Alpujarras, cims de Sierra Nevada i Granada.

Estany gelat de la Caldera, amagar la bici al refugi vivac i pujar a Mulhacén

Les Alpujarras, entre Almeria i Granada, és una dura i maca regió encaixada entre les serres de la costa i les imponents muntanyes de Sierra Nevada. Va ser l'última regió que van ocupar els àrabs en la seva conquesta de la península i també va ser l'última regió de la qual els van expulsar els cristians. 

Trevelez al capvespre, els kilometres que faltaven a Capileira ja van ser de nit.

En fer-ho van provocar un declivi econòmic enorme perquè no sabien com treure profit a la terra. No han aportat res fins els moderns hivernacles.

Capileira, un dels pobles més alts i macos d'España.

Una gran carretera travessa la regió i carreteres petites i maques pugen als pobles blancs de la muntanya. És diumenge hi han sortit tots els motards, que són com els cosins grassos i sorollosos dels ciclistes. Algun em pregunta a on vaig, li dic que Capileira, que en quants dies, que hi dormiré avui i que "buena suerte".

Pujada a Sierra Nevada amb una bici de color a joc amb el cel.

És el meu destí perquè és el punt de sortida cap a les muntanyes de Sierra Nevada. També vaig a Trévelez, el poble més alt de la regió i famós pels seus pernils. Aquests pobles destaquen en les classificacions de pobles més alts i més macos d'Espanya. 

Sud de Sierra Nevada i accessos als cims des del Poqueira.

De Capileira surt una pista cap al refugi de Poqueira, amb 1.200 m de desnivell constant per un camí de terra en bones condicions i  tancat els vehicles per l'accés de 4 x 4 de gama alta i de cap de setmana. Fa molts anys s'anunciava com "la carretera més alta d'Europa" per connectar amb l'estació de Sierra Nevada. Fa 40 anys hi vam passar amb la Conxita en una Yamaha 600 que als 3000m no carburava per manca d'oxigen a l'aire, el que em passa a mi ara al pedalar. Vam empènyer la moto per travessar alguns kilòmetres de neu. Ara només hi poden passar BTTs i és un camí cada vegada més deteriorat.

Refugi Poqueira a 2500m, el refugi guardat més alt d'España.

El refugi de Poqueira, a 2500 m, és el refugi guardat més alt d'Espanya. Al refugi m'informen que pel Covit, no hi ha mantes i les vuit persones que estem hem de dormir en dormitoris separats. Com hi ha poca gent, no s'ha engegat calefacció i fa un fred que pela. El meu sac és precari i em deixen una coberta. A refugi som quatre de Malta, dos de Madrid, un d'Almeria i dos bicis. Converses pintoresques.

Una proposició que no es pot rebutjar. L'etiqueta per fer el cim és crampons, raquetes o esquis, segons condicions.

La parella que porta el refugi intenta recuperar-se després del temps de Covid i repetir l'activitat estrella. Sopar de Cap d'any amb ascens al Mulhacén el dia 1 al matí i dinar. És una activitat imbatible i d'èxit, que de moment es limitaria a un 70% d'aforament.

Content i solitari al cim més alt de la península. Mulhacén, 3479m

Des del refugi, una dura pujada cap als cims i l'altre cantó de la muntanya. El terra no està en condicions bones i sovint he de baixar per empènyer els 30 kg de càrrega. Al vivac de la Caldera, molt de fred aquesta nit i amb el llac glaçat. Un amic del refugi amb la seva bici elèctrica, arriba i m'explica que fa dies, un grup va deixar molta brutícia al refugi. Algú va informar en un foro de seguidors de Sierra Nevada i ara els guardes forestals han pujat a netejar-ho. Una bona manera de mantenir els recursos del Parc Natural. Pujo sol al Mulhacén, 3479 m. El cim més alt de la península i d'Europa fora dels Alps i Caucas.

Cara nord del Mulhacén i Alcazaba al fons.. Un flanqueix permet travessar-la i una difícil canal pujar-hi.

Al Collado del Ciervo tinc bona vista de la cara nord del Mulhacén, a on neix el Genil, i la seva via d'escalada mes emblemàtica. Una canal de 400 m i IIIer grau, una clàssica de les ascensions de gel hivernals.

Descans a 3200m esperant el vivac Carihuela, vesant nord i les pistes d'esqui.

A la cabana del vivac recupero la bicicleta amb un meravellós dia i segueixo camí amb menys pendent, sobre 3.100 m, terra desfet i grans pedres caigudes dels cims. Per un coll de 3.200 m, arribo al vivac de la Carihuela, passo al nord, prop de l'estació de Sierra Nevada, i aprofito per pujar amb la bicicleta per un camí molt deteriorat al cim del Veleta 3396 m i tercera muntanya més alta d'Espanya.

Dalt del Veleta, 3396m i tercer cim de la península.

Fantàstic i gèlid descens de 3.000 metros, sota zero, i fins a 30 km/h, lluitant amb la caiguda de la nit i esperant que el perdre alçada, la temperatura augmenti. Les vistes per la pista paral·lela a l'estació de Sierra Nevada fan difícil concentrar-se en la carretera i després de 40 km arribo a Granada.

Companys dalt del Veleta.

Un dur, solitari e increïble dia que em transporta a una moderna ciutat. Em ve a la memòria l'escena del "Ministerio del tiempo" en que un amic vol salvar García Lorca fent que no vagi a Granada el 18 d'agost del 1936. Vaig plorar el primer cop que el vaig veure i Camarón cantant "La leyenda del tiempo" era part de la música que m'ha acompanyat en el dia.

https://www.facebook.com/iuandalucia/videos/673694006522714/

Decideixo quedar-me un dia a Granada per ordenar la resta del viatge. Seria un error arribar de nit a Granada i marxar amb el sol.

Alhambra i Sierra Nevada. El rei nazarí Muley Hassan va escollir ser enterrat a la muntanya més alta.

Hi conviuen almenys tres ciutats. La renaixentista, plena d'esglésies que volen cobrar entrada al visitant. Els Reis Catòlics, dos espavilats cosins d'origen il·legítim que havien guanyat les respectives guerres civils, s'hi van fer una església com a tomba per ells i els seus descendents, la "Loca" i el "Hermoso". No vull pagar per entrar a esglésies si cobren de l'estat i no paguen impostos.

Isabel, Fernando, Juana i Philippe. Una tomba miserable comparada amb la de Muley Hassan.

L'Albayzin era el barri popular quan la monarquia nazarí, fins que el rei Boabdil va convertir conflictes familiars en derrota amb els cristians. Ara el barri torna a estar ple de restaurants i botigues de tot el que queda de l'Islam.

Albayzin. Era el barri musulmà fins l'expulsió i ara les botigues son marroquins i els clients internacionals.

El Sacromonte era la muntanya en que foradaven coves els més pobres, els gitanos, mentre cultivaven una música i balls estranys. Ara les coves son tablaos i escoles de flamenc i a les que no es lloguen, hi viuen neo hippies locals. Aquí va estar Michelle Obama i allà expliquen que Charlie Chaplin i Elvis Presley eren d'origen romaní.

Les coves de les que sortia el millor flamenc.

És potser la ciutat més maca d'España. Demà seguiré la Vega del Genil i a Gibraltar, quan no hi hagi més al sud, tornaré per terres d'alzines i oliveres.

A Sierra Nevada els arbres s'acaben a 2.300, fins que vingui la neu, és un desert de pedra.