Jo'burg és el principi i el final del meu viatge per Africa. També ho és d'un altre viatge més gran, el del homínids que han poblat la terra. De prop de Jo'burg són El Nen de Taung, Big Foot i la Sra Plies. Tots australopitecus nascuts fa més de 2 milions d'anys. Ara Johannesburgh és la ciutat de Blade Runner i la gran capital del continent que aportarà quasi tot el creixement de la població del segle XXI.
Jo'burgh és la capital econòmica de Sudàfrica, ho és des que a mitjans del segle XIX s'hi va descobrir or, però no és la capital política. El govern està a Pretoria, a uns 50 km, el Parlament està a Cape Town i el Poder Judicial està a Bloemfontein. Els països federals cuiden que l'administració central no estigui en un únic lloc i si pot ser, separada del poder econòmic. España hauria d'aprendre.
El moment vulnerable quan viatges amb els minibusos africans és l'arribada. Son transports "Low Cost", que arriben a un descampat en que hi ha els buscavides de la ciutat. Com que arribes, encara no t'has orientat i se sap que portes tot el que tens de valor. Amb la fama de Jo'burg, no es podia minimitzar, però en aquest viatge he trobat molta gent que vol ajudar, per cap que m'hagi arribat a amenaçar. Abans de demanar-ho, el conductor del minibus ja m'acompanya a un taxi.
En aquest viatge, quasi no he fet cap reserva d'allotjament anticipada. Fer-ho per internet és inviable, per la dificultat de comunicació i perquè la majoria de llocs no estan a webs com Hostelworld o Booking. Lonely Planet és molt deficient, especialment en un país en canvi accelerat com Sudàfirca. La millor és la guia local "Coast to Coast", disponible a tots els hostels. A Jo'burgh, Lonely Planet només aconsella dos hostels, als rics districtes del nord. Amb poca densitat de llocs, poc pràctics sense cotxe i sense interés. Una alternativa és Curiocity, en un barri del centre, Maboneng, en un interessant procés de revitalització.
Maboneng és Harlem, que va camí de ser Notting Hill. Un optimista fins i tot diria Poble Nou. A finals del segle XIX va ser un barri de magatzems i tallers, en decadència a final del segle XX, i una revitalització en marxa per una iniciativa privada-pública.
L'idea va funcionar a Nova York. Convidar als artistes a un barri degradat. El decoren i es parla d'ell. Després crear habitatges per estudiants i viatgers, i al final es poden vendre pisos cars per a professionals amb estils moderns de vida. Per a que això funcioni, el primer és garantir la seguretat, i a cada cantonada hi ha guardes armats. En una ciutat difícil, s'ha intentat no trencar teixits urbans previs. El meu hostel és com un magatzem arreglat. A un cantó hi ha un sofisticat edifici amb tallers d'artistes i una conferencia sobre "Col·laboracions publiques i privades en la regeneració urbana". Al altre cantó hi ha un edifici cremat i okupat per unes 50 persones que es dediquen a reciclar residus urbans. El negoci del "Scrap for Cash". A Standton, el suburbi més ric del nord de la ciutat, hi ha un hotel en que cada habitació te ascensor i conserge privat.
El barri de Maboneng, en els límits del centre de Jo'burg, és la meva casa per les properes tres nits. El primer dia, cau una gran turmenta i deixa tots els carrers empantanats. Sudàfrica genera la majoria de la seva electricitat en centrals de carbó. Avui al matí, a la central més gran del païs, 3.6MW, com les dos centrals d'Ascó i la de Vandellós juntes, s'ha trencat un silo en que es guarda el carbó, com que el sistema està automatitzat, s'ha deixat d'alimentar la central i funciona al 20%. Sudàfrica consumeix el 40% de l'energia elèctrica de tot Africa, i els seus països fronterers, no tenen cap possibilitat de cobrir la diferència.
S'esperen talls elèctrics durant tota la setmana. Sumant la pluja i que en tant poc temps ningú ha pogut aconseguir generadors, a les 7 de la tarda es talla la llum a mig Downtown, incloent Maboneng. Esperant el pitjor, tothom es refugia dins de les portes de ferro i alambrades que tanquen els murs de totes les cases. Un company del dormitori comú va a un sopar amb un parent a un dels barris rics, que tenen electricitat o generadors, i em parla de la impressió del Downtown, tot negre, sense semàfors i amb ombres en moviment.
Durant el viatge, coneixes gent als minibusos i a les sales comuns dels hostels. Tancats per la foscor i amb la única llum de les espelmes, gran conversa amb la Landie.
La Landie és una arquitecta de Pretoria, de família afrikaans, que està a Maboneng per una conferència sobre regeneració urbana. Treballa per una agència del Govern i va fer un projecte que es va aplicar amb èxit a una ciutat dividida entre Botswana i ZA.
