El primer que sorprèn de Perm és el nom. Les tribus que vivien als Urals abans dels eslaus tenien llenguatges de la família Fino-Ugrica, com el finlandès o l'hongarès actuals. Aquest és l'origen de la paraula Perm. Més tard, un geòleg va estudiar l'entorn, li va atribuir 240 milions d'anys, i el va batejar com el període Pèrmic. Queda entre el Carbonífer i el Triàsic. Sembla ser que el període Pèrmic va acabar en una catàstrofe tremenda, en la que van desaparèixer el 90% de les espècies, però va deixar ben col·locats als mamífers, i d'això en venim els humans. Després, a Perm, els soviètics li van donar el nom de Molòtov, en record del ministre d'Exteriors de Stalin que va firmar amb Hitler el repartiment de Polònia.
En el record de Molòtov és pot esperar trobar algun còctel bó a la ciutat. Difícil, perquè després dels anys etílics de Boris Ieltsin, l'alcohol està molt poc present a Rússia. Per a nosaltres, turistes de carrer, menys que a España.
Aquests dies es celebra a Perm el festival de les "Nits Blanques". Un enorme escenari i moltes paradetes de menjar, artesanies i jocs. No hi ha alcohol enlloc. Ni cervesa. En una paradeta el menjar es Sushi, i per veure, mojito sense alcohol!.
La primera nit del festival, dedicada als nens. La segona, l'orquestra completa de l'opera de Perm a l'escenari. Sensacional. El millor és quan la turmenta esclata, pluja tropical i ningú es mou, ni públic ni intèrprets. Després de tres peces sota la pluja, el vent que mulla els instruments i l'electrònica obliga a suspendre l'actuació entre aplaudiments. Aquesta gent té una relació especial amb la música, i fa pensar en el paper que va tenir en alguns moments de la seva història, com el setge de Leningrad.
Per Perm passa el riu Kama, l'afluent més gran del Volga. De fet més llarg que el mateix Volga, pero com que es va cartografiar més tard, no s'ha quedat la fama. És un riu profund i molt navegable. Perm està a 300m d'alçada i molts milers de kilòmetres de qualsevol mar. Això fa els rius molt navegables perquè són grans i sense ràpids. A través de les grans obres dels anys 60, que connecten el Volga amb el Don i els mars del Nord, es pot navegar i portar mercaderies de Perm als mars Caspi, Negre, Blanc i Bàltic.
Ara el transport es fa en tren, i l'antiga estació fluvial s'ha reconvertit en un surrealista museu d'art contemporani. La modernitat de les obres i el mal estat de l'edifici fan que sembli una centre de Okupas.
El principal personatge vinculat a Perm és Boris Pasternak, l'autor del Doctor Zhivago, que hi va viure uns anys. A molts llocs de Perm es reconeixen els espais de la seva novela, que situa en una ciutat fictícia. Pasternak va escriure els amors de Zhivago i Lara i la seva novela va ser prohibida. L'editor italià Feltrinelli la va treure clandestinament de Russia, la va editar a Occident i va guanyar el Premi Nobel de Literatura. Per fer la història més novelesca, Pasternak no va anar a recollir el premi, per por que després no li permetessin tornar a Rússia. Feltrinelli, que era un editor famós i de bona família, estava secretament ficat en algun dels grups terroristes de l'Italia dels 70s, i va morir a l'explotar-li una bomba que colocava en una torre d'electricitat.
Comentaris en diferents converses. Ieltsin era un titella dels americans que van utilitzar el seu alcoholisme i la corrupció de la seva família. Gorbachov estava en una conspiració internacional per destruir la Unió Soviètica. Els anys 90 van ser molt durs, un malson. Ara els mafiosos ja estan col·locats i tot és molt estable. Les eleccions que es fan a Rússia no són serioses, però tothom valora bé la situació actual comparat amb el desastre dels anys anteriors. Al final de l' època soviètica no es vivia malament. No hi havia varietat, però això no era problema. El malson van ser els 90s.
L'acord amb la Xina per vendre materies primeres de Sibèria. Petroli i gas, però també fusta i minerals, es bó, però era imprescindible. Tenint en compte quants son i la poca gent que hi ha a Sibèria, igualment ho haurien agafat. Rússia va refent la seva relació internacional amb els països veïns. El tema de Txexènia s'ha resolt encarregant-li al jefe d'un dels clans locals més poderosos, un antic terrorista, que faci de president. Ho fa, ara és estable i corrupte. A Perm hi ha una fàbrica de motors d'avió que ara funciona bé. Als 90 la van comprar inversors americans i volien desmantellar-la per poc productiva. Ara torna a funcionar amb accionistes locals. El mateix va passar amb moltes industries.
Els cosacs eren també uns bandolers que assolaven el baix Volga. El zar els va enrolar al'exèrcit i els va enviar a conquerir Sibèria. Segurament com els Tercios de Flandes, Pizarro & Co, o l'actual govern Txetxè.
A Perm hi ha dues línies pintades a terra que recorren la ciutat. Una vermella, amb explicacions d'històries romàntiques a la ciutat, i una de verda, que explica les històries dels principals edificis. Tots van ser construïts al segle XIX per comerciants de té, fusta o minerals. Quan les famílies es van començar a desfer i els costos de manteniment a pujar, es van destinar a escoles o hospitals, i després als grans moments que els russos senten en la seva història. La Guerra Civil del 1920 i especialment, la Segona Guerra Mundial. Els Urals es van veure com zona segura i moltes industries es van portar a Perm i regió. Molts ferits i evacuats del front van ser-hi traslladats. Els nazis van quedar aturats a les portes de Leningrad, Moscú i Stalingrad. En els 900 dies del setge de Leningrad, van morir entre civils i soldats, 1.5 milions de persones. El doble que americans i anglesos en tota la guerra. Perm i els Urals van ser una rereguarda segura.
Perm-36 és l'únic camp de presoners, Gulag, conservat com a museu a l'antiga Unió Soviètica. N'hi va haver centenars. Està a 140km de Perm i va estar obert fins al 1980. Arrel dels Jocs Olímpics de Moscú, Brezhnev no ho va tancar, però va dir que era un hospital psiquiàtric per gent amb idees i comportaments equivocats.
No es fàcil anar-hi. Cal llogar un cotxe i el millor és fer-ho amb un guia local. Miro comentaris a Trip Advisor. A diferència dels comentaris a altres coses de Perm, per Perm-36 tots son en anglès. Sembla que els russos no hi van, no els interessa aquesta part de la seva història, o no volen escriure el que pensen d'aquest tema.
L'últim comentari és de fa un any. Dilluns està tancat. Contractem per dimarts, però al matí ens diuen que el Camp-Museu està tancat per problemes tècnics. No hi ha electricitat. La veritat és que no hi va ningú. A part d'algun estranger que seguint Lonely Planet, potser un turista cada més, ho intenta.
Per sort en Vasili, el guia que hem contractat ens fa una proposta alternativa. Parla un anglès perfecte, ha viscut temporades a Itàlia i Suissa, gestiona un circuit de karts a Perm i té un Toyota Land Cruiser negre amb vidres fumats. Organitza competicions d'orientació i curses, i així van localitzar al bosc, a 100 km de Perm, les restes d'un complex de llançament de míssils, Orbit-56, que es va desmantellar en els primers acords de limitacions d'armament dels 90s. Son uns 10 centres, dispersos pel bosc, i cada centre té uns 3 "silos", a on es situaven els míssils per ser llançats. Cada centre inclou els hangars de muntatge i manteniment dels míssils i les galeries subterrànies per habitatge dels soldats i control. Potser 200 persones en cada un dels centres, i fins a 7 pisos sota terra. L'objectiu era ser el més invisible possible als avions espia. Encara ara, a Google Earth no es veu rés.
El formigó era de qualitat, i a la Rússia d'aquests anys, això ha fet que grups dedicats, amb material especial hi anessin a trencar el formigó i revendre el ferro. L'última part que s'ha desmuntat, és el camí d'accés. Abans era de formigó per resistir els enormes pesos dels transports, ara és de fang amb munts de pedres desfetes.
Un final que ni James Bond podia imaginar per a algunes de les instal·lacions de la Guerra Freda. Altres, més modernes, continuen funcionant, perquè Rússia segueix tenint un ampli arsenal de míssils intercontinentals.
Estem sols al mig del bosc, amb en Vassili, al que va ser el centre secret Orbit-56. Pot semblar una imprudència, però ha valgut la pena.
Torna a sortir el tema de les paparres que transmeten l'encefalitis. Es la única cosa que fa por a en Vassili. Diu que no ens hauria deixat entrar al bosc, però que en els camins la probabilitat és petita. Ho atribueix als experiments de guerra bacteriològica del Japó a Manxúria durant la invasió de la Xina i Guerra Mundial. Els últims 100 anys han sigut una època molt complicada en aquest món.
Sembla que volem veure coses que ningú vol veure a Rússia, i a on els motxillers ja no arriben, així que ens esforcem per fer de turistes normals i anem a les coves de gel de Kungur. Per fi, guies locals, algunes families i escoles. Dinar de 3€ a l'alberg on mengen les famílies i escoles visitants, i els treballadors d'una fàbrica propera. A prop hi ha mines de sal i potassa. Els Urals són una mina, mai millor dit.
Última nit de tren. 1000 km fins a Nizhny Novgorot, a només 450 km de Moscú. En Platskart, 3ª classe, per recordar-ho millor.
Des de Irkutsk, amb la Conxita, anem a hotels petits, en lloc d'anar a hostels. A Russia hi ha una llei que obliga als hotels a registrar als hostes estrangers, donar un comprovant a l'hoste i segurament una còpia a la policia. A l'España franquista també es feia. Els hostels de motxillers no ho fan, perquè la majoria són pisos que no deuen estar declarats. Com que aquestes normes estan mal explicades i ningú sap com aplicar-les, als hotels et demanen la copia dels registres d'hotels anteriors per fotocopiar-les, amb el que la llista de documents que cal presentar i fotocopiar creix cada dia. Als hotels també veus que encara que les màfies que cobraven per protecció ja no son actives, sempre hi ha un personatge que es passeja en uniforme de camuflatge espectacular per la recepció o bar de l'hotel.
Publicado con Blogsy
Esper que aviat totes les armes nuclears es desarmin i a tot el planeta es puguin visitar silos vuits. Encara falta una mica però potser no tant com podriem pensar.
ResponEliminaAvui em vist una peli al Renoir, i a les tapes, amb Dani, Chema i Tomas, en el iPad d'en Chema hem vist aquest post i hem parlat de vosaltres, amics viatgers i aventurers del segle XXI. Fins la setmana vinent!!!