Sudan. Sancions als Faraons negres.

Iftar con unos amigos. Descalzo, con la mano derecha y en el suelo.

Sudan és la última etapa d'aquest viatge. La més africana, islàmica i pobre. Una capital, Khartoum, que creix sense control i un interior que viu en altres èpoques. Convidat al Iftar al carrer de Karima, un poble polsegós i antic. El nen, l'únic que parla una mica anglès, em pregunta en nom de tots, perquè no reso amb ells, si els que resen van al cel i els que no resen a l'infern.

En You Tube hay videos sobre como atarse correctamente el keffiyeh

A la capital, un policia camuflat em dona dos patades i se'n va en moto amb el mòbil que m'ha pres i les fotos que comprometen la seguretat del país. Sudan te més piràmides que Egipte i en una setmana només m'he creuat amb un turista. A Khartoum, descobreixo una activa comunitat de professionals del desenvolupament que gestionen els recursos de coses que abans feien les administracions colonials.

Antes de segregarse de Sudán del Sur, era el país más grande de África

Sudan te molts conflictes, però l'origen és comú. La terra fèrtil disminueix pel canvi del clima i la població augmenta perquè morim tard. Això es més clar als paisos africans propers al desert, però els conflictes interns ho van empitjorar. Sudan és, amb Aràbia Saudita, segurament el país amb legislació islàmica més estricte del món. Els únics en que l'alcohol està prohibit sense excepció. Els seus errors d'elecció en conflictes internacionals, l'han portat sovint a ser un estat paria i a patir sancions econòmiques que viuen els més pobres. Les cues a les gasolineres o als bancs son permanents.

En el plato no queda nada

Es un país de persones estupendes. Faraons negres. Avergonyit de no saber àrab per parlar amb ells. El que més sento és "Wellcome" per part dels vells i "Ni Hao" per part dels nens, el seu futur. Jo sempre he d'agrair alguna cosa. "Shukran"

Ferry Aswan a Wadi Halfa

Vaig arribar al Sudan com s'ha de fer, remuntant el Nil. Hi ha un ferry setmanal que uneix Aswan, a Egipte, amb Wadi Halfa. Va molt més ple en direcció al Sudan perquè transporta de tot. Un gran magatzem flotant. Motos, tricicles, mobles, neveres, rentadores. La carretera que uneix els dos paisos a partir d'Abu Simbel no te transport públic i sovint està tancada. El conflicte és el triangle d'Haleib. La frontera entre els dos paisos es va fer amb una recta en un mapa i parteix muntanyes i tribus pel mig. Els colonitzadors van deixar trampes amagades als mapes per fer difícil la vida dels nous paisos.

Cuidadosa carga de mercancía.

Soc l'únic estranger al ferry i a les poques hores tots els altres passatgers ja m'han donat la mà. La meitat s'han fet una foto amb mi i els altres esperen el moment. 24 hores de travessia entretingudes. Hores de coberta mirant estrelles, sol i desert. Camarot al que cada cop hi dorm més gent. Sopar al acabar el dejuni. A les 6 del matí, al despertar-me, vista grandiosa del temple d'Abu Simbel. Les aigües del llac Naser per les que naveguem cobririen el temple. Es va desmuntar i reconstruir més amunt.

Abu Simbel desde el ferry

A Wadi Halfa cal registrar-se a la policia i pagar una nova tassa. No tinc lliures sudaneses i les sancions fan que el país estigui desconnectat del sistema financer internacional. Caixers, targetes, pagaments per Internet no son possibles. Un policia em fa un canvi de mercat negre molt millor que l'oficial i puc regularitzar la meva situació al país acumulant nous papers. Confirmo que no porto càmeres fotogràfiques voladores. Els drons són una preocupació des de que els USA els utilitzen per atacar enemics sense arriscar als seus soldats. Els errors son víctimes col·laterals.

Después de la comida, el rezo.

Targeta telefònica. Un més de connexió i dades per 4€. Pensió Kalipatra, un clàssic entre els que fan la ruta Cairo a Cape Town, per 5€. Convidat a compartir l'Iftar al carrer. No és car viatjar al Sudan. A la pensió, com a l'antic Egipte, els escarabats son sagrats. Si les mates, les formigues venen a menjar les restes. Si hi convius, elles es mengen a les formigues.

Wadi Halfa. Un pueblo en el desierto que vive al ritmo del ferry semanal.

Wadi Halfa és un poble en lluita amb la sorra del desert. La vida gira al voltant del ferry setmanal. Els transports per seguir viatge depenen de la seva arribada. Marxen quan s'omplen i els que hem vingut en ferry omplim autobusos i camions de dos dies. La propera etapa es Dongola. Un altre poble sobre la sorra del desert, a tocar de la terra fertilitzada pel Nil.
El progrés es veu en el correcte asfalt de les carreteres i la bona cobertura de telefonia mobil. A ritme del Ramadan. Quan tothom dormiteja amb el dejuni la comunicació es bona. Quan tothom es connecta i té forces per parlar i xatejar, la velocitat cau.

Mi habitación. Suite cara con aire acondicionado

A la lokanda Lord tinc l'habitació 8 i pago 3€ per l'habitació més cara. A molt pobles son els únics allotjaments. Un pati central obert amb matalassos o llits de cordes. Rodejat per lavabos comuns i alguns quartos individuals que poden tenir ventilador, aire condicionat o dutxa, encara que les parets siguin de cartró. Quan n'hi ha, em donen aquestes suites reials. Els que dormen als pati comú paguen en cèntims.
Sudan ha tingut conflictes amb si mateix molts anys. La independència va reactivar conflictes ancestrals. La lluita per la escassa terra, els conflictes entre pastors i agricultors, i les migracions per efectes del clima fa mil·lennis que duren. Les lluites pel tràfic d'esclaus s'han substituit per la lluita per l'explotació i transport del petroli. Al Oest, Darfur. Al Sud, la guerra civil, la independència del Sudan del Sud, i la recent guerra civil al nou país. A l'Est un conflicte antic amb les tribus Beja.

Hay más pirámides en Sudán que en Egipto

Els paisos moderns acaben integrats en un nou tipus d'imperi que de manera interessada dona una estabilitat financera, cultural o diplomàtica. França o Anglaterra han jugat aquesta carta amb les seves antigues colònies. El problema del Sudan és que està fora dels nous blocs i tot es molt fràgil. Els antics sistemes de resolució de conflictes han desaparegut i els nous no són suficients.
Això no afecta la zona per la que viatjo. L'antiga Nubia, la regió del Nil al nord de Khartoum és la més estable del país i també te els principals atractius arqueològics. El Nil en aquesta regió fa una S gegant i la ruta estalvia kilòmetres travessant els deserts de Nubia i Bayuda.

Las cortinas protegen del sol. El discurso protege de la modernidad.

Els transports es protegeixen del desert amb grans cortines fosques i decoracions que recorden la cort del Sultà. També es protegeixen del món modern. En lloc de pop Sudanés, la radio dona discursos religiosos. Una de cada deu paraules és Allah.
A cada poble hi ha una línea de tren que va deixar de funcionar fa anys. Havia de ser la columna vertebral de l'Imperi Britànic a l'Africa. El Nil amb nens que juguen i adults que s'ensabonen. Sovint cal tornar a la policia a registrar-se de nou. No és problema perquè no hi ha res més per fer, i a vegades et conviden a l'Iftar o parlem de futbol.

Nilo. El río de la vida.

Karima. Mig camí de Khartoum. Djebel Barkal, muntanya sagrada amb vistes fantàstiques. Al peu, temple de Amun, les incursions dels faraons del Imperi Mitjà. Restes del 1500aC. Temple dels reis de la dinastia nubia de Kush. Segle VIII aC. Els Faraons Negres que van envair Egipte i van crear la XXV Dinastia. 20 piràmides molt ben conservades, del segle III aC, reis de Napata que després van migrar a Meroe.

Djebel Barkal montaña sagrada. Dificil de subir y con vistas de premio.

A dalt del Djebel trobo l'únic turista en una setmana. De New York i amb cotxe i xofer llogats. Tampoc va mirar si coincidia amb Ramadan. La conversa em retarda i al passar per cases d'uns pagesos em conviden al Iftar. Perquè no reso si els que no resen van al infern? Jo espero que si no reso però soc bo, aniré al meu paradís d'Aiguablava.

Muchas pirámides y ningún visitante.

Temperatura entre 45 i 25 graus. Humitat 8%. Al vespre s'està bé. De dia a l'ombra s'aguanta. Al Kurru i Nuri. Més monuments prop de Karima. En bus, taxi compartit o privat i Boksi. Piràmides en lluita amb el desert i tombes excavades en que s'han conservat les pintures. Tot sol i dificultat per trobar al poblat a qui tingui les claus. La única facilitat és el pont fet pels xinesos. Estalvia una barcassa seguint una corda fixa per travessar el Nil.

La fiesta sigue toda la noche.

L'Iftar convidat pels policies. No ens entenem i em passa al telèfon la seva dona. És professora d'anglès i sap força d'España. Perquè les dones al Sudan no estan al carrer a l'Iftar? A Egipte, Jordània i Palestina es celebra en família o parelles. Em diu que és la costum i no és important. Que les dones queden entre elles.
Per esmorzar i dinar, compro al carrer. Mango, tomàquet, plàtans, falafel. Ho menjo d'amagat. Consells d'un Ramadan saludable. Llevar-se abans de que surti el sol per fer el Sukot, l'esmorzar previ i beure molta aigua. Dejú total fins la posta de sol, i no atipar-se de fregits. La majoria mengen molt al vespre, van a dormir tard i no matinen per esmorzar.

La vida está entre el río y el desierto.

'

Travessa del desert de Bayuda fins Atbara. El Nil rep l'últim afluent, l'Atbara, i forma la Cinquena cataracta. Són ràpids que impedien la navegació amb aigües baixes, però no eren visibles amb molta aigua.

Vías que desaparecen.

Atbara és la cruïlla de camins a Khartoum, Egipte i Mar Roig. Va ser el nus ferroviari. Els anglesos van iniciar el tren per portar-hi tropes i derrotar al Mahdi. El tren als 70 era l'enveja d'Africa i transportava 2 milions de persones. Ara està parat i les sancions l'han rematat. Les màquines es desmunten per aprofitar peces per reparacions. Ara les úniques que funcionen son noves màquines xineses.

Locomotoras chinas en antiguas estaciones.

Em conviden a l'Iftar al barri dels antics treballadors del tren. Potser la vella cultura sindical. Hi ha alguna dona i no resen després del sopar. És divendres i les TVs donen telepredicadors islàmics i directes de les noves protestes a Gaza.

Tercera catarata. Con poca agua no se puede navegar.

Estació de bus d'Atbara. Excessiva i poc útil. Els anglesos feien la infrastructura, com el tren, i el procediment de funcionament. Les actuals infraestructures, xineses, es gestionen amb els procediments antics. Fins a les piràmides de Meroe, l'atractiu turístic més visible del Sudan. Encara que les piràmides son recents. No estan més ben conservades per culta del metge, militar i lladre, Giuseppe Ferlini. Va derruir a canonades algunes capçaleres per anar més ràpid en buscar tresors.

Ferlini. Militar, médico y ladrón. A cañonazos llegaba antes al tesoro de las piramides de Meroe.

Les piràmids estan a 20mn de desert de la carretera. En acabar he de tornar en autoestop. Sol a plom i 45 graus. Mitja hora que es fa llarga fins que para un camió i em porta a Shendi. No tenia altre opció. Ultim Iftar en un poble del Nil abans d'arribar a Khartoum.

Transporte privado entre pirámides.

La capital són dos ciutats, Khartoum i Omdurman, separades pel Nil a la confluència del Nil Blanc, que ve del Llac Victòria, a Uganda, i del Nil Blau, que ve d'Etiopia. Les vores dels rius es cultiven i no s'hi viu per les crescudes. La resta s'exten sense parar per un desert de sorra i pols.

Media hora de autoestop a 45º hasta que un camión bondadoso paró.

Al final del segle XIX, el Mahdi, un nacionalista religiós, es va sublevar contra el govern egipci i anglès. La seva ideologia era l'islamisme més radical. El general anglès Gordon no va voler abandonar als funcionaris sudanesos i retirar-se amb anglesos i egipcis. Els reforços van arribar tard i eren pocs. Gordon ja havia mort. Al Mahdi li va doldre la mort de Gordon. Creia que l'hauria convertit al Islam. Els seus descendents han estat sempre presents en la política sudanesa. Pocs anys més tard i en tren, van tornar els anglesos. Tenien armes de destrucció massiva. Metralladores contra llances.

Khartoum y Omdurman, dos ciudades y un río.

Estic al Hotel Acropole. Tres generacions de grecs que van venir després de la Primera Guerra Mundial. Converses amb el propietari que enyora la monarquia a Grècia i valora el paper de Sofia a España. La seguent generació ha tornat a Europa.
He viscut 1 setmana amb hora canviada. Els sistemes operatius de Apple i Android no han recollit que aquest any Sudan no ha canviat l'hora a l'estiu. No ha sigut un problema perquè als pobles l'activitat la marquen el sol i l'iman. Els transports surten quan estan plens, sense horari.

Cooperación internacional y amigos.

Teresa, cap d'estació d'una gran ONG, m'introdueix en el seu món a Khartoum. Aqui no hi ha viatgers, hi ha cooperants professionals. Sudan és un país molt depenent de l'ajuda internacional que supleix inexistències de l'estat. La relació es complexa però inevitable. Es nota en els permisos per visats i en la selecció de les persones.

Mi hotel en Khartoum. Recuerdos de la presencia griega.

La vida del cooperant està molt limitada per els requisits de les organitzacions. Per minimitzar riscos no es poden fer servir segons quins transports ni viatjar en maneres que exposin massa. Tenen també obligació de promoure valors de les societats occidentals, encara mal entesos en els països de treball. Com polítiques de gènere, auditoria i transparència o treball en equip.

No se toca nada hasta que canta el muecín.

Els professionals de la cooperació acumulen formació i experiència. En conversa amb la Teresa i la Luisa, suïssa, surten anècdotes de Palestina, Afganistan, Irak, Geòrgia, Nicaragua, Pakistan, Colòmbia. Tots els llocs calents del món. En alguns, l'obligació de viure en llocs aquarterats limita l'accés a la realitat del país, però sovint es troba la manera de viure els millors aspectes de la vida en situacions difícils. Són la cara positiva de les societats occidentals en el nou domini dels països rics sobre els pobres.

Nilos Blanco y Azul, y un puente no fotografiable.

La pressió dels governs occidentals sobre el govern del Sudan és forta. Hi ha un ordre de captura del Tribunal Internacional sobre el President del Sudan pel Darfur. Les sancions econòmiques impedeixen l'ús de targetes de crèdit, caixers o pagaments per Internet. Després dels atemptats a les ambaixades americanes de Nairobi i Dar es Salam, el govern americà va bombardejar una fàbrica de Khartoum perquè deia que s'hi havien fet els explosius. Era una fabrica de productes veterinaris i el govern americà discretament va compensar al propietari.

Haboob, el viento del desierto.

El govern del Sudan tenia mala reputació des que va acollir a Carlos, el Chacal, i a Osama bin Laden. Podien disfrutar de la qualitat de vida de Khartoum. Quan no hi ha Ramadan, ni Haboob, les tempestes de sorra del desert, ni la temperatura puja de 45 graus.

Puente estratégico camino a Omdurman.

Això reforça la seguretat a la capital. Especialment a on hi ha edificis del govern. També es defineix com estratègic el pont que connecta Omdurman i Khartoum. En tot el viatge he agafat un nivell moderat de riscos i no en soc conscient en fotografiar alguns edificis i la presa d'aigues del riu molt abans del pont. Potser algun vigilant ho veu, avisa i apareix un motorista escridassant-me en àrab. M'aparto d'ell però a la tercera vegada em dona unes patades a la cama. No vull baralla però quan me'n adono, ja m'ha robat el mòbil amb que vaig fer les fotos. Un carterista professional.

Mercado de lass especias.

No es el primer cas. La Guia Bradt que faig servir, explica situacions similars i la Teresa em diu el mateix d'unes cooperants fa pocs dies. Em quedo amb el dubte de si es un agent secret que ha fet la feina, o un lladre que te un sistema. O les dos coses. A Google hi ha dotzenes de fotos del pont. Seria pitjor que un agent secret informés que no ha pogut recuperar el mòbil amb informació sensible i que el te un estranger de Catalonia. Jo sempre em presento com Barcelona, Spain, Messi, però cada cop més gent respon: Ah, Catalonia! Em trobarien i seria pitjor.

Souk de Omdurman, el mayor del país.

Després del robatori vaig anar a la policia del pont i com que ningú parlava anglès, ni jo àrab, vaig explicar en Llengua de signes que un tio que deia que era policia m'havia robat el mòbil quan jo anava cap Omdurman. El policia em va entendre. Va parar al primer motociclista que anava al pont i li va dir que em portés a Omdurman.

Tumba del Mahdi. Un islamista del siglo XIX.

Així vaig arribar a la tomba del Mahdi, a la casa del seu successor, el Khalifa i al mercat d'Omdurman, el més gran de tot el país. El Museu d'Història de Sudan te coses bones i dolentes. Les exposicions i els panells explicatius son excel·lents. L'avaria del aire condicionat o ventiladors el transforma en la sauna més cultural d'Africa.

Durante el Querido Ramadan sólo se puede beber por la noche.

Demà tornada via Istanbul. La capital que va donar cobertura imperial alguns segles a la convulsa regió en que he viatjat. De Beirut a Khartoum. Com em recorda el meu germà, la meva tornada coincideix amb el final del Ramadan i el començament del Mundial de Futbol. Dos èpoques en que només viatgen els que no se'n han adonat.

Hora punta en Atbara, la antigua capital.

Publicado con Blogsy