Lilongwe, la desconeguda capital de Malawi

El walking safari costa 50$ i cal caminar 4 hores, el risc és petit, però no nul. Com que cal un mínim de 3 persones, no tinc grup fins el mateix dia que vull anar a Malawi, així que ho aprofito, i a les 6 del matí, amb un guarda armat, comencem a caminar. D'un Parc també és pot dir que és un llibre que es llegeix amb els peus, i lentament aprenem que les deposicions de la hiena son blanques per la calç dels ossos que és menja, l'antiguitat d'una petjada per l'erosió de la forma, l'utilitat del arbre de Mopane i el diàleg entre mascle i femella ocell quan canten.

Després, ruta cap a la frontera amb Malawi. Encara a Zàmbia he de segellar el paper per poder sortir del país. El policia em pregunta per la independència de Catalunya. Li responc una generalitat i em torna a fer una pregunta més intel·ligent que la meva resposta. Li dic que està ben informat i em respon: "Of course I am". Seguim parlant dels problemes entre diferències fiscals e integració de cultures, mentre la cua és fa més llarga i la gent es posa nerviosa. Em sella el paper, ens donem la mà i vaig cap a la terra de ningú que separa els dos països per fer els tràmits d'entrada a Malawi.
Fa anys, vaig anar a Zàmbia des de Zimbabwe i el duaner em demanava diners. M'agrada veure aquestes senyals de progrés d'Africa. El nivell humà ha crescut molt, però l'augment de població i la pobresa fan més difícil la vida.
A Malawi el duaner és una dona. Em fa quatre preguntes, escriu i sella algunes coses. Espero per pagar, però em diu que ja puc marxar, que no he de pagar res i que m'ha fet un visat per 15 dies. Molt bé.

Ara toca anar a la capital, Lilongwe. La frontera està en un descampat, i el primer pas és un taxi fins al primer poble, a on podré agafar un minibus.
Els sistemes de "Car sharing" es van inventar a l'Africa. El preu del taxi és de 500 Kwachas, 1€, amb 5 passatgers. Esperem i el taxista em diu que amb 1500 Kwachas ja m'hi porta. Li dic que si, per no esperar més, i de seguida surten 2 passatgers més, i 3 més en el camí. Jo he pagat el triple que la resta, 3€ per 14 km, però no em sento enredat. La gasolina és més cara que a España, i en el Carsharing també es pot acabar amb diferencies de preu.
La segona part del viatge és un típic minibus africà. Antic, destartalat i amb nou persones. Al nivell dels seients, nou culs, però per sota unes quantes gallines vives, i per sobre, alguns bebes. Els paquets, de tot tipus, incloent la meva motxilla, omplint els pocs espais buits. I així durant 3 hores, fins a Lilongwe.

Al Mabuya lodge, com sempre moltes històries interessants. Voluntaris de moltes causes i pocs viatgers per turisme. Malawi és el paradís de les ONG. Es un dels països més pobres del món. Va tenir una independència no traumàtica, estabilitat i sempre bastant prooccidental.
Els millors, una parella holandesa. Ell treballa en una empresa de materials de construcció, que facilita que els seus empleats col·laborin amb una ONG americana que es diu "Habitat for Humanity". Tenen un sistema de promoure la construcció de vivendes familiars o socials, amb materials locals i implicant a la comunitat. Els resultats son molt bons. A moltes families falta l'home en edat de treballar. Sempre es presenta la malaria com a causa, i sovint es el SIDA. Així que molts dels usuaris de les cases son mares de família amb els nens. El 66% de la gent de Malawi viu en cases de fang amb sostre de palla, que cal canviar cada any. Quan la paret de fang comença a desfer-se, la família es troba en situació critica. Les cases fetes amb terra de ciment, rajola i taulada metàlica, i algunes fent-hi arribar l'aigua del pou comú, els hi canvien la vida.
També la canvien als voluntaris que hi venen a treballar i que quan tornen ja no son els mateixos.
L'holandès va venir fa uns anys. Li va prometre a un usuari de la casa que vindria a la boda del fill, i ara és el moment. La dona s'hi ha apuntat, i seran els únics blancs a la boda. Ploraran quan tornin cap a Eindhoven. Son gent molt maca.

El més estrany del Lodge és el meu company de dormitori. Un japonés que dorm de dia i que de nit escriu informes al govern japonés sobre l'ús de panells solars. Escriu en anglès, però com que el parla molt malament, deuen ser incomprensibles. Un dia li va picar un mosquit i es deuria tornar boig, perquè vol tenir l'insecticida cremant tota la nit dins del dormitori. Diu que els mosquits travessen la mosquitera. Li dic que soc asmàtic i que hem de deixar cremar el protector antimosquits a fora, i ho accepta.
Hi ha també joves que van venir al Festival de música sota les estrelles, que es va fer a Malawi la setmana passada, i s'hi han quedat o no tenen diners per tornar, així que treballen al Lodge amb un accent anglès de casa bona. Tots coneixen Barcelona. Una noia fins i tot va cada any a Alcover, a un retir de meditació d'una secta mexicana, en que parlen de menjar i de Déu. Aquest any no hi ha anat perquè treballa com voluntària en un orfenat a Malawi. Fa de professora de teatre i penso que és molt millor per ella i potser també pels nens.

El meu proper país serà Mozambique i les informacions sobre visats son contradictòries. Per arreglar-ho, el 17 d'Octubre, en 7 dies, hi ha eleccions. Els pitjors dies a l'Africa son els posteriors a les eleccions, perquè uns fan trampes i altres no accepten els resultats. El tribunal de La Haya esta jutjant als dos candidats de les darreres eleccions a Kenia per causar centenars de morts en la discussió. Un dels jutjats és l'actual president.
El moderador del blog mozguide.com, en Mike, em respon que la majoria de fronteres fan visats. L'ambaixada està tancada fins després de les eleccions i un guarda em diu que les fronteres seguiran fen visats. Ho dono per bo, perquè sinó em quedaré sense poder anar-hi.

Lilongwe te quasi un milió d'habitants però és com un gran poble. Entre el barri de les ambaixades i edificis oficials i el barri antic i popular hi ha un immens espai buit, en el que s'ha posat el Lilongwe Wildlife Center. Es un enorme terreny verge al que hi porten animals africans que han tingut una vida desgraciada al mon ric. Per exemple uns monos que un circ espanyol quebrat va abandonar vestits i lligat a una farola, o un lleó que es moria de gana a Rumania i ja havia perdut un ull.

Tot el cost el paguen algunes de les moltes ONG que es dediquen a la protecció d'animals. També te voluntaris que fan de veterinaris o cuidadors dels animals. Quasi com la caminada per el Parc Nacional de South Luangwa.
Veig algunes ofertes immobiliàries. Una finca més gran que tot l'Eixample, prop de dos rius, i lluny de la capital. Afirma que pot cultivar de tot i també tenir turistes. En demanen l'equivalent a 18.000€. Diu que hi ha tres edificis en bon estat. Africa te una densitat petita, encara que la rapidesa del seu creixement i la poca productivitat de la seva agricultura fan poc sostenible el model actual.
Que Lilongwe es un poble gran es nota en el seu mercat. El mes gran del país. Tot el que és mecànic, tèxtil o elèctric ho venen comerciants àrabs, indis o majoristes xinesos. El menjar en canvi es ven com si fos un petit poble. No hi ha cap experiència de conservació. El peix no te refrigeració, perquè a les parades no hi ha electricitat. Son de cartró en mig d'un descampat, i el menjar no està ni protegit del sol. Es fácil trobar a on es ven peix per la pudor que fa.

Per anar al mercat cal travessar el riu Lilongwe, que a l'estació seca, ara, és una claveguera, i a l'estació de les pluges un riu molt potent. Hi ha un pont pel tràfic i molts ponts de fustes, que manté algú i en demana 20 kwachas, 3 cèntims d'€ per passar-hi. El peatge més barat que he vist mai.
Malawi, a mes de ser un parc temàtic de ONGs i voluntariats, ho és d'esglésies. El barri del mercat està dominat per una imponent mesquita, però les esglésies més visibles son les protestants pentecostalistes. A les carreteres principals, cada poble te tres o quatre edificis que son el tabernacle, temple o directament el cel d'alguna església. La publicitat més visible és la de balles al carrer, a on els anuncis de begudes competeixen amb l'anunci de gires o grans trobades amb pastors coneguts i amb poders de curar. Sembla que anunciïn grans concerts musicals.

En sortir del mercat, veig una gran nau amb música molt estrident. Entro i em trobo un grup musical, un pastor i molta gent dreta, cantant i seguint el ritme amb el cos. Canten en Chechewa i l'única paraula que entenc és Allelujah!.
Un jove ve cap a mi i em pregunta que quina és la meva religió. Li dic que vinc d'un país catòlic, i em diu que ells son "Born again", oberts a totes les religions cristianes, incloent els catòlics. Fan la cerimònia i cantada cada dia a l'hora de dinar, excepte diumenge que és molt més llarga. A fora fa molta calor i a dins s'està bé. Li dic que potser tornaré, però insisteix, em vol convertir i fins i tot anar al Lodge. Per fi m'el trec de sobre, i penso que la carrera eclesiàstica en aquestes sectes tant obertes és una de les poques possibilitats de promoció per a un jove format i llest a Malawi. Fins fa poc ho era entrar al exèrcit i començar a preparar un cop d'estat.
Divendres aniré al hospital Alinafe. Està a mig camí de Lilongwe i el llac Malawi, i està promogut per la ONG AfricaDirecto. L'Anna Campderrich hi col·labora i s'encarrega de coordinar als voluntaris que hi van des d'España. Ella m'ha posat en contacte amb De vline Msowoya, el responsable mèdic. Divendres a la tarda ha de passar per Lilongwe, tornant d'un funeral, i hem quedat que anirem plegats al hospital.

Publicado con Blogsy