Circular de Navarra i Euskadi per Vies Verdes i "Caminos"

Pedalant per Navarra, Guipuzcoa i Alava amb una grupeta de bons amics ciclistes. Una ruta que complementa la Transcantábrica.

Camins, canals i ponts. Infraestructures del s. XIX. Bici, vehicle del s. XXI

Vies Verdes dels Ferrocarrils de Plazaola, Vasco Navarro i de los Vascongados, unides per fragments del Camino Francés i del Norte, vies ciclables de las vegas del Deba i l’Oria, i les platges i ries del Cantàbric entre Orio i Zumaia. Amb humor i bona companyia, Raquel, Conxita, Chema, Miquel, Lluis i Alfons. En 4 dies no és pot demanar més ni millor.

Etapa 1. Estella-Irurzun. 69 km, 1100 m de pujades.

Fem la ruta circular en sentit antihorari i en aquesta primera etapa coincidim amb el Camino Francés en llocs importants com Puente la Reina o el Alto del Perdón. Creuem en sentit contrari centenars de pelegrins i perdem el compte de les vegades i els idiomes en que ens diuen “Buen Camino” i “Váis al revés”.

El Alto del Perdón és un referent al Camino, és fàcil de pujar i dur de baixar. En sentit contrari, com anem nosaltres és duríssim de pujar i facilíssim de baixar. 2 km empenyent bicis entre pedres fins un monument que recorda 92 veïns navarresos afusellats pels sublevants franquistes encara que a Navarra no hi va haver front de guerra.

La Memòria Històrica és modèlica. En Lluis s’incorporarà a la pedalada el segon dia perquè avui està a Gernika amb la Pilar en un homenatge als que van morir al hospital-presó franquista en acabar la guerra. Un tiet de la Pilar era un d’ells.

En la transició de les planes de la Baixa Navarra a la muntanya, els camps de cereal estan esplèndids i els camps de raïm prometen un bon any.

Als primers anys del s XX es va fer un tren miner des de les mines de Plazaola, prop de Lekunberri, Navarra, fins a Andoain, Guipuzcoa. Més tard es va extendre per portar passatgers fins a Pamplona i Donosti i al 1953 es va tancar. Hem fet 33 km del Camino, 20 km de carreteres locals fins Sarasa, i els 13 km que queden fins Irurzun son restes del vell trajecte del Plazaola en mal estat.

Puente la Reina. La gran etapa en que conflueixen molts Camins.

Una ruta dura amb pujades i baixades fortes i pedregoses que ens fan punxar tres vegades. Hem començat en un apartament turístic de peregrins i acabem en un hotel de camioners.

Etapa 2. Irurtzun-Lasarte. 66 km, 400 m.

Etapa esplèndida i fàcil. 58 km de la Vía Verda del ferrocarril del Plazaola fins Andoain i 8 km de carretera local a Lasarte. Un dels territoris més euskalduns entre muntanyes verdes, caseríos i ciclistes. “Tots els colors del verd sota un cel de plom que el sol vol trencar” com canta Raimon.

"Tots els colors del verd, sota un cel de plom que el sol vol trencar". canta Raimon.

El túnel de UItzi te 2600m i separa la vesant mediterrània de la cantàbrica. Portava anys tancat per seguretat. La ruta alternativa inclou pujar 400 m de desnivell per un terreny dur, però veiem algú que passa. Amb totes les nostres llums, amb compte amb un terra irregular i ple de reguerots, i amb dutxes de l’aigua que sua la muntanya ens en sortim i comencem un suau descens.

La part de la ruta cantàbrica és molt verda.

En arribar a Lasarte tenim gana, però l’empobriment dels joves fa que ni en dissabte al vespre es trobin restaurants per sopar, només tapes i racions. Per sort a Lasarte te restaurant Martin Berasategui. En hi apropem però ho descartem. El menú degustació són 290€ i el maridatge de vi 160€ més. Seguirem alimentant la ruta amb plats combinats de bar, bons esmorzars i fruits secs.

Martin Berasategui, 3 estrelles i 290€. Sortia de pressupost.

Etapa 3. Lasarte- Vitoria. 97 km, 1280 m

El riu Oria es converteix en ría al llarg de 14 km entre Lasarte i el port mariner de Orio. Una ruta entre verd, riu, vaques i cavalls. Un paradís aïllat a poca distancia de tot. El Euskotren, les Rodalies basques, tenen ruta Lasarte-Donosti-Orio-Zumaia-Elgoibar, i permeten que el grup ciclista es fragmenti per reservar forces per la tarda.

Port i ría de Orio. Ara ciclistes i peregrins. Fa molts anys bacallaners que anaven a pescar a Groenlandia i Terranova.

La costa cantàbrica per Orio, Zarautz, Getaria i Zumaia és una festa. Més ciclistes que cotxes per la carretera, els primers surfistes buscant les poques onades i els passejants barrejats amb els peregrins del Camino del Norte en la seva ruta cap a l’oest. Destacables el Castell-Restaurant-Hotel de Karlos Arguiñano a la mateixa platja de Zarautz, el “Camí de Ronda” de 5 km entre Zarautz i Getaria i la vista dels “Flysch”, capes de sediments marítims com un pastís milfulles sortides del mar i visibles a partir de Zumaia.

Getaria venint de Zarautz. Cantàbric tranquil i surfers avorrits.

L’Euskotren, eficient i fàcil d’abordar amb bici, ens porta fins Elgoibar, 24 km de ría, i després de pedalar 8 km ens reagrupem els 6 a Soraluce. Seguim una part del trajecte de l’antic ferrocarril de los Vascongados fins a Bergara. El trajecte seguiria per una ruta de túnels no acondicionats i hem de recuperar camí descendent al centre de Bergara, capital del Alt Deba i parada.

Vies Verdes Plazaola, Vasco-Navarro, Vascongados... un nou ús per a les antigues vies dels trens.

Seguim remuntant el Deba per un territori rural, industrial i cooperatiu. Arrasate/Mondragón és un referent mundial del cooperativisme i des del carril bici que voreja el riu veiem noms emblemàtics d’aquest univers cooperatiu que resisteix la deriva al precipici del capitalisme financer. Universidad Mondragón, Eroski, Kutxa, Fagor. Tot un referent per a territoris que han renunciat a la vocació industrial per l’especulació Inmobiliaria i turística.

Cavall que compta ciclistes.

Riu amunt per carrils bici i carretera comarcal cap el coll d’Arlaban. “Muga” amb Alava i principi de la Vía Verda sobre l’antic Ferrocarril Vasco-Navarro. Els últims metres son durs i al petit poblet de Leintz-Gatzaga ens conviden a una festa local. Acabem cantant “Hegoko Iparra”, un poema reivindicatiu en euskera demanant un camí per aquells boscos.

Conxita i Raquel davant d'un dels últims trens que van circular per la via del Vasco-Navarro.

Al País Basc el poder econòmic el tenen les diputacions, que són les que recauden els impostos. És nota que la de Álava ha gastat en l’adequació de la ruta del que va ser el ferrocarril Vasco-Navarro. Volia connectar Vitoria amb les valls Guipuzcoanes, les obres van començar el 1887, es va completar en 30 anys per l’accidentat del territorio, 8 anys després es va allargar fins Estella amb alguns túnels i es va clausurar el 1967. Ara és una via verda.

Ruta entre cereals i raïms pel Camino. Nosaltres som més de Judas que de Santiago perquè anem en sentit contrari.

Fem ruta per equipaments del segle XIX, antics camins i ferrocarrils, en vehicles del segle XXI, bicicletes. En la ruta trobem locals que ens diuen Agur, Kaixo o Egunon. Estrangers rics que ens diuen “Buen Camino”, i als bars estrangers pobres que ens diuen “¿Qué le sirvo?”

Camí d'Estella i de tancar un bucle de 312 km i tres províncies.

Vitoria és una ciutat molt amable amb els ciclistes, amb hotels al centre en que no es poden deixar les bicis, sovint amb decoracions rococó i sense espai ni ascensor. El carrer no és una opció i hem de recórrer a un parking proper.

Estella. Va ser capital carlista, els fets de Montejurra van marcar la transició. Ara és una animada etapa del Camino.

Etapa 4. Vitoria- Estella. 77 Km, 555 m.

Etapa fàcil i ben senyalitzada seguint la via verda del Vasco-Navarro. El túnel de Laminoria, el punt més alt de la ruta, està tancat i la carretera d’un cantera propera ens permet superar-ho. Després una llarga baixada ens porta fins a Estella, l’ambient del Camino, recuperar un cotxe aparcat a Irurtzun rodejant les serres de Andía i Urbasa, despedir-nos prometent noves aventures i començar, ara en cotxe, la llarga tornada a casa.

Punt de partida i d'arribada de la nostra ruta a Estella. Trenbide Berdea.

Agur!