Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Malasia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Malasia. Mostrar tots els missatges

20 d’abr. 2020

Sudeste de Asia. Rutas de especias y personas. Otoño de 2012


Mohammed es el guardián de la mezquita de la calle Harmonia en Malacca.
Es musulmán, negro, nació en Camerún, con nacionalidad de Nueva Zelanda y esposa malaya. Es tarde y no queda nadie en la mezquita. Sentados en el suelo charlamos y tomamos un te. Hablamos del Islam y sus tradiciones. También del Camerún, Barcelona y del futbolista Eto. Una hora más tarde cerramos la mezquita. Hemos reído, coincidido bastante  y nos despedimos con un abrazo.
En la calle Harmonia, un callejón de la vieja Malacca, hay también un templo hindú y otro chino. Pero es tarde y no tengo tiempo de conocerlos.
En Malacca, los chinos estaban divididos en sociedades secretas según región de origen y dialecto. Los malayos estaban divididos entre peninsulares e isleños. Los perdedores en los últimos conflictos, se dedicaban a piratear a los vencedores y con el tiempo se alternaban los papeles. El islam no discriminaba por razas ni orígenes y con ello facilitó el comercio. Hasta que llegaron los europeos y su revolución industrial, el comercio entre China e India pasaba por el estrecho de Malaca pero en el siglo XVI el comercio mundial se aceleró y se añadieron las exportaciones de especias a Europa. Ingleses, portugueses y holandeses querían controlar los estrechos para crear monopolios y a eso lo llamaban libre comercio.

Rutas de comercio y de personas que se cruzan con cadenas de volcanes


Singapur. Otoño 2012
El viaje al sudeste de Asia empieza en Singapur. Una ciudad estado con un puerto de aguas profundas en el estrecho que vuelve a ser eje del comercio mundial. A final de los años 40 era pobre y superpoblado. Inglaterra quería dejar sus colonias preservando los negocios y dejando los problemas a los locales. Singapur era muy chino y no encajaba en el proyecto de federación de sultanatos malayos. Temían que se acercara demasiado a la China comunista pero la nueva Singapur, con un capitalismo autoritario, fue un modelo de "Tigre asiático", los países de cultura china que anticiparon el giro a Oriente de la economía mundial. Toda la información está en cuatro idiomas y tres alfabetos, pero el principal periódico, New Straits Times, está en inglés. Es un periódico con muchas páginas y suplementos, como eran antes en Europa, e informa que según el Banco Mundial, Singapur es el mejor país para los negocios. Malasia, su frontera norte, es el 12. Indonesia, su frontera sur, es el 128.
En Singapur se prepara el año nuevo chino y en el barrio hindú la explosión de color de la fiesta de Diwali. En la lujosa Orchard Road, se prepara la Navidad y las tiendas de Zara venden mínimos vestidos ajustados a las adolescentes chinas y sugerentes velos islámicos a las malayas.
Al independizarse Singapur, se establecieron incentivos para que las chicas con pocos estudios se esterilizaran y  las universitarias tuvieran hijos. Ahora la natalidad está por los suelos y para arreglarlo, el gobierno organiza "cruceros del amor" y "speed dating". Estado del bienestar de nuevo tipo en que el chicle y las armas de fuego están prohibidos y todo está limpio y ordenado..
Comparto dormitorio en el barrio hindú con chinos, malayos y con Misha. Es serbio y se ha embarcado en muchos barcos. Vivió con 15 años el desguace de Yugoslavia y con 23 el bombardeo de Belgrado. Me lo cuenta en los puestos de comida callejeros rodeados de brokers de bancos internacionales y trabajadores pobres de Malasia. Singapur fue pionero en la fabricación a bajo coste y ahora es un paraíso fiscal especializado en el futuro.
Duermo por 9€, ceno por 4€ y un cóctel Singapur Sling en el Hotel Raffles me cuesta 20€. Su ginebra ha prevenido malarias, causado cirrosis e inspirado a escritores y políticos coloniales. El Raffles fue un eslabón de los refugios de lujo en que se alojaban los responsables del relato y la administración del Imperio Británico.

Niah Caves. Los hostels de los viajeros de hace 40 mil años.

Malasia.
Kuala Lumpur, es una enorme y moderna ciudad, oriental y musulmana, donde no se ven los barrios pobres ni diferencias sociales de las metrópolis de África, Sudamérica o Sur de Asia. KL también es una ciudad joven. Con 56 años ya pago tarifa de tercera edad.
La cultura malaya, china e  hindú conviven sin diluirse. En el hostel comparto experiencias con un chileno y un brasileño. El brasileño habla en español y los otros hablamos en portugués.
El diario de Malasia habla de Australia y dice que un director de cine ha subastado por internet la virginidad de un chico y una chica. Por la chica, una joven brasileña de 20 años, un japonés ha pagado 780.000$. Por el chico, un joven ruso de 21 años, una brasileña ha pagado 3.000$. 
Borneo es la tercera isla mayor del mundo. Se la repartieron entre Holanda e Inglaterra y sus territorios pasaron a Malasia e Indonesia. Es la única isla del mundo donde se conduce por la derecha en una parte de la isla,  y por la izquierda en la otra. 
La parte malaya está dividida en dos estados. Sabah y Sarawak. Kota Kinavalu es la capital de Sabah y está junto al monte Kinavalu. Con sus 4.060m es la montaña más alta entre el Himalaya y Nueva Guinea. Es una montaña joven que crece 5mm por año. En 5 millones de años habrá crecido 5.000m y quizá será la más alta del mundo. Es más fácil subir ahora sin esperar tanto tiempo. 
El primer día de ascensión se encuentran plantas y animales únicos. En el segundo día, antes de la salida del sol, la roca no es difícil y tiene algunas cuerdas fijas. Adi ha empezado a subir descalzo para captar la energía de la Tierra. Con algunos grados bajo cero en la cima, no tiene más remedio que utilizar sus botas.

Kinavalu, El más alto entre Nepal y Nueva Guinea.


