Kisangani, centre d’Àfrica, del riu Congo i de molt més

Piragües i motos per connectar els poblats del riu Congo

El Lunungu és un remolcador que arrossega varies barcasses pel riu Congo, en un viatge de 3 o 4 setmanes de Kisangani a Kinshasa. Després de negociar amb molts responsables de “seguretat” del tronat port fluvial, acabem parlant amb el seu capità, François Yalala, a la cabina de control. Ens demanen 32 $ fins a Mbandaka, unes tres setmanes de viatge. 

Negociant passatge al Lunungu. 32$ per 1700 km  a la barcassa.

Dormiriem al terra de la barcassa, com els centenars de passatgers que es buscan lloc entre les mercaderies. Menjar no és problema, perquè hi ha senyores que cuinen el que es compra a pescadors del riu durant el viatge. Cal portar molta aigua i arreglar-se amb el precari espai compartit que fa de lavabo. És el punt de partida d’una negociació i segurament després, sense testimonis, es milloraria la oferta encarint-la.

Vida als marges del gran riu.

L’altre opció és baixar a Lisala, a mig camí. Un poble precari amb un incert vol setmanal a Kinshasa. No hi ha altre opció més ràpida o confortable i per la caducitat del visat i continuació del viatge decidim renunciar a navegar el riu. Quan comences la navegació del Congo ja no tens sortida fins a Mbandaka o Kinshasa i has de tenir tot el temps del món.

Transport en bici sense alforges.

Havíem arribat a Kisangani en un vol interior des de Kinshasa. El terminal nacional és com una antiga i caòtica estació d’autobusos. Calen tres hores per pagar tasses i fer tràmits duplicats. No hi ha electricitat i no s’inspeccionen equipatges però algun funcionari escriu amb bona lletra:

“Tu fais quoi dans la vie?”

“Je suis engigneur retraité.”

Terminal de l’aeroport de Kisangani.

El vol de Congo Airways, operat per una companyia eslovaca, recorre una selva inacabable fins a Kisangani. El terminal està en construcció i els equipatges s’aboquen en un hangar que sembla un forn. Quan recuperem les motxil.les correm a un taxi compartit que ens porti a l’hotel.

Piragüista que no sap que Boyoma Falls no son navegables.

El Congo és navegable 1700 km des de Kinshasa, fins les Boyoma Falls, una sèrie de set caigudes d’aigua al llarg de 100 km que impedeixen la navegació. Aquest límit navegable, és també el centre de Àfrica. Kisangani, la tercera ciutat del Congo,  és una ciutat sense escapatòria, entre selva i riu i a setmanes del segle XXI en qualsevol transport que no sigui l’avió.

Colors i sabors al mercat del riu a Kisangani

Al carrer es parla swahili i lingala i et diuen muzungu o mundele, que vol dir blanc en els dos idiomes. La història de Kisangani és curta i desmesurada, com la del Congo.

Allà van coincidir dos dolents de pel.lícula. Tipu Tipp, un àrab de Zanzíbar que controlava el mercat d’esclaus fins a l’Índic. Stanley, l’explorador anglès que treballava per al rei de Bèlgica per posar en marxa un colonialisme assassí de natius per obtenir cautxú i altres matèries primeres.

Pirogues en espera de passatgers per travessar el riu.

El primer ministre Lumumba va ser assassinat al 1961, just després de la independència, amb la participació de Bèlgica i la CIA. Volia nacionalitzar els recursos i això deien que l’apropava a la URSS. Més tard, seguidors seus van iniciar una revolta que va controlar la meitat del país amb la capital a Kisangani. Els guerrillers es deien “simba”, lleons, i creien tenir poders especials que els protegien de les bales enemigues.

Coberta del Lunungu abans de descartar embarcar-nos

La complicada guerra dels primers anys del Congo va comptar en algun moment amb el Che Guevara. Pels carrers de Kisangani van arribar a disparar-se entre si, mercenaris internacionals, soldats dels exèrcits de Congo, Ruanda i Uganda, paracaigudistes belgues i en la fase final cascos blaus de la ONU.

Kisangani la nuit. Baixa la calor i pugen la música i la cervesa.

Als anys 80, una certa estabilitat amb el dictador Mobutu, va permetre crèixer el tràfic de passatgers i mercaderies pel riu i va ser una època bona per Kisangani, però les matances a Ruanda i l’activitat dels refugiats hutus al Congo van causar les dos “guerres mundials africanes” amb molts paísos participant directa o indirectament.

“Pagnes” per fer-se vestit. Motius religiosos, feministes i polítics.

En la primera, Ruanda, Uganda i els rebels congolesos de Kabila van fer caure al govern de Mobutu. Els diamants a Kisangani i el coltán i cobalt a l’est van finançar i perpetuar les guerres. En un episodi els exèrcits de Uganda i Ruanda es van enfrontar durant sis dies pels carrers de Kisangani pel control dels diamants.

Diamonds are a girl’s best friend.

A la segona guerra Kabila va expulsar als Ruandesos, amb la participació d’altres paísos als dos bàndols. Kabila va ser assassinat, succeït pel seu fill i el conflicte va seguir a l’est. Una guerra en que s’han barrejat passat i futur. Matances antigues a l’Ituri entre Hema i Lendu, agricultors i pastors, Caín i Abel. Lluita moderna pels recursos per fabricar telèfons i bateries al Kivu.

Balienères amb molta vida al riu fins que naufragin.

Al riu conviuen el Lunungu i un altre remolcador, el Mampeza II, en que Xavier Aldekoa va anar fins a Kinshasa en el seu quixotesc descens dels 4500km del Congo, del naixement a l’Atlàntic. Barcasses a les que arrossegaran i que es van convertint en poblat flotant. “Balienères” de fusta que fa dècades que no passarien la ITV. “Pirogues” amb i sense motor que transporten passatgers i motos als barris de l’altre cantó del riu. Al carrer del riu es ven i es cuina de tot entre motos que eviten bassals d’aigua i riuades de gent.

Poder tou de França al país amb més francoparlants del món.

L’edifici de l’Alliance Française és gran, obert i buit. Pierre és el responsable i ens explica que el govern francès n’és el propietari però que no hi ha pressupost per fer cap activitat. L’Alliance de Kinshasa ho te millor, però parlem de la ciutat francòfona més gran del món, més que París o Montreal. Caldria prioritzar per ordenar millor la emigració o camins formatius per accedir al visats, en lloc de gastar en armes i Frontex.

Al cantó estan tancats el Centre Helènic i l’Esglèsia Ortodoxa, record de la presència grega que baixant pel Nil es va extendre per l’Àfrica Equatorial.

Pescador Wagenia amb nanses des de bastides als ràpids del riu.

Els Wagenia són uns pescadors que van arribar fa 500 anys i pesquen amb risc. Construeixen bastides amb troncs i canya que els hi permeten arribar al mig de la corrent. Llencen unes nanses fetes amb canya per capturar als peixos. Reconstrueixen les bastides segons el cabal i alçada del riu i els seus rituals fan que els nens aprenguin a nadar als tres mesos.

Francki, Wagenia que fa de fixer d’agències aventura.

Hi hem anat en dos motos i tot això ens ho explica en Francki, un noi Wagenia. Treu una targeta de l’agència Kumakonda i descobrim un amic comú. Austerio Alonso, un gran coneixedor d’Àfrica amb qui vaig anar al Txad. Ara prepara amb ell un grup per navegar el riu en dos piragües grans i autonomia relativa en menjar i dormir.

Tornem en piragua fins al punt acordat amb les motos i portem a tots els nens que surten de l’escola i viuen en una illa. Kisangani és un poble gran que sembla que vagi endarrera en el temps però ens hi trobem molt a gust. 

Taller de costura de Mme Fabienne.

Conxita compra una “pagne” de roba i Mme Fabienne li fa un vestit local que li queda molt bé. Mengem al carrer peix del riu amb “pondu”, fulles de mandioca trinxades, arròs, pili pili i una cervesa Primus de 70 cl. Therèse, la cambrera ens diu que ens estima molt perquè parlem amb ella i li fem cas.

Negociant piragües per creuar dos motos i quatre passatgers.

Yangambi és un antic assentament belga abandonat i reconvertit en centre de recerca. Està 100 km riu avall per pistes de terra i en Francki ens facilita 2 motos d’amics seus per intentar anar-hi i tornar en el dia. Encara que el conflicte de l’est queda lluny, per allunyar-se de la ciutat cal un salvaconduit que per 50 $ ens fa el cap de Policia. Protegeix de soldats i policies. Si no el pots ensenyar, en cada control tindràs llargues negociacions que s’acabaran pagant alguna cosa per poder seguir.

Salvaconducte que ens protegirà de exèrcit i policia.

Al primer control accepten el salvaconducte però diuen que les motos no tenen papers, no és la única cosa que els hi falta. Regateig i seguim. Nou regateig pel preu de la piragua en que les dos motos i els quatre passatgers hem de passar el riu. Després Liset, un conductor, trenca el cable de l’accelerador. Una cabana del poblat té un recanvi però no hi ha tornavís. La Conxita ho arregla amb la seva navalla. 

Segona averia. Tres treballen i un ho mira.

La quarta és la pitjor. A Yalokombe, un poblat de quatre cabanes a mig camí, Fabrice, l’altre motorista, punxa. No és estrany perquè les cobertes estan molt gastades. Com que la moto és el transport als poblats, no estranya que a un altre cabana apareguin una càmera i una manxa. El que falta és la peça per treure la roda. Cal treure la càmera, sense poder treure la roda de l’eix, tapar un parell de punxades amb un tros de goma i tornar a inflar. Mig poblat ajuda i ens fem fotos amb els nens sota un gran arbre protector del sol equatorial.

Cada avaria de les motos era una festa per als nens dels poblats.

Fabrice sembla el rei de la pista. Te dues dones, una moto índia TVS, líder al Congo, que nova costa 1200 $, però tal com està molt menys. Segur que no arregla la punxada fins que torni a tenir un problema. Com a molt una enganxina Harley-Davidson o Che Guevara. El seu pare va morir en alguna guerra i ell no va estudiar. A cada relliscada a la sorra li dic “pole, pole”, poc a poc en swahili.

Fusta, canyes, fang i palla. Materials de construcció.

El pare de Liset, el seu amic, era buscador de diamants i va morir a la selva, però Liset ja havia estudiat fins als 10 anys. Va començar fa temps amb la moto, fa els deures escolars amb els tres fills i la seva dona ven arròs al mercat. Va fent.

Després de la quarta incidència decidim tornar. 100 km de tornada, es faria fosc i no seria prudent. El viatge sovint és més important que el destí. L’aventura ha sigut el dia de l’aniversari de la Conxita i no ha sigut precisament un viatge Inserso.

Gabriel, le petit c’est grand!

Gabriel és un pigmeu de 72 anys que xapurreja castellà i fa de vigilant de nit de la porta de l’hotel en que som els únics clients. La seva guerra, la que va viure siguent un adolescent, va ser la dels simbas i els mercenaris. Un metge espanyol el va protegir a ell i els seus germans orfes. Ell va anar a l’escola i el seu germà gran es va formar a España.  “C’est grand le petit” diuen els altres empleats de l’hotel.

Pescadora amb les seves eines.

Parla del doctor Joaquim Sanz Gadea com del seu pare. Va passar els pitjors moments de la guerra amagat pels treballadors de l’hospital, va viure quaranta anys al Congo i va rebre el Premi Príncipe de Asturias  el 1998.

En una piragua plena de gent travessem el Congo. Al barri de Lubunga comença un tren de mercaderies que cada setmana recorre el tram no navegable del riu fins a Kundu. Després d’un tram navegable, un antic tren permetia seguir fins al llac Tanganika i fins a Lumumbashi, la segona ciutat i capital de Katanga.

Les “Pirogues” son les embarcacions més fiables al riu.

Francki ens diu que es pot llogar una piragua amb motor fins a Lisala, cinc dies de navegació, per 6000 $. Pot viatjar un grup de 10 persones amb provisions i fer-hi un rudimentari cobert pel sol. Una balienère petita es podria negociar per 30.000 $ per un viatge de 21 dies a Kinshasa. De moment l’aventura només inspira confiança a viatgers curtits, però tornarà. Navegar el riu Congo és la última peça del puzzle del mapa del món.

Jardí Botànic de la Faculté de Sciences i conversa amb estudiants de  Medecina.

El Jardí Botànic de la Facultat des Sciences és un lloc màgic, amb arbres descomunals que beneeixen als estudiantes que en fan la seva biblioteca. Interessant conversa amb tres futurs metges congolenys. Els últims moments a Kisangani son per anar al pont sobre el Tschopo, un dels afluents del Congo amb una cascada que permet alimentar la central que al.leatòriament abasteix d’electricitat la ciutat. Els que viuen més lluny, els següents 1000 km, s’han de buscar la vida amb plaques solars i si la comunitat és rica, algun grup electrògen.

Ràpids al riu Tschopo abans de juntar-se amb el Congo.

Kisangani va tenir bones èpoques a principi dels 80, però es recorda als anys 50 la filmació de “La Reina de África”. Katherine Hepburn era la abstemia germana d’un missioner. Humphrey Bogart amb el seu destartalat vaixell recorria el riu i bevia whisky. Al començar la primera guerra mundial decideixen enfonsar un vaixell aleman que domina els llacs. Hepburn bevia només aigua i durant la filmació a Kisangani va agafar disenteria. Bogart no.

Desafiant la corrent per fugir de la calor.

Motos a l’aeroport per tornar a Kinshasa. Un policia ens agafa passaports i bitllets i ens va portant per cada tràmit. Recuperem passaports i targeta d’embarcament i ens demana 50 $, ni oferim 2 i ho tanquem amistosament en 3 $.

Imatges de festes tradicionals al Museu Nacional de la RDC

Al tornar de l’interior, Kinshasa sembla cosmopolita. Fem les últimes visites. El Museu de la RDC, l’Escola de Belles Arts, l’Espai Cultural Bitembo, la Catedral, l’estadi del combat de boxa més famós de la història. Muhammad Ali contra Foreman. Ali es va negar a anar a la guerra de Vietnam. Deia que els vietnamites no li havien dit mai “niger” i que no tenia res contra ells. Li van treure el títol mundial i va anar a la presó. Quan va poder i ja gran, es va organitzar un combat amb el jove e invicte Foreman. El combat va ser a Kinshasa i va guanyar Cassius Clay.

“Les tres gràcies”. Mural a l’École de Beaux-arts.

Últim dia per despedir-se-se del amics, Estela, Sebastien, acumular sensacions sobre aquest país i aquesta ciutat inviables. Dilluns agafarem un vaixell per travessar el riu fins a Brazzaville, la capital de l’altre Congo. Retorn per la costa atlàntica, remontar de nou el riu Congo per la desembocadura fins a Matadi i seguir viatge cap Angola.

Aquesta entrada al Blog i fotos l’hem fet a mitges la Conxita i l’Alfons.