Serres de Béjar, Francia i Gata fins a Portugal

Fora de la carretera, res supera a un ase per transport

Etapa 10. Hoyos del Espino - Béjar. 72 km, 772 m desnivell.

La etapa comença amb un agradable camí que segueix el riu Tormes. Una antiga via de bestiar utilitzada per bicicletes i caminadors, però al cap de pocs quilòmetres ja és un sender que obliga a arrossegar la bici. Després d'aquest any de confinaments els camins no son el que eren i la natura ha recuperat terreny. Després d'uns quilòmetres torno a la carretera local que segueixo a l'oest amb vista de tot Gredos, i ja no la deixo fins al Barco de Ávila.

Un GR es pot convertir en una trampa de camí per la bici. Seguint el Tormes

Els pobles de la ruta tenen la vida que els hi dóna el turisme de cap de setmana. Barco de Ávila té vida pròpia perquè és capital comarcal. La Plaça Major està molt animada i aprofito pel vermut. Després d'un pont romànic enfilo camí de pujada en direcció a Béjar.

El Barco de Avila és ideal per fer el vermut

Recorro la base de la serra de Béjar, el límit occidental de Gredos. Destaquen dos muntanyes, Canchal de la Ceja i Calvitero, amb una mica de neu i més de 2400m, també hi ha una estació d'esquí amb pocs dies de neu.

Pont romànic sobre el Tormes al Barco de Avila

Bejar és monumental i des del segle XVI va tenir una indústria tèxtil vinculada a la llana dels ramats d'ovelles que hi passaven. El cant de cigne va ser la Guerra Civil, perquè Béjar va quedar en el cantó dels sublevats, era l'única ciutat amb indústria tèxtil i això la va fer proveïdor especial de l'administració i l'exercit. Ara és història i les antigues fàbriques tèxtils s'arrengleren en ruïnes al cantó del "Cuerpo de hombre", el riu bejarano.

Les fàbriques estaven a on hi havia llana. Després tot es va deslocalitzar

Des de l'època romana, Béjar era important perquè hi passava la Ruta de la Plata que anava de Mérida a Astorga. Després es va fer un ferrocarril amb aquest recorregut i nom, que va ser cancel·lat fa 10 anys. Ara cada vegada te més importància el turisme ciclista i a peu, seguint un camí de Santiago. L'antiga via del ferrocarril ja s'està reconvertint a Via Verda ciclista.

Muralles de Béjar i la serra amb els darrers 2000 m del sistema Central

Béjar està de festa celebrant una tradició que barreja llegendes. Uns homes disfressats de molsa van entrar a la ciutat quan estava ocupada pels moros i al veure'ls van fugir despavorits. Aquesta estranya festa es celebra el diumenge següent al dia de Corpus. És el dia que arribo i tota la ciutat està decorada amb banderes del Corpus, espanyoles i campanes que no callen.

Corpus a Béjar, per celebrar que vestits de molsa van derrotar a l'enemic

Els promotors de la indústria tèxtil van ser els ducs de Béjar, els aristòcrates locals. Cervantes dedica el Quixot al duc de Béjar amb l'esperança que sigui un mecenes adequat. També em dedico a recórrer Espanya en bicicleta i  explicar-ho. M'agradaria demanar al Duc una subvenció però no he trobat l'horari d'audiència.

Cervantes va dedicar el Quijote al duc de Béjar per que fos generós

Etapa 11. Béjar - Casares de las Hurdes. 115 km, 2371m desnivell.

Etapa reina en distància i desnivell al travessar les serres de Francia i Canchera. Amb llocs destacats com el riu Alagón i els seus afluents, al Parc Natural de las Batuecas, la serra de França, i la regió de las Hurdes.

Béjar i les seves antigues fàbriques tèxtils

La sortida de Béjar cap al oest creua molts camins que porten tots com nom "plata". L'autovia de la plata, l'antic tren de la plata reconvertit en Via Verda. Segueixo calçada romana, camins i carreteres locals fins a travessar el riu Alagón, l'afluent més llarg del Tajo. 

Calzada de Béjar. En ruta al riu Alagón

He sortit d'hora, encara no fa calor i al paisatge esplèndid destaquen els cirerers a punt de collir i que els mengi.

La pujada des del Alagón fins a la cresta de la serra de França és dura i travessa pobles que han tingut un passat ben conservat. Destaca La Alberca monument nacional i poble convertit completament al turisme. 

La Alberca. Ara turístic, fa 100 anys míser.

Costa reconèixer els pobles miserables que varen visitar Unamuno i altres intel·lectuals per cridar l'atenció del seu estat. Això  va causar un viatge propagandístic del Rey Alfonso XIII.

Llarg i màgic descens de la sierra de Francia

Des del Collado de Los Lobos, al cantó del santuari de Peña de Francia, una llarga baixada alternada amb petites pujades i la travessa de la serra Canchera, em porten fins a la part alta de l'encaixada vall en la que es distribueixen els pobles de la regió de les Hurdes.

Cims de la sierra de Francia en plena pujada

He reservat una habitació a Huetre, alqueria a 2 km de Casares de las Hurdes. La vista del poble és impressionant. Un reguitzell de cases que aprofiten el desnivell brutal de la vall amb enginy.  Una àvia m'explica amb un accent difícil, que la casa antiga la van convertir en apartament turístic els seus fills, la família Guillermo, que des de fa més de vint anys viuen a La Seu d'Urgell dedicats a aquesta activitat.

Els pobles de les Hurdes Altas s'adapten a terrenys impossibles

El terra no és tan ric com el de la vall del Alagón i les Batuecas, l'emigració ha sigut constant i la senyora de l'únic bar del petit poble m'explica que té quatre néts de fills que viuen a Cervera.

Las Hurdes tenia l'estigma de ser la zona més pobre d'Espanya, i així ho va presentar Buñuel al seu documental "Las Hurdes, tierra sin pan" un crit d'atenció per fer-hi millores. La regió encara no té l'aprofitament turístic de comarques veïnes. Els pobres edificis de pissarra es mantenen i contrasten amb els nous que s'han fet amb l'esforç dels seus emigrants

Huetre, Hurdes altas, la nuit

Etapa 12. Huetre (alquería de Casares de las Hurdes) - Villamiel. 90 km, 1658 m desnivell.

M'ha costat marxar de Huetre, del racó més aïllat de Las Hurdes, la comarca més aïllada d'España, que es el país amb demografia i territori més disfuncional d'Europa. M'hi hauria quedat una temporada llarga. És diferent.

Cases velles i noves barrejades a Huetre

La mestressa del bar em parla de les filles i nets a Cervera. ¿Hablarán catalán? Bueno, y moro porque en el colegio la mayoría de niños son familias de Marruecos.

També m'explica que quan era petita vivien a Huetre 500 persones, més que a Casares, l'Ajuntament de que depenen. Llavors no tenien aigua corrent sempre i no hi arribava carretera. Ara tenen de tot, però ja no hi ha nens i a l'antiga guarderia s'ha fet un apartament turístic.

Huetre, alqueria de Casares de la Hurdes. Uns Guillermo van anar a La Seu d'Urgell i uns altres a Cervera

L'accent dels hurdanos s'assembla al asturià, es diu que té reminiscències celtes lusitanes i leoneses. Mai cap invasor ha volgut quedar-se una terra tan dura e inhòspita.

Las Hurdes baixes, Pinofranqueado o Caminomorisco, ja no tenen res especial, apart dels noms. Tenen agricultura, comerç i turisme com tants altres pobles.

Campeón mundial a Caminomorisco

Les llargues etapes, la calor, l'imprevisible dels menjars i la manca de ciclistes que mantinguin les rutes ciclables, fan que ara vagi molt per carreteres sense gasolineres perquè són més ràpides i previsibles.  

Per asfalt es roda 50% més ràpid

És el temps de les cireres i no cal baixar de la bicicleta per atipar-se. Ajuda, perquè la ruta és fa dura. Un continu puja-i-baixa per les valls que baixen de la Serra de Gata, cada cop més a prop de Portugal.

Colines sense fi a la Sierra de Gata

És un altre lloc per descobrir i malgrat la seva riquesa agrícola i atractiu turístic ha perdut molta població els últims anys. La perjudica la llunyania de les grans ciutats.

Ajuntament de Villamiel amb frase del 2021

Els finals d'etapa no els escullo, sovint són l'únic lloc en que puc fer una reserva amb Booking, però Villamiel  és un poble que s'ho val. Demà toca travessar la Serra de Gata, i de nou el Central, per tornar a Salamanca i a Portugal, travessant la Reserva Natural da Serra da Malcata fins al poble de Sabugal.