De la serra de Ayllón al Guadarrama.

Etapa 3. Cantalojas-Santo Tomé del Puerto. 61.5 km 1134m pujada. 

Ben acompanyat al Collado de los Infantes, entre Guadalajara i Segovia

Cantalojas no és ni lleig ni maco, un èxit a l'España buida. L'atractiu és el seu entorn, el proper parc natural "Hayedo Tejera negra". Te 140 habitants, 300 cases i 70 habitades. Unes 30 turístiques o segones residències. La resta potser buides dels que han marxat. L'entorn es ric. Vaques, porcs, prats, aigua i turisme. Hi ha dos bars, una botiga i un hotel. Un bar els porten uns eslaus i l'altre una sudamericana. Te ajuntament, centre de salut, casal d'avis i res més. Per un caixer automàtic, farmàcia o  guàrdia civil cal anar a Atienza, la capital comarcal a 38 km.

Dia esplèndid a la sierra norte de Guadalajara, sortint de Cantalojas

A l'entrada del parc, surt una pista que s'enfila cap al Puerto de los Infantes, el cordal del Sistema Central i de la Serra d'Ayllon. El dia és fantàstic i la vista travessa la província de Sòria i es veuen les últimes muntanyes del Ibèric. La baixada a la província de Segovia i els pobles de l'antiga comunitat d'Ayllon és dificultosa per l'estat del terra, però entretinguda i amb vistes esplèndides que distreuen i ajuden a caure.

Una pista de terra negra i pedres però molt ciclable

La comarca és coneguda pels pobles negres i vermells segons el tipus de material utilitzat per construir les cases. És una zona molt buscada pels madrilenys i en diumenge, està plena de 4 x 4 de gamma alta. Arribo a Riaza, la capital de la comarca, amb una de les places majors més maques de la comunitat. 

Guerrers amb casc integral i armadura. Grup de la familia ciclista

Segueixo una carretera sense tràfic fins a la estació de la Pinilla, ara dedicada al ciclisme extrem en descens. Alguns centenars de valents vestits amb armadures i cascos integrals, aprofiten els remuntadors per fer descensos vertiginosos. El traçat de la Cañada occidental de Segòvia, amb un puja-baixa constant, em porta a Santo Tomé del Puerto, l'últim poble de la província abans del puerto de Somosierra, entrada a la comunitat de Madrid i nou franqueig del cordal central. L'únic hotel obert és una sortida d'autopista, amb serveis molt correctes i madrilenys de cap de setmana.

Primavera de flors, papallones e insectes

La trista vida dels porcs, capats i amb l'únic objectiu d'engreixar-se, em fa ser vegetarià a dies alterns. Avui, a Segovia, després d'una jornada dura i maca, toca Cochinillo i Ribera del Duero per sopar.

Etapa 4 Santo Tomé del Puerto-Riofrío. 71.5 km, 1035 m desnivell.

Pista "La Horizontal", més desig que geometria

Una altra jornada excepcional. Els primers quilòmetres per camins de dehesas i Cañadas, fins al coll de Somosierra. Ni ovelles ni ciclistes hi havien passat des de la pandèmia. Com és dilluns no hi ha ningú i els 60 km i moltes hores de camins he estat sempre sol. 

40 kilòmetres solitaris en dilluns i vistes magnífiques

Travessat el coll de Somosierra he enfilat cap un camí que es diu "La horitzontal" però el nom és més desig que geometria. En quasi 50 km de pista, permet guanyar alçada i recórrer a 1.800 m d'altitud una part del cordal de muntanyes amb vistes esplèndides  de les muntanyes de Guadarrama, la vall de Lozoya i també Segòvia. Una baixada per una pista de terra molt dreta, 500m en 5km, permet arribar a Lozoya i seguir la vall del riu que dona de beure a Madrid.

Vall del Lozoya des del Puerto de Linera

El meu destí és Rascafría, la capital de la muntanya madrilenya. A prop té al Peñalara el cim més alt de Guadarrama, encara amb neu. És el meu objectiu per demà i hauré de pujar des de poble, 1.400 m de desnivell, perquè l'accés al Puerto de Cotos, la via normal i més curta, està tallat per obres.

Camins de la Sierra de Guadarrama

Dalt dels cims sembla que hi ha restes de fortificacions de la Guerra Civil, les buscaré perquè a Somosierra només he vist explicacions de polonesos morts durant les guerres napoleòniques.