La Xina historica es la unio de les valls dels rius Groc, Yanktzi i riu de les Perles. El Yanktzi, que neix al Tibet i desemboca prop de Shanghai es un dels rius mes grand del mon i amb la seva navegabilitat i la construccio, fa molts anys, del Gran Canal que el comunica amb el riu Groc es un dels factors explicatius de la propia Xina.
Chongqin es la unio del Yanktzi amb el Jialing, dos grans rius. Te fama de ser la ciutat mes calurosa i emboirada de Xina. De dia millora una mica, pero no gaire. Quan es fa maca i molt kitsch es al vespre, quan encen tota una serie de lluminaries exagerades per que se la vegi des del riu.
Es una ciutat en ple creixement i amb contrastos enormes. Grans edificis i barris molt degradats convien en el mateix carrer, pero es veu clarament que la via de la modernitzacio es imparable.
En mig de tot aixo, la gent es segueis reunint a qualsevol espai que faci la funcio de plaça, i segueixen competint a les cartes, ballant o escoltat al primer que pasa.
L'objectiu es embarcar en un vaixell que fa el creuer per les Tres Gargantes. Aixo era fa anys un trajecte del riu perillos per els rapids, pero amb la construccio de la presa mes gran del mon i que dons el 10% de les necesitats electriques de la Xina, s'ha convertit en un trajecte de tres dies, amb parades en els llocs mes atractius.
Triu barco de xinesos, en lloc del internacional, mes luxos i en angles. Trio segona, que son camarots de 4 persones, en lloc de primera que son de 2 o tercera que son de 6.
Despres d'entrar al barco, un tipis misterios, que semblava que era l'amo del riu, em proposa pagar 70¥ per el dret de estar a la cuberta superior. Em sembla raonable perque la segona et dona dret a estar en coberta, pero dret i com al metro. Despres em proposa un "upgrade" a primera. Com que el camarot que m'ensenya esta buit, li dic que per la meitat i ens posem d'acord. Com que li esta venent la mateixa moto a tothom, al final acabo compartint habitacio amb en Pike, un xines de Hong Kong.
Amb el barco ja riu avall, entre boscos i fabriques i un trafic de vaixells important, acabem els tres angloparlants de la gentada que navega en aquest barco brindant per la reina d'Anglaterra en el aniversari de la seva coronacio. El tercer es en Simon, un angles de 28 anys, dissenyador grafic de Londres i que va per el segon trimestre d'un viatge de mes d'un any. En Pike, mes cantones que mandarin i que afirma que a Hong Kong viuen be els anglos i no els xinesos, te la meva edat, passaport angles i de HongKong i aprofit que s'ha quedat sensa feina per reestructuracio de la empresa italiana en que treballava, per fer algun viatge curt.
Sort en tinc d'en Pike. Quan em llenço a fer alguna pregunta en xines, si m'entenen, en responen una parrafada molt llarga. Si faig cara de que no ho he entes, que es sempre, me la tornen a repetir cridant, perque aixi ho pugui entendre millor. Com que criden molt i gesticulen poc, les coses son mes dificils. Excepte en el regatejar, a on sempre ens entenem.
Chongqin es la unio del Yanktzi amb el Jialing, dos grans rius. Te fama de ser la ciutat mes calurosa i emboirada de Xina. De dia millora una mica, pero no gaire. Quan es fa maca i molt kitsch es al vespre, quan encen tota una serie de lluminaries exagerades per que se la vegi des del riu.
Es una ciutat en ple creixement i amb contrastos enormes. Grans edificis i barris molt degradats convien en el mateix carrer, pero es veu clarament que la via de la modernitzacio es imparable.
En mig de tot aixo, la gent es segueis reunint a qualsevol espai que faci la funcio de plaça, i segueixen competint a les cartes, ballant o escoltat al primer que pasa.
L'objectiu es embarcar en un vaixell que fa el creuer per les Tres Gargantes. Aixo era fa anys un trajecte del riu perillos per els rapids, pero amb la construccio de la presa mes gran del mon i que dons el 10% de les necesitats electriques de la Xina, s'ha convertit en un trajecte de tres dies, amb parades en els llocs mes atractius.
Triu barco de xinesos, en lloc del internacional, mes luxos i en angles. Trio segona, que son camarots de 4 persones, en lloc de primera que son de 2 o tercera que son de 6.
Despres d'entrar al barco, un tipis misterios, que semblava que era l'amo del riu, em proposa pagar 70¥ per el dret de estar a la cuberta superior. Em sembla raonable perque la segona et dona dret a estar en coberta, pero dret i com al metro. Despres em proposa un "upgrade" a primera. Com que el camarot que m'ensenya esta buit, li dic que per la meitat i ens posem d'acord. Com que li esta venent la mateixa moto a tothom, al final acabo compartint habitacio amb en Pike, un xines de Hong Kong.
Amb el barco ja riu avall, entre boscos i fabriques i un trafic de vaixells important, acabem els tres angloparlants de la gentada que navega en aquest barco brindant per la reina d'Anglaterra en el aniversari de la seva coronacio. El tercer es en Simon, un angles de 28 anys, dissenyador grafic de Londres i que va per el segon trimestre d'un viatge de mes d'un any. En Pike, mes cantones que mandarin i que afirma que a Hong Kong viuen be els anglos i no els xinesos, te la meva edat, passaport angles i de HongKong i aprofit que s'ha quedat sensa feina per reestructuracio de la empresa italiana en que treballava, per fer algun viatge curt.
Sort en tinc d'en Pike. Quan em llenço a fer alguna pregunta en xines, si m'entenen, en responen una parrafada molt llarga. Si faig cara de que no ho he entes, que es sempre, me la tornen a repetir cridant, perque aixi ho pugui entendre millor. Com que criden molt i gesticulen poc, les coses son mes dificils. Excepte en el regatejar, a on sempre ens entenem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada