11 d’oct. 2016

Kathmandu, de hippies a muntanyencs. De reis a maoístes.

Als anys 70 el Magic Bus sortia de Istanbul i anava fins a Kathmandu. Travessava molts països avui en guerres i els seus passatgers hippies feien la ruta de les drogues i la recerca d'una espiritualitat exòtica. Al 1984 hi vam trobar un català. Havia vingut en un 2CV des de Granollers i el tenia aparcat amb un cartell que deia "Busco noia per seguir viatge a Goa".
Ara el vol a Kathmandu ens permet parar unes hores a Dubai. Des del carrer, a més de 40º, i des del metro es veu la imparable construcció d'apartaments de luxe al mig del desert. Segons el corresponsal de La Vanguardia, serveixen per blanquejar els diners desviats de les ajudes internacionals a les guerres que fan impossible un Magic Bus.
Al Emirates Mall, el més gran, hi ha una pista d'esqui interior. Un telecadira i un arrastre. El forfait de dia costa 100€, el doble que a Baqueira. La temperatura interior es -3º, la exterior 40º.
Trobem a la Pilar, de Reus. Viatja sola perquè el seu marit, de 80 anys ja no en té ganes. Des de que ell es va jubilar del banc, han viatjat per tot el món. Arribaven a una ciutat, preguntaven a les botigues com llogar un pis per un parell de mesos i així coneixien el país. No els hi calia parlar anglès. Uns cracks. A la Pilar, Dubai no li ha agradat i el Mall li fa mal de cap.
Al Nepal és la festa de Dassain dedicada a la deessa Kali. Tot està tancat i al cor de la festa, els fidels porten animals a la deessa per ser sacrificats. Búfals, cabres, gallines i ànecs. Els llocs de sacrifici estan tacats de sang i les persones molt mudades i amb colors llampants porten al front marques de pols i pètals vermells.
Fan falta sacrificis per calmar a la deessa de la mort, perquè a Kathmandu es veuen les restes del terratrèmol que va matar 8.500 persones l'any passat. Especialment a la part antiga, la plaça Durbar i els seus barris del sud, on es van instal·lar els hippies dels 70. Els nens fan volar estels des de les runes dels monuments. En canvi Thamel, l'actual barri del turisme motxiller i muntanyenc no va quedar gaire afectat.
Problemes de la reconstrucció i conflictes amb la Índia pel tractament de la minoria que habita al Terai, les planes del sud, van fer caure al govern. L'actual Presidenta és del Partit Comunista. El seu Vicepresident, és del Partit Maoísta. El Primer Ministre és maoista i en dos anys tornarà el seu lloc amb el lider del Partit del Congrés, de dretes, que fa pocs anys, durant la guerra civil, va posar preu al seu cap.
Un embolic, però la biografia de tots indica que van entrar en l'activitat política i les guerrilles des de la universitat, fugint de les repressions de la monarquia, i que la majoria són de castes altes. Nepal sempre estarà entre Xina i Índia, però és important que els seus dirigents siguin honrats i preparats. La Presidenta destaca, més que per comunista, per ser la primera líder política d'Àsia que no ho és com a filla o vídua.
La monarquia era un desastre. Fa 15 anys, el príncep hereu va assassinar a 10 membres de la família real, inclòs el seu pare, el Rei. No el van deixar casar amb qui volia, però el seu oncle va sobreviure i va ser el nou rei. Hi va haver sospites i als dos anys va caure la monarquia en plena insurrecció maoista.
Tràmits de 4 permisos. Tibet, Xina, Trekking al Nepal i Àrea de l'Annapurna. El turisme de muntanya no ha abandonat al Nepal després dels desastres del 2015. En els últims 30 anys, els muntanyencs han substituït als hippies. Als bars amb pastissos d'opi, ara hi ha botigues de material de muntanya de segona mà (autèntic) o de primera mà (potser fals). A la quarta part del preu a Europa.
Thamel està ple de llibreries de muntanya. Als 70 venien els herois que obrien vies i cims encara inèdits. Ara venen els excursionistes independents i els clients de les expedicions comercials. Per 60.000$ et poden portar a l'Everest. El preu dependrà de quants sherpas t'ajudaran i quan començaràs a respirar oxigen artificial.
Però el risc a muntanya no desapareix. Fa dos anys van morir 16 sherpas a la cascada de Khumbu, equipant la ruta al Everest pels clients de les expedicions comercials. Poc després, van morir 43 excursionistes al coll del Thorung La, al circuit del Annapurna, per un sobtat canvi de temps.
Amb tots aquests sentiments al cap, agafem un bus direcció a Pokhara. És festiu, la Dassain paralitza el país i hem tingut sort de trobar un lloc. Demanem que ens deixi a Dumre, un poble intermig i amb dos alemanys trobem un cotxe que ens porta fins a Besisahar, a l'entrada de lÀrea de l'Annapurna. Fins i tot la policia està tancada, decidim dormir-hi i buscar demà portejador i 4x4 que ens apropi a Syange, a on començarem a caminar.
Compartim sopar amb uns italians que venen de rodejar el Manaslu. Ens avisem del temps. Aquest any el monsó ha vingut fort i amb 2 setmanes de retard. Molts ponts i camins estan derruïts. La pluja encara no ha acabat. A ells els ha perjudicat. Espero que a nosaltres no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada