Peshawar, Islamabad. Dones del Pakistan.

Sortida del col.legi al vell Peshawar. Ens mirem entre somriures i preguntes.

Caiguda de la tarda, caminant entre mercats, cementiris islàmics, clavegueres obertes, àguiles que baixen del cel per capturar una rata, nens que toquen el cel amb estels, motos i molta gent pels vells carrers de Rawalpindi. Seguim viatge a Peshawar.

Burques i vestits de festa a un dels basars de Peshawar.

Peshawar és la capital del Khyber Pakhtunkhwa, Khyber i terra dels pastuns, KPK per fer-ho més curt. Una regió que toca Afganistan, Cachemira i tanca les valls de l'Hindu Kush.Per aquí van entrar cultures perses, gregues, budistes i mughals. Des d'aquí també els USA van llançar les campanyes per desestabilitzar a la URSS a l'Afganistan, utilitzant grups tribals i voluntaris àrabs, i creant així el modern terrorisme islàmic internacional.

Museu de Peshawar. Els carrers també estan plens d’armes.

Peshawar ha sigut tot això i molt més. Arribem inquiets per l'atemptat a la mesquita de l'escola de policia, amb desenes de morts, però descobrim una ciutat i uns mercats vibrants.

Destaca el de pedres semiprecioses que vénen d'Àsia Central, es treballen a centenars de tallers artesanals i s'exporten a tot el món.

Artesà pulint pedres d'Àsia Central per a tot el món.

Infinites converses sobre el bé i el mal i constants invitacions. Si haguessin acceptat la meitat, moriríem d'una sobredosi de té.

Burques que es porten baixades o aixecades segons convingui.

Noies metgesses, joves informàtics, burques i vels que es pugen o baixen segons convingui. Somriures al dir que som d'Espanya-Barcelona, que ens agrada Pakistan i que no entenem el criquet. 

Basar de Peshawar. Dupates, de totes els dissenys i colors.

Al cor de qualsevol dels basars, a un restaurant que no ha canviat des dels temps colonials de Kipling i a on mengem per un dòlar, ens avisen que al té ens conviden uns nois que somriuen des d'un altre taula.

La vida segueix en mig de notícies difícils. El pas del Khyber, a pocs quilòmetres i porta de l'Afganistan, ha estat tancat uns dies per atemptat.

Basar de teixits. Cada zona te les seves especialitats.

El Balutxistan concentra ara els atemptats de misteriosos grups, a un territori a on s'ajunten separatisme, geopolítica i interessos foscos.

El museu de Peshawar recull troballes budistes properes.  Als anys 70 molts joves peregrínaven a Kathmandu o Goa en busos per rutes avui prohibides.

Siddartha al museu de Peshawar. Un jove que volia veure darrera dels murs del seu palau.

Sidartha era una de les nostres lectures. El jove príncep que surt dels murs del seu palau i descobreix un món més dur, està molt representat al Museu de Peshawar.

Frontier Post, el diari local, diu que s'imprimeix a Peshawar, Islamabad, Washington i  te pàgina d'Afganistan.

Conxita a la mesquita del vell Peshawar amb restes d'una explosió anterior al pati, ara sense problemes.

Dos dies a Peshawar i tornem a Pindi en un bus que s'espatlla al mig de la ruta i ens fa esperar substitució una hora. Temps per xerrar amb Amira, una metge internista en la mateixa ruta.

Al 1900 ja hi havia problemes de tràfic al Khyber Pass.

Fins a l'hotel, decidim anar en MetroBus pel tràfic, però en hora punta, a les 8 de la tarda, va ple i com només entren tants com surten, hem d'esperar cinc combois. Anar tan apretats dona per converses i preguntes encara més properes.

El MetroBus, present a la majoria de ciutats, ha sigut la única millora en un transport cada cop més impossible. El van construir empreses turques fa 7 anys en una època de inversions xineses.

Aurat March, marcha de les dones. La marcha de les progres.

Dia internacional de la Dona. Un tema que fa pensar al Pakistan. La Conxita ho ha explicat molt bé a Facebook, amb el seu permís, ho reprodueixo. També aprofito algunes de les excel·lents fotos que ha fet als basars del vell Peshawar.

“ 8 de març al Pakistan. 

La Nafisa te 26 anys i és metgessa resident a Lahore. Contenta de parlar amb una col.lega estrangera m’acompanya amb el seu entusiasme durant tot el viatge a Rawalpindi. Té un pare obert que l’ha educada com els seus germans i una mare que la recolza. Els dos germans són conservadors i la tanquen a la seva habitació quan venen amics. Però ella amb els seus embolics amb els nois i el seu gust per la feina, no s’acovardeix. 

La Iffat té un parell d’anys més, un bon anglès, un marit i set criatures. Només me’n deia tres, no comptava les 4 filles. Em regala un braçalet a canvi de set gelats.

La Rabia va sola a l'autobús i amb 16 anys i un anglès excel·lent és feliç a Peshawar per la gran llibertat que hi viu. És afgana i va arribar amb la família fa un any fugint de la fugida dels americans de Kabul. 

Tot va començar a anar endarrera els anys 80 amb el dictador fonamentalista Zia Ul Haq, i va empitjorar després de l’11S amb els americans continuant la guerra a l’Afganistan i la influència saudí als governs.. El resultat és que als carrers del Pakistan quasi no hi ha dones. No n’hi ha als  carrers peró tampoc als mercats, no compren ni venen. No condueixen, les transporten, sovint en grup. Molt poques treballen fora de casa i si ho fan és en centres comercials. Només un terç de les metges exerceixen. Si surten és en familia i amb moltes criatures, S’en diu “purdah”, la pràctica religiosa de segregació i ocultació de les dones. Però tot té matisos:

A Karachi impacta. 

A Lahore i Islamabad hi ha més de tot i més gent rica. Moltes porten la dupatha, el preciós xal de colors, a les espatlles lluint cabellera.

A Peshawar, prop de la frontera afgana, has de deixar els prejudicis a l’hotel. Hi ha moltes dones al carrer, sempre amb abaies i burques, sovint com a protecció. Però per poc que parlis i t’hi fixis de seguida veus una ciutat no tan conservadora com sembla, lloc de pas de cultures, amb herències gregues, perses i budistes i menys nacionalista. A Peshawar, com als seus immensos  bazars, hi ha de tot encara que estigui amagat. 

Hi ha grups feministes molt actius i poc visibles que organitzen l’Aurat March el 8 de març per lluitar contra les lleis més discriminadores. Tenen molta feina les dones al Pakistan, però hi ha hagut pioneres, hi ha  joves que les segueixen en aquests temps difícils i nenes descarades que volen estudiar molt. 

Feliç 8 de març amigues! I fem cas a les nostres filles amb les seves lluites que el futur és d’elles”

La marxa de les dones del partit islamista. Demanen compliment del que està a la sharia protegint a la dona i no es compleix.

Tot el dia anant amb un taxista local a l'estació d’Himalaya Exprés, l'autobús que va a Chitral, un viatge de tota la nit que fins fa poc estava vetat a estrangers perquè la seva proximitat a l'Afganistan el feia perillós.

El caos circulatori, amb carrers tallats per accident o obres, és gran i com el taxista no ho coneix, toca copilotar amb l'ajut de Google Maps.

Taxila, ruïnes d’una capital entre imperis del primer mil·lenni.

També visitem Taxila, capital de regnes que es van succeir dels perses als hindús budistes, amb forta presència grega. Com sempre, una mica de turisme intern i nosaltres representant a la resta del món.

Monestir budista a Taxila, Buda va omplir un buit entre Zoroastro i Allah.

Margallas són les colines que s'aixequen al final de la quadrícula d’Islamabad.

Són el primer plegament que segueix fins al Karakorum. Són també el pulmó de la capital i el destí dels caminadors. Hi ha una sèrie de trails ben senyalitzats que arriben a més de 1.000m. Pugem el 5 i baixem el 3, en una llarga caminada per terreny rocós.

Excursionista guiri a Margallas, les primeres muntanyes des de la plana del Indus.

També moltes converses. El sri-lanqués que viu del sou de la seva dona diplomàtica. La parella holandesa-pakistani que viu a Suècia. Molts "Salam Aleikum" i molts "Hello".

Dos estudiants de Karachi, Hassan, que serà enginyer elèctric, i Hussein que dubte entre les dos carreres que fa. Enginyer de software o Literatura àrab.

Margalla, pulmò de Islamabad i espai de caminades i converses.

S’estan a Islamabad a casa d'un germà informàtic i tenen clar que aquest és l'únic sector competitiu per Pakistan. A Hussain li agrada la poesia i ens parla de Al Andalús, de Maimònides, els Omeya de Còrdova, almoràvits i almohades. Gran conversa en un camí de muntanya.

El MetroBus torna a estar tallat per un partit de criquet. Fa anys uns terroristes van matar a membres de l'equip de Sri Lanka. Ara el govern fa l'impossible per cuidar la imatge pel poc turisme i blindar la seguretat de les competicions és un objectiu.

Nivells de transport a Peshawar. A dalt el MetroBus.

Nasrina aconsegueix un taxi amb Kareem, una App local i el compartim. Una jove arquitecta recent graduada a una universitat turca. Comença amb les seves bones idees sobre planificació urbana i com fer arquitectura al Pakistan, seguim amb les disfuncions del sistema econòmic internacional i com hi perden països com el seu. Després el maltracte a Turquia als refugiats siris però també als treballadors pakistanesos, i per fi el menyspreu que donen aquí als refugiats afgans.

Basar, riera claveguera i escola. Carrer de Peshawar.

Una noia molt jove amb informació i opinions claríssimes. El nostre taxi avança lentament amb l'embús. Ella segueix amb el problema de tenir la religió com a identificador de la nació, especialment quan el país té moltes varietats de l'Islam.

El taxista, que parla bon anglès, va donant la raó amb el cap a la majoria dels comentaris, mentre evita motos i mira Google Maps.

Una esperança sentir parlar una noia tan potent del patriarcat com element central d'una difícil convivència. Seguirem en contacte.

Carreró de basar de Peshawar.

La Conxita agafa un vol nocturn a Barcelona i jo un bus nocturn a Chitral. Acaba la primera part d'un gran i sorprenent viatge, intentant veure el món amb els ulls dels que el veuen des de l’altre cantó dels murs.