Durban. Zulus, boers, indis i anglos

Viatgers de 12 a 70 anys. Converses a la vora del foc al camp de Sondzela. Una parella anglesa jubilada que espera que els hi enviin des d'Europa una peça de recanvi per arreglar la seva furgoneta. La van enviar per barco des de Anglaterra i ara viatgen per Africa. Quan van entrar a Moçambique, la maquina per fer el visat no podia llegir l'empremta del dit d'ella perquè te artrosis i 70 anys. Li van fer el visat amb la marca del dit d'ell. Quan van viatjar per Nova Zelanda van llogar una furgo perquè enviar la seva des de Anglaterra els hi era més car. No tenen por de rés.

Un nen de 12 anys que viatja amb els pares. Li dono consells de com viatjar per quan ja no vulgui anar amb ells. Pregunta molt i els pares somriuen.
La furgo d'enèsima mà i destartalada, que es el mitjà més corrent de viatge a Africa, te un nom diferent a cada país. A Swazilandia li diuen Kombi. La que agafo per anar de Manzini a Durban espera tres hores a omplir-se.

A pesar de que soc l'únic que està ocupat, un llibre, revistes a la tablet, coses que escriure, sóc l'únic que es posa nerviós i pregunta quan sortim. Tres hores veient el mercat com una pel·lícula.

600 kilometres, 8 hores i 16€ després arribem a Durban.
Hem entrat a Sudàfrica, al estat de KwaZulu Natal (KZN) i per causa de les 3 hores d'espera a marxar i 1 hora a la frontera ja son les 8 del vespre. Negra nit en el lloc equivocat. El descampat en que paren les furgonetes a prop del mercat de Durban. No veig clar sortir de la furgo i començar a caminar i demano al conductor si em pot portar fins a un taxi. Per fi en trobem un, però sense conductor. Finalment surt d'un bar i no te gaire bona pinta, però com que no tinc altre opció, acabem amics. Em porta fins al Happy Hipo hostel. Una antiga fabrica de xocolata reconvertida en night club i després en hostel.
Altre cop en territori segur de viatgers internacionals. El meu Colonial Country Club Low Cost.

Comparteixo dormitori amb un noi alemany que aprofita que el seu master d'enginyeria i comerç internacional comença al Febrer per fer mitja volta al mon. Al bar coincidim amb una noia somali-suïssa i una anglesa que treballen en un estudi de la ONU sobre estructures familiars en diferents "townships". Amb en Peter quedem per visitar junts Durban.
Però l'idioma dominant entre les noies es l'alemany i ell és el rei de la nit del hostel. Ho demostra les dos nits en el gran dormitori que compartim. La seva conversa en alemany amb la noia somali s'allarga tant que l'endemà a les 10h encara dormen i vaig tot sol a conèixer la ciutat. Al vespre anem a sopar a una exitosa cadena de marisqueries sudafricana, que es diu Ocean Basket i costa 10€. La segona nit també anima el dormitori després d'una improvisada festa d'aniversari i partida de daus amb altres noies alemanyes. Al sopar en lloc de preguntar-li quin és el seu secret, li dono consells sobre el Master. Ha de triar a quina universitat del món, i penso que el millor és que en triï una en que hi hagi moltes noies que parlin alemany.

Durban. Tercera ciutat del país. Primer port d'Africa i novè del món en tràfec de mercaderies. Te la major població del món d'origen indi, fora de la India. Gandhi hi va començar la seva vida d'agitador social. La selecció d'España hi va perdre amb Suïssa i va guanyar a Alemania a les semifinals de la Copa del Món del 2010.
Durban és un gran port que es potencia amb un passeig marítim ple de bars, casino, ciclistes i corredors. En això s'assembla a Barcelona. La diferencia és que aquest mar és molt seriós. Cal nedar entre dos banderes perquè fora hi ha corrents. Les marees son molt importants. Hi ha xarxes per impedir que els taurons s'apropin. Aqui hi ha dos tipus de taurons. Els perillosos i els molt perillosos. Res a veure amb els meu amic, el tauró-balena. Tot i això, en aquest país de riscos i violències, es un paradís per surfers i kayaks.

Es la gran ciutat d'un estat que fa poc i en només 50 anys, de 1850 a 1900, va veure una serie de guerres que resumien la història de la nostra espècie des del Neolític fins a la Primera Guerra Mundial.
Els actors van ser la tribu dels Zulus, les altres tribus negres d'origen bantu, i dos tribus blanques. Els anglesos i els boers, una tribu d'origen holandès amb afegits francesos. La seqüència dels fets va començar amb els Zulus dominant a les altres tribus bantus. Les tribus supervivents van fugir fora del que va ser "Zululand". A aquest conflicte per terres de cultiu i pastura entre cosins, va seguir la arribada dels boers. No volien conviure amb el anglesos a Cape Town i es van dirigir a les terres que els Zulus acabaven d'unificar. En la guerra que va seguir, a vegades van guanyar uns i a vegades altres, però van morir molts més Zulus. Escopetes contra llances.

Els anglesos no estaven interessats en terres de pastura, però quan es va descobrir or i diamants al interior, es van instal·lar a Durban i van dir que tot allò era seu. Aviat van estar en guerra, alternativament amb els Boer i amb els Zulus. També van guanyar alternativament uns i altres. Ja portem al menys 7 guerres diferents amb 4 protagonistes.
La guerra dels Zulus amb les altres tribus era com les que descriu la Biblia fa més de 3.000 anys. La dels anglesos i els Boer va ser un aperitiu de la Gran Guerra i n'hauria pogut ser el desencadenant com després ho van ser els conflictes dels Balcans. Com a periodista i infermer hi van participar Churchill i Gandhi.

En un episodi final entre anglesos i zulus hi va morir un príncep francés, Luis Napoleon, que volia fer currículum lluitant amb Anglaterra. Era nebot del primer Napoleon, fill del Tercer i d'Eugenia de Montijo.
Al final, van guanyar els anglesos, van pactar amb els boer per a que els perdedors fossin els negres i es van posar les bases per a la Sudafrica del apartheid. Els anglesos es van quedar les mines, els boers la terra i als negres els hi van substituir l'esclavitut per l'apartheid.

Les conseqüències d'una societat tant barrejada es poden veure en les fotos de bodes del diari. Tots els origens, tradicions i barreges.
Tots els camps de batalla tenen monuments i hi ha un circuit turístic dels "Battlefields", però n'hi ha prou amb veure la pel·lícula "Zulu" com a resum colonialista de l'èpica anglesa. El episodi que explica la pel·lícula, la defensa per 139 anglesos de la missió de Rorke's Drift en front de 4000 zulus, es van donar més Creus Victòria que en cap altre episodi de l'historia d'Anglaterra. Calia compensar que el dia anterior, a Isandlwana, els Zulus havien aniquilat tot un destacament anglès en una de les derrotes més grans patides per l'Imperi.

Un altre moment històric va ser el Mundial de Futbol. A Durban es va construir un increïble estadi. Un enorme arc cobreix l'estadi i d'ell pengen cables que sostenen una coberta sobre els seients. Sobre el grandiós arc circula un petit funicular que porta a una plataforma amb una vista immensa sobre Durban i voltants. Està a la vertical del centre del camp de futbol. L'estadi es diu Moses Mahbida, en record d'un dirigent del African Nacional Councel i del Partit Comunista de Sudafrica, mort al exili. La cultura revolucionaria ara la viuen de manera molt hedonista.

L'element unificador de la Sudafrica actual és la lluita contra l'apartheid, i cada ciutat important en te un museu. El de Durban està en l'edifici de l'antiga administració colonial anglesa d'afers indígenes. L'edifici el va fer un enginyer que havia treballat a España i que va participar en la construcció del metro de Barcelona.
Potser per això l'encarregat indi del museu em pregunta sobre el tema de l'independència de Catalunya. Ni a l'Africa pots fugir-ne. Acabem parlant del federalisme de Sudafrica i la India, de futbol i música antiga. Kempes i Gypsi King.
Els voltants del Victoria Market eren perillosos quan vaig arribar en minibus la nit anterior, però a migdia eren un caos de gent. Es el cor del barri hindú i totes les parades son d'indis. En un forat a la paret serveixen el Bunny Chow, l'especialitat local. Un pa buidat, ple de curry, amb pollastre, corder o llegums si ets vegetarià. Un excel·lent dinar per 1.5€. El menjar dels boers era el "biltong", carn seca amb espècies. Un biltong de carn de kudu, un antílop local, amb piri-piri (chili), fa d'aperitiu.

Al cantó, entre vies de tren i passos elevats, hi ha el mercat de totes les coses necessàries per la medicina tradicional africana. Caps de mono secs, cadàvers assecats de tot tipus d'animals, pells de cocodril i llangardaixos, ossos de tot tipus d'animals, escorces i arrels de tots els arbres i moltes altres coses que no entenc. Aquestes parades no les porten indis. Com que son remeis de salut, fins i tot hi ha parades en que anuncien que fan avortaments, dentistes i fins i tot algun metge. En aquest mercat fa estona que soc l'únic blanc i no m'ha semblat prudent fer fotografies, però és una de les imatges més fortes del viatge.

En uns antics magatzems del port, hi ha una cooperativa d'artistes i centre d'activitats culturals. El lloc es molt atractiu i te una decoració en llengua de signes. Pot ser un record del Congrés Mundial de la Federació de Sords que es va fer a Durban. Després del que es va fer a Madrid i APANSCE hi va participar.
Un darrer matí per veure el que queda de Durban, que és molt. Per la tarda bus cap a la muntanya dels Drakensberg, frontera amb Lesotho, el país dels cims.

Publicado con Blogsy