Italia del Sud, passeig pel passat i pel futur.

Amalfi, llimoners i mar Tirreno

Dos setmanes al sud d'Itàlia. Esplendor del mar. Terra de volcans, muntanyes, llimoners, sabiduría i violències antigues. Una setmana de Brindisi a Nàpols recorrent Puglia, Basilicata i Calàbria. Taló, sola i punta de la bota. Amb un breu salt i moltes mirades a Sicília. Un altra setmana en vaixell per la costa de Campània. Els golfs de Nàpols, Salerno i la costa del Cilento. Com a casa. Sembla que en un altre vida ja hi vaig viure.

Padre Pío i Madonna. Els més venerats

Un mirall al passat en que potser hi veiem un futur.
Salvini, el co-premier que domina el discurs polític assaja la via "Directíssima Facebook" al cop d'estat. Així ho diu el diari i la cultura política i alpinista dels italians ho entén. Salvini pacta amb Berlusconi, diu que als jutges que acusen al seu partit de corrupte, no els ha votat ningú i es menja al caòtic moviment 5 Stelle que és qui ha guanyat les eleccions.

Venda de peix a Spaccanapoli.

La illa de Ventotene va rebutjar admetre cap emigrant. Dos anys més tard ha de tancar l'escola pública per falta de nens.
La Madonna i el Padre Pio han guanyat a Francesco i Jesucrist, però el partit no s'ha acabat. L'art de viure fa que tot estigui obert. Itàlia mai acaba les guerres en el mateix bàndol que les comença.

Otranto. Platja al Adriàtic.

2 de Setembre. Vol a Brindisi. El Prat congestionat. Esperant pista per sortir. Quan tenim llum verda, la tripulació s'adona que supera les hores legals de vol i ens fa desembarcar. Entrepà i aigua, indemnització no acceptada per ser "força major" i 5 hores més tard sortim cap a Brindisi. La Conxita i jo lloguem un cotxe i al vespre arribem a Lecce. La joia del barroc un dissabte al vespre. Carrers i bars plens. Viatgers del nord que busquem novetats i viatgers del sud que han sobreviscut a la travessa del Mediterrani i segueixen la ruta cap a una vida millor.

Catedral a la costa amalfitana.

El Bed & Breakfast és un palauet reformat a prop de l'estació, a joc amb el barroc dominant.
Sembla que fa 4 o 5 anys es va invertir molt en transformar velles glòries en moderns B&B molt confortables i a bon preu. Tots els nostres allotjaments han sigut així. Daniela ens ha demanat una bona nota a Booking o Trip Advisor i l'hi hem donat. S'ho mereix.

Altolobello a Puglia. Trulli de gnomos a Airbnb.

3 Setembre. Lecce-Otranto-Costa a Castro-Locorotondo-Alberobello-Matera. Puglia fins al taló de la bota. A Otranto la catedral i el castell aragonès miren al mar, a la propera Albània. A la catedral s'amunteguen ossos i calaveres de morts d'un antic assalt turc. A la plaça una orquestra toca amb aplaudiment a la "Maestra", d'algun país del Est.
Locorotondo, dalt d'un turó, està en la competició dels pobles més macos d'Itàlia. El Signiore Giovanni es va morir sense família però mereixia respecte. Una orquestra toca a la plaça de l'església i uns forçuts amb pinta de guardaespatlles entren el seu fèretre a l'església buida. L'orquestra acaba la interpretació a mig compàs al desaparèixer la caixa i deixa als turistes amb ganes d'aplaudir.
Alberobello era un poble amb cases miserables, els "Trulli" que semblen fetes per gnoms. Ara és turisme de postal i quasi tots els "Trulli" estan a Airbnb.

Seguim entre turons i entrem a la Basilicata, la sola de la bota, la terra de l'alfàbrega i de les colònies de la Magna Grecia. Arribem a Matera i ens rendim al que veiem.

Matera de nit. Sasso Barisano.

4 Setembre. Matera és molt antiga. Passolini hi va rodar "El Evangelio según Mateo" quan encara era un dels llocs més pobres d'Itàlia. Mel Gibson hi va filmar la Pasión, i més recentment s'hi van fer Ben Hur i Wonderwoman. Hi ha cua per filmar, encara que amb les tècniques digitals s'hi podria fer arribar el mar. Per sort no hi poden arribar creuers.
Als anys 30 la mortaldat infantil a Matera era del 50%. El poble és una gorja que cau al riu i la majoria vivien a les coves de la paret. En una cova hi podia viure una família amb 10 fills i el seu únic patrimoni, un burro.

Matera.

Un metge antifeixista hi va ser desterrat per Mussolini i amb la seva experiència va escriure "Cristo si é fermato a Eboli". Eboli està al nord, prop de Salerno, i es deia que més al sud tot era desgràcia.
Als anys 60 es va treure les families que vivien en coves i els van portar a pisos protegits. Ara la majoria de les coves es troben a Airbnb. Caminar per carrers verticals entre edificis senyorials i coves amb vistes al barranc, és com passejar per Toledo, Ronda i el Sacromonte junts.
Restaurants memorables i Capital Europea de la Cultura 2019. Aneu a Matera abans que sigui tard.

Conxita buscant herbes.

5 Setembre. Abans de seguir fins a l'extrem de Calàbria, conduïm per camins de terra propers. Esglésies excavades en coves i la millor vista de Matera. Terra calcari que no reté l'aigua. Només s'hi fan figues, ametlles i olives. També espàrrecs, rúcola, farigola o menta. L'alfàbrega no creix sola. La muntanya seca del Mediterrà com la coneixem.

Detalls de la vida a la Magna Grecia

Estem llegint "El asesinato de Pitágoras", un thriller situat a la colonització d'aquestes terres pels grecs. Van crear ciutats com Sibaris o Metaponto que visitem. Cada ciutat era colònia d'una de grega i mantenien les rivalitats. Això dona per històries com la que llegim i per innovacions com les de Pitàgoras o Arquímedes. Una primitiva tribu veïna ho mirava i aprenent, esperava el seu moment. Els Romans.

Temples de Paestum

L'estreta autopista que va a Sicília travessa el que queda dels Apenins i les muntanyes de l'Aspromonte. Entre túnels, ponts i asfalt lamentable apareix la vista de Sicília, amb l'Etna dominant i un altre volcà, el Stromboli a les illes Lipari, Jules Verne hi va acabar el "Viatge al centre de la terra". Finalment, Reggio Calabria i els 3 kilòmetres de l'estret de Messina.

Sicilia des del Aspromonte.

6 Setembre. Reggio Calabria, Gambarie, Aspromonte, Messina.
Reggio, com la seva veïna Messina, va ser derruïda pel terratrèmol i tsunami de l'any 1905. Els edificis reconstruïts al Lungomare reflexen la riquesa posterior, els màxims dels imperis colonials. El Bed & Breakfast és una excel·lent reconstrucció d'un apartament d'un edifici antic. L'ha fet un arquitecte italià que viu al mateix pis amb la seva dona xilena i un petit. Compartim esmorzar amb ell i una parella de Potenza en turisme més lent que el nostre. Els hostes de tots els B&B són italians i tenim interessants converses en el nostre dialecte barceloní del italià.
Al sud la Legha de Salvini inspira desconfiança. Ara els dolents son els emigrants però fa poc ho eren els del sud. S'ha votat més Cinque Stelle, però la culpa de tot és  d'Alemània i s'enyora la Lira.

Aspromonte calabrés

Per carreteres vertiginoses, estretes i amb un asfalt que desapareix deixant un únic carril, entrem a la muntanya de l'Aspromonte. Era el territori dels bandolers que després de lluitar contra l'administració piamontesa que va unificar Itàlia, van seguir al marge de la llei. Als anys 90 encara es segrestava a viatgers i turistes. El terreny de la 'NDragheta, la violenta societat dels "Homes valents" en dialecte del grec que encara es parla en alguns pobles de la muntanya. Sembla que van entendre que les matances entre clans dels anys 90 no convenien perquè atreien la policia i no venia turisme. Ara els seus negocis estan al nord, que és a on hi ha diners.

Napoli. Barrio degli Spagnoli

En Giulio diu que ningú es fica amb un local perquè no sap de quina família és.
Ara a l'Aspromonte hi ha la Ruta dei Banditi, per als caminadors, i una estació d'esquí a Gambarie, a 1350 metres i neu algunes setmanes a l'hivern, amb vistes a Sicília. Grans boscos, pobles monumentals i deserts, camins i carreteres tant malmesos que voldries trobar un bandoler per preguntar si t'has perdut.

Guerrer de Riace

Els habitants més famosos de Reggio són els guerrers de Riace. Dos colossos de bronze d'època grega que va trobar un submarinista prop de la platja. L'incògnita sobre la seva procedència reforça la llegenda i l'interès del museu. Els visitants passen per un curiós procés de desmineralització previ, per no contaminar el metall de les estàtues.
El ferry a Messina triga mitja hora i n'hi ha molts. Als voltants del port passegen grups d'africans preparant la propera etapa de l'estrany viatge a que l'envellida Europa obliga per accedir a necessaris treballs de baix cost.
Messina, la segona ciutat de Sicília va ser derruïda pel terratrèmol. Entre les dos ciutats van morir entre 100 i 200.000 persones. La major catàstrofe natural de que es té constància a Europa. L'epicentre va ser al mig de l'estret i això fa dubtar sobre la construcció d'un pont penjant que connecti Sicília a la península.

Vesubi i bahía de Napoli.

7 Setembre.  Reggio, Maratea, Napoli.
Carretera per la costa entre cales i cims de més de 1000 metres. Final d'estiu, poc turisme, tot local. Maratea és un aperitiu de les properes valls amb inaccessibles i antics ports de mar reconvertits en centres nàutics. Autopista que sobrevola Salerno i arriba a Napoli. Ja sense cotxe, B&B al Barrio dei Spagnoli. Edificis senyorials amb patis nobles del segle XVIII, territori de la Camorra en els llibres de Saviano i ara ocupat per un turisme jove i internacional. Motos en totes direccions, fins a tres passatgers i alguns conductors de 12 anys. Aparcaments excavats a la roca de la muntanya.
Ens trobem amb en Chema i sopem amb uns cosins de l'Ana que han anat a veure la filla. Fuga de cervells joves entre Itàlia i España.

Antics habitants de Ercolano.

8 Setembre.
Napoli, Ercolano, Vesubio, Madonna de la pistola.
Explosió del Vesubi l'any 79. Ercolano i Pompeia, foto fixa de la vida i la mort. Accés al Vesubi limitat a autobusos més grans que la carretera. Circumvesubiano i Metro, dos exemples dels dèficits d'inversió. No son la causa del dèficit d'Itàlia.

Hercules. Semideu vitalici. Ercolano.

2400 pensions vitalícies per senadors i diputats. Projecte per limitar les dels diputats. Son 1200 i les pensions anuals són 1900 M€. Vol dir que la pensió mitja vitalícia és de 13k€/mes. 700 ex diputats han recurrit als tribunals.

Madonna con la pistola

Grafitti de Banski. Madonna con la pistola. Emmarcada i protegida per la pizzeria veïna que així atrau clients. Banski ho va pintar durant els anys de plom que descrivia Saviano i que ara semblen llunyans.
Darrer matí a Napoli. Spaccanapoli, el carrer que talla la ciutat, botigues de pell, plaça Plebiscito presidida per 6 reis notables. Germànic, Franc, Aragonés, Habsburg, Borbó i Napoleònic.
Tren fins a Castellmare di Stabbia per trobar la resta del grup i el vaixell que hem llogat.
A Castellmare hi ha una estació de tren sense trens, i una línia de trens sense estació. És la nostra.

Tripulació del Kyrenia.

9 a 14 Setembre.
Castellammare di Stabia-Amalfi-Ogliastri-Cap Palinuro-Agropoli-Salerno-Castellammare.
Sis dies navegant al sud de Napoli en un vaixell llogat, un veler de 41 peus. Eulàlia, Conxita, Jordi, Chema i jo. En Jordi és un expert, amb 30 travesses al Mediterrani nord i tots els seus mars i costes. Coneix molt bé com organitzar una expedició i aquest tipus de turisme és molt popular al nord d'Europa, amb l'enyorança dels mars càlids.

Llop de mar.

Llogar un veler una setmana pot costar entre 60 i 100€ per persona i dia, segons tamany del vaixell i nombre de persones. Cal algú prou expert i disposició de treballar i bon rotllo. El cost és similar al de llogar un cotxe i dormir en un Bed & Breakfast. La principal diferència és l'esperit aventurer i l'exigència esportiva.

Al timó en els mars que va navegar Ulysses.

Al amarrar en un port o una cala es pot tenir com veí vaixells que es lloguen per 10000€ al dia, però això és un altre història. Es veu també l'evolució de l'estètica nàutica, des de còpies dels vells clippers que competien per ser els primers a portar les espècies als mercats, fins a dissenys que semblen fets pel laboratori d'armes de James Bond.

Tomba del bussejador a Paestum.

Paestum, alguns dels temples grecs millor conservats. Compartits amb onades de turistes en autobús. Acostumats a la soledat de les cales a on ancorem, compartides amb escaladors que obren vies als penya-segats. Restaurants de peix als ports, 5 €/hectogram a la carta en italià, 6€ a la carta en anglès. El nostre italià de Barcelona ens dona dret al millor preu. Les bones avaluacions a Trip Advisor són més apreciades que les propines. Transports compartits amb altres navegants. Grups de diàspora de russos, letons i lituans. Antics companys de col·legi que queden per navegar junts. No hi ha lloc per tots. Les senyores i els equipatges poden anar en el transport. Els homes anem a peu.

Kyrenia a Castellamare.

Amarrats en petits ports, modernes marines o ancorant en solitàries cales. Cuinant al vaixell o sopant al port.

Vesubio des de Napoli.

15 Setembre.
Darrer dia a Napoli, sense vaixell ni vehicle. Ciutat sorprenent. Capella SanSevero. Temple masonic disfressat d'església. Estudis anatòmics i estàtues perfectes. Llibres del gran Mestre, príncep Raimondo di Sangro, inclosos a l'Index de llibres prohibits. I.lustració barroca del XVIII que, a la manera napolitana, anticipava els canvis de la modernitat.

Evolució política.

El "Corriere de la Sera" té un dominical malalt de moda i amb una imatge de la dona poc acceptable a España. Comprensiu amb el govern. Pintades al carrer demanen amb falç i forquilla, menjar-se als rics. Cada vista en que surt el mar es bona per fotos de bodes. Especialment el Castell de l'Ovo.

Cristo vellato a Sansevero

Tornem amb la sensació de no haver marxat mai de casa.