14 de des. 2018

Mombasa i la costa Swahili.

Ultima setmana de viatge. Vol amb Rwandair a Nairobi per no repetir 2 dies de bus via Kampala. És una ruta perillosa per la quantitat de camions que comuniquen els països del interior d'Àfrica Central i de l'Est amb el port de Mombasa. Presència militar arreu. Refugiats des dels Països veïns, amenacen els seus països d'origen. Això afecta a les relacions entre governs. Rwanda te relacions tenses amb Uganda, Burundi i Congo.
A Kenya comencen les vacances escolars. És la festa de Graduació dels que acaben secundària i Universitat. Les famílies han vingut dels pobles a veure orgulloses als fills, que es passegen tot el dia uniformats. Nairobi està col·lapsada de cotxes i el lloc més tranquil és el Parc Uhuru. Atraccions pels nens i totes les varietats de fotos pels adults.
Comencen les vacances i qui pot, vol anar a la platja. Nairobi existeix perquè està a mig camí del ferrocarril antic a Mombasa. Del Oceà Índic al Llac Victòria. Va ser la gran obra d'Anglaterra i va obrir la porta a 30.000 colons. Ara aquest tren només porta mercaderies. La Xina n'ha construït un de modern, amb estacions que semblen aeroports, com a la Xina. Connecta Nairobi i Mombasa. 4 trens diaris i 1500 passatgers per tren.
Tot està venut fins a final de desembre. Les alternatives son 10 hores de bus nocturn o avió. Truco a l'atenció telefònica i la noia em pregunta que perquè viatjo sol, que quina llàstima que la meva dona no ha pogut venir, responc que Kenya és molt maco. Hi ha una cancel.lació en un tren de tornada en 4 dies. Li accepto. 10$ que cal pagar amb M-Pesa, el sistema de moure diners electrònic de Safaricom, la companyia amb que he contractat telefonia mòbil. Corro a una botiga a registrar-me al servei. Després a posar saldo en el nou model d'oficina bancària. Les botiguetes en que venen menjars al carrer. He trigat massa i m'ha caducat l'ordre de pagament. Truco a la meva amiga i me'n fa un altre. Transferència M-Pesa i ja tinc bitllet per tornar.
Al vespre em truca la mateixa noia. Te una cancel·lació per l'anada, demà passat i en 1ª classe. També m'interessa. A Kenya les converses tenen una llarga introducció, però els finals son abruptes. Penja, m'envia una ordre de pagament, transfereixo i ja tinc bitllet.
Aprofito el dia d'espera per anar a veure la casa de Karen Blixen. L'escriptora danesa autora de "Memorias de Africa". La pel·lícula va tenir 7 Oscars. Un altre obra seva ben adaptada al cine va ser "El festín de Babette".
"Out of Africa" explica la seva arribada a Kenya i la posta en marxa d'una plantació de cafè. La terra la prenia el govern colonial anglès als kikuyu que hi vivien i la donava en bones condicions al colons. El treball el feien els negres, a canvi de tenir un mínim terreny en que cultivar la seva subsistència. Els colons, en una primera etapa ociosos membres de l'aristocràcia rural anglesa, aviat es van embolicar en tot tipus de conflictes sentimentals. A la pel·lícula, l'amant de Karen l'interpreta Robert Redfort i això va ajudar a somiar en una vida salvatge i idíl·lica a moltes espectadores.
Poc després que Karen tornés a Dinamarca i signés els seus llibres com Isac Dinessen, va començar la revolta contra els colons. Els rebels, anomenats Mau Mau, van matar a 32 colons. La repressió anglesa, va matar a 12.000 kenyates. En un cert moment van haver-hi 70.000 presos en camps de concentració. Anglaterra que havia guanyat la 2ª Guerra Mundial en nom de la llibertat, es convertia en opressora. 10 anys més tard Kenya es va proclamar independent amb nous líders que havent estat vinculats al Mau Mau, tutelats per Anglaterra.
L'únic transport eficaç per les dimensions de Nairobi i el caos circulatori, son les motos, les boda boda. Amb una vaig fins a WestGate, el centre comercial més luxós de Nairobi. Els llocs a on hi ha més estrangers són perillosos, és a on cal anar per robar o atemptar. Així va ser al 2013. Un comando terrorista de probablement 4 somalis, va assaltar el Mall. El caos va durar 3 dies. Van morir unes 70 persones, en part per incendis i ensorraments provocats pels terroristes i la desordenada actuació policial.
En aquesta segona estada a Nairobi, he tornat al Manyatta Backpackers. Serveis bàsics. Menjar escàs. Zona tranquil·la i caminable fins al Centre i al Parc Uhuru. Família keniata amb la que m'entenc amb els importants. L'àvia i el nen petit. Els viatgers, sempre interessants. Dos periodistes sueques que ja tenen contracte previ dels reportatges que volen fer. Un motorista turc jubilat que travessa tot Àfrica. Activista digital americà que també ha treballat a Apple i col·labora amb "Partners In Health" en una plataforma d'històries clíniques útil a l'Àfrica. Activista de la nova esquerra del Partit Demòcrata. Altres voluntaris i viatgers en trànsit a Masai Mara o Mombasa.
No falten motxilers a Kenya, però la crisi de les classes mitges i la por han fet caure el turisme que deixa diners. El que va als safaris dels Parcs Nacionals i als ressorts de les platges de l'Índic.
He d'anar a l'estació de tren molt d'hora i diluvia. Truco al motorista, cancel·lo el viatge i arreglo amb Über un taxi. En 5 minuts i en mig de la turmenta funciona perfectament. Millor preu que la moto. Über també te motos, costen la meitat que els cotxes. Cal arribar a l'estació amb temps. Imprimir el bitllet. Els equipatges s'escanegen dos vegades i es posen en fila perquè dos gossos diferents els olorin. Les operacions d'accés dels passatgers les supervisa discretament personal xinés. Les banderes kenyata i xinesa, juntes. Els xinesos substitueixen als indis en la desconfiança dels locals.
L'anada a Mombasa en 1ª classe, perquè és el que hi ha. Tots els vagons estan plens de nens que juguen i corren. Els de 1ª classe ho fan en anglès i els de 2ª en swahili. El tren travessa el Parc Tsavo, una de les joies del país. Sovint es veuen elefants però a migdia estan fent la migdiada. Acabo el llibre d'entrevista amb Paul Kagame. Algunes coses recorden Fidel Castro. Diu que mai va ser socialista però interpreta a Ho Chi Minh i al Che per Rwanda. Es va formar militarment un any a Cuba i un altre a Texas, d'on va marxar d'amagat pel fracàs d'una invasió a Rwanda.
El meu destí és Mombasa, la segona ciutat de Kenya i el principal port de l'Est d'Àfrica. Xina l'ha inclòs en la nova Ruta de la Seda i ha construït un port modern. És l'accés dels seus productes a l'interior d'Àfrica i un punt de la cadena marítima cap Europa. Ja va tenir aquest paper per àrabs, portuguesos i anglesos. La tribu bantu local va incorporar paraules de tots tres al seu idioma i en va sortir el swahili, que és la llengua franca de l'est d'Àfrica. Vasco da Gama hi va arribar buscant una ruta a les Índies. Un navegant local el va ajudar a aprofitar els alisis que permeten anar 6 mesos cap a la Índia, i tornar-ne els altres sis. El sultà d'Oman hi va introduir l'islam i el comerç d'esclaus i els anglesos el ferrocarril. La costa des de Mogadiscio, a Somàlia, fins al nord de Moçambic és considera de cultura swahili.
A Mombasa, Fort Jesus, la fortalesa portuguesa, va servir per empresonar als guerrillers del Mau Mau. La ciutat vella te tot el sabor de la cultura musulmana. És difícil trobar un local en que es serveixi alcohol. Calen partits de la Premier League. Futbol i cervesa van junts. El Club Casablanca és un local conegut i una associació islàmica el vol tancar. El meu hostel està a prop. En un dels carrers més degradats del barri en que hi ha prostitució. Al vespre unes noies que busquen clients em criden. Tenen la veu maca. Porten nikab i només es veuen els ulls. El millor restaurant de Mombasa és indi i no te alcohol. Molts indis es poden pagar un restaurant de més de 15$.
Matatu cap el nord. La ruta és segura fins Malindi. En el camí, Gede, ruïnes d'una ciutat swahili construïda amb coral. Era musulmana i la ruïna va venir per assecament dels pous d'aigua, o per invasió de somalis o etíops. La política actual te molts anys d'antiguitat.
A Malindi, els italians van substituir als altres blancs. Tots els keniates em parlen en italià. Es veu que hi ha 3000 italians residents a Malindi però no els veig. Inclús hi ha un cònsol que parla swahili. Flavio Briatore ha substituït a Vasco de Gama. Hi te un resort de luxe que es diu "Billionaire" al que va convidar al seu amic Silvio Berlusconi. Es va dir que era un refugi de la màfia i fa uns anys hi va haver detencions importants per tràfic de drogues internacional. Diuen que ara totes les propietats estan en venda. Algunes senyores blanques acompanyades de nois negres. Senyors blancs amb noies negres molt més joves.
Malindi es considera segur però fa tres setmanes una noia italiana que treballava per una ONG en un poble interior va ser segrestada. Diuen que eren somalis. Bandits o de Al Shabab. Altres casos s'han arreglat pagant. La ruta a Lamu no es segura. És la joia de la costa però travessa una zona despoblada i el camp de Dadaab està a 450 km. És el segon camp de refugiats més gran del mon, amb la meitat dels 440000 refugiats somalis que va tenir. Residents italians diuen que Malindi és molt més segur que Itàlia però brut. Diuen que no cal tenir gossos ni alarmes, com creuen que cal a Itàlia. Al meu hostal estem algunes hores sense electricitat ni aigua, perquè un motor la treu del pou.
El Marine National Parc està a uns centenars de metres de la costa. Barrera de coral. Hi vaig en barca a fer snorkel un parell d'hores. Tenen pocs clients. El barquer em diu que quasi cap internacional. Nacionals només Indis i kikuyus que són els més rics. Per fer submarinisme cal anar endins, fins a la pared en que acaba la barrera del coral.
En un museu local hi ha un celacanto que van pescar fa anys. És un peix fòssil vivent. Va ser una sorpresa perquè es creia que s'havien extingit feia 65 milions d'anys. Abans del Rift. Sembla que a l'Índic, a 150 metres de fondària i a llocs amb coves per protegir-se dels taurons han sobreviscut. Un altre casa antiga te exposicions de fotos. Mogadiscio i la destrucció de la guerra. La nostàlgia italiana d'una ciutat que van fer seva. Bany de cultura italiana amb pizza i vi a una Osteria. La propietària és italiana.
Mombasa és una illa que te un pont al nord i un a l'oest. Al sud hi ha l'entrada al port i el tràfic de grans carguers no ho permet. L'unió amb el continent, a Likoni, es fa amb ferrys. N'hi ha quatre però ara només en funcionen dos. La distància és 500 metres i no paren. Cada 15 minuts. Només paguen vehicles. Peatons i bicis, de franc. El Departament d'Estat USA desaconsella fer-lo servir, però l'alternativa son 25 km per terra. Al 1994 es va enfonsar a 40 metres del port i van morir 272 dels 400 passatgers.
Tren de tornada a Nairobi en 2ª classe. També plé de nens. Comparteixo 6 hores de jocs amb una mare i les seves 3 filles petites. L'edat mitja de Kenya és 19 anys. La d'Uganda és 16, la d'España 43. Vol dir que la meitat del país te menys d'aquesta edat. El tren xinès i el tren anglès estan conectats i em porta des de la nova Terminus, a 15 km del centre, a l'antiga, al centre.
Arribo a Nairobi per tercera vegada i és el Dia de l'Independència. El Parc Uhuru torna a estar ple de vida i de nens. Les noies musulmanes s'ho monten millor. És més fàcil portar un vel que fer-se els pentinats impossibles de la moda africana actual.
Arboretum, el jardí dels arbres és el meu lloc a Nairobi. Extens i tranquil. Quasi buit a pesar de que cal pagar 50 cèntims. Potser hi ha poca gent perquè s'ha de pagar amb m-Pesa. Per sort encara tinc saldo al meu compte. Després Museu de Nairobi d'Art africà. La col·lecció d'un antic polític amb bon gust. L'art actual ja és més de dones.
Al 1998 hi va haver dos atemptats contra les ambaixades USA a Nairobi i a Dar es Salam. A Nairobi van morir 213 persones, de les que 12 eren americanes. La resta keniates que estaven al carrer, matatus o edificis propers. A Dar van morir 11 persones. Els atemptats es van fer amb camionetes carregades de bombones de gas i explosius, en una manera que recorda el que es volia fer a Barcelona. L'organitzador era un encara poc conegut Bin Laden. El memorial del lloc de l'explosió és un discret parc i emotiu museu amb cites de pensadors africans i escrits de tot el món. S'han de pagar 2$.
Ultim dia a Nairobi i tornada a Barcelona. Fa 10 hores que plou. La temporada petita de pluges s'ha d'acabar però no avui. Dia perfecte per llegir els llibres comprats durant el viatge. Noves idees. He estat a l'Africa del Nord, Sud, Est i Oest. Com als mapes del segle XIX queda un buit a l'Àfrica Central. Tot és pot fer i tot és un repte.
Aquest viatge a l'Àfrica de l'Est ha sigut inoblidable. D'aqui venim els humans i aquí tenim un mirall de la nostra capacitat de conviure i resoldre el futur. Dels 11 camps de refugiats més grans que tenen les Nacions Unides, 7 estan en aquesta regió. Per conflictes encara vius. Com els que van fer que els nostres avis emigressin a viure noves vides.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada