De Granada al Camp de Gibraltar.

Oliveres camí de la Sierra de Alhama.

Etapa Granada a Venta de Zafarraya per la Vega del Genil. 78km i 1118m pujada. Camins rurals i ciclistes. Al final del regadiu, entre Malahá i Venta de Huelma, comença el secà i algun polígon. Després pujades, embals de Los Bermejales, serres de Tejeda i Alhama. España es maca però s'exagera, quatre pins i una bona vista fan per un cartell de Parc Natural.

Vega del Genil, al fons Granada i la Sierra Nevada.

Alhama de Granada té un balneari, en àrab vol dir "El bany" i per això n'hi ha tantes. Te un centre monumental i vistes sobre el riu interessants, però no hi vaig perquè he tingut la primera punxada del viatge i perdo mitja hora. 

El sol surt a les vuit i es pon a les sis però amb esmorzar fort i sortir, tinc set hores de pedalar, amb imprevistos, sempre arribo de nit.

Ventas de Zafarraya. Dos subastes diaries de llegums, 1000 censats i 3000 emigrants.

l'Hostal es diu "Aquí me paro" i està al límit entre Granada y Màlaga. Zafarraya és un pla amb molt cultiu d'horta. M'expliquen que a la llotja es fan dues sebastes, al matí unes llegums i a la tarda unes altres. Que els hivernacles ja vindran i estan fent pous de 600 m de fondària. Només ho pot pagar una comunitat de veïns i les empreses venen de Múrcia o de Málaga. Ara és molt car pel cost de l'energia.

Alta tecnologia, patents i emigrants en l'amor entre una coliflor i una col.

Cada cada any es fan varies collites encadenant productes de temporades diferents. Hi han mil persones censades i 3.000 emigrants treballant-hi. 

20% són subsaharians que tenen bona relació amb la resta de veïns. Algunes dificultats són amb joves marroquins que beuen i diuen que venen per tràfics i no per treballar. Hi ha de tot, també moltes famílies  arrelades. La majoria dels nens de l'escola són de famílies emigrants.

Noves rutes per vells camins. GR, Camino mozárabe, Eurovelo, Ruta de los almorávides...

Al poble van passar moltes coses. El 1884 un terratrèmol el va destruir. Hi va arribar un tren que mai es va acabar. Volia connectar Málaga i Granada però calia cremallera perquè està a 1.000 metres d'alçada i a través de l'espectacular Boquete, un pas entre roques, es veu el mar.

Des de 1000m d'alçada, pas de Granada a Málaga i vista del mar.

La següent etapa és Alhaurín el Grande. 97km i 1712m de pujada. La primera part del camí és un GR que aprofita l'antiga via del tren. Després es van encadenant pistes i carreteres locals per rodejar Màlaga per les serres que l'envolten sense passar per la ciutat. Això fa que en zones molt rurals s'hagi de creuar autovies i linies d'AVE.

Poca gent en la ruta de Ventas de Zafarraya a Alhaurín el Grande.

Ríogordo, Cabanabermeja, Cártama. La majoria del temps per camins de terra i encadenant recorreguts de la Transndalus, Camino Mozárabe, Romería a la Ermita de las Tres Cruces, Camí dels almoràvits i dels almohades. Dia record de desnivell amb un vent que fa caure i no deixa anar a més de 15 km/h.

A Alhaurin el Grande només he trobat un hotel resort. High Class, Low Cost, serveix per recuperar un dia dur. 

Ermita de las Tres Cruces, romería dels pobles de la serra de Málaga.

La següent etapa és la Línea de la Concepción. 109km i 1170m pujada. Seguint la Costa del Sol a partir de Marbella. Primer cal travessar la Sierra de las Nieves, Reserva de la Biosfera. Penso que això ajuda a vendre més cares les urbanitzacions veïnes.

La Costa del Sol és territori hostil al ciclista. El cantó del mar, les tempestes s'han emportat els precaris passejos. Els carrers no connecten perquè formen part de d'urbanitzacions tancades. No s'han construït pons per superar les rieres que en dies de molta pluja, com avui, porten aigua.

Camins de mozárabes, almohades, ferrocarrils i ara ciclistes.

Hi ha 3 carreteres. L'antiga Nacional, ara anomenada Via de Servicio, l'autovia A7 i l'autopista de pagament AP7. Quan la nacional no hi és, perquè s'ha construït, es pot circular per l'autovia perquè no hi ha més alternativa. L'autopista de pagament arriba fins a Sotogrande, on hi ha resorts exclusius, i renuncia a Algeciras o Cádiz.

Un dels pocs trams de passeig marítim en condicions a la Costa del Sol.

És dissabte plou molt i uns kilometres pedalejo per l'autovia, que no és autovia perquè no hi ha via de servei, però sí autopista de pagament. 

M'atura la Guàrdia Civil, explico que vull sortir-ne quan tingui una alternativa, diuen que he de portar armilla groga reflexant i em volen multar, dic que en compraré a la propera gasolinera i ho donen per bo. Tot és estrany.

Visió de La Línea i Gibraltar en un dia de pluja.

La Línea de la Concepción, el meu destí, és especial. Sota l'ombra de Gibraltar i els seus negocis de finances internacionals opaques, del Marroc i els tràfic de persones i drogues, i una gran quantitat de funcionaris de seguretat.

Malgrat això, és una de les ciutats amb atur més alt d'Espanya, però aquest dissabte al vespre hi ha una gran animació dels joves als bars del centre.

Carretera entre murs i al fons piquets i policies.

El sector del metall està en vaga des de fa cinc dies a tota la província. La causa es el desacord en el conveni a les empreses auxiliars, però en el fons hi ha una insatisfacció per la precarització. A Cádiz el turisme te un pes  meitat que a les altres províncies andaluses i la indústria el doble, però el sector industrial fa temps que està en decliu.

És diumenge al matí i a l'accés a la refineria hi ha un piquet. L'empresa de seguretat està a l'altre acera quan arriba un vehicle de la Guardia Civil. Passo amb la bici i no m'hi puc quedar però semblen relaxats. A Cádiz tot ha sigut tot més violent.

Gibraltar amb coves, canons i murs per protegir-se.

Vaig a Gibraltar i em demanen dos cops el DNI i cap el Certificat de Vacunació. L'aeroport creua el camí d'entrada i cal esperar un aterratge. Fa dos setmanes es va treure l'obligació de quarantena i a Main Street estan obrint els bars i pubs oferint fish & chips i xurros. El carrer és un seguit de cases angleses tradicionals amb discrets cartells que anuncien advocats i financers.

Semàfor vermell pels peatons. Verd per Ryanair.

La quantitat d'empreses registrades a Gibraltar és un secret però s'estima que són 30.000, per blanqueig o per evasió. Són tantes com habitants registrats.

La superfície de Gibraltar és 6,8 km2  i va ser una cessió del candidat Borbó a Anglaterra, per ser acceptat.

Penyal de Gibraltar, industries i platges de la bahia d'Algecires.

A l'altre cantó de la bahía de Cádiz, a Rota, hi ha la base militar que Franco va cedir als Estats Units l'any 53, exactament pel mateix motiu. La seva superfície és 24 km2.

En tornar de Gibraltar, pedalada tranquil·la per la bahía d'Algeciras, seguint la ruta EuroVelo8 i entrant al Parc Natural de los Alcornocales fins a Jimena de la Frontera. 45km i 342m de pujada.

Eurovelo 8. De Cádiz a Turquia, de San Roque a Estepona.

Un reconegut i agradable poble  blanc, enfilat dalt d'un turó amb castell per protegir una frontera perpetua, primer entre grups musulmans i després entre el regne de Granada i Castella. A l'ajuntament s'exposa el nom dels 74 veïns que van ser assassinats després de la sublevació franquista i això només és possible perquè IU ha guanyat varies eleccions municipals i hi ha un centre de memòria històrica reconegut en tot Andalusia.

Jimena de la Frontera al vespre i des del castell.

Al bar parlem del suro, una industria local i se'm accepta com expert pel que he aprés a Palafrugell i per les pedalades a la Sierra de Málaga i les seves alzines sureres.

Seguiré ruta per les serres bètiques interiors. La propera etapa serà Ronda, ja m'he acomiadat del mar.

Cadiz pedalant es tranquil. Navegant és complicat, amb la presència de España, Marroc, USA i UK.