9 de juny 2012

Shanghai, la turbociutat en que va neixer el Partit Comunista

El viatge s'apropa al final amb el retorn a Shanghai. Des de Wuhan, a 1.000 km i en 6 hores de tren comode i sempre ple. Vaig trobar billet per al quart, pero cada hora en sortia un. Si un passatger baixava a una estacio intermitja, en pujava un altre.
A mitja nit a la excel.lent estacio de HongQiao. Aeroport, Alta velocitat, bus i metro tot junt. I mes tard al Alberg Soho. Habitacio doble al centre per 20€. Shanghai es quasi el doble de car.


Tots els contrastos de la historia.
La casa en que es va crear el PC Xines el 1922,la exposicio del urbanisme e historia de Shanghai i la Torre Jinmao.
Des de les Guerres del Opi, els tractats desiguals i el decliu de la dinastia Qin a partir del 1840, la Xina estava en un decliu de Opi, semiesclavitut i feudalisme. Cada cop pitjor. Diversos moviments hi volien donar resposta. Alguns de mes seriosos, com la revolta republicana de Sun Yat Sen o els intents de reforma de la monarquia. Altres mes iluminats, com les revoltes Taiping o Boxer. Despres de la revolucio russa, alguns intelectuals xinesos van ser influits per el creixent moviment comunista.
Tal com diuen les explicacions del museu que hi ha a la casa en que va neixer el PCCh, 13 delegats que representaven a 52 militants, es van reunir a casa d'un d'ells a Shanghai i van aprovar un programa que ho volia capgirar tot.
Volia posar a cada persona en una clase, donar la exclusiva a la clase proletaria i mantenir-ho aixi fins que tota la societat fosin de la mateixa clase. Un problema es que em sembla que cap dels 13 eren proletaris.
Al museu erem pocs, contant la reproduccio en cera dels 13. Es una llastima perque era francament interessant.


Segurament aquest moviment hauria d'estar entre els "iluminats".
Amb els 13 assistents, hi havia dos agents de la Komintern. Un rus i un holandes. Encara ara, sempre hi ha un holandes entre els extrangers que volen fer coses noves a la Xina. La historia no diu si tenien interpret, perque sino es deurien aburrir molt.
Molts van morir en les guerres amb el japonesos i el Guomintang, un parell es van passar al enemic japones i ho van pagar car, algun era trotskista o burges, total, que quasi l'unic que va sobreviure dels 13 al 1949, quan aquells iluminats van pendre el poder del pais mes gran del mon era en Mao, que tambe es mala sort, i aixo es el que el va fer el jefe. La versio oficial actual diu que va pendre un 70% de decissions correctes i un 30% d'incorrectes, pero segurament les correctes es van pendre a pesar d'ell, o quan ell ja no hi era.


Suposo que moltes de les revoltes que al llarg de 3000 anys de historia xinesa van causar canvis de dinastia van començar de la mateixa manera.
Shanghai va innovar llavors, i segueix innovant ara. Al districte de Pudong es pot pujar al edifici Jinmao, que fa pocs anys era el mes alt de Xina. Ara es pot fotografir des d'ell al edifici que ja l'ha superat, i al que, en construccio, els superara a tots dos.


En un dia d'humiliacio per al orgull hispano, al edifici Jianmao es rememora la gesta de Ot Pi, que te el record de velocitat en pujar-hi en bicicleta!!.


I la dinastia engegada per aquells tretze iluminats segueix manant. Sembla contradictori. De fet, escric sobre el naixement del comunisme a Xina mentre prenc un cocktail al pis 87 del edifici Jianmao, del que l'hotel Grand Hyatt n'ha llogat 30 pisos.


El que ara es el edifici mes alt, es diu SWFC, que vol dir Shanghai World Financial Center. Te forma d'obridor d'ampolles i molts certificats que demostren que es el mes alt. No calen perque des del pis 100, es veu mes petit el Jinmao.
Aqui hi havia molta mes gent que al museu de la fundacio del PCCh, encara que no faltaven les fotos dels dirigents actuals inaugurant-lo, ni les explicacions de que tot aixo es va construir per seguir les directives del Camarada Deng Xiaoping, que en un discurs quan el Mao ja era mort, va dir que el mes important era el desenvolupament. I a la vista esta que tenia rao.


Per el cami, coneixent gent interessant.
En Lee, un Taiwanes que ha acabat la carrera de Fisica i ha trobat feina com a professor de Dinamica en una universitat de Shanghai. Lo seu era la Cosmologia, pero tambe Newton tenia aquesta doble especialitat.
Una noia mexicana al alberg, amb la seva parella eslovena. Passaport diplomatic, un any d'estudi a Shanghai sobre medi ambient, potser l'any que ve un any mes al Japo sobre calentament climatic. N'hi ha que viuen be. Pero sense allunyarse 100 km de Shanghai.
Una parella que viu a Barcelona. Ell de Bolivia i ella de Madrid. Reflexions sobre com funciona aixo, especialment la vigilia de que España es rendeixi i demani el rescat financer. En Flandes se ha puesto el sol, per la desgracia de tots nosaltres.
La ciutat mes alta del mon deu ser Potosi, a Bolivia, 4150 metres. Encara que els xinesos diguin que ho es Litang, al Sichuan tibeta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada