Andalusia Oriental en bici

Coves als acantilats de AguaAmarga. Una temptació per passar-hi la nit.

Un altra travessa en bicicleta per Espanya. Ara el Sistema Bètic. Un sistema extens que és millor fer dos vegades. Anant per les serres que miren al mar fins a Gibraltar i tornant per les que miren a la vall del Guadalquivir. Començaré en bus fins a Vera, Almeria.

El sol surt, el bus marxa, cal muntar la bici i pedalar 3 setmanes. Vera, Almería.

Les autovies, avion o AVEs, van de ciutat a ciutat rodejats per murs. El bus, el tren lent i la bicicleta t'ensenyen l'altre món.

A Almeria hi ha estació però no tren. Es va fer per una ruta que vindria de Granada i Guadix per portar mineral, però ja no funciona. Ara prometen un AVE pel 2026 però el que es vol és un Eix Mediterrani per viatgers i persones.

30 kg que no es mouen bé per mals camins. Entre Garrucha i Carboneras.

L'Estació del Nord al vespre estava plena i jo era l'única estranger al bus nocturn d'Almeria. Quasi ple, s'hi parlaven molts idiomes. 1er wolof, 2n amazigh, 3r varietats llatines del castellà, 4rt varietats eslaves. La meva bicicleta, desmuntada amb els equipatges, i jo estàvem fora de joc.

Posta de sol al Cabo de Gata. AguaAmarga.

"Salam aleikum, hermano. ¿Esto es Almeria?"

No, estamos en Puerto Lumbreras, para Almería faltan tres. Yo bajo en Vera que es la segunda.

Llegeixo que el periodista Carles Sentís va fer el viatge invers als anys 30 en uns autobusos clandestins que sortien quan s'omplien a hores imprevistes per burlar la Guardia Civil. Els hi deien "Transmiseriano" i eren com les pateres en que segurament han vingut els senegalesos i marroquís de l'autobús. Transport per persones que van a buscar feina a on n'hi ha.

Camino de la Vela Blanca, entre Playa Genoveses i Cabo de Gata.

A Vera monto la bici i mentre clareja, m'espavilo després d'una nit amb poc dormir. Començo la pedalada anant a Vera Playa, Garrucha, Mojácar, l'entrada al Parque Natural del Cabo de Gata y Níjar, Carboneras i final a Aguamarga. 60km i 700 metres de pujades.

Mojácar poble. En la competició per ser un dels més macos d'España.

La platja és una successió de cases i edificis turístics sense control. Però el Parque cambia les regles, el monstruós edifici del Hotel Algarrobico està aturat i la vegetació s'el menja.

Hotel Algarrobico un desastre que es una victoria. La naturalesa s'ho menja.

La majoria de les persones són noves categories de pensionistes i rendistes del nord d'Europa. Al bar del mirador del vell Mojácar, els idiomes dominants són anglés i holandès. Al xiringuito de platja d'Aguamarga, alemany.

Inmigrant vol dir pobre i turista vol dir ric.

Els canvis per la crisi climàtica angoixen a Carboneras. Les principal indústries són una central tèrmica i una cimentera. Un corriol antic de transport de mineral fins a la rambla i castell de Macenas, és l'aventura del dia. Uns quants kilòmetres preciosos d'acantilats.

Carboneras. El turisme és el recanvi a cremar carbó per fer electricitat i ciment?

A tots els pobles preocupa la falta de metges. "Médico Ya" és la consigna. Ara el turisme i l'agricultura han enriquit a una Almeria que va ser molt pobre. M'he preparat llegint "Campos de Níjar", de Juan Goytisolo, i ara l'institut porta el seu nom.

Posta de sol sobre els acantilats de Gata, amb coves que serien una opció per dormir.

La posta de sol sobre el Cabo de Gata, enfilat a les coves que dominen la platja és un presagi de gran viatge. No em puc permetre una segona nit sense dormir, pero les coves serien un bon lloc.

Cara i pose de selfie en el puja i baixa de les costes del Cabo de Gata.