Mount Cameroon. El volcà a on sempre plou.

Cadena del Mount Cameroon des de Limbe, al golf de Guinea

Mount Cameroon és un dels tres llocs a on plou més del món. És un volcà actiu al golf de Guinea a la frontera entre Camerun i Nigèria. Un espectacle de la naturalesa amb volcans fumejant, rius de lava, sabanes herboses i selves primàries. Aquest espectacle majestuós i intimidant l’han obert per mi com a únic visitant. Jilles és el meu guia, als lodges Hut 2 i Mann’s Spring hi han pujat dos persones per fer-me esmorzar i sopar. M’ha costat 270€. Sóc el primer client d’aquesta temporada que comença novembre i encara no hi ha previst un segon visitant. Les cabanes de muntanya són estupendes, les va fer la cooperació alemana abans de la crisi que començar el 2016 a les regions angloparlants i la exagerada repressió posterior. 

Mann’s Spring. Lodge construït per la cooperació alemana.

La crisi segueix, fa cinc dies va haver-hi 25 morts en un confús assalt a Maffe, uns kilòmetres al nord. La Race of Hope, cursa en que 500 atletes pugen i baixen el cim, l’any passat va tenir uns atemptats que van deixar 19 ferits. Tota la regió és considerada zona vermella pels ministeris d’exteriors occidentals.  Les asseguradores no cobreixen els viatges, les agències no hi ha van i només arriben aventurers inconscients que busquen caminades dures sota la pluja en uns llocs irrepetibles. 

Flors crescudes entre les pedres de lava.

M’ha recordat caminades pel Ruwenzori, entre Congo i Uganda i per les muntanyes de Papua Nova Guinea. Per un jubilat sortint d’un refredat fort i amb una lesió a la cama, ha sigut un límit que ha valgut la pena.

Aeroport de Lagos. Visats Commonwealth a bon preu. Si ets ric no cal anar amb patera. UK t’ho facilita.

Aquesta segona part del viatge va començar amb un últim dia a Lagos per volar a Duala. Em vaig quedar a Ikoyi, una zona amb grans mansions tancades i pobres i treballadors al carrer. Molt tràfic per què és divendres al vespre i vaig fins a un bar musical molt ambientat.

Negoci de blanqueig internacional. Si ets ric no hi ha delicte.

Temps per llegir el que passa al món per les esquerdes d’aquest mur. 

El congrés NordAmericà està dividit entre votar nous crèdits de guerra només per Israel o també per Ucrania.

A les Nacions Unides és vota mantenir l’embargament a Cuba. USA e Israel voten SI, Ucrania s’absté i els altres 187 països voten NO.

Moto taxi amb doble para-sols a Douala.

La Unió Europea retrocedeix de nou a ser Mercat Comú en una lenta crisi econòmica i política.

El tren Lagos-Ibadan, part de la nova ruta de la Seda és com un oasi en la complexa i difícil Nigèria.

Sembla que el futur serà una evolució del Partit Comunista de Xina cap al Gran Consell Jedi. No estaria malament.

La vida als barris entre carrers asfaltats de Douala.

A l’aeroport de Lagos s’anuncien diferents sistemes de blanqueig internacional de capitals i evasió fiscal. Controlen el negoci antigues possessions angleses a la Commonwealth i bufets d’advocats anglesos. A la illa-nació caribenya de Santa Lucia, per l’equivalent a 100.000€ et donen la ciutadania de la Commonwealth i l’accés sense visat a +160 paísos.

L’interior de la gran ciutat africana és també hort, taller i corral. Douala.

A l’aeroport de Duala molta feina. Resoldre problemes amb el visat electrònic, compra  de targeta telefònica local i canvi negre de naires nigerianes per francs de Àfrica central.

Grup de Congo actuant al Shanghai de Douala.

És dissabte a la nit i hi ha molta vida al carrer, Un ambient molt més relaxat que a Nigèria. Fora dels carrers asfaltats s’amaguen carrerons de terra amb clavegueres al carrer i cases amb corrugat com paret o sostre. El Shanghai és un bar musical al carrer. Actua un grup del Congo amb estètica exagerada, més pròpia de la moda de Kinshasa. Són bons però aquí no hi ha limitadors de potència ni baixos. Els escolto tapant-me una orella per intentar salvar alguna cosa.

Maquís, bar i restaurant al centre de Douala. Molt més relaxat que Nigèria.

La Françaphrique és un model en crisi però deixarà la cultura del pà. Navegant el Mekong cap a Laos m’oferien pa i opi. A Duala, a estupendes “boulangeries” i al bar, ofereixen nou de cola. Al Carrefour hi ha clients xinesos. Treballen més de 4000 al país en moltes activitats. La més negativa és la compra de fustes de boscos primaris. La positiva són les infraestructures. Les inversions doblen les de tots els altres països junts.

Limbe, costa del Golf de Guinea.

El port de Duala era la sortida i entrada de mercaderies de països sense mar, com Txad, Congo Brazzaville i República Centreafricana. Estava saturat i a Kribi, la  Xina ha construït un nou port modern d’aigües profundes amb carreteres de connexió en només tres anys.

Diumenge al matí amb diferents tipus de programa a televisió.

Celebracions religioses. Al Camerún els evangelismes no són tan forts, però les cerimònies semblen la retransmissió de concerts.

Camí de Bimbia, antic enclau esclavista.

Esportives. Futbol en bucle de totes les lligues internacionals. Samuel Eto és ara l’home fort del futbol camerunès.

Informació. Es poden veure molts canals francesos, d’informació africans, de Rússia i Turquia. Molt més obert que a Nigèria a on CNN era la única opció. Rússia Today i la turca TRT emeten en francés per un públic africà. RT ho posa en un context en que surt afavorit perquè Rússia va ser aliat dels moviments anti-colonial.

Posta de sol sobre Bioko, l’antic Fernando Poo, des de Limbe.

En transport compartit segueixo viatge fins a Linde, a la costa entre el volcà i la illa de Bioko, l’antiga Fernando Poo. 

Les llums de Malabo, capital de la Guinea Equatorial, es veuen al caure la nit. La frontera per mar amb Nigèria està a prop, però no hi ha manera regular d’anar-hi per conflictes diferents. La platja és de sorra negra d’origen volcànic i poca profunditat. La posta de sol esplèndida i a l’Equador la nit cau de sobte.

Aprofito per trucar en Jordi i Lluís Vilardell, amics del col·legi i de la vida, nascuts respectivament a Bata i Malabo.

Camí de Bimbia, entre selva i mar.

Camerun és part d’una cadena d’illes volcàniques. Annobon, de Guinea Equatorial i abans espanyola. São Tomé i Principe, ara independents i abans portugueses. Bioko, ara GE i abans espanyola. Mount Cameroon, abans alemany, anglès i francés i ara camerunés. Viatjar per Àfrica necessita geografia e història.

Producció artesanal d’oli de palma a partir de les llavors.

Bimbia va ser un enclau esclavista a la selva. Portuguesos i espanyols encadenaven els esclaus i els duien a la veïna Fernando Poo. Els venien al Brasil i el Carib. Les restes inclouen el que va ser una capella per als esclavistes perquè els negres no tenien ànima. 

Ensurt habitual per fang i pluja. Foto i empènyer.

M’hi porta en Mohamed, que no parla francés, i noto tensió amb el personal francoparlant de l’hotel. El taxi embarranca en el fang i l’hem de treure empenyent. La comunicació és difícil per què no entenc el pidgin d’anglès que s’utilitza al carrer. El camí és selvàtic i rellisco en travessar un riu. Un bon cop a la cama, posar en sec tot el que s’ha mullat. Res greu.

Bimbia, els enclaus esclavistes mai deixen indiferent. La primera acumulació de capital del sistema.

Senyores venen gasolina en ampolles de plàstic. Calabar està a prop i el contraband amb Nigèria és regular.

La crisi a l’oest del Camerun és difícil d’entendre. Alemanya va ocupar el país a mig segle XIX. Al perdre la primera Guerra Mindial, Anglaterra es va quedar la franja oest i França el Centre i Est. Als anys 60, amb les independències, es va fer un referèndum. La meitat nord anglesa es va unir a Nigèria i la sud al Camerún.

Bimbia, ruïnes de capella pels esclavistes. Els negres no tenien ànima.

El 2016 advocats i mestres angloparlants van protestar per estar discriminats en l’administració i sistema legal i educatiu de matriu francesa. Va començar una cadena de repressió i violència qui ha anat a més. Els grups s’han fragmentat i la resposta del govern ho ha empitjorat. Paul Biya, el president, te 90 anys, 41 de govern, és un fixe de les llistes de dictadors mundials i cada cop està més temps a un hotel de luxe de Ginebra.

Car park o Gare routière per anar a Buea.

Transport col.lectiu a Limbe, Buea i el Mountain Hotel. L’hotel és espectacular i d’una època daurada, de quan esperaven turisme perquè no es considerava perillós.

Em trobo amb Ahmadou i Anthony, dos guies locals i negociem la ruta. Una ruta circular de tres dies, amb dos nits als lodges de la muntanya i si el temps ho permet, ascens al cim. portaré la meva motxil.la i no cal portejador perquè cuinaran als refugis. Els cost total és 270€. Molt poc. M’asseguren què és segur i que els problemes polítics, inclosa la darrera matança, són més al nord.

Sud-oest de Camerún. Geología, política i humanitat difícils.

Sopo a l’hotel amb els únics ostes. La Sarah, una alemana que és el primer blanc amb qui parlo en dos setmanes. En Sani, un camerunès amb estudis a Alemania. Tots dos de l’edat dels meus fills. Treballen per GFA, una empresa alemana que fa projectes de cooperació i desenvolupament a Àfrica. El projecte en que treballen és desenvolupament forestal del Mount Cameroon National Parc, però no poden anar més enllà de Buea per estar el Parc inclòs en zona vermella.

Seu de l’administració alemana al Kamerun fins a la Primera Guerra Mundial.

Per l’ascensió, compro menjar i aigua per tres dies i comenco amb Jilles, el meu guia. La sortida són els edificis en què Alemània va posar l’administració del Camerun. Un gran edifici colonial i una estàtua de Bismarck.

Medalló de Bismark. Després de unificar Alemania va començar a buscar colònies.

El camí és fàcil de seguir  però només una traça a la selva i comença a ploure. Dos bastons de fusta ajuden la cama dolorida per la caiguda, però en terreny relliscós perjudiquen. En unes pedres motlles rellisco i el guia em salva d’una perillosa caiguda agafant-me pel peu. Recuperat del susto, abraço en Jilles i de tot cor li agraeixo.

Jilles i Alfons. El meu guia i salvador al Mount Cameroon.

Para de ploure però els 2000 metres de pujada i la forta pendent final és noten, fins a les cabanes de la Hut2 a 2800m. Cabines disperses en una selva amb sala menjador, lavabos i plaques solars.

Hut 2 Una de les excel.lents construccions de la cooperació alemana.

El segon dia a la muntanya comença amb pluja molt forta de 8 a 12h. Al Equador el sol surt i es pon a les 6h. L’esmorzar està a punt a les 7h i queden poc més de 10h de llum per caminar. La ruta prevista, pujar al cim de 4095m i baixar cap als cràters i colades de lava de les últimes explosions, fins a les cabanes de Mann’s Spring, a 2200m necessita 11h. 

Tres dies durs i màgics per un fi i principi del món

No tenim prou hores de llum en acabar la pluja, canviem la ruta fins a 3400 m i seguir la zona volcànica fins a la cabana de destí.

Cavitat volcànica ja colonitzada per noves plantes.

En Jilles, el meu guia i salvador, és un bon tipus. Te dos filles petites, que van a l’escola presbiteriana de Buea, en la que la seva dona és mestre. El meu pobre nivell de pidgin english limita la comunicació. El material que li deixaré crec que l’ajudarà en properes sortides.

Cresta del Cameroon i riu de lava que ja crea les seves plantes.

Les 6h de camí fins a Mann’s Spring i les 7h fins a Buea són memorables i dures.

Rius antics de lava als que ja creixen flors, crestes de cràters de la última explosió encara fumejant.

La vida obrint-se camí entre la lava.

Sabana amb herbes denses i molt altes que fan difícil seguir les traces de camí. Selva típica i fosca. Grans pluges que converteixen el sender en un riu i posen a prova els plàstics amb que protegeixo un recanvi sec.  Una de les pluviositat més altes del món per què els vents humits i càlids del Golf de Guinea queden atrapats per la immensa muntanya i descarreguen.

Els últims craters actius, encara fumejant.

Para de ploure i comencem a trobar cultius . D’aquesta regió oest del Camerún és creu que van sortir els primers grups bantús, en una gran migració que va extendre la llengua i l’agricultura per tot el Golf de Guinea i fins a Sudàfrica.

La selva et cau a sobre i et sents insignificant.

Més mort que viu arribo de nou al Mountain Hotel per un dia de recuperació i escriptura.