El sur de Filipinas está muy cerca. La suma de guerrilla mora y piratería ha renovado secuestros y conflictos antiguos. También hay restos de la Guerra Mundial, de cuando Japón intentó sustituir a Inglaterra y Holanda. Como el antiguo tren de carga japonés que llega al enorme río Padas, uno de los desagües de la selvas centrales de Borneo. 
Por el río se puede volver en balsa a través de rápidos espectaculares. Comparto balsa con chinos de Hong Kong y coreanos. Cuando el agua está calmada, los de HK me explican que los caracteres tradicionales del chino, hasta 30 trazos en un carácter, son mejores que los simplificados, que tienen la mitad de trazos. Los coreanos me explican que son policías, un padre general y un hijo teniente.
Por el norte de Borneo llego a Miri, en el estado de Sarawak. En el siglo XIX el sultán de Sarawak tenía problemas y le ayudó un aventurero inglés que después se quedó con el trono. Él y sus descendientes fueron los "white raja" en una insensata monarquía que duró hasta el final de la guerra mundial.
Una amiga china de la Costa Brava me habló de ese lugar. Generaciones atrás, emigrantes chinos se habían instalado en Borneo. Ella conoció a un joven norteamericano que llegó con Peace Corps a enseñar inglés. Hace años esta organización gubernamental era una alternativa al alistamiento a la guerra de Vietnam. Aquellas conversaciones frente a otro mar me han llevado hasta Miri.
Cerca están las Niah Caves, donde hace 40.000 años habían llegado otros viajeros. Fue la época de la primera migración humana que salió de África hacia Australia y era fácil migrar siguiendo el ecuador. Desplazarse por tierras con climas y recursos parecidos. Años después llegaron poblaciones del este de Asia y siguieron navegando el Pacífico. Ahora habitan las cuevas  murciélagos y vencejos. Hay medio millón, se orientan en la oscuridad con un sentido parecido al radar y cada día generan una tonelada de excrementos. No hay nadie en la cueva y está oscuro pero hay una cuerda que me guía hasta la salida y me ayuda a no resbalar con las cagadas pringosas de murciélago.
La primera cueva tenía 100x100 metros y palos de bambú de 70 metros de altitud. Los habitantes del cercano poblado, los iban, trepaban para hacer caer los nidos de vencejos. Los chinos los utilizan para sopas y medicamentos y los pagan bien. Rumah Chang es el poblado de los iban, los reyes de la jungla. Viven en "longhouses", casas comunales sobre columnas en el pantano, con un gran espacio central y pequeñas estancias alrededor. Donde termina su jungla empiezan las plantaciones de palma. El aceite más utilizado en el mundo y la amenaza principal a una de las mayores selvas del planeta.

Brunei. Sultanato musulmán con petróleo y sin alcohol.

Brunei.
Miri vende herramientas y entretenimiento al vecino Brunei. Alcohol, recambios y masajes. Brunei tenía un sultán y las mayores reservas de petróleo. Holanda e Inglaterra decidieron crear una empresa y un país. Royal Dutch Shell y el Sultanato de Brunei. Era más fácil controlarlo con un sultán títere que dentro de una incierta federación malaya. El heredero del sultán era un pendón. Ocupaba una planta del Hilton de New York y sus dos yates se llamaban Tetas 1 y Tetas 2. El padre recuperó el control del país en un juicio y ahora todo se detiene con los rezos en la mezquita y el alcohol está prohibido. Se bebe clandestinamente en los restaurantes de chinos, disimulado como café con leche. Los nombres de las calles están en inglés y árabe, pero como los dos idiomas se leen en sentido diferente, los que saben leer bizquean. Los negocios son de chinos, los que trabajan son filipinos y malayos y los locales gastan lo que reciben del gobierno. Por suerte, con tanto petróleo off shore, nadie tala árboles y en el pequeño Brunei se refugian las especies de monos desahuciadas de los bosques vecinos.

Indonesia.
Jakarta. Cambio de isla, hemisferio y país. La sexta megalópolis del mundo es caótica y desigual. De las que son mayores, se parece a México o Mumbai pero no a Tokio, Seúl o New York. Es la capital de Indonesia, un país imposible con 17.000 islas, el cuarto país del mundo en población. Barrios modernos en la capital y poblados paleolíticos en Sulawesi o Nueva Guinea. 700 idiomas, todas las religiones posibles y la mayor población musulmana del mundo. Les une que hace 65 años, la pequeña Holanda desde la remota Europa decía que era su dueña. 
El temor de la CIA a una extensión del comunismo por el Sudeste de Asia provocó un sanguinario golpe de estado, al que se unió el odio a la activa comunidad china. Los años de dictadura militar lo han escondido, pero los periódicos de la difícil democracia actual exigen afrontar la historia.
Los holandeses viven bajo el nivel del mar y creyeron que podían aplicar su técnica a Jakarta, pero ahora la ciudad vieja tiene canales que recogen la porquería de las casas y queda flotando hasta que la próxima inundación la lleve a otro lugar.
En mi dormitorio con un tailandés politizado, comentamos las diferencias entre la Unión Europea y la ASEAN, asociación regional de 10 países. Hay jóvenes hindúes que piden consejo para la Tomatina. Chicas malayas con opiniones sobre diseño y logística de Zara. Un holandés que me explica el fracaso de sus ingenieros en el drenaje de esta ciudad. Americanos voluntarios en la remota isla de Vanuatu. Son la habitual población flotante del hostel de una ciudad sumergible.
El tren al este de Java cruza una sucesión de arrozales y volcanes. Es la tierra más fértil del mundo y también la más inestable. 120 millones de personas en una isla grande como Portugal donde confluyen cuatro placas tectónicas. Indonesia tiene 130 volcanes activos.

Borobudur, la mayor stupa budista en el país con más musulmanes.

Yogyakarta es la capital espiritual de una historia tan atormentada como la geología. El budismo es ahora residual, pero el mayor monumento budista del mundo está en Yogya. Borobudur es una inmensa stupa del siglo VIII, de 118x118 metros, con varios pisos y millones de piedras volcánicas talladas. Siempre en el sentido de las agujas del reloj, se rodea con asombro y respeto cada nivel de la gigantesca construcción. Es el único monumento destacado en un país con las principales maravillas naturales del mundo.
Bromo es un volcán activo que surge en la caldera de un volcán más antiguo. En los poblados Teggara vecinos, hindúes en una isla musulmana, se ofrecen a acompañar a los visitantes a pie, caballo o moto. En ruta al mar, el volcán Kavah Ijen es especial. El fondo del cráter tiene fumarolas de vapores sulfurosos que cristalizan capas crecientes de azufre sólido. Lo locales descienden con cestos y arrancan y transportan 70 kg de azufre en cada viaje. El transporte implica subir con la carga desde el fondo del cráter para llevarla hasta el camión que paga. El viajero no puede llegar donde ellos porque le faltaría aire para respirar.

Kavah Ijen, arrancando azufre de la boca del infierno.


Indonesia es pobre. el 50% de la población vive con menos de 2$ al día, aunque las mejoras sanitarias han aumentado mucho la esperanza de vida. El turismo ha ayudado y es evidente en la isla de Bali, una parada hacia Lombok, mi siguiente destino en este rosario de islas.
Alfred Wallace era un naturalista inglés que en el 1850 se dio cuenta que Borneo y Sulawesi eran islas que estaban cerca pero tenían grandes diferencias en su fauna. Borneo tenía especies "asiáticas", como grandes felinos o primates. Sulawesi tenía especies "australianas" como marsupiales. Definió una línea ficticia en el mar que dejaba Bali a un lado y Lombok al otro. Dijo que había una especialización de las especies animales a partir de orígenes muy diferentes. Inició una interesante correspondencia con otro científico inquieto, Charles Darwin y cambiaron la manera en que los humanos vemos la naturaleza y a nosotros mismos. Hoy la "línea Wallace" se define como una zona de transición que incluye las islas de Komodo con sus dragones de 3 metros, Flores con sus restos de "hobbits" y Lombok.
Mi objetivo es ascender al Gunung Rinjani, volcán activo en la isla de Lombok, que con 3.726m es la segunda montaña de Indonesia. El primer día ascendemos 2.000 m de desnivel por jungla y lluvia. El segundo, seis horas de camino, descenso al fondo del cráter y baño en el lago interior. El tercero ascenso de 1.000m de noche por una pendiente de lava hasta la cima, descenso de 2.600m hasta un transporte y llegada al mar. El guía y los tres porteadores de tiendas y comida son musulmanes sasak. El grupo lleva cuatro tiendas donde nos distribuimos por idioma. Sasak, danés, sueco y yo que me quedo solo porque no dejo entrar a los monos que lo intentan.
Altitud quiere decir frío y por falta de abrigo sólo llegamos a la cima la mitad del grupo. Jou, el guía, tiene 16 años, habla un poco de inglés y gana más que los porteadores. Tiene un buen trabajo. En Lombok, las chicas emigran al servicio doméstico de Arabia Saudita y los chicos al campo o la construcción en Malasia. Jou quiere aprender idiomas y tener una empresa de guías y porteadores. De momento, combate el frío fumando. Al terminar la ascensión le regalo la mayoría de mi material de abrigo. El resto del grupo tiene 20 años. Decidieron subir desde una playa, sin pensar que 3.700 metros de altitud quiere decir 37º menos. Mi ropa sucia y repuestos no es suficiente para abrigar a todos. Han aprendido mucho y yo he aprendido de sus problemas sentimentales porque parezco el padre de todos.
Mi premio son tres días de descanso en las Gili. Tres minúsculas islas camino de Bali. Musulmanas, sin coches y en temporada baja. Una cabaña individual con desayuno por 9€. Nadar, correr la isla de un extremo a otro, bicicleta, inmersión y snorkel. En mi barca hay chicas europeas con bikinis mínimos y una chica malasia con velo negro y túnica completa. Saltamos al agua con gafas a ver tortugas. La chica del velo también. Al volver a la barca, la conversación con Ahmed es interesante. Es un ingeniero de Surabaya, la segunda ciudad del país. Comparamos Europa y Asia en sus cambios políticos, demográficos y culturales. Después me presenta a su esposa y nos saludamos, es la sirena de velo y túnica.
El piloto del barco a Bali es hindú, tiene un pequeño altar en su cabina y unos pétalos de flores que ritualmente arroja al mar. Ha funcionado porque los dioses nos permiten llegar. Un grupo de viajeros me recomiendan una ONG en Ubud, la capital espiritual y cultural de la isla. La ciudad donde termina la epopeya de "Rezar, comer, amar". Aspirantes a Julia Roberts buscando su Javier Bardem entre cursos de Ayurveda y cocina orgánica.
En Bali hay muchas ONG y en Kupu-Kupu tienen un programa de ayudas a jóvenes con minusvalías. Mariya tiene una limitación motriz pero me enseña a colocarme el sarong con mucha más gracia de la que nunca tendré. Las cabañas que alquila la fundación son palacios de dos pisos de caña en medio de arrozales. De día te acompañan los patos y por la noche, las ranas siguen la luz de la linterna.
En indonesio, "Sol" es "Mata Hari", "Ojo de cielo". El nombre de la famosa y trágica espía y bailarina holandesa. Movimientos imposibles de cuello, cintura, dedos y muñeca. Bali es una isla hindú y los temas de la danza balinesa son epopeyas del Ramayana. El bueno, la buena, el malo que le hace una mala jugada a la buena y el bueno que la salva con la ayuda de un superhéroe con cara de mono. Desde entonces los monos son sagrados.
Kuta es la imagen fiestera y de playa de Bali. En 2002 un grupo islamista radical explotó tres bombas matando a 500 personas. Muchos eran turistas australianos. El islam indonesio es abierto y convive bien con otras religiones, pero el terrorismo repitió en los años siguientes consiguiendo el colapso del turismo. La seguridad y el riesgo de tsunamis son el contrapeso a la fiesta nocturna y el surf.

Singapur. El futuro que muchos quieren imitar.


Vuelta por Singapur con tiempo para visitar las atracciones de la isla de Sentosa, el excelente Museo de las Culturas asiáticas y el Jardín Botánico. Un agente inglés sacó ilegalmente de Brasil 7.000 semillas del árbol del caucho. Se plantaron en los Kew Gardens de Londres y sólo germinaron once. Las llevaron a Singapur y Malasia y fueron el principio de un fabuloso negocio para Inglaterra y la ruina de los barones caucheros del Amazonas.
Fin del viaje a unas islas de sueños y de dolor. El nuevo centro del tráfico mundial de mercancías, encajonado entre los colosos chino e indio. Etapa de rutas de especies y de personas.

Detalles del viaje.
Viaje en solitario. Del 17 Octubre al 23 Noviembre de 2012. Vuelo a Singapur vía Doha. Bus a Malacca y Kuala Lumpur. Vuelo a Kota Kinavalu. Ascensión al Kinavalu. Transporte local, balsa y tren colonial a Niah Cave y río Padas. Vuelo a Miri, bus a Brunei, barcas por río, manglares y palafitos. Vuelo a Jakarta. Tren a Yogyakarta. Bus a los volcanes Bromo, Kavah Ijen y la costa. Ferry a Bali y Denpasar. Ferry a Lombok. Ascensión al Gunung Rinjani. Barca a Gili Trawangan. Submarinismo, snorkel y barco a Bali. Ubud, Kuta y vuelo a Singapur. Vuelta a Barcelona vía Doha.
La temperatura en las cimas puede ser 40º inferior a la temperatura en las playas y es necesario material de abrigo. No es necesario material técnico. El inglés es muy útil. El Malayo y el Bahasa Indonesio son básicamente el mismo idioma, una lingua franca hablada en todas las islas y basada en el javanés. Vale la pena aprender algunas palabras porque tiene fama de ser el idioma más fácil del mundo. Excelente comida, buenos transportes, bajo coste, con la única excepción de los vuelos entre islas. Una de las zonas preferidas por la interesante comunidad de viajeros y como siempre, gente estupenda.


1 de nov. 2012

Niah Caves. El hostel més antic d'Àsia.

Fins ara la sorpresa mes gran del viatge. Niah Caves, a on s'han trobat restes humans de fa 40.000 anys.
La primera migracio de Sapiens que va anar al Sudest asiatic, i de la que descendeixen els aborigens australians i els de Tasmania que van ser exterminats.
Molts anys mes tard van arribar tribus antecessores de tots els polinesis i malais actuals, venint des de Taiwan, i tambe van dormir i viure en aquestes coves.



Els altres que hi dormen son els ratpenants i uns ocells que en angles es diuen swiftlets, i que Google translator tradueix per saranganas.
De ratpenats diuen que n'hi ha mig milio, i cada dia fan quasi una tonelada d'excrements.
Els swiftlets son especials, perque son l'unic ocell que te radar per orientarse en la foscor de la cova. Els seus nius, que fan amb la saliva, son molt apreciats per els xinesos per fer la sopa de niu d'ocell i medicaments.

La primera cova te 100 x 100 i te pals de bambu molt alts, enganxats per arribar a 70 metres i aguantats amb cordes i ratans que son cintes fetes amb fulles de palma. Quan els locals amb permis estan autoritzats, s'hi enfilen per rascar el sostre de la cova i far caure nius. A 100 metres d'alçada, per un bambu pelat i sense cap assegurança. Ja pot ser cara la sopa de niu d'ocell!.

Una hora i mitja tot sol. Amb linterna perque la meitat era foscor total, dins els passadissos de les coves per un cami amb fustes que relliscaven com el gel per culpa del gruix d'excrement. Calia conservar la calma i pensar que era mes facil caure i trencarse alguna cosa que perdre's.
Fins i tot te pintures rupestres de fa 3000 anys.



Al sortir de la cova, cal caminar mitja hora per la selva fins l'entrada del parc. Pots desviarte i anar al poble d'indigenes iban de Rumah Chang. Esta tot fet amb les cases de fusta que anomenen "longhouse". Son edificis d'una planta aixecats sobre pilones per l'aigua, que tenen una gran sala comunal rodejada de petits quartos de cada membre de la familia o tribu.






Amb en Peter, el conductor dels 100 km de tornada a Miri, conversa molt interessant.
El seu pare es xines i la mare es iban. Ell parla mandari, angles i una mica de malai.
Els cultius mes rentables son el Palm tree, del que s'extrau l'oli de palma. Dona fruita mes d'un cop al any, que es premsa. Com una olivera de clima tropical. Els altres son el platan i el durian, que es una fruita molt apreciada a la Xina. Sembla una bola plena de punxes i te un gust semblant a la xirimoia.
Molts indonesis venen a la recoleccio del fruit de la palma. Guenyen uns 150€ al mes.

Un mestre en pot guanyar uns 400€ i el litre de gasolina costa 0.5€ el litre.
L'aristocracia son els que treballen en el petroli. Com que tot el petroli esta en plataformes off-shore, hi viuen sovint un mes seguit. Molts son filipins que tenen com a punt favorable que parlen perfectament angles.
Hi ha una escola primaria publica i gratuita i la resta se l'ha de pagar cadascu. La visita al metge normalment es de franc, pero les medicines i sovint les operacions s'han de pagar.

M'ha preguntat dos coses de tema general:
Que es aquesta crisi tan greu que diuen que te Espanya?
Com pot viure la gent en ciutat amb edificis tant alts i sense camp. Un cop va anar a KL i li va semblar imposible viure-hi.
Realment eren 2 preguntes per 100km i molt mes.
La resposta facil es canviar de tema i parlar del Barça i en Messi.



Despedida de Miri. Dire a la Khau Ming i el Stuart que la seva ciutat m'ha agradat i que esta plena de contrastes.




31 d’oct. 2012

Miri, a Sarawak. El poble de la Khau Ming

La Khau Ming, la nostra veina de Aiguablava, va neixer a la comunitat xinesa de Miri, al estat de Sarawak, a la part malaya de Borneo. Alla va coneixer al Stuart, que era un jove advocat america recent graduat a New York, que sabia xines i que ensenyava angles com a voluntari en una ONG cap els anys '70.
La vida els ha portat a viure a Aiguablava i les converses amb ells m'han portat a Miri en la ruta del Sudest asiatic.






A Miri hi ha petroli, encara que n'hi ha molt mes al vei Brunei. Es un punt de sortida cap a alguna de les zones mes verges dels boscos del interior de Borneo. Es tambe un lloc de descompressio per els que treballen al rigorista e islamic Brunei. Per exemple l'alcohol i les "cases de massatges".
Es una ciutat mes desenvolupada i moderna que Kota Kanabalu.


El Stuart explica en el blog que va fer en el seu ultim viatge que als 70 el centre era quasi exclusivament xines i al 2003 quan va tornar molt mes barrejat amb presencia malaia.
Ara puc afegir que es fa molt enfasi a les cultures aborigens locals com els iban o els melaniu, la majoria resultat d'altres migracions de tribus malaies i polinesies.
El dinar excel.lent, dins del mercat, uns noodles amb carn molt bons per 1€.
Hi ha un museu de la historia del petroli. Hi hauria estat tot sol, pero per sort ho havien completat amb una exposicio de dinosaures i estava ple de nens i col.legis. Els nens malaios en grup, son com els de tot el mon. La unica diferencia es que les mestres porten vel. Es una societat modelica en la convivencia entre islam i altres religions.


Cada dia nous amics. El sopar dificil. Amb 2 anglesos i un alemany que des dels 6 anys viu a Australia. Entenc millor l'angles dels malaios. Un angles venia d'una estancia de 17 dies a la selva interior de Borneo. Quasi un exercici de supervivencia amb un grup de 10 i una agencia de Londres. Els altres, encadenant viatges i feines.

30 d’oct. 2012

Un tren de la guerra mundial i un riu mes gran que l'Ebre

La despesa del viatge es de uns 30€ diaris. Aproximadament 10 per dormir, 10 per menjar molt be i 10 per transports locals, entrades i cerveses.
No inclou els avions ni les excursions contractades a agencies locals.
Borneo te segurament la tercera massa forestal despres del Amazonas i Congo i molta aigua.



Una de les activitats es baixar en rafting algundels seus enormes rius.
El riu Padas, desconegut de tots, porta molta mes aigua que l'Ebre i te una garganta a 100 km del mar amb uns rapids de nivell alt.
A les fotos se'm distingueix per la samarreta groga que vaig portar per intentar passar despercebut.


Per fer-ho mes atractiu, no hi ha cap carretera que hi arrivi, pero encara funciona un tren fet per el japonesos durant la guerra. Es l'unic que encara funciona a Borneo i esta igual que quan el van fer.


Hi ha un vago amb seients, i un altre, de carga, en que la majoria anem per terra o asseguts en els paquets o barques plegades.
Tot plegat costa 50€ i t'ocupa de quarts de 6 del mati a quarts de 6 de la tarda. Res es massa car a Malasia, especialment si et saltes intermediaris.



Hi ha un grup en que tots son europeus, pero el meu es mes interessant.

Una parella molt jove de xinesos. Ell es de Hong Kong i estudia agricultura a Australia. Ella treballa a Singapur. A HK fan servir els caracters tradicionals del xines i quan en parlem me'ls defensa. No es el primer que ho fa. Opina que amb els simplificats no s'enten la logica dels caracters i es com escritura per soldats. Que ho sapiguen llegir pero no cal que ho entenguin. M'ensenya el teclat que utilitza en Android i m'assegura que els caracters mes dificils es fan en menys de 5 seleccions. Reconeix les ventatges de la simplificacio. Alguns caracters han passat de mes de 30 traços a menys de la meitat.
Em confirma tambe que els nens xinesos aprenen la escritura traç a traç, i que aixo de que fan servir el pinyin a l'escola es un mite. La Xina, amb les seves contradiccions, cada cop esta mes segura i orgullosa en la seva cultura.



Uns altres son una familia coreana. Un noi molt simpatic i els sogres. La dona s'ha quedat cuidant el nen petit. El noi parla angles i es l'altre que es llença amb mi al riu cada cop que el guia del raft ho sugereix. Treballa de policia. El seu sogre tambe, pero ja es general. El felicito i li explico que ha España els policias jefes es diuen comissaris o inspectors, pero tot li ha de traduir el gendre. Es el primer cop que felicito a un general i que li dono les gracies quan m'ajuda a pujar a la barca.

Els altres tres son malais. Una senyora xinesa-malaia i els dos guies del raft.



En despedirnos m'emociona el que em diu el guia. Diu que sovint te occidentals en els seus grups, que molts son molt estirats, pero que li ha agradat molt la relacio que he tingut amb tots.

Segons diu, son els rapids mes grans del sudest asiatic. En total hem fet 10 km i mes rapid que el tren!!

29 d’oct. 2012

Kinavalu, la muntanya que un dia pot ser la mes alta del mon.

El Kinavalu te 4.095m i es una inmensa roca granitica molt jove que encara te les marques de quan tenia geleres. Es la muntanya mes alta entre els Himalaies i Nova Guinea. Seguix creixent 5mm cada any. Aixo vol dir que en 1.000 anys creixera 5 metres, i en nomes 5milions d'anys, poden ser 5.000 metres i superar l'Everest. Com que no hi serem per veure-ho, es nomes una hipotesi.


Esta a tocar del mar i en un dia clar com el que vam tenir es veien les Filipines. La pujada son 2200 metres des de la porta del parc, en una pujada directa com a poques muntanyes. Per sort hi ha moltes escales i baranes de fusta, per ajudar en el cami i prevenir l'erosio.



Els darrers 700m tenen pendents molt dretes de granet, que serien passos de grimpada, sino fos per les ajudes de cordes. Les pendents diferentes a la ruta normal, tenen alguna via ferrata i altres barrancs i avencs encara poc explorats.



Cada dia el pugen mes de 100 persones i a part del esforç, costa diners. Cal pagar a l'entitat que gestiona el Parc per entrada, guia, alberg i molts menjars. en el millor cas, si vas sense agencia, com he anat jo, et surt tota l'aventura de 2 dies per 180€.
Pero s'ho val. Et lleves a la 1:30, amb deficient aclimatacio i molt fred arrives al cim, i amb sort, pots veure una meravellosa sortida de sol, de la que el que mes agraeixes es l'escalfor dels raigs.




Cal reservar amb temps perque sempre hi ha problemes. El ventatge de viatjar sol, es que un de mes sempre hi cap. En arribar amb bus desde Kota Kinabalu em van dir que no hi havia guies i no podria entrar. Em vaig inventar tot el que se'm va ocorrer i per fi em van dir que un grup encara no havia marxat i que m'hi afegien.
Aixi vas fent nous amics. Una parella de australians, una americana doctorada en ciencies ambientals que viu a Suissa amb un holandes, programador. Una americana que despres de fer de profe d'angles un any a Bangkok, se'n va de viatge i torna als USA.



En arribar al refugi ens envien a dos de nosaltres a una cabana mes remota, a 3.300m. En el nostre dormitori, un Malai d'avi irlandes, que ha pujat descalç per sentir l'energia de la terra, pero ha decidit que dema es posara sabates per que fa massa fred, i amb els peus gelats no sentiria res.
Un gran tipus que ens explica els problemas de la sobreexplotacio per la produccio d'oli de palma.
A la matinada una filera de frontals cap el cim. El meu grup es dels primers, i molts abandonen. El mes folcloric, jo fent fotos amb un iPad al cim. Amb els dits gelats quasi em cau i el salvo pels pels. Em faig una foto i encara tinc la por i el fred gravats.


En Dani m'ha dit que al Kinabalu hi ha el reptil mes ferotge del mon. No l'he vist, pero he vist un cuc gran com la meva sabata. Si els reptils mengen cucs, ja em crec que n'hi hagi d'epecials per poder menjar aquests.


Al baixar, mes amics. El que queda del grup del Kinavalu compartim cotxe amb una parella de professors del Liceu Frances a Bangkok que aprofiten per visitar el Sudest Asiatic. Els professors d'angles no tenen problemes perque la demanda es infinita. Al Liceu Frances, en canvi, el 80% d'alumnes son fills d'expatriats i el 20% de parelles mixtes.
Al vespre, al mercat filipino del port, sopant peix amb un danes que estudia a Singapur un Erasmus de la seva universitat i els que queden del Kinabalu. Al dormitori del alberg, un angles que ha estalviat treballant de professor d'angles a Seul i ara pot viatjar 9 mesos, un finlandes, una sueca....
Viatjar sol t'obliga a socialitzar sempre.

27 d’oct. 2012

Sabah, al est de Borneo i lluny de tot

Borneo es la tercera illa mes gran del mon, despres de Groenlandia i Australia. La tercera part es de Malaysia, dos terços d'Indonesia i un trocet molt petit del sulta de Brunei.
La part d'Indonesia esta dividida entre dos estats, Sabah i Sarawak.
El segle dinou Sarawak tenia una dinastia de rajas blancs. Un aventurer angles va ajudar el sulta en una rebelio i despres el va sustituir. Ell i dos descendents s'hi van estar quasi 100 anys, fins que s'ho va quedar la corona anglesa despres de la segona guerra mundial i despres es va integrar a Malaysia.
Sembla la historia de Kipling en que es va inspirar la pelicula "El hombre que pudo reinar".



Volant des de Kuala Lumpur a Kota Kinabalu, la capital de Sabah, l'altre sultanat del Borneo malai, veus que en aquest clima ecuatorial, cada illa crea la seva humitat i te un novol com un paraigues. El que hi ha sota els nuvols, son illes, no ombres.


Sabah tambe te la seva historia, perque esta a tocar de les Filipines que el reclama com a seu. De fet la illa de Mindanao i el Mar de Cebu, que son la part musulmana de Filipines te molt contacte amb Sabah i quan no tenen una guerrilla que s'hi refugia, fan de pirates contra vaixells i turistes.
La divisio de Borneo entre Anlaterra i Holanda, ha perdurat en les actuals Indonesia i Malaysia, i es nota en que es la unica illa del mon en que en una part els cotxes van per la dreta, i en l'altra per l'esquerra.

Borneo va guanyar pes en trobar petroli a la seva costa. Per aixo la van envair de seguida els japonesos i te molts monuments i cementiris de la segona guera mundial.
Tant sols en el petroli es van posar d'acord Holanda i Anglaterra. Les petroleres Royal Dutch, holandes, i Shell, anglesa es van fusionar en la Dutch Shell i van fer que Brunei es mantingues independent per poder controlar el petroli.



Volo amb un noi malasi d'origen xines. Treballa a KPMG des de fa 2 anys. Al departament de fusions i adquisicions. Sempre amb empreses del Sud Est asiatic. Encara no ha anat als USA o Europa.
Les teories economiques del marxisme de fa 30 anys criticaven la dependencia del Sur cap el Nord i parlaven de la necesitat de promoure la relacio Sur-Sur. Ja hi som.

M'ha dit que les empreses paguen una setmana de vacances al any i que a part dels funcionaris, la majoria d'empreses treballen mig dissabte. L'he felicitat per la feina que te, li he dit que segurament li permetra canviar amb promocio a algun dels clients, s'ha sorpres i m'ha donat les gracies. Suposo que aixo li ha confirmat l'envelliment de la poblacio europea.



Kota Kinavalu, la capital de Sabah, va quedar arrassada en la guerra. Tots els edificis son posteriors al 1945. Te molt a prop el Kinavalu, una muntanya de 4.060m, que no es dificil i que es la mes alta entre els Himalaies i Papua. A l'alberg he parlat amb una finlandes que acaba de pujarlo. M'ha explicat els detalls. Fan falta dos dies i dema començo.


El mercat del peix es impressionant. Tot tipus de peixos i de tots els tamanys, i per arrodonir la compra, tambe hi a homes amb maquines de cosir i dones que venen de tot. I taules per menjar en mig del guirigay.
No se perque, pero tots els qui cuinen son dones i tots els sastres son homes.
El mes gran d'aquets peixos amb un estrany acompanyament d'algues i arroç m'ha costat 6€.




26 d’oct. 2012

55 anys es la barrera per tarifa reduida

Fa 10 anys KL tenia la torre mes alta del mon, les Torres Petronas. Ara deu ser la decima, i totes les mes altes estan a Asia. Tambe tenia la tercera torre de comunicacions mes alta del mon.
Des de la torre de comunicacions les Petrones semblen petites.



El billet per pujar-hi val 14€. Al comprarlo m'han preguntat de quin pais era i quans anys tenia. Amant de les estadistiques com soc, he dit la veritat. I m'han dit que em costava 7€ !!!
Tinc 56 anys i a Malasya a partir dels 55 ja et consideren tercera edat i pagues el mateig que els de menys de 12.
Al New Straits Times un article interessant deia que la crisi d'Europa no es tant sols de deuta. Diuen que Europa es una societat envellida que cada cop comprara menys al tercer mon. No saben que la edat mitja dels funcionaris de l'administracio central a España es de 56 anys, la seva tercera edat.
La torre es veu petita desde lluny entre els alts edificis de KL.



KL es una enorme ciutat que ha crescut en pocs anys, pero no es veuen barris pobres ni grans diferencies. Es una cosa que crida l'atencio de ciutats musulmanes de creixement fort, com Istanbul i de les de la Xina. No es veu la enorme miseria de les barriades de les macrociutats africanes, sudamericanes o del sur de Asia. Fa pensar quins elements politics o culturals fan que sigui aixi.

Avui hem coincidit esmorçant en Mauricio, xile, en Rodrigo, brasiler que viu a Bali com a guia i fotograf i jo. El brasiler parlava en castella i el xile i jo en portugues. Les coses maques dels viatges.

Aqui totes les cultures es barregen a distancia d'una estacio de metro.
El dia del sacrifici es festiu i els turistes no podiem entrar en les mesquites. Chinatown estava plena i tot obert.



Al lloc mes sagrat dels indis, les Batu Caves, enormes coves en unes parets de 300 metres d'altes, s'hi va en metro.



I et dona la benvinguda un deu amb cara de mono, i molts monos que segueixen als qui porten menjar, i que deuen ser sagrats perque antecessors seus van ajudar a Rama en una gran batalla.


A tot arreu veus mestissatges. En un raco de les coves hi trobes la estatua de la Trinitat hindu, amb grafitti en xines i malai.



Al metro per tornar al centre, hi ha vagons tant sols per dones. El pais es islamic, pero ningu ho respecta i tots estem barrejats.
Com que Australia esta molt a prop, el diari en parla molt. Un director de cine ha organitzat per Internet la subasta de la virginitat d'una noia i un noi.
La noia es una estudiant brasilera de 20 anys, i un japones ha pagat 780.000$. Els finalistes eren 14 de Brasil, India, Australia i USA.
El noi tenia 21 anys i un nom eslau. Per la seva virginitat la guanyadora, una senyora brasilera ha pagat 3.000$.
Es un mon de grans desigualtats i de grans diferencies culturals.


Zara Sap gestionar be les diferencies culturals. A la seva botiga del luxos centre comercial a les Torres Petronas, els vels es venen com els accessoris, i el preu es 40€. Tots son molt originals. Com les corbates.
No hi ha quasi res de menys de 100€, i en tot el que porten els maniquis es pot fer una combinacio per adolescents xineses o islamiques. Maniga llarga i tirants. Mini i maxi.
No em crec que un unic equip de disseny a La Coruña pugui tenir al cap tanta varietat cultural i fer-ho tant de pressa.

25 d’oct. 2012

Els millors i pitjors albergs. Quan les noticies eren en paper


Malaka es una mica tronat, com correspon a una ciutat que va tenir el seu moment d'esplendor fa 500 anys i ara viu del turisme.
Va encarregar la reconstruccio del centre historic protegit per la UNESCO a un politic local, que tambe era Mister Malasia i despres Mister Asia. En la escultura que es va fer en un dels carrers protegits explica els seus merits com a urbanista i culturista. No es broma. Es ell i en 4 idiomes i 3 alfabets.



El New Straits Times es el diari en angles de Malasia. Es com els diaris de avans, amb moltes pagines i suplements. A la seccio de anuncis per paraules no hi ha la part de Contactes, pero la de Ofertes de treball es extensa. Les principals noticies son:

El Banc Mundial ha promogut Malasia al numero 12 de millors paisos per fer negocis en el mon. Diuen que Singapur es el primer i que Indonesia el 128.

El Celtic de Glasgow esta trist perque ha perdut al ultim minut amb ... El Barça. Els anglesos, perdo per referir-ho a Glasgow, es venen be.

Una parella va ser enxampada per la autoritar en actitut deshonesta en un lloc public. Es va emprenyar i va fer un blog amb imatges poc edificants d'ells mateixos. La editorialista ho va trobar indigne perque avergonyeix a la seva familia. La culpa es de la televisio i les xarxes socials. Igual que els que van a Indonesia a casarse amb noies d'alla, o es casen amb gais fora de Malasia. Com la periodista te nom xines, creu que aixo esta malament perque posa en compromis el nom de la familia, no per el fet en si.

Dema es la festa del sacrifici i es festa oficial. Un anunci a pagina complerta d'una ONG islamica explica que Abraham va sentir veus que li van dir que mates al seu fill i quan anava a fer-ho, Deu li va dir que no ho fes, que mates un corder i el va felicitar. Dema ho celebrem, encara que si ara algu sent veus i vol matar al seu fill dirien que es esquizofrenic.

L'altra noticia es la llista reduida que segons el diari, ja hi ha per substituir a Sir Alex Ferguson com a Manager del Manchester United: Guardiola i Mourinho. Aixo si que es un rumor!!!

L'alberg de Malaca una porqueria per 5€ la nit. A la porta un recordatori de que España continua siguent un pais amb un problema intern a resoldre. Cal fixar-se en les banderes.



En canvi, l'alberg de Kuala Lumpur una meravella per 10€ la nit en dormitori de 4, compartit amb dues canadenques i 1 xile.
En Mauricio, el xile, acaba d'arribar de Sydney. Ha treballat un any a Australia perque xile te un conveni reciproc que permet als joves xilens anar a treballar un any a Australia. En quasi totes les feines. La majoria de la Comunitat Europea ho te, pero no España, Suissa o Austria. Segons li han dit amics seus, per motius diplomatics o de falta de reciprocitat. Ara segueix viatge per Asia i Mexic fins a tornar a Xile, pero despres vol tornar a Australia. Li dono algun consell i em diu que el seu pare li diu el mateix. Li pregunto les edats. Ell 28 i el pare 56, com jo.

Per viatjar cal portar taps per les orelles. L'alberg te molta marxa i al terrat hi ha un bar amb vistes meravelloses, a les Torres Petronas, que per uns anys eren les mes altes del mon.
Com que el monso ja ha arribat i avui ha plogut molt, tambe es veuen rates per carrers i taulades.



Kuala Lumpur impresiona. Des de l'estacio d'autobusos central es veu tot nou i molt en construccio. Un formigueix de gent agafant buses i metros, i tots molt joves. Molts llegint i escrivint en dispositius mobils.

Un bon amic que te un blog tecnologic que recomano, deia avui que la gran paradoxa es perque cauen tant les vendes de PC i creixen les de dispositius mobils a pesar de la crisi.
Li he escrit dient que penso que la facilitat que tenen per als caracters xinesos els dispositius amb pantalla tactil i Apple iOS o Android, fa que siguin inmillorables per als joves orientals. Que son el sector de la societat que creix mes. Ho se perque em van molt be a mi per seguir el curs de xines durant el viatge.

24 d’oct. 2012

Malaka, a on totes les cultures i religions es barregen sota el reconaixement de la UNESCO.

Cap el segle XIV el comerç mondial es va accelerar i una gran part passava per els estrets que hi han entre la peninsula de Malasia, Sumatra i Java. La ruta de les especies i el comerç entre la Xina i la India. La versio malaia es que els sultans de la peninsula afavorien el comerç, mentre que portuguesos i holandesos volien monopolis. Al final, com quasi sempre van guanyar els anglesos i van crear els "Strait Settlements", que eren tres ciutats que protegien la ruta. Els perdedors feien de pirates i els vaixells havien de navegar segons els monsons i esperar a port.
Les tres ciutats eren Penang, Malaka i Singapur.
A Malaka s'hi arriba desde Singapur en 4 hores en bus despres de parar a les dos aduanes i fer tots els tramits en 5 minuts.



Ara Malaka segueix siguent molt cosmopolita pero amb risc de convertirse en Parc Tematic. Suposo que per aixo han considerat el seu Centre Historic, lloc protegit de la UNESCO.
Qualsevol dia tambe li donaran aquest reconaixement a la Unio Europea.


Creia que podria tirarme al mar i fer submarinisme, pero potser per la tradicio holandesa la ciutat creix guanyant terreny al mar. No he tingut mes remei que ocuparme del multiculturalisme.



La barreja es total i a Malaka s'hi afegeix un nou alfabet, l'arab. Perque l'Islam va arribar amb els comerciants musulmans del sur de la India. Tenim per tant indis que son musulmans o hindus. Portuguesos, holandesos i anglesos que sempre es declaren la guerra segons el que passave a la llunyana Europa. Xinesos dividits en societats secretes segons parlessin cantones, hokkien, hakka o taochew, tots dialesctes del xines mandari. Per fi malais tambe dividits segons van venir per mar desde les illes del sur o per terra des de la peninsula. Un embolic.
Encara dura. Un grup de xinesos feien una exposicio sobre la represio a la secta Falun i donaven revistes. Altres xinesos s'ho miraven. Un avi em va donar propaganda en angles i em va dir que parlava de drets humans i que era la veritat. Ja m'ho mirare.



Al carrer de la Harmonia, al centre historic, hi ha un temple hindu, un de xines i una mesquita. D'aqui el nom.
El xines diu que integra els tres rituals del pais. Budista, confucia i taoista. Pot ser, perque es del 1700 i llavors manava la dinastia Qin, manchu, i com tots els no Han es recolzaven en el budisme per integrar tots els ritus i el pais.
Sembla que els budistes diuen que sempre ens reencarnem i naixem amb un Karma. Els altres, confucians i taoistes, diuen que quan ens morim, ens morim, i que com a molt ens recorden els descendents fins que treuen la foto del besavi per posar la del pare mort. Uns fan rituals d'abstinencia, privacions i meditacio, i els altres no.
Vaig entrar a la mesquita i em vaig posar a xerrar amb en Mohammed. La seva feina era mig guia turistic, mig buscador de vocacions.


Nascut al Camerun, nacionalitzat neozenlandes, la seva dona es de Malaka. Ell no m'ho ha dit, pero he entes que l'islam amb el seu missatge igualitari i cosmopolita era la religio ideal per a l'epoca del comerç global. Tots els creients tenien igualdat i confiança amb els altres musulmans en qualsevol ciutat i no discriminava per castes o races. Suposo que per aixo va crixer per tot el mon, de la mateixa manera que el vell cristianisme va creixer per tot el Mediterra.
Ens hem assegut a terra, m'ha explicat troços del llibre sagrat, un conte moral senzill com de les "Mil i una nits" i hem acabat parlant del Eto com a camerunes ilustre i ens hem fet fotos.
Quan hem marxat ha tancat la mesquita perque ja era tard.