Teheran, a on les coses no son el que semblen.

L'avió surt d'Istanbul ple i amb majoria de dones. Poques porten el vel al despegar i totes se'l han posat en arribar, però les primeres impressions enganyen.
El veí del avió és iraní, viu a Belgica desde fa anys i viatja amb la família. Directament parla de la situació al Iran, li agrada el nou president, Rouhani, escollit fa un any i critica al anterior.
Es normal si algú ve de Belgica, un país amb Primer Ministre obertament homosexual, amb el debat més interessant al món sobre el dret de les persones a posar fi a la seva vida en quan ho considerin oportú, i amb dos comunitats que gestionen autonomament el 90% de les seves activitats, i una capital que s'ha redefinit, gestionant els interessos d'un territori que no és Belgica ... sinó la Unió Europea.
Normal que algú així critiqui el tancament del règim, però la situació és repeteix arreu. A un café, al hotel, al restaurant... Sempre hi ha un o una iraní que vol parlar, amb un anglès suficient, i que sense preocupar-li la proximitat d'altre gent, t'explica que vol que les coses canviin i la seva visió liberal de les coses. Hem tingut quatre converses similars el primer dia. Em recorda la actitud que és vivia a España al final del franquisme i primers anys de la transició. Encara que haver de parlar en anglès fa la mostra menys representativa.Altres temes son el futbol i practicar anglès amb nens.

Hi ha més gent del Real Madrid que del Barça, potser perquè Teheran és la capital. Molta gent s'esforça a parlar l'anglès i el nivell no sembla pitjor del que es troba a España. El persa o farsi és un idioma totalment diferent del àrab, pero en fa servir l'alfabet amb algunes variants. La Conxita des que porta vel l'identifica força bé, encara que per sort, al metro i noms dels carrers es fan servir molt els caràcters llatins. Es divertit per un estranger entendre l'ús del vel. Al carrer el porten totes les dones. L'objectiu del vel és que no es vegin els cabells, però la majoria el porten a mig cap, i moltes com un element decoratiu que els hi tapa una possible cua de cavall al clatell. Segons la Conxita, la meitat porten chador, que és un llençol negre amb el que et tapes cos i cap, i l'altre meitat varietats de vel.

La gran festa persa és el Now Ruz, any nou que comença amb la primavera. Les botigues estan plenes de vestits més agosarats que els de les nits de Cap d'Any a España. Als aparadors de les botigues es veuen grups de dones amb vels negres que compren aquests vestits.
Entenem la hipocresia de treure's un chador, que tapa braços, cames, vel i formes de la dona, per a ensenyar a sota un vestit de festa de discoteca. Ho veiem en anar a sopar al Club Armeni. Entres al restaurant amb vel i a dins l'has de treure. Tenen autorització perquè son un club de cristians. Al xerrar amb el maitre, ens porta a la festa d'una boda que fan al saló del local. 300 persones ballant ritmes armenis, avi, nens, i totes les noies despampanants amb vestits de lluir. Al sortir del local, altre cop el vel o chador.
Ha sigut el sopar més car i formal, 13€. Dinar al basar ens ha costat 2€, i al carrer el més fàcil son petits restaurants, que barregen kebab, pollastre, pa iraní i iogur o Parsi Cola per 3€.
Alcohol enlloc. Es la cosa més distintiva, juntament amb el vel i les fotos envellides del Ayatollah Jomeini i el Lider Suprem Ali Jamenei.
Al sha el van posar els aliats al final de la segona guerra mundial, substituint al seu pare, que va ser aliat de Hitler. Iran tenia una llarga frontera amb la Unió Soviètica i molt petroli, així que la CIA el va ajudar a reprimir durament tots el moviments demòcrates, d'esquerres i comunistes. Hi va haver grups guerrillers que també van ser reprimits, i al 1971, amb la guerra dels 6 dies, el preu del petroli és va triplicar i l'elit del país va embogir amb tants diners. La corrupció, el luxe obscè en un país pobre i l'obsessió en un enemic ja derrotat, com eren els comunistes, va causar una revolució que van guanyar els més inesperats, els clergues xiïtes.
D'això ja fa 35 anys, els mateixos que el franquisme es va mantenir al poder, del final de la guerra fins a la democràcia. Dos referents a Teheran ho son Iran Ebrat, una antiga presó de la Savak, la policia política del Sha i centre de tortures, i l'ambaixada americana, a on van estar retinguts 52 diplomàtics durant 444 dies. Les pintures polítiques als murs encara hi son.

Els diners a Iran son un problema per al turista. Les targetes de crèdit no funcionen i cal canviar al banc o alguna de les nombroses cases de canvi que hi ha al carrer.
El primer canvi ha sigut 300€ per 12.000.000 de rials iranís. Els bitllets tenen les xifres en numeros àrabs. El preu te'l diuen en "tomares", que és la unitat més utilitzada. Com abans es deia el preu en "duros". Un tomar son 10 rials, així que entre multiplicar per 10 o dividir per uns 40.000, et pots fer un embolic.

Teheran és oriental en que els vàters no tenen tassa i que en lloc de paper hi ha una manguera d'aigua. També ho és el caos circulatori. Els cotxes no paren mai. Al travessar un carrer, la solució és seguir a un local, si pot ser un grup de dones amb vel. No perquè les respectin, sinó perquè saben quan esquivar i quan correr.

Teheran és una ciutat jove. Fa uns 150 anys el sha de l'època hi va traslladar la capital. Ara te 15 milions d'habitants. Es una de les ciutats més grans del món i una de les més polucionades. Es queixen de que la gasolina és cara perquè costa 25 cèntims d'euro per litre. El metro, eficient i en creixement és encara molt insuficient i està atapeït a totes hores. Com a conseqüència el tràfic és caòtic i lent. Els cotxes son força antics i l'embargament ha fet que el manteniment sigui deficient, augmentant la pol·lució.
De moment, General Electric ha sigut la primera empresa americana a demanar permís per reanudar el comerç, per a poder enviar recanvis pels motors dels avions, i garantir la seguretat.
Demà marxem cap a Isfahan. Amb aquests preus de la gasolina no és estrany que hi hagi un tren per dia i més de vint autobusos per fer les 7 hores de trajecte entre l'antiga i la nova capital. Com que el tres es nocturn, hi anirem en bus.

Publicado con Blogsy