Des de la fi de l'apartheid, els Townships formen part de les ciutats. El repte es com cohesionar en una unitat la suma de Downtown + Townships + Suburbis rics. Tot això entre persones amb unes diferencies de renda monstruoses, i de color diferent. Es el gran repte de la "Rainbow Nation". Amb un món cada cop més global i a on la desigualtat creix, sinò se'n surten ells, no se'n sortirà ningú.
La Landie te l'edat dels meus fills, i l'edat que tenia jo quan discutia amb els meus pares en la transició espanyola. Li pregunto com porta la relació amb els seus pares, que entenc que són uns afrikans de l'època del apartheid. Difícil. La barrera racial i econòmica que movia als seus pares no desapareix, com va desaparèixer la barrera generacional a España quan la democràcia i Europa va portar progrés per la majoria.
No tots els joves ho veuen igual. Molts dels seus amics marxen. A Austràlia o Canadà. A una vida menys difícil. Els hi retreu, però l'apassiona una vida en que els reptes son immensos. A l'Africa ho són.
L'area anomenada sense modèstia "Cradle of humankind", bressol de l'humanitat, està a 40 km de Jo'burg. Hi vaig amb en Peter, que com molts taxistes de la ciutat és de Zimbabwe. Allà hi te la dona i els quatre fills, i com molts africans, aquí hi te la feina.
Es una extensió molt gran, de terreny calcari, a on l'efecte de la pluja ha creat coves subterrànies. Dolinas, com les d'Atapuerca. La cova més famosa és Sterkfontein. A les coves s'ha trobat la quantitat més gran del món de restes fòssils d'èpoques que van dels 3 milions als 200 anys d'antiguitat. Sembla que les coves mai van ser habitades i la teoria més seguida és que les restes les dipositaven animals caçadors. És a dir, que les restes homínides no son de caçadors, sinò de caçats.
Es van trobar perquè a les properes mines d'or calia terra calcària, i s'obtenia dinamitant parets de les coves. Els fòssils estaven integrats a les roques, i això va ajudar a descobrir-ho, encara que a ben segur, es van perdre meravelles en els forns de calç.
Als anys 30 es creia que l'origen de la nostra espècie era a Asia, degut a troballes a Java i Xina. Un crani petit, de 3 milions d'anys i característiques hominoides, a qui es va batejar com El Nen de Tang, va llençar l'hipòtesi del origen africà. No era suficient, però anys més tard un crani adult, de característiques similars, la Senyora Pies, va confirmar la teoria.
Potser el 40% de les restes d'homínids que s'han trobat al món, ha sigut aquí, i moltes, com la de Big Foot reforcen les hipòtesi de nous cosins a l'evolució dels homínids. En una de les coves s'han trobat restes de foc de fa 1 milió d'anys, mentre que les següents més antigues son de fa 500.000. Segueixen excavant, i les coves en que ara s'hi treballa, estan tancades amb reixes de ferro, i com que això és Africa, alambrades.
Cada cop em trobo més segur a la ciutat, i cada cop que surto al carrer vaig 10 carrers més lluny, fins que ja se'm acaba la ciutat. Al vespre però, millor no allunyar-se de Maboneng, el meu barri. Sopar en un dels nombrosos restaurants internacionals d'aquest reducte cosmopolita. Excel.lent menjar moçambicà fet amb curry indi i música amb intèrprets locals que interpreten coses de negres americans. La meitat de les taules, les que tenen negres, s'aixequen a ballar. L'altra meitat, les de blancs, aplaudim.
Visita a peu i en minibus a la ciutat, organitzada pel Hostel. Edifici Roof of Africa. Ja no és el més alt, perquè un de Nigèria guanya, però és el primer dia de bon temps en una setmana i les vistes son esplèndides. Plaça Gandhi, a on el jove advocat indi va tenir-hi despatx. Va viure a Jo'burg 21 anys, es va foguejar com advocat de lluites civils i va desenvolupar la seva teoria de resistència civil.
Edifici dels jutjats. Just davant un altres advocats també van tenir-hi el despatx. Mandela i Tambo Law Firm. Als anys 50 eren els únics advocats negres. Tots els casos passaven per ells i eren també el cor del naixent ANC. Fins que Mandela, el cap del braç armat del ANC, va ser tancat a la presó i Oliver Tambo, el secretari general va fugir al exili. Mandela estava classificat com terrorista en les llistes dels països occidentals. Ara se'l considera un Deu a tot el món. Amb Gandhi va passar el mateix.
Per reduir pressió als pensaments, edifici de SAB, South African Breweries. Potser la companyia cervesera més gran del món i propietària de moltes de les cerveses internacionals més conegudes.
A Maboneng també hi ha un Centre Cultural amb cine cada nit. Avui projecten VEVE, una película de Kenia, finançada per l'ambaixada d'Alemania. Històries paral·leles unides per la producció i el contrabando del Veve, l'herba estimulant que a altres paísos de la zona és diu Khat. El conflicte racial i el pes de l'història, omnipresents a Sudàfrica, no hi son en aquesta pel·lícula, però es dura. No sembla que a Kenia o Nigèria, les següents economies d'Africa hi hagi més optimisme.
El meu darrer dia a l'Africa, l'aprofito per caminar un parell d'hores per tot el centre de Johannesburgh i anar fins a l'Universitat de Wittwatersrand. És la més important del país i dona una imatge molt positiva. Les jacarandes estan florides, i son espectaculars amb el seu color blavós. És un dels pocs llocs del país en que veus barrejats blancs i negres. Hi ha també molts joves hindús i mulats. Es l'únic lloc en que he tingut la impressió que el color de pell no separa i és molt important perquè aquests joves son el futur del país.
No sempre ha sigut així. La revista de la universitat, WitsLeader, te moltes fotos de professors grans que han rebut premis. Tots blancs o indis. Hi ha també un article sobre el Centre d'estudis de la llengua de signes i la comunitat sorda. Sembla que aquest centre és el primer i de moment únic a l'Africa. També aqui Jo'burg lidera al continent.
ORIGINS és el museu i centre de recerca sobre paleontologia e història antiga de l'universitat. Es fabulós. Dels 5 grans salts que han conduit la nostra espècie fins a on estem ara, els tres primers van passar a l'Africa, i les probes s'han trobat a Sudàfrica.
La revolució agrícola segurament es va originar al Orient Mitjà, i la Revolució industrial a Anglaterra, però els primers homínids van aparèixer a l'Africa del Est i el Sud, els primers homo, la nostra espècie també, i més recentment s'ha acceptat que la cultura, l'art, l'expressió simbòlica, potser el llenguatge, també.
Les exposicions de Origins dediquen temps a justificar que les grans pintures rupestres de França i España són dels anys -20.000, mentre que algunes gravacions simbòliques en pedra trobades prop de Cape Town son del -70.000 i les pintures més antigues del Rock Art a Namibia son anteriors. El més fascinant és que gran part d'aquest art es va continuar creant fins que va ser aniquilat per per la colonització europea a començament del segle XX.
Escric l'última entrada al blog des d'una sala VIP del aeroport Oliver Tambo de Johannesburgh. Un viatge així és un privilegi. Els autèntics llocs VIP són les milers de furgos que travessen Africa sense parar, els espais comuns dels hostels de viatgers amb històries impagables, a condició de que també expliquis les teves. La naturalesa desmesurada del continent més antic del món. Out of Africa. Tots som descendents d'africans que van marxar d'aquesta terra per millorar o per curiositat.
El viatge ha durat 39 dies i 38 nits, dormides en 19 llocs diferents. 6 països, 9 duanes, sense comptar 2 trànsits a Anglaterra. 5 targetes SIM, perquè vaig perdre la primera de ZA i no en vaig comprar a Swazi i Lesotho. El WiFi barra lliure no existeix. Sovint no n'hi ha o no funciona, i sempre amb limitació de pagament per capacitat o temps. Sempre en hostels de motxillers, excepte a Tete i Maseru perquè no n'hi havien.
Única incidència mèdica rellevant la segona nit a Soweto. Prevencions de malària, bilharzia i totes les vacunes a punt. El Sida, omnipresent, l'Ebola com una ombra. La sensació que una emergència que s'hagi de resoldre en un dia, no és possible. Viatge estimulant però cansat. Física i mentalment. Per la necessitat d'alerta permanent i per la necessitat d'improvisar sempre i adaptar-te una manera de fer les coses i veure el món lluny dels meus hàbits. Es dorm poques hores. Perquè el sol surt d'hora i el cap sempre està alerta i ple de sensacions del dia anterior.
Pressupost diari aproximat. 10€ per dormir, 10€ per menjar, 10€ per transport. Això com a promig, perquè alguns dies el dinar o sopar era un plàtan i altres era un kilo de llagostins. Altres despeses han sigut el vol a Johannesburgh, British Airways via Londres, 600€. Jo'burg a Lusaka, SouthAfrican Airways, 120€. Safari a South Lwanga, Snorkel al llac Malawi, Barco a Vilanculos, Snorkel a Tofo, Taxi a Sterkfontein. La despesa total, al voltant dels 2.500€.
Cada viatge és especial, però aquest deixa senyals.
Publicado con Blogsy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada