Per tot arreu trobes grans grups de turistes xinesos seguint al seu guia que porta una bandereta. No hi he tingut problemes perque caminen poc i van amb petits autobusos. Tant a Shilin com a Emei Shan, fora dels llocs de parada dels autobusos nos ens vam trobar i jo caminava lluny i sol.
L'inconvenient es que al anar sol als llocs, has de fer mes esforç per els transports, orientacio, menjar, etc... Pero normalment val la pena anar al teu aire.
Al riu Yanktzi aixo no es pot fer, perque els barcos son turistics. Cal reserar-ho per agencia, i sino vols anar amb els vaixells de turisme internacional, que son molt cars i van en barcos decorats com una pelicula de xinos, has d'anar amb un grup de turistes.
El meu barco de xinos
I el de turistes internacionals
La cosa comença be. Tot esta en venda i tot es negociable. Compres el passatge per el riu. Despres et proposen millorar coberta i camarot. Despres resulta que les visites en les parades del riu son opcionals. Despres en cada parada et proposen una millora a un preu extra.
Pero el millor es quan estas en una barca i no tens mes escapatoria que tirarte al riu. Els guies criden molt, amb uns altaveus portatils. Despres segueixen cridant, fins a tres hores seguides. Resulta que ja no descriuen la muntanya, el emperador o el poeta. Estan anunciant que venen te, segells, postals o samarretes a bon preu.
Com que el lloc es diu Les Tres Gargantes, el riu esta rodejat de parets molt altes. Les parets fan eco amb les ofertes dels guies. La unica solucio es posarse taps de cera a les orelles. Els xinesos que em veuen pensen que soc un brut per posarme taps a les orelles en una coberta de barco. Jo penso que els bruts son ells per escopir a terra. Suposo que els dos tenim rao.
Ni amb els taps n'hi ha prou, pero almenys treu alguns decibelis.
En Simon, el colega angles d'aquests dies ho porta pitjor que jo. Els anglesos creuen que a España la gent es gregaria i sorollosa, aixi que aquesta situacio l'ha deprimit profundament, perque al ser angles, no pot perdre la compostura.
S'assembla al Beckham, i les noies xines es volen fer fotos amb ell. Li he sugerit que s'ho cobri i que ho anuncii amb un altaveu a crits, pero no n'es capaç.
Seguim creuant pobles a la vora del riu. Es van construit per reallotjar als que vivien en els pobles que van quedar coberts per les aigues quan van pujar fins a 170 metres per la construccio del panta.
En un moll, ens creuem els passatgers d'un barco de turisme internacional, majoritariament nordamericans, i els passatgers del meu barco de xinesos. Penso en lo mal organitzat que esta el mon.
Segurament els del creuer car han hagut de demanat un prestec als del creuer pobre per poder fer aquest viatge. La Xina financia a tots els paisos rics. Com que aquest prestec l'hauran de tornar els seus fills i ells ja son grans, els hi es igual. Els xinesos tenen molt clar que aixo a la llarga els hi donara alguna ventatja.
Les vistes molt maques, pero el turisme de grups es un safari fotografic. Quan els guies no venen te o samarretes, avisen de que hi ha una cosa a fotografiar, i tothom a coberta, amb mes d'un dispositiu per fer fotografies. Aquesta s'ho mereixia. Es un raco de la gorja de Qutang, la primera de les tres, i es la imatge dels billets de 10¥.
L'inconvenient es que al anar sol als llocs, has de fer mes esforç per els transports, orientacio, menjar, etc... Pero normalment val la pena anar al teu aire.
Al riu Yanktzi aixo no es pot fer, perque els barcos son turistics. Cal reserar-ho per agencia, i sino vols anar amb els vaixells de turisme internacional, que son molt cars i van en barcos decorats com una pelicula de xinos, has d'anar amb un grup de turistes.
El meu barco de xinos
I el de turistes internacionals
La cosa comença be. Tot esta en venda i tot es negociable. Compres el passatge per el riu. Despres et proposen millorar coberta i camarot. Despres resulta que les visites en les parades del riu son opcionals. Despres en cada parada et proposen una millora a un preu extra.
Pero el millor es quan estas en una barca i no tens mes escapatoria que tirarte al riu. Els guies criden molt, amb uns altaveus portatils. Despres segueixen cridant, fins a tres hores seguides. Resulta que ja no descriuen la muntanya, el emperador o el poeta. Estan anunciant que venen te, segells, postals o samarretes a bon preu.
Com que el lloc es diu Les Tres Gargantes, el riu esta rodejat de parets molt altes. Les parets fan eco amb les ofertes dels guies. La unica solucio es posarse taps de cera a les orelles. Els xinesos que em veuen pensen que soc un brut per posarme taps a les orelles en una coberta de barco. Jo penso que els bruts son ells per escopir a terra. Suposo que els dos tenim rao.
Ni amb els taps n'hi ha prou, pero almenys treu alguns decibelis.
En Simon, el colega angles d'aquests dies ho porta pitjor que jo. Els anglesos creuen que a España la gent es gregaria i sorollosa, aixi que aquesta situacio l'ha deprimit profundament, perque al ser angles, no pot perdre la compostura.
S'assembla al Beckham, i les noies xines es volen fer fotos amb ell. Li he sugerit que s'ho cobri i que ho anuncii amb un altaveu a crits, pero no n'es capaç.
Seguim creuant pobles a la vora del riu. Es van construit per reallotjar als que vivien en els pobles que van quedar coberts per les aigues quan van pujar fins a 170 metres per la construccio del panta.
En un moll, ens creuem els passatgers d'un barco de turisme internacional, majoritariament nordamericans, i els passatgers del meu barco de xinesos. Penso en lo mal organitzat que esta el mon.
Segurament els del creuer car han hagut de demanat un prestec als del creuer pobre per poder fer aquest viatge. La Xina financia a tots els paisos rics. Com que aquest prestec l'hauran de tornar els seus fills i ells ja son grans, els hi es igual. Els xinesos tenen molt clar que aixo a la llarga els hi donara alguna ventatja.
Les vistes molt maques, pero el turisme de grups es un safari fotografic. Quan els guies no venen te o samarretes, avisen de que hi ha una cosa a fotografiar, i tothom a coberta, amb mes d'un dispositiu per fer fotografies. Aquesta s'ho mereixia. Es un raco de la gorja de Qutang, la primera de les tres, i es la imatge dels billets de 10¥.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada