Serranía de Ronda i oliveres

Ronda, un lloc imprescindible.

Jimena de la Frontera a Ronda, 60 km i  1613m de pujada.

Jimena es la transició entre Campo de Gibraltar i Serranía de Ronda. També la transició entre el regne nazarí i els cristians. Ara la Casa de la Memoria de La Sauceda, es una excel·lent explicació de la repressió franquista al Campo de Gibraltar. L'episodi més recent d'una història violenta.

Casa de la Memoria a Jimena de la Frontera. Historia de la repressió franquista per controlar el Camp de Gibraltar.

Al memorial va ajudar un empresari amb avi i besavi entra els assassinats, tornat de l'exili a España ric.

Enrique m'explica la recerca de les restes de cinc familiars afusellats. Em parlen de l'enfrontament entra Podemos i l'Ajuntament de Izquierda Unida. Al llibre de la Casa de la Memoria, el meu antecessor agraeix i critica la falta de perspectiva de gènere. Las diferents visions dins l'esquerra venen de lluny.

Gaucín, pobles blancs a la Serranía entre Cádiz i Málaga.

La carretera que s'enfila per la Serranía fins a Ronda va ser en part feta per presos del franquisme. És la ruta que recorrien els viatgers romàntics del segle XIX, des de Gibraltar fins a Granada, per descobrir l'exotisme d'Espanya. Tenien por de ser assaltats pels bandolers i a la vegada volien ser-ho per explicar-ho després. Un viatge literari que ara és ciclista.

Pujant la Serranía de Ronda.

Les vistes són impressionants, és una alternativa infinitament millor que travessar la Costa del Sol i alguns europeus interessants ho han preferit com a residència.

Puente Nuevo sobre el Tajo de Ronda.

La Serranía de Ronda inclou tres Parcs Naturals. Alcornocales, Sierra de Grazalema i Sierra de las Nieves. La ciutat de Ronda és com un somni amb vistes increïbles al que ja torna el turisme.

Vistes infinites des de Ronda.

Ronda-Antequera, 96 km 1.393 m de pujada.

El camí de Ronda a Antequera es també una carretera de muntanya i com a punt destacat el pas del riu Guadalhorce al Desfiladero de los Gaitanes.

Es un referent internacional d'escalada. Al Chorro les parets tenen 250 m verticals i molt estretes.

Desfilader de los Gaitanes. Un tren, una presa i un Caminito.

El 1850 Màlaga era la gran ciutat espanyola pendent de connectar amb tren. La barrera era el desfilader i es va resoldre amb una sèrie de túnels i ponts, i amb una passarel·la de servei penjada sobre el buit. Ara és el Caminito del Rey, un dels grans atractius turístics de Màlaga.

Caminito del Rey a la Garganta del Chorro.

Cal reservar en Caminito per internet però la pàgina web operada per la Diputació no funciona bé, diu que no hi ha places però en tenen les agències que venen serveis addicionals com autobús o lloc de dormir. Quedarà pendent per un altre viatge.

El tren segueix en servei i a prop un gran túnel d'AVE. També s'inclou una presa hidràulica reversible.

Camí d'Antequera, esperant que no es posi el sol.

Antequera és una ciutat clau que connecta la Andalucia de la costa amb l'interior. La seva conquesta pels castellans i l'emigració de la població musulmana va anticipar la caiguda del regne de Granada.

La ruta entra de ple en terra d'oliveres.

Diáspores. Musulmans expulsats d'Antequera i després de Granada.

Antequera-Lucena, 91km, 632m de pujada.

Després de la duresa de les etapes i camins al Cabo de Gata i Sierra Nevada, ara vaig més per carreteres locals i camins.

Després de Ronda, no hi ha turisme ni segones residències. Molt moviment de vehicles agrícoles. El cultiu de l'olivera està en expansió. Noves plantacions, arbres vells arrancats, substituïts per setos i arbres petits plantats entre fileres d'antics.

El cultiu de l'olivera està en expansió, amb emparrat i regadiu.

A Puente Genil es va construir una via fins a Jaén. El Tren del Aceite transportava oli per exportació fins al transports per camions.

El vell i el nou. Vehicles de la Via Verde del Aceite.

Ara és una llarga agradable I ben arreglada via verda. Molt popular amb bon temps, ara som pocs. Les darreres pluges han deixat molt fang. Em bloqueja cadena, pedals i canvis i he de netejar-ho amb compte mentre cau la nit, pedalar sense canviar ni frenar una quants quilòmetres fins una gasolinera per netejar-ho abans de que es trenqui res.

Via Verde del Aceite. 120km de Puente Genil a Jaen.

Per sopar des de fa dies, ara sense turisme, cal buscar un bar que tingui assortit de tapes i raciones suficient.

Lucena-Martos, 77km i 809m de pujada.

Lucena es la segona ciutat de la província de Córdoba.  Del segle IX al XII era una ciutat jueva. Els almohades, una mena de talibans que venien del Magreb per reformar l'Islam, els van expulsar per no convertir-se.

La ruta de la Bética és un continu puja i baixa.

Als que van tornar després de la derrota dels almohades, els van expulsar els cristians al segle XV. Ara tot turista és desitjat i la retolació dels carrers està en hebreu, àrab i castellà.

La Via Verda te més de 100km i està molt bé.  En la lògica de les administracions espanyoles, a Còrdova es diu Via Subbética i a Jaén, Via del Aceite, i els trams més descuidats són els fronterers entre províncies.

Oliveres fins a on arriba la vista a Jaén, la capital del oli del mon.

Algunes estacions tenen exposicions temàtiques. Especialment interessant la de Alcaudete, mostra 34 varietats d'oliveres de les 390  que hi ha a España dins de les 1700 de tot el món. Una petita part concentra la majoria de la producció i a Espanya 4 varietats ocupen el 60% de la superfície. A Jaén, la varietat picual representa el 97% de la superfície.

Jardi botànic d'oliveres. A Jaén regna la varietat picual.

Això és veu com un perill per la concentració del temps de les feines i la vulnerabilitat a plagues. Al diari "Córdoba" d'avui el líder patronal es queixava de la política agrària de la Unió Europea perquè requereix mols papers i te uns condicionants ecològics aliens a la seva cultura local.

Cap a Baeza. Caminante no hay camino, se hace camino al pedalear.

Jaén, final de la Via Verda, capital mundial de l'oli i ciutat sense atractiu turístic, no he trobat hotel. N'hi ha pocs oberts i és mala època. Em quedo a Martos a pocs quilòmetres de Jaén i demà continuaré ruta a trobar-me amb la Conxita en terres d'oli i poetes. Entre Baeza, a on va viure i escriure Antonio Machado, i Úbeda on va néixer Joaquín Sabina.