Guadarrama i Pico Peñalara.

Etapa 5. Circular Peñalara des de Rascafría. 32 km 1370m.

Dalt del Peñalara, amb 2428 m és el cim més alt de Guadarrama

Era un dia per descansar de la bicicleta i s'ha convertit en un gran dia de muntanya. Peñalara, amb 2428 m, és el cim més alt del Guadarrama i una muntanya emblemàtica pels muntanyencs de Madrid. 

1400 m per pujar des de Rascafría

He pujat fent una ruta circular, rodejant el monestir del Paular i extensos boscos fins arribar al cercle glaciar que ha deixat bastants llacs i un refugi ara en desús. Es pot pujar amb facilitat el cordal de la muntanya fins al cim. Per baixar, he seguit la cresta de los Claveles, d'una certa dificultat, molta timba sobre el cercle i grans vistes cap a Segòvia. 

Peñalara des de la laguna de los Pájaros

La cresta s'eixampla i apareixen restes de fortificacions bàsiques de la Guerra Civil per defensar la frontera i mimetitzar-se davant de possibles bombardejos.

Restes de fortificacions de la Guerra Civil al Puerto del Reventón

Les anteriors rutes eren a l'ombra de castells de guerres entre Castella i Aragó, després entre cristians i moros, aquesta vegada feia una ruta de construccions primitives de pedra de la Guerra Civil.

Una llarga baixada fins a Rascafría permetia tancar el bucle i una gran ruta que superava el desnivell de les prèvies jornades ciclistes.

Benvinguda al arribar a Rascafría

Etapa 6. Rascafría - San Rafael amb pas de 4 colls. 60km 1420m.

Amb el Ricardo i la Isa ens vam conèixer a casa del Mohamed i la Shinaa. Havíem llogat habitacions a la seva casa de Deheish, un camp de refugiats a Belén. Junts vam recórrer diferents ciutats de la Palestina ocupada en uns altres dies difícils. En Ricardo ha vist al Facebook que estic pedalant al voltant de Madrid i com que torna amb força al món ciclista em proposa fer una ruta junts.

Ricardo iniciant el Camino Schmid

Ens trobem al Puerto de Cotos i tinc la sort de poder anar amb ell com guia per una ruta xula per l'extrem occidental de Guadarrama. Ens acompanyen els romans, la República, poetes, el Camino de Santiago, un gazpacho i el senyor Schmid.

Monestir del Paular

La pujada de Rascafría a Cotos son 700 metres de desnivell amenitzats pel Paular i les indicacions que diuen que la carretera està tallada per obres. Totes les indicacions a les carreteres són de prohibicions, prohibit collir bolets, prohibit entrar per aquest camí, prohibit passar perquè hi ha obres, però no tinc més remei que seguir. Un ciclista molt obedient de l'ordre, m'avisa que està prohibit. Un altre m'avança i diu que també va a provar-ho. Com que no torna, crec que ha aconseguit passar. Estan reparant un pont i passo la barrera caminant davant la indiferència dels treballadors fins que ve el l'únic que no treballa i s'encarrega de les bronques. L'informo que no ho faré més i torno a pedalar. A Cotos em trobo amb en Ricardo i compartim canvis en la vida i en la mecànica de les bicis.

Ricardo comprovant la ciclabilitat del Schmid

Un agradable planeig per la carretera que va a l'estació de Navacerrada i enfilem el camí Schmid. És el camí que va dissenyar aquest soci del Peñalara per unir dos refugis d'aquest club. Un camí molt bo per passejar i un repte pels ciclistes. Molt sovint hem de posar els peus a terra i empènyer. 

A peu o pedalant el camino Schmid

Ens distreuen els arbres de Valsaín, pins alts i rectes d'aquesta zona amb fusta molt apreciada.

Ciclista a una calçada romana

Gràcies a l'enginy del senyor Schmid, arribem al coll de Fuenfria i coincidim amb la calçada que van fer els romans per anar de Segòvia a la meseta inferior. És perdedor perquè també hi ha el Camino de Santiago i la carretera que va fer la República per connectar les dos Castelles.

Carretera de la República, un somni per bicis i ciclistes

La calçada romana té el terra molt deteriorat i les esquenes agraeixen que decidim baixar per la Carretera de la República. És una pista forestal d'un pla per obrir la muntanya als ciutadans, va quedar a mig fer i ara és només per ciclistes, ample, amb condicions molt bones i vistes sorprenents. Un parell de miradors dedicats a poetes, estenen la vista fins a Madrid.

Guadarrama. La realitat no desmenteix la propaganda

La carretera republicana ens porta a Cercedilla i aprofitem per fer un bon dinar. Una xarxa de trens porta als diferents pobles de la Sierra. Alguns són trens quasi de muntanya, connecten amb la xarxa de rodalies de Madrid i permeten als ciclistes combinar rutes de manera molt pràctica. En Ricardo ha deixat el cotxe a Cotos, jo he de continuar fins al Alto del León y San Rafael, el meu final d'etapa. Ens despedim fins a la propera i enfilo el Camino de la Solana, que amb aquest nom, no és el millor per fer la digestió d'un bon dinar.

Conversa sobre nous projectes a Cerrcedilla

Els primers quilòmetres tenen pujada forta i a ple sol són un infern, després és pla, entre arbres i amb noves grans vistes.

Al final del camí és la Nacional 6, amb tràfic excessiu de camions. L'alternativa és el túnel de Guadarrama i els camions del port volen estalviar el peatge i recuperar temps. Els pitjors per un ciclista. Faig els últims quilòmetres pujant el coll avançat per immensos camions fins al Alto del León, per una solitària estàtua, i fins a noves restes de la guerra. 

A Guadarrama les restes son de la última guerra. A altres serres son de moros i cristians, o castellans i aragonesos

Baixada curta fins a San Rafael, ja a Segòvia, i al meu hotel, a tocar de la Nacional. El mono de monòxid de carboni després de tants dies a la natura quedarà resolt.

San Rafael, entre autopistes de pagament i de franc, enyorant la polució

La següent etapa és per les serres de transició entre Guadarrama i Gredos. No són especialment atractives ni tenen rutes interessants i decideixo fer la transició passant per Àvila i recuperar forces en una etapa curta per seguir a Gredos i pujar al pic Almanzor.

Camino de la Solana. Per la digestió és millor una migdiada