Nizhny Novgorod, Moscú i final del viatge

A Russia, un imperi enorme, molt pla i amb els rius més grans del món, cada ciutat està en un riu. Nizhny Novgorod, la 5ª ciutat més gran de Rússia, està al Volga. Les ciutats són també les persones que hi coneixes i els morts que hi han viscut. Nizhny està unida a Gorki, que hi va nàixer, i A Sakharov, que hi va passar el seu exili. Tots els russos han nascut almenys una vegada, i han estat exiliats uns quants anys.

Nizhny és va dir Gorky durant l'època soviètica, en record de l'escriptor. Unit i enfrontat en diferents ocasions a la revolució, va acabar sent reconegut com una glòria pel règim. Cada ciutat russa té un carrer Gorki. En el seu cas, l'exili li va venir del zar després de recolzar la revolució de 1905, i el va viure a Capri, que no és el mateix que Sibèria.

Andrei Sakharov va ser el pare de la bomba d'hidrogen russa. Va rebre totes les medalles posibles, incloent l'ordre Lenin i la de l'Unió Soviètica. Creia que un món en que els dos poders tenien la bomba era més segur que un món en que tant sols la tenia un, que ja l'havia fet servir sobre el Japó. Potser tenia raó, però alguna cosa es va trencar quan va començar a posar en dubte la correcció de les probes a l'atmosfera. Després, amb altres científics occidentals va defensar la limitació d'armament, i d'aqui al pacifisme i la denúncia de l'opressió del règim, era un pas. La seva dona, Elena Bonner era filla de pares revolucionaris comunistes de la primera hora. Ell armeni i ella jueva. Ell, mort per Stalin i ella, amb anys d'exili. Sajarov va rebre el Premi Nobel de la Pau, però no el va anar a recollir per por a que no el deixessin tornar a la seva Rússia. Va estar exiliat en un petit pis de les afores de Nizhny. Amb el confort bàsic i vigilància constant. Fins que un dia li van instal·lar un telèfon per una única trucada. Era Gorbachov per dirli que ja era lliure.

Ara al pis hi ha un museu al que costa arribar i que deu rebre una visita a la setmana. Aquella setmana vem ser nosaltres, i la Conxita espera la trucada de Gorbachov.

Nizhny és una ciutat agradable i en un entorn grandiós. Amb un Kremlin que domina la confluència de dos rius i cases ben conservades de la seva època de nus comercial. És el 12 de Juny, que és una Festa Nacional amb polèmica. És el dia de la Federació Russa. El va crear Boris Ieltsin quan la Federació Russa va passar a primer terme en dissoldre's la URSS. De totes maneres, un dia festiu, amb concerts als carrers, desfilades ... I molta seguretat, sempre es benvingut. En les desfilades, soldats amb uniformes de les guerres que han definit el país. La Gran Guerra del Nord contra Suècia, la derrota a Napoleón, la Revolució i Guerra Civil, i la més present i recordada, la Gran Guerra Patriòtica, en que van derrotar al Nazisme.

Aquesta última guerra es va decidir a Stalingrad. A Leningrad i Moscú, a un cost enorme, els russos van resistir la invasió nazi, però a Stalingrad van acabar derrotant al exèrcit alemany i van començar l'avanç fins a Berlin i Viena. Tant sols el desembarcament angloamericà a Normandía va impedir que arribessin a Paris, com ja havia passat en temps de Napoleon.

Els subministres i reforços als assetjats i després guanyadors de Stalingrad, venien pel Volga, en barques com aquesta.
Últim trajecte en tren fins a Moscú. Estem a l'Europa rica. 480 km en 3h55. Trens fabricats per Siemens i velocitat de corredor mediterrani. Per anar de Moscú a Sant Petersburg, 650km i 3h50. Velocitat d'AVE.

Arribar a Moscú després de 10.000km per Àsia és una sorpresa. La ciutat és moderna i rica. Diem que España és un país amb unes institucions "extractives", perquè es van formar amb l'objectiu de gestionar les rendes que venien de l'Imperi, especialment la plata o el sucre d'Amèrica. Especialment Madrid, com a capital. Això no és rés, comparat amb Rússia. Aquí l'imperi encara existeix, i les rendes que arriben a la capital, especialment els recursos minerals i energètics de Sibèria i els Urals, són els que aguanten l'economia. El caràcter "extractiu" és evident a Moscú.

Per celebrar-ho, busquem el restaurant #1 en les recomanacions de Trip Advisor. És un restaurant armeni, excel·lent, i que ens costa 30€ per cap. Parlem amb el cuiner. Francés de Lyon, amb 5 anys de feina a Erevan. Fa 6 mesos que han obert a Moscú. Encara que és molt bó, admirem com s'han situat #1 al Trip Advisor. Aquest blog el llegeixen en els dies més concorreguts uns 20 amics. El mateix nombre que va llegir en els dos primers dies els comentaris que vaig escriure de l'excel·lent i barat restaurant on vam sopar una nit a Ekaterinburg.

A Moscú hi ha tots els turistes que no he vist a la resta del viatge. Molts grups d'orientals, anglos i nordeuropeus. Tots anem a visitar els diferents monuments prop del Kremlin i la Plaça Roja. A Beijing, més de 100.000 persones al dia visiten la Ciutat Prohibida. Entren tots per la mateixa porta, caminen els mateixos kilòmetres, veuen i fotografien els edificis a dreta i esquerra, fins a sortir per una altra porta. El Kremlin el deuen visitar pocs més turistes que la Sagrada Familia. Tots intentem entrar i sortir de cada museu o església per la mateixa estreta porta. Es un espai molt gran, amb molts edificis administratius als que el turisme no pot anar. L'única manera de saber a on no es pot anar, és intentar-ho, fins que algú amb una gorra i porra toca un xiulet. Les instruccions son escasses i tant sols en rús. Es més probable que sàpiga alguna paraula d'anglès un policia que algú que treballi a Informació o venda tickets.

Moscú té molts atractius. Al vespre anem al Bolshoi. Hi ha dos escenaris, l'Històric i el Nou. Comprat per Internet dos dies abans, només queden entrades al Nou, a on fan una òpera de Txaikovski que es diu Iolanta. La classificació és +6, que vol dir apta per més de 6 anys. Hi ha moltes families amb els fills que es comporten admirablement. Altres òperes, com Carmen o La Dama de las Camelias, són +16 i no són per ells. Em sorpren aquesta qualificació "moral" de les òperes. Que farien a Rússia amb els muntatges de Calixto Bieito?.
L'argument és una princesa cega, a la que el seu pare, el rei, aconsegueix que no sàpiga que existeix la llum. Un savi àrab la pot curar, però només si ella ho vol. per fi s'enamora d'un compte que li ha explicat per error que és la llum i el color. Això li pot costar la vida. Llavors ella és vol curar. El savi la cura i tots feliços. Ves per on, com que formem part del món dels sords, l'argument no ens sembla tant infantil.

La visita a la tomba de Lenin és l'única cosa ben organitzada. Les agències de viatge s'oposen a que es compleixi el desig de Lenin i que l'enterrin de manera discreta. Davant de la mòmia, no sé si fer la senyal de la creu a la llatina, a l'ortodoxa o aixecar el puny. No es poden fer fotos.

Al Parc Gorky, uns quants kilòmetres molt agradables al llarg del riu, hi ha un museu d'art modern. Està tancat per obres, però moltes de les escultures de pedra més grans estan colocades al jardins voltants. S'hi han portat també escultures que es van retirar o enderrocar al final del règim soviètic. Hi ha varis "Stalins" de totes les mides. Es pot veure tot en bici.

La Catedral de Crist el Savi és l'església més gran de Moscú. Al seu lloc hi havia una catedral que es va construir per celebrar la derrota de Napoleon, però no es va acabar fins a final del segle XIX. Com que en aquells anys es deuria criticar tanta despesa, quan va manar Stalin la va fer derruir. En canvi les esglésies antigues es van preservar. Suposo que eren polèmiques de les que ja havien mort els protagonistes. L'intenció era construir un immens Palau dels Soviets amb estatua del Lenin de 100m. Temporalment s'hi va fer una piscina que era la més gran del món. En dos anys es va fer l'actual catedral i es va inaugurar el 1997. Ha generat tanta polèmica com tots els projectes anteriors i l'historia que té no és la de les seves pedres sinò la que he explicat.

Moscú no deixa un record simpàtic. El mateix et pot passar en grans ciutats, com New York o Paris, a on és difícil parlar amb algú, perquè cada persona va molt accelerada i a la seva. En el cas de Moscú és més destacat, perquè ningú parla anglès, nosaltres no parlem rús, i com que són molt monolingües no saben adaptar-se. Viatjar en hotel és còmode, però el Hostel permet conèixer gent.
Hi ha vuit vols diaris Moscú-Barcelona. Sembla que tots plens. En el vol de Vueling en que venim, el 95% dels passatgers son russos que van de vacances. Vueling dona totes les informacions en castellà i anglés. No en rus, i els russos no ho entenen. Sovint veiem els defectes dels altres però no els nostres. Al Transiberià els russos viatjaven per motius familiars o per feina. Ningú per vacances. A l'avió tots van per vacances. Al tren tothom sap com actuar, perquè fa molts anys que tot és fa igual. A l'avió molts volen per primera vegada i tot es un guirigai. La tripulació diu "Por favor" i "Agradecemos" en castellà. Ningú ho entén. Les instruccions donades en rús per la "Provosnitza", la senyora que mana en cada vagó del tren, s'han d'obeir sense discussió.
Final de viatge. 41 dies travessant un país que és mig païs, Korea del Sur, i un altre país que es un Imperi transcontinental, la Federació Russa. Tots dos s'ho valen.

Més de 10.000 km viatjats en tren. 9.500km a Rússia i 700km a Korea. 7 nits dormint al Transiberià. El cost total dels 10 billets de tren necessaris per al Transiberià ha sigut 570€. Uns 5.5€/100km.
La velocitat mitja, uns 80 km/h
3 billets d'avió. BCN-Seul, via Dubai amb Emirates. Seul-Vladivostok, amb Aurora. Moscu-BCN amb Vueling. Cost total 1.000€.
Korea-Vlad en vaixell son uns 100€ I 3 vaixells a la setmana, però cal coordinar-ho perquè no surt de Seul i triga més d'un dia.
22 nits de hostel, a un cost aproximat de 13€/nit. Alguns correctes, com a Gyeongju, altres precaris, com a Khabarovsk. Tots divertits e interessants.
10 nits d'hotel tipus 2 estrelles, un cost aproximat de 26€/persona, en habitació doble. Bona qualitat, quasi buits. Deu ser temporada baixa, però quasi no hi ha turisme a Russia.
Russia en general és més barat que España. Moscú és car, i si dorms i fas vida a la zona central, encara més. Encara que es veu molta ostentació, no és més car que Barcelona.

Molt bona cobertura Internet. A Korea tenen la xarxa més ràpida del món, i a Russia la qualitat és molt bona i molts llocs tenen cobertura gratuita sense password.
Despesa total del viatge, 41 dies, al voltant dels 3.000€.
Principals fons d'informació i reserva utilitzades. Per hostels, Hostelworld. Per hotels, Booking. Per buscar restaurants, TripAdvisor. Per informació viatge i general, Lonely Planet, Wikipedia i Web dels ferrocarrils russos.   www.rzd.ru

Si algú s'anima a fer un viatge per aquestes zones, estic a la seva disposició per a qualsevol informació.

Publicado con Blogsy