés a la vall del Roncal i Navarra, la carretera de muntanya mal asfaltada i precària és converteix en carretera de veritat. Coses del règim foral i els conflictes fiscals entre comunitats. Tres vaques no ho arreglarien.
 |
| Espectacular mausoleo del tenor Julian Gayarre al cementiri de Roncal, fet per l'escultor Mariano Benlliure. |
Formatge apart, el més destacat del Roncal és el mausoleu de Julian Gayarre, un gran tenor del segle XIX. El va fer Mariano Benlliure, famós escultor valencià, i va circular per totes les exposicions artístiques europees de l'època. La reina d'Espanya el volia per una plaça de Madrid, però però la família del tenor mort va aconseguir que es quedés a on estava el difunt, a Roncal.
L'obra de l'artista valencià és exuberant i barroca, com està feta de marbre i bronze no pot tenir el destí d'una falla.
Final d'etapa a Isaba, un altre poble esplèndid i una etapa amb menys pluja del previst.
 |
| Travessant la selva de Irati un dia de fred pluja i neu propera. |
Isaba-Roncesvalles. 4 novembre. 76 km, 1740m.
Previsió de pluja i fred per tot el dia. Surto plovent i en la carretera direcció al port de Larrau, a França, es veuen nevats els cims a partir de 1.400 m.
L'etapa travessa d'est a oest tota la vall de Salazar i el riu Irati. Una zona esplèndida, un bosc de fages entre dos cadenes de muntanyes i a on sempre plou. Hi ha camins bons tancats el tràfic particular i amb activitat de fusta. Cap visitant ni ciclista, tot sol en desenes de quilòmetres.
 |
| Real Fábrica de Armas de Orbaizeta. Aigua, fusta i mineral del Pirineu per fer canons. |
El fred, la pluja i el vent de les baixades, em posen al límit i tremolo dalt la bici. Sort que a les Casas de Irati, un punt d'accés des del poble de Olaveaga, avui el bar està obert. Dos tasses de te i unes migas de pastor em recuperen.
Després de vorejar tota la presa de Irabia, segueixo fins a l'antiga Real Fábrica de Armas de Orbaizeta. Una fàbrica i poblat que va construir Carlos III al segle XVIII per fabricar armes i municions de ferro aprofitant l'energia de l'aigua, la fusta i el mineral de la regió. Va ser un objectiu de les dos guerres amb França i de les carlines, abans de decaure i ser ara Patrimoni Històric.
Dotze km de camí de pujada, de nit i amb pluja, rematen la jornada més llarga de la Transpi.
 |
| Roncesvalles, el principi d'un llarg Camino ben indicat. |
El Albergue de Peregrinos de Roncesvalles tanca de novembre a febrer i dirigeix els pocs clients a la propera Posada. Compro la credencial de peregrino per 3€ després de registrar-me com "no creient" i comparteixo habitació amb una xilena, un irlandès i un nordamericà. L'ambient cosmopolita i obert d'un Camino en la seva primera etapa.
 |
| De Navarra a la vall de Aldudes, França, per camins perdedors i difícils. |
5 novembre. Roncesvalles-Lesaka. 85km, 1380m.
Fred i cel clar. Un bon dia per pedalar. Esmorzant els estrangers expliquen que van començar la ruta a Saint Jean Pied de Port. Tom, que ve de Montana, USA, va volar a Madrid, tren a Pamplona, bus a Roncesvalles, i i 50€ de taxi a Saint Jean. Llavors va començar a pujar i refer els 1300m de desnivell fins a Roncesvalles. Ja ha fet el més difícil. Els espanyols comencen a Roncesvalles i també val.
 |
| Torre camuflada per caçadors d'ocells a Navarra. |
És dissabte i els caçadors ho aprofiten. El camí segueix unes camuflades torres en que els caçadors s'amaguen per matar ocells.
A una de les "mugas", pedres antiguas que marquen la frontera amb França, la pista baixa a la vall des Aldudes. "Passage barré", un altre camí tancat als cotxes que arrisco en bici. Una esllavissada de pedres i un tram en que la carretera ha desaparegut es poden travessar en bici però no en cotxe. No ho arreglaran perquè és una ruta contrabandista.
 |
| Muga numero 152, la frontera esta ben clara. |
Forta pujada per tornar a Navarra i descens molt BTT per camps, rius, pedres, camins i carreteres locals fins a la vall del Baztán.
El bonic poble d'Elizondo és la capital del Baztán. Hi ha l'hostal Trinquete que té dins de l'edifici un espai pel lloc d'aquesta varietat local del frontón. Hi vaig dormir fa anys amb el meu cosí Toni en una de les etapes d'una anterior transpirenaica, a peu i en sentit contrari.
 |
| Plaça de Elizondo, temps per recuperar forces. |
Una agradable Via Verda segueix el riu, que canvia el nom a Bidasoa, fins a Irun fent frontera amb França.
Em quedo a Lesaka per anar demà a San Sebastián pel port de Aritxulegi.
Lesaka és un poble de Navarra, molt euskaldun, prop del límit amb Guipuzcoa. Un poble d'èxit. 3.000 habitants i creixent. Agrícola, ramader, industrial, que ha preservat molt bé paisatge i construcció.
 |
| Lesaka un poble euskaldun, industrial, agrícola, ramader i turístic. |
Tenia alcaldes del PNV, però a les últimes eleccions, els únics candidats van ser Bildu, que va guanyar, i Geroa Bai.
M'allotjo en un alberg municipal que havia sigut convent de monges i també fa de centre comunitari i espai de difusió del euskera. Remarcable el canvi i la millora en el ric i complex món de la cultura basca.
 |
| Pasaia i monte Jaizkibel. |
6 novembre. Lesaka-San Sebastián. 46km, 950m
Diumenge d'un altre dia fred i clar. Grups de ciclistes es dirigeixen a la carretera que va de Lesaka a Oiartzun pel coll i túnel de Aritxulegi, travessant el Parc Natural de Aiako Arria. És una estreta carretera de muntanya, dos cotxes es creuen amb dificultat, va ser construïda a principis dels anys 40 per 4000 presos republicans com a part de les fortificacions pirinenques amb què la dictadura de Franco es volia protegir. 900 m de desnivell que es fan bé. La ruta puja, baixa al pantà de Sant Anton, comparteix camí amb el GR-11 i torna a pujar al Aritxulegi.
 |
| Mines romanes de Arditurri i ferrocarril reconvertit en Via Verda. |
A l'altre cantó hi han les mines de Ardituri, explotades pels romans i de manera discontinua fins al s.XX. S'hi va treure plata, plom, ferro i altres metalls.
A Lesaka està ArcelorMittal, una de les aceries més importants d'Espanya. Ardituri i el seu mineral han sigut causa de la tradició metal·lúrgica guipuzcoana.
El tren que portava el mineral al port de Pasaia és ara una via verda que avui va plena de caminants i ciclistes.
 |
| Platja de San Sebastián. 18 dies després de Llançà. |
Donosti és la ciutat més BikeFriendly que conec, te estacions de rentat de bici gratuïtes en alguns carrils.
El dia també és bo pels surfers que omplen la platja de Gros, El punt en que he trobat el mar Cantàbric després de 18 dies de travessa pirenaica.
Per celebrar-ho, sopar al Casco Viejo. La cuina del peix segueix excel·lent, però l'ambient euskaldun de Lesaka ha desaparegut. Ara és parla anglès i francès i els cambrers són emigrants.
 |
| Una bici molt gran per una barca tan petita, per travessar el port de Pasaia. |
7 novembre. San Sebastián-Hondarribia. 33 km, 530 m.
Segueixo la primera etapa del Camino del Norte en sentit invers. Primer les tres platges de Donosti. El mar està molt mogut, només hi ha un surfista i els serveis d'emergència el segueixen amb detall però sense haver d'intervenir.
La setmana propera és corre la popular cursa Behovia-San Sebastián, en què hi participen alguns coneguts. seguiria el recorregut però té massa asfalt.
 |
| Pasaia, transbordador entre dos barris a cada cantó de la Ría. |
Per travessar la ria de Pasaia hi ha una barqueta que surt cada cinc minuts i accepta bicis. Milers de peregrins del Camino l'han utilitzat.
Joseba em dona indicacions de la ruta. M'explica que al far de Pasaia hi va viure Julio Villar, a qui coneix i que ha escrit un llibre sobre la seva transpirenaica. El sorprenc dient-li que el seu primer llibre, "Eh, petrel!" em va agradar molt. Navegant solitari voltant el món en una barca de 8 m. Era un muntanyenc, va participar a la primera basca al Everest però el seu origen era el mar. Ara viu al camp a Tarragona.
 |
| Etapa inversa del Camino del Norte per anar de San Sebastián a Hondarribia. |
Ens despedim amb un "Visca Catalunya" i un "Gora Euskadi".
Cal pujar la bici a pes pels empinats carrerons i escales de Pasaia, fins a un pedregós, agradable i pla camí que recorre tota la muntanya del Jaizkibel, fins que es veu la baïa de Hondarribia i la platja de Baiona.
 |
| Cabo Higuer, extrem de moltes rutes transpirenaiques. |
Una baixada forta i alguns camins fins al far del Cabo Higuer, amb un mar que avui fa por.
És l'origen de totes les travessies. Camino del Norte, GR-11, Transpi i de mil navegacions.
Aquest vespre arriba la Conxita i farem alguns cims i caminades pel Pirineu francès.
 |
| Platja de Hendaia. Ruta del GR-10, Fins a Banyuls, al Mediterrà. |
Resum de la travessa.
Han estat 19 dies, 1090 km i 27580 m de desnivell. Equival a la ruta entre Barcelona i Cádiz i pujar tres vegades l'Everest des del mar.
Majoritàriament he seguit la ruta de Jordi Laparra amb l'afegit de la sierra de las Cutas a Ordesa, l'etapa Aritxulegi i Ardituri, la primera del Camino del Norte per coordinar amb la Conxita, l'ascensió al Bisaurin i la Via Verde del Bidasoa.
He fet quasi sempre la ruta BTT i he passat a la cícloturista per anar a veure amics i família a la Seu i Jaca, o en dies de pluja.
 |
| Bahia de Hondarribia, Baiona e Irun. El riu Bidasoa és frontera. |
Cinc nits en albergs i refugis, tres en cases de família i amics, nou en hotels i un vivac.
Els caps de setmana i ponts, el que quedava obert estava ple. La resta de setmana hi havia pocs llocs i tancant.
Esmorzar i sopar, fàcil i bé, al migdia no hi havia res, ni pobles.
Problemes tècnics menors, quatre càmeres punxades i substitució d'una manxa equivocada.
Quasi cap ciclista de llarga distància. Molts de carretera dissabte i diumenge, i tots els visitants concentrats en pocs llocs i només el cap de setmana.
Problemes amb carreteres tallades. N'he trobat tres, Campo, Añisclo i Aldudes, però les he pogut passar bé.
Alguns bons amics, Manuel, Miquel, però la majoria del temps tot sol. Un paradís particular.
Totes les rutes les he penjat a Wikilok.
https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/llanca-albanya-116840511
https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/albanya-camprodon-116912062
....
 |
| Retrobats a Hondarribia a punt de caminar el País Basc francès. |
8 a 13 Novembre.
Des de Hondarribia, amb la Conxita hem fet una ruta molt interessant pel País Vasc francès destacant:
- Caminada rodejant la baïa de Hondarribia i Hendaia, cabo Higuer i estivacions del monte Jaizkibel.
- Costa Basca fins a Biarritz. Majestuós amb un mar en que lluitaven vent, marea i onades. Els noms dels pobles tenien ressonàncies dels anys de la lluita contra ETA.
 |
| Últims metres del Pic Anie. Darrera la Mesa de los Tres Reyes. Aragó, Navarra i França. |
- Saint Jean Pied de Port, començament del Camino, Larrau, gorges d'Holçarté i Pic Orhy, l'últim +2000m del Pirineu.
- Sainte Engrace, l'últim poble basc i les gorges de Kakouetta. Tancades perquè es van arreglar, cobrar per entrar-hi i per caiguda de pedres, van tenir algun accident mortal. Si es vol cobrar per un lloc natural, s'assumeix una responsabilitat que en la muntanya mai es controla del tot.
 |
| Sima Lépineux, entrada a les proeses i drames dels primers espeleòlegs a la Pierre Saint Martin. |
- Sistema kàrstic de la Pierre Saint Martin. Simes del peu del pic Anie que recullen l'aigua caiguda, i per on els pioners espeleòlegs van començar a explorar. Sala de la Verna, immensa i accessible per una galeria de 600m que es va fer per l'explotació hidroelèctrica. Sortides d'aigues per cascades inesperades i surgències al fons de llacs a les gorges del fons de la vall. Una lliçó de geologia i aventura.
 |
| Cascada del riu subterrani dins la sala de La Verna, quan l'aigua no es captada per generar electricitat. |
 |
| Conxita després de pujar al Anie o Auñamendi. Gran cim i mitologia basca. |
- Ascensió al Pic d'Anie, 2505m i el més alt a l'occident. Dura la travessa del extens karst.
- Caminades pel Cirque de Lescun. Cruïlla d'ascensions, escalades i camins com GR-10 i Senda Camille.
