La Khau Ming, la nostra veina de Aiguablava, va neixer a la comunitat xinesa de Miri, al estat de Sarawak, a la part malaya de Borneo. Alla va coneixer al Stuart, que era un jove advocat america recent graduat a New York, que sabia xines i que ensenyava angles com a voluntari en una ONG cap els anys '70.
La vida els ha portat a viure a Aiguablava i les converses amb ells m'han portat a Miri en la ruta del Sudest asiatic.
A Miri hi ha petroli, encara que n'hi ha molt mes al vei Brunei. Es un punt de sortida cap a alguna de les zones mes verges dels boscos del interior de Borneo. Es tambe un lloc de descompressio per els que treballen al rigorista e islamic Brunei. Per exemple l'alcohol i les "cases de massatges".
Es una ciutat mes desenvolupada i moderna que Kota Kanabalu.
El Stuart explica en el blog que va fer en el seu ultim viatge que als 70 el centre era quasi exclusivament xines i al 2003 quan va tornar molt mes barrejat amb presencia malaia.
Ara puc afegir que es fa molt enfasi a les cultures aborigens locals com els iban o els melaniu, la majoria resultat d'altres migracions de tribus malaies i polinesies.
El dinar excel.lent, dins del mercat, uns noodles amb carn molt bons per 1€.
Hi ha un museu de la historia del petroli. Hi hauria estat tot sol, pero per sort ho havien completat amb una exposicio de dinosaures i estava ple de nens i col.legis. Els nens malaios en grup, son com els de tot el mon. La unica diferencia es que les mestres porten vel. Es una societat modelica en la convivencia entre islam i altres religions.
Cada dia nous amics. El sopar dificil. Amb 2 anglesos i un alemany que des dels 6 anys viu a Australia. Entenc millor l'angles dels malaios. Un angles venia d'una estancia de 17 dies a la selva interior de Borneo. Quasi un exercici de supervivencia amb un grup de 10 i una agencia de Londres. Els altres, encadenant viatges i feines.
La vida els ha portat a viure a Aiguablava i les converses amb ells m'han portat a Miri en la ruta del Sudest asiatic.
A Miri hi ha petroli, encara que n'hi ha molt mes al vei Brunei. Es un punt de sortida cap a alguna de les zones mes verges dels boscos del interior de Borneo. Es tambe un lloc de descompressio per els que treballen al rigorista e islamic Brunei. Per exemple l'alcohol i les "cases de massatges".
Es una ciutat mes desenvolupada i moderna que Kota Kanabalu.
El Stuart explica en el blog que va fer en el seu ultim viatge que als 70 el centre era quasi exclusivament xines i al 2003 quan va tornar molt mes barrejat amb presencia malaia.
Ara puc afegir que es fa molt enfasi a les cultures aborigens locals com els iban o els melaniu, la majoria resultat d'altres migracions de tribus malaies i polinesies.
El dinar excel.lent, dins del mercat, uns noodles amb carn molt bons per 1€.
Hi ha un museu de la historia del petroli. Hi hauria estat tot sol, pero per sort ho havien completat amb una exposicio de dinosaures i estava ple de nens i col.legis. Els nens malaios en grup, son com els de tot el mon. La unica diferencia es que les mestres porten vel. Es una societat modelica en la convivencia entre islam i altres religions.
Cada dia nous amics. El sopar dificil. Amb 2 anglesos i un alemany que des dels 6 anys viu a Australia. Entenc millor l'angles dels malaios. Un angles venia d'una estancia de 17 dies a la selva interior de Borneo. Quasi un exercici de supervivencia amb un grup de 10 i una agencia de Londres. Els altres, encadenant viatges i feines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada