Valls del Karakorum, Hunza i una tornada accidentada.

Parchis. Joc indú als pobles del nord del Pakistan.

La tornada a Rawalpindi des de la muntanya havia de durar 12 hores i van ser 24. A mitja nit el bus es va parar en un lloc de menjars. No vem seguir fins a les 7 del matí. Sembla que un camió cisterna de combustible havia tingut una avaria i bloquejava el pas en un punt difícil de la Karakorum Highway. Entre un acantilat sobre el riu Indus i una paret a la muntanya per la que podien caure totes les pedres del Karakorum. 

Mal lloc per un embús d’hores, de camions i bus a la KKH

Centenars de camions i autobusos opinaven que calia fer i soldats i policies fortament armats donaven ordres contradictòries. El camió cisterna avariat transportava fuel, se li va trencar un eix i només quedaven dues rodes. Amb un centenar de braços, conductors, passatgers i policies, varem apartar la cisterna trencada, amb l’olor del fuel carregat, i va quedar un pas estret per deixar passar lentament els vehicles que havíem estat bloquejats tota la nit. 

Camion cisterna que trenca l’eix i bloqueja la KKH tota la nit. Entre tots l’apartem i seguim.

La última part del viatge havia començat cinq dies abans. Hamid havia d'anar a Hunza i em va proposar compartir el cost de la gasolina. Hunza és un riu que ve de la frontera amb Xina i dóna nom a una vall. Hamid és ismailita, com la majoria dels que viuen en aquesta vall, i els 100 km de conversa em permeten entendre les diferències dins de l’Islam. Té tres fills i la filla més gran està a la universitat. De la seva dona em diu que té més nivell d'educació que ell i treballa de mestra a Gilgit. Ella només volia dos fills per poder donar-lis un bon nivell d'educació, però al final s’han quedat en tres.

Vall Hunza, KKH seguint el riu fins al Khunjerab Pass i la Xina.

La va conèixer estudiant a Islamabad perquè no eren gaires de Gilgit. Quan ja tenia feina de recepcionista d'hotel, li va dir que es volia casar amb ella. Va trigar a respondre i li va dir que sí, perquè el candidat de la família no li agradava. No va ser fàcil convèncer el pare, que es va desplaçar per veure si la feina era veritat. Les dos famílies van acceptar un matrimoni que no havien escollit els pares però si no haguessin sigut els dos ismailites, no haurien acceptat. Ara va a veure la mare al poble perquè quan la treuen dia casa seva comença a patir pensant en qui donarà de menjar a les seves cabres.

Balti Fort a Karimabad. Antiga seu de L’emir.

Ruta per la KKH sota les geleres immenses del Rakaposhi, el 27 cim més alt del món. Els albercoquers estan a punt de florir i arribo a Karimabad, en honor de l'actual Aga Khan, Karim. Potser l'únic poble turístic de tot el Pakistan.

El turisme és local, amb grups mixtes i poca excepció pel Ramadan, sembla un altre país.

L'imponent Balti Fort presideix el poble, quan el va abandonar l'últim emir local, se'n va fer càrrec la fundació Aga Khan amb una restauració molt ben feta.

Albercoc florit i Rakaposhi radiant.

La vall del riu Hunza i els torrents que hi porten aigua de les geleres, reguen una terra pobre perquè la pendent i els torrents no deixen base fèrtil. Els hunzakutz però, han construït terrasses amb pedres caigudes, les han omplert de terra i han plantat arbres fruiters amb aufalç per menjar els animals i abonar el camp.

Hunza. Cada pam de terra l’han guanyat i així tenen una vida més llarga.

També van construir canals per recollir l'aigua de la gelera fins a les esforçades parcel.les.

Intento arribar a la gelera seguint els canals, però quan les gorges s'estrenyen m'adono que sense guia local i sol no és prudent. Quatre hores de canal, trepar les gorges, arbres florint i el fort milenari de Altit, que cobrava peatge a les caravanes en ruta de la Xina.

Els últims Aga Khan. De cabdill a play-boy, fent una feina molt bona.

Hunza és un dels llocs del món en què la gent viu més anys. Pot ser la dieta de fruites i llegums, el fred i l'activitat. Un Shangri-la al que no es podia accedir abans de la KKH.

A la part central de la vall central es parla un idioma diferent que al nord i sud. El burushaski no s'inclou en cap família lingüística i ha sigut estudiada i descartada una relació amb el basc com a fòssils lingüístics anteriors al moviment demogràfic del segon mileni a.C.

Documents en escritura persa i xinesa al Balti Fort, Hunza.

Avui comença el mes de Ramazan, el mes del dejuni de sol a sol. És també l'aniversari d'una declaració política que va anticipar la separació del Pakistan de la Índia. Pero tot això es viu en aquesta remota vall de muntanya, de manera relaxada. Es poden trobar llocs per menjar i també nombrosos turistes de les capitals. La majoria treballen en el món de la programació, és la única oportunitat per un jove de fer una activitat ben pagada.

Mapes i guies per preparacions actuals i futures.

La ruta per la KKH fins a l'alt Hunza, em porta a Passu. El 2010 un immens desprendiment de terra i roques va bloquejar el riu i formar un gran llac. Durant cinc anys la carretera amb la Xina va estar tallada i els vehicles travessaven en barca, fins que la Xina va construir uns túnels que van restablir i protegir la circulació. 

Autopistes estretes i perilloses per vehicles especials.

El manteniment és constant perquè la KKH està rodejada de cims de 6 i 7 mil metres, és una zona sísmica i a tocar de grans geleres. Les caigudes de roques són constants. L'altre cantó de la ruta fins a Kashgar, al Xinjiang, és molt més fàcil i les pendents menors. El pas a la Xina ha estat tancat tres anys per Covit  i s'obre el proper abril. Els comerciants, aventurers i hotelers ho esperen amb ganes. De moment les reserves són de grups orientals que venen a veure la floració dels arbres. La KKH ha creat feines de transport, comerç o turisme. Només cal ser ismailita y parlar whaki, burushaski o shina, segons la vall.

Viatger buscant caravanes d’una de les rutes de la seda.

Al minibús sóm 20 persones, quatre per fila, incloent la del conductor. Les dones ismaelites seuen juntes, però si n'hi ha més, comparteixen fila amb els homes. A les converses es formen grups amb homes i dones i al despedir-se es fan un petó a la mà segons unes categories que no entenc, però no és el gènere.

Pont penjant a Passu.

Des de d'impecable hotel, caminada de sis quilòmetres fins a un pont penjant de 200 metres de llarg. Les fustes són escasses, cal caminar sobre el cable i el riu baixa fort. Les muntanyes i geleres i la solitud et fa sentir petit.

Un selfie en un pont penjant és aventura de risc.

Trobo els primers motxillers del viatge, una parella australiana i belga que van en autoestop. A Passu un paki des del seu tractor,  m'explicar en bon castellà que té mitja família a Madrid. 

Gran trekking circular per les geleres de Passu i Batura a través del Yunz Pass. Es puja pels escarpats que cauen a la gelera de Passu, el camí no té dificultat però el terra és relliscós i perillós perquè la caiguda és considerable. Cal anar amb guia i l'Armin ho coneix bé.

Trekking del Yunz Pass pujant a la gelera de Passu.

Després d'unes penjades de leopard de les neus, veiem les restes d'un Ibex de l'Himalaya, una cabra amb grans banyes. Se l'ha menjat el leopard i només queden la pell i els ossos, no fa gaire per l’olor que fan les restes.

Restes d’un ibex mort per un leopart de les neus

L'Armin s'emporta cap i banyes, pot ser per vendre-ho com trofeu. Caçar un Ibex costa 1.500$ i el leopard està prohibidíssim.

Al Yunz Pass hi ha una cabana de pedres plena de neu. L'Armin hii amaga el cap de l'ibex, està prohibit agafar-ho i la pudor el delataria. Ja tornarà a buscar-ho.

Cascada de gel final de la gelera.

La seva família té alguns yaks, ovelles i cabres. Fan servir la cabana per portar-los a pastar a l'estiu, és feina de les dones però ara ho aprofitem per preparar un te bullit en llet de yak i sal. La última moda de Hunza.

Excel.lent te bullit en llet de yak amb sal.

La vista sobre la gelera de Batura és espectacular, la cresta que hem passat fàcilment s'enfila a una sèrie de cims de 7000m i la gelera s'allarga desenes de quilòmetres.

Un ramat de Ibex pastura potser inquiet per la proximitat d'un leopard, del yeti no en sabem res.

Cabana de pastors aprofitada com teteria.

A l'hotel arriba un grup senior de 23 hongaresos molt preparats amb la història del Pakistan, cultures del Indus i Gandara. En pocs dies en vindrà un altre de Malasia a veure la floració.

Els muntanyencs, que són més apàtrides, venen a partir de maig. El turisme organitzat dels països occidentals no ve, perquè els seus governs ho desaconsellen i no ho cobreix l’assegurança. 

Ramat de ibex prop de Passu, High Hunza.

S'apropa la temporada dels trekkings. Aquest any un portejador cobrarà 1500 rupies (6€) per etapa/dia. Un guia 2000 Rp (8€). Un nan, el pa tradicional i base de l'alimentació, costa 30 rupies (12 cèntims €). A Guilgit trobo el Qayun, un autèntic "Baba" sufí de 70 anys. Durant el terratrèmol de Cachemira va fer de traductor dels soldats espanyols que ajudaven. A Gilgit és un referent per ajudar als que estan al fons del pou, incloent alguns sords que viuen al carrer.

Cementiri amb vistes a Karimabad, Hunza.

La seva espiritualitat li fa ajudar per igual persones i animals, en això no coincidim perquè un ocell o un gos pot resoldre els problemes millor que un malalt al carrer.

Quan va tornar de la vida hippy a Espanya, va acceptar casar-se amb la dona que va escollir la seva família. Van tenir quatre fills, però la parella es va trencar en no acceptar el poc rigor religiós d'ell.

Qayun, antic hippy i actual “baba” a Gilgit

Es Ramadán, els llocs de menjar estan tancats i a  l'hotel em  porten a l'habitació el menjar. Ramadan és més discret que a l'Orient Mitjà, molta gent diu que no fa el dejuni i lftar, el sopar a la posta de sol no és una festa colectiva al carrer.

Amb en Qayun i el seu fill anem a la tomba d'un venerable que va portar l'Islam a aquesta terra fa 500 anys. S'ocupa de mantenir-lo i és un lloc popular per demanar favors i diluir angoixes. Tothom ho respecta, però no agrada als fonamentalistes. També és un refugi per als més desposseït.

Qayun, fill i hoste meditant a la tomba del basar de Gilgit.

Qayun no es troba bé i anem a la consulta d'un metge amic seu. Li pren la pressió, li diu que la té alta i li dóna llavors de flors per plantar al seu jardí i un grapat de dàtils. Deu ser bon metge i amic. Ens convida a sopar però ja hem quedat en anar a la seva guest-house.

Després de 10 gloriosos anys de hippisme per Europa i especialment Ibiza, Qayum, què és analfabet, toca molt bé la flauta, s'espavila amb l'artesania i va tenir moltes nòvies, va tornar al Pakistan perquè Europa ja se li posava costa amunt.

El paradís perdut de la Eivissa dels 70 reconstruït a Gilgit amb vistes al Rakaposhi.

Va tornar al coixí familiar i va acceptar la boda que li van proposar. La convivència amb alguns santons "baba" als carrers de Pindi el va orientar a un espiritualisme panteista, va comprar un terreny amb vistes, i va començar a reconstruir la nostàlgia per l'Ibiza de la seva joventut.

La casa amb quatre habitacións va funcionar con guest-house als anys bons del turisme i va fer un munt d'amics interesants.

Fotos d'una joventut bohemia que també vaig compartir, un exelent pollastre Handi amb nan i meló. Una abraçada i una difusa intenció de tornar a veure'ns.

Al parc Liquait, davant del meu hotel a Rawalpindi, hi ha un punt de distribució de l’ajut que és dona a les famílies més pobres durant el Ramadán. El “zakat”, almoina, és una dels cinq deures dels musulmans, i en aquest cas pel govern és una obligació per intentar paliar l’empobriment amb una inflació del 47%.

La política del país segueix tensa, sempre ho ha estat. Dos partits vinculats a les dos famílies que sempre governen amb el vistiplau dels militars, i amb els seus conflicte. Els Sharif, dos germans enfrontats, un l'actual president i l’altre anterior president condemnat per corrupció. Els Zardari, vidu de l´assassinada presidenta Benazir Bhutto. Tots intenten impedir que Imran Khan es pugui tornar a presentar a les eleccions, i guanyar-les. No he trobat ningú que no el recolzés. Ja el van treure quan era president en un cas que recorda al de Lula, i ara el volen jutjar al·legant que declaracions seves contra els seus rivals mereixen la llei antiterrorista.

Viatger molt petit en unes muntanyes molt grans.

Un viatge que s'acaba i com tots, no deixa indiferent. Pakistan concentra les millors muntanyes i la pitjor política. Una gent estupenda, ni un sol cas de mala relació personal.

La gent de Pakistán afronta problemes demogràfics, climàtics i geopolítics com cap altre pais, la majoria s’agafen a les certeses que els hi dona el passat però és una mil.lenària terra de pas, amb gent estupenda que només compta amb ells i els seus propers per sortir-s’en. Un viatge i unes persones que aconsello a tothom.