26 d’abr. 2013

Fora de temporada trobes als grans viatgers

Mumbai abruma. Era una illa que Portugal va regalar com a dot al rei d'Anglaterra quan es va casar amb una princesa portuguesa al segle XVII. Va creixer inmensament i ara conviuen als slums amb Malabar Hill, que és el barri de les vivendes supercares.


Es també la porta d'entrada i sortida de molts dels viatgers a la India.
Abril no és la temporada alta per turisme, i els viatgers que trobes acostumen a ser uns campions.
Una parella belga amb qui ens hem fet molt amics van començar en bus de Bruselas a Riga, despres Russia, tren fins a Siberia, a Irkutsk. Després Mongòlia, China, Sudest Asiàtic, India, nepal, Tibet, Iran, Turquia i cap a casa. En un any. Una combinació de Miguel Strogoff, Ruta de la Seda i Hippy Trail.



He hagut de canviar de hostel i al nou dormitori hi ha una noia australiana que ha estat ensenyant anglés a un slum de Delhi, viatjant per tot India i ara toca Nepal. L'altre és un irlandés que ja porta tres mesos per India i m'ha explicat que les cues per accedir al tren és fan en forma d'estrella. Hi ha tanta gent, que un darrera l'altre sortirien de la estació.
A España els AVE tenen a la via un 10% dels trens que podrien, i van mig buits. Els autobusos son una opció i sempre hi ha lloc.
A la India o la Xina cal comprar amb molta antelació i sempre tot va plé.
Encara que en teoria l'escola a la India ensenya l'anglés, sembla que és més probable ser estrella de Bollywood que aprendre bé l'idioma, perque quasi ningu el parla.
Com a España, encara que els campions son una parella, ell de Madrid i ella de Murcia que he trobat a la estació de tren. Molt perduts però valents. Fa dos dies que han arribat, no entenen rés i van cap a Goa. No parlen anglés i s'han alegrat de trobar un català amb qui parlar. Això és una cosa bona de la India. Els hi he confirmat que pagar 10€ per dormir tots dos al centre de Mumbai no és car, i que precisament perque no es pixa, cal beure molta aigua, sempre embotellada.
Es el seu primer viatge a Asia. Segurament el més fàcil és començar per el SudEst. India és dificil.



No es veuen gaires obres noves. Sembla que totes les infrastructures siguin anteriors a la independència. Això contrasta amb la Xina a on tot és nou o està en construcció.
Amb el cost de la mà d'obra, no hi ha incentiu per mecanitzar. Dhobi Ghat és un inmens barri dins de Mumbai que és com una rentadora manual. 1026 safareigs al aire lliure i milers de persones rentant i aixugant la roba. Segurament els que he deixat per rentar al hostel ha passat per allà. 3 peces de roba, netes per 1€, les tres.


Una comunitat important a Mumbai són els parsis. Es un grup originari d'Iran al que pertanyen destacats empresaris i filàntrops. El més important és Ratan Tata, que controla automòvils, software i fins i tot és el soci de Starbucks. Es venerat per les obres socials. A Mumbai pots veure, per fora, els temples dedicats al deu del foc Agni, anterior a les religions hindús, escrits amb textes cuneiformes i la Torre del Silenci, en la que són deixats els cadàvers dels normalment rics parsis, perque els mengin els voltors